Daniel Bernoulli

Retrat de Daniel Bernoulii (1790) pintat per Johann Nikolaus Grooth (1790)
Biografia
Naixement	29 gener 1700 (Julia) Groningen (Provincies Unides)
Mort	17 marc 1782 (82 anys) Basilea (Antiga Confederacio Suissa)
Sepultura	Peterskirche (en)
Rector de la Universitat de Basilea
Dades personals
Nacionalitat	Suissa
Religio	Protestantisme
Formacio	Universitat de Basilea
Tesi academica	Dissertatio inauguralis physico-medica de respiratione   (1721)
Director de tesi	Johann Bernoulli
Es coneix per	precursor de la teoria cinetica molecular
Activitat
Camp de treball	Analisi matematica , teoria de la probabilitat , calcul diferencial , fisica , mecanica i fisica matematica
Lloc de treball	Sant Petersburg Basilea
Ocupacio	Matematiques
Organitzacio	Academia de Ciencies de Sant Petersburg Universitat de Basilea
Membre de	Royal Society ( Membre de la Royal Society ) (1750?) Academia Francesa de les Ciencies (1748?) Academia Prussiana de les Ciencies Academia de Ciencies de Sant Petersburg
Professors	Johann Bernoulli
Influencies	Leibniz Johann Bernoulli
Obra
Obres destacables Moral Expectation (en) paradoxa de Sant Petersburg (1738) Hydrodynamica (en)
Estudiant doctoral	Johan Bernoulli III
Familia
Familia	Familia Bernoulli
Conjuge	cap valor
Pares	Johann Bernoulli   i  Dorothea Falkner
Germans	Nicolaus Bernoulli II , Johann Bernoulli II i Anne Catherine Bernoulli
Parents	Jakob Bernoulli ( oncle ) Nicolaus Bernoulli ( oncle ) Hieronymus Bernoulli ( oncle )
Premis   Membre de la Royal Society
Signatura

Daniel Bernoulli ( Groningen , 29 de gener ^[1] o 8 de febrer de 1700 ? Basilea , 17 de marc de 1782 ) ^[2] va ser un matematic neerlandes de naixement que va passar la major part de la seva vida a Basilea , Suissa . Va treballar amb Leonhard Euler en les equacions que porten els seus noms. ^[3] El Principi de Bernoulli es una de les bases de la hidrodinamica . S'aplica a fluids incompressibles , regulars i no viscosos al llarg d'una linia de flux.

Vida [ modifica ]

Fill de Johann Bernoulli , nebot de Jakob Bernoulli , germa menor de Nicolaus Bernoulli II i germa major de Johann Bernoulli II , Daniel Bernoulli va ser de lluny el mes capac dels joves Bernoulli. Va mantenir una dolenta relacio amb son pare. ^{[4] [5]} Una vegada que van presentar-se alhora a un concurs cientific de la Universitat de Paris , Johann, incapac de suportar la "vergonya" de ser comparat amb el seu fill, va despatxar aquest de casa. ^[6] Johann Bernoulli tambe va tractar de plagiar el tractat Hydrodynamica de Daniel, rebatejant-lo com Hydraulica. Malgrat els intents de reconciliacio de Daniel, el pare es va mostrar ressentit fins a la mort.

Quan Daniel tenia cinc anys, va naixer el seu germa menor, Johann Bernoulli II.

Son pare, que creia que les matematiques no eren un mitja segur per a guanyar-se la vida, volia que el jove Bernoulli es prepares per als negocis, malgrat la passio d'aquest per la matematica. Daniel, a desgrat, va complir el desig de son pare, i va estudiar administracio. Despres son pare li va demanar que estudiara medicina, i Daniel ho va acceptar, amb la condicio que alhora son pare li ensenyes matematiques.

Va ser amic intim d' Euler . ^[3] Va viatjar a Sant Petersburg l'any 1724 com a professor de matematiques , pero no s'hi trobava a gust, i una malaltia temporal, l'any 1733 va ser l'excusa perfecta per a anar-se'n. Va tornar a la Universitat de Basilea , on successivament va ocupar les catedres de medicina , metafisica i filosofia natural fins a la seua mort. ^[6]

El maig de 1750 va ser elegit membre de la Royal Society . ^[7]

Obra [ modifica ]

La seva primera obra matematica va ser Exercitationes ( Exercicis ), publicada l'any 1724 . Dos anys despres va resoldre el problema de descompondre un moviment compost en moviments de translacio i rotacio. La seva obra mestra es Hydrodynamique ( Hidrodinamica ), publicada l'any 1738 ; ^[8] s'assembla a la Mechanique Analytique de Lagrange en la manera en que tots els resultats son consequencia d'un unic principi, en aquest cas el de la conservacio de l'energia. A aquesta obra va seguir una memoria sobre la teoria de les marees, que, junt amb treballs d'Euler i Colin Maclaurin , va rebre un premi de l' Academia Francesa de les Ciencies . Aquests tres treballs contenen tot el que se sabia sobre la materia entre la publicacio de Philosophiae Naturalis Principia Mathematica d' Isaac Newton i les investigacions de Laplace . Bernoulli tambe va escriure un gran nombre d'articles sobre diverses questions de la mecanica, especialment sobre problemes connectats a cordes vibrants, ^[9] i les solucions donades per Brook Taylor i d'Alembert . ^[8]

Va ser el primer autor a intentar formular una Teoria cinetica dels gasos , i va aplicar la idea per a explicar la llei associada als noms de Robert Boyle i Edme Mariotte .

Tambe va escriure Specimen theoriae novae de mensura sortis (Exposicio d'una nova teoria de mesura del risc. 1738) , en la qual la Paradoxa de Sant Petersburg era la base per a una teoria econometrica de l' aversio al risc , la prima de risc i la utilitat . ^[10]

Economia i estadistica [ modifica ]

Al seu llibre de 1738 "Specimen theoriae novae de mensura output (Exposition of a New Theory on the Measurement of Risk)", ^[11] Bernoulli va oferir una solucio a la Paradoxa de St. Petersburg com a base de la teoria economica d' aversio al risc , prima de risc i utilitat . ^[12] Bernoulli sovint es va adonar que a l'hora de prendre decisions que comportaven certa incertesa, la gent no sempre intentava maximitzar el seu possible guany monetari, sino que va intentar maximitzar "utilitat", un terme economic que englobava la seva satisfaccio i benefici personal. Bernoulli es va adonar que per als humans hi ha una relacio directa entre els diners guanyats i la utilitat, pero que disminueix a mesura que augmenten els diners guanyats. Per exemple, a una persona que tingui un ingres de 10.000 dolars anuals, un ingres addicional de 100 dolars proporcionara mes utilitat que una persona que tingui un ingres de 50.000 dolars a l’any. ^[13]

Un dels primers intents d’analisi d’un problema estadistic que implicava [dades censurades] va ser l'analisi de Bernoulli (1766) de verola morbiditat i taxa de mortalitat de dades per demostrar la eficacia de inoculacio . ^[14]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Article basat en l'obra Rouse History of Mathematics , actualment en domini public .
• Katz , Victor J. A history of Mathematics (en angles). Nova York: Harper Collins, 1993. ISBN 978-0-673-38039-5 .  
• Stearns , Stephen C ≪ Daniel Bernoulli (1738): evolution and economics under risk ≫ (en angles). Journal of Biosciences , Vol 25, Num 3, 2000, pag. 221-228. DOI : 10.1007/BF02703928 . ISSN : 0250-5991 .

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Daniel Bernoulli

• O'Connor , John J.; Robertson , Edmund F. ≪ Daniel Bernoulli ≫ (en angles). MacTutor History of Mathematics archive . School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (angles)
• Straub , Hans L. ≪ Bernoulli,* Daniel ≫. , Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. Encyclopedia.com (Consultat 4 gener 2015)
• Biografia a Mathematik.ch Arxivat 2015-10-23 a Wayback Machine . (angles)