Daniel Cardona i Civit
, tambe conegut pels pseudonims de
Vibrant
i
l'Irlandes
[1]
(
Barcelona
,
20 d'agost
de
1890
[2]
-
Sant Just Desvern
,
7 de marc
de
1943
), fou un
politic
catala
, un dels mes actius de l'
independentisme catala
insurreccional dels anys 20 i 30.
[3]
Daniel Francesc d'Assis Josep Cardona i Civit va neixer a Barcelona, fill de Joaquim Cardona i Planas, de
Sant Just Desvern
, i de Concepcio Civit i Puigventos, natural de
Piera
.
[2]
De molt jove, molt influit per les idees del doctor
Domenec Marti i Julia
, va militar en la
Unio Catalanista
i en la
Joventut Catalanista
. Influit per l'
aixecament de Pasqua
irlandes
, es decanta per la via insurreccional i militarista per a aconseguir la independencia de Catalunya. El 1919 va formar part de la
Federacio Democratica Nacionalista
i el 1921 va col·laborar en la fundacio d'
Estat Catala
amb
Francesc Macia i Llussa
.
Instaurada la
Dictadura de Primo de Rivera
, fou perseguit, processat i condemnat. Per aquest motiu s'exilia a
Franca
amb Macia, on segui cursos de formacio militar i fou patrocinador de la
Societat d'Estudis Militars
. Viatja per diversos paisos, col·labora amb Francesc Macia, i participa en la creacio de La
Bandera Negra
que propugnava una actuacio mes radical que la de Macia, amb el qual va renyir abans dels
fets de Prats de Mollo
. Les autoritats
espanyoles
, pero, l'acusaren de complicitat en el
complot de Garraf
.
Pel febrer de
1931
, despres de l'amnistia atorgada arran de la proclamacio de la
Segona Republica Espanyola
, torna a Catalunya. Totalment contrari a la politica de Macia, crea amb
Magi Colet
l'organitzacio
Nosaltres Sols!
,
[4]
que dirigi ell mateix.
[5]
Tambe fou batlle de
Sant Just Desvern
, on tenia la casa pairal. Participa en els
fets del sis d'octubre
de
1934
, i, en fracassar, torna a fugir a
Franca
. Amnistiat altra vegada, torna el
1936
i torna a ocupar la batllia de Sant Just Desvern. A comencament d'estiu de
1936
Nosaltres Sols!
s'integra a
Estat Catala
conservant autonomia interna, quan aquest partit decidi de separar-se d'
Esquerra Republicana de Catalunya
.
Arran dels
Fets de maig del 1937
va exiliar-se al sud de Franca, on resta quan la guerra d'Espanya fini. Va col·laborar activament amb la
Resistencia francesa
enquadrat ?com la resta de membres de
Nosaltres Sols!
i
Estat Catala
? en el
Front Nacional de Catalunya
, del qual Cardona seria un dels principals impulsors. La feina de resistencia la continua durant l'ocupacio de Franca pel
Tercer Reich
. Greument malalt, el
1942
va tornar clandestinament al seu poble, on va morir el
7 de marc
de l'any seguent. Les autoritats obligaren la familia a celebrar un enterrament intim, a primera hora del mati i sota una gran vigilancia policial.
Fons personal
[
modifica
]
La documentacio personal de Daniel Cardona que es conserva a l'
Arxiu Historic de la Ciutat de Barcelona
esta formada per un total de 175 documents, dels quals tots, excepte 20, son cartes. 113 d'aquests documents estan adrecats a Cardona i 41 a altres corresponsals. Aquesta documentacio aporta interessants dades, principalment del periode 1923-1930, del grup independentista Estat Catala, de les diferencies i el trencament definitiu entre Daniel Cardona i Francesc Macia, i dels grups catalans a l'exili.
- ↑
≪
Daniel Cardona i Civit
≫. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑
2,0
2,1
Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, numero de registre 4332 del 5e quadern.
- ↑
≪
Daniel Cardona i Civit
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Siguan
, Miguel.
El projecte catala: del passat al futur
. Aresta, 2009, p. 50.
ISBN 8493724483
.
- ↑
Aira
, Toni
.
La politica de les emocions : com els sentiments governen el mon
. Primera edicio: setembre del 2020. Barcelona: Editorial Arpa, 2020, p. 14.
ISBN 978-84-17623-58-6
.
- ↑
≪
Per la patria i per la llibertat
≫. [Consulta: 28 novembre 2017].
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]