Un DVD vist des de sota
DVD
,
acronim
angles
de
Digital Versatile Disc
(Disc Versatil Digital), es un suport ampliament usat per a l'
emmagatzematge optic
de dades digitals, normalment dades i
video
. La majoria de DVD tenen la mateixa grandaria que els
CD-ROM
, pero poden emmagatzemar sis vegades mes informacio que el CD-ROM. L'especificacio del DVD fou creat pel
DVD Forum
.
[1]
La major densitat d'informacio que el CD-ROM es deguda a l'us de pistes mes fines, osques mes petites, mes superficie de dades i una correccio d'errors mes eficient.
Existeixen DVD amb dades per les dues cares, on cada cara pot tenir una o dues capes de dades superposades. En aquest darrer cas la capa mes externa es semitransparent de manera que el
laser
la pot travessar per accedir a la capa mes interior (uns micrometres mes endins).
A l'hora de llegir (sequencialment) els discos amb dues capes, el laser recorre primer la capa externa i despres la interna. Depenent del mode de gravacio emprat, la lectura pot esser en la mateixa direccio en ambdues cares o en direccions oposades.
El DVD es especialment util per a emmagatzemar video o audio, donada la seva gran capacitat. Existeixen diversos sistemes d'enregistrament, aixi com diferents nivells de compressio de les dades a guardar.
Organismes oficials
[
modifica
]
Les normes i especificacions dels diferents formats de DVD les defineix i mante una associacio de fabricants de
maquinari
i
programari
, i de creadors de continguts anomenada
DVD Forum
. Els seus membres fundadors eren deu (
Hitachi
,
Matsushita Electric
,
Mitsubishi
,
Pioneer
,
Philips
,
Sony
,
Thomson
,
Time Warner
,
Toshiba
i
JVC
) i avui el nombre de membres supera els 250. La primera especificacio va esser publicada al setembre de
1996
per aquesta associacio (a llavors anomenada
DVD Consortium
).
A comencament dels anys 90 dos estandards d'emmagatzematge optic d'alta densitat estaven desenvolupant-se; un era el Multimedia Compact Disc (MMCD) donat suport per
Philips
i
Sony
, l'altre era el Super Density disc (SD), donat suport per
Toshiba
,
Time-Warner
, Matsushita Electric, Hitachi, Mitsubishi Electric, Pioneer, Thomson i JVC. El president d'
IBM
, Lou Gerstner va liderar els esforcos per unificar els dos projectes sota un unic estandard, en previsio que succeis altra costosa guerra entre formats com la que va ocorrer entre
VHS
i
Betamax
en els anys 80.
Philips i Sony van abandonar el seu format MMCD i van acordar amb Toshiba el Super Density disc (SD) amb dues modificacions. La modificacio va esser l'adopcio del EFM Plus de Philips, creat per Kees Immink, que es un 6% menys eficient que el sistema de codificacio de Toshiba, d'aqui que la capacitat sigui de 4,7 GB en lloc dels 5 GB del SD original. El gran avantatge de EFMPlus es la seva gran resistencia als danys fisics en el disc, com esgarrapades o petjades. El resultat va esser l'especificacio de la versio 1.5 del DVD, anunciada en
1995
i finalitzada al setembre de 1996. Al maig de 1997, el consorci DVD (DVD Consortium) va esser reemplacat pel forum DVD (DVD Forum), que estava obert a totes les altres companyies.
Tipus de disc
[
modifica
]
Els discos de 12
cm
son els mes habituals, combinant diferents nombres de cares i capes hi ha els seguents tipus pel que fa a la seva capacitat:
- El DVD5 conte una unica capa de dades en una unica cara i la seva capacitat es de 4,7
GB
(4,3
GiB
).
- El DVD9 conte dues capes de dades en una mateixa cara, la seva capacitat es de 8,5 GB (7,95 GiB). Es el format mes habitual en els DVD de video.
- El DVD10 conte dues cares, cada una amb una capa, la seva capacitat es de 9,4 GB (8,75 GiB).
- El DVD18 conte dues cares, cada una amb dues capes, la seva capacitat es de 17 GB (15,9 GiB).
Els discos de 8 cm (de vegades, col·loquialment, anomenats
mini DVD
) son bastant menys habituals i segons la seva capacitat tenim:
- El DVD1 conte una unica capa de dades en una unica cara, i la seva capacitat es d'1,46 GB (1,36 GiB)
- El DVD2 conte dues capes de dades en una mateixa cara, la seva capacitat es de 2,66 GB (2,47 GiB)
- El DVD3 conte dues cares, cada una amb una capa, la seva capacitat es de 2,92 GB (2,72 GiB)
- El DVD4 conte dues cares, cada una amb dues capes, la seva capacitat es de 5,32 GB (4,95 GiB)
Quant al tipus de contingut, els formats comercials existents son
DVD-Video
,
DVD-Audio
i
DVD-ROM
.
Altres capacitats
[
modifica
]
En el proces de crear formats escrivibles compatibles s'ha passat per alguns formats intermedis amb capacitats diferents:
- El DVD-R versio 1.0 te una capacitat de 3,95 GB (3,68 GiB)
- El DVD-RAM versio 1.0 d'una cara, una capa te una capacitat de 2,58 GB (2.40 GiB)
- El DVD-RAM versio 1.0 de doble cara, una capa per cara te una capacitat de 5,16 GB (4,80 GiB)
Formats de disc gravables
[
modifica
]
Existeixen 5 formats de DVD gravables
- DVD-R
: es pot gravar una vegada, sancionat pel
DVD Forum
- DVD-RW
: es pot gravar diverses vegades, sancionat pel
DVD Forum
- DVD+R
: es pot gravar una vegada, sancionat per la
DVD+RW Alliance
- DVD+RW
: es pot gravar diverses vegades, sancionat per la
DVD+RW Alliance
- DVD-RAM
: es pot gravar diverses vegades, es un format mes semblant als discos extraibles i funciona com a tal en els ordinadors, sancionat pel
DVD Forum
Inicialment tots ells no passaven de DVD5. Despres van apareixer els DVD+R DL i DVD-R DL (
DL
es l'acronim de l'angles
Double Layer
-doble capa-), amb capacitat DVD9.
El discs acostumen a portar un
codi de proteccio regional
per indicar en quina zona s'han distribuit i en quin tipus de d'aparells reproductors es poden executar.
La velocitat de transferencia de dades d'una unitat de DVD esta donada en multiples de 1.350 kB/s, el que significa que una unitat de 16 × permet una transferencia de dades de 16×1.350 = 21.600 kB/s (21.09 MB/s). Com que les velocitats de les unitats de CD es donen en multiples de 150 kB/s, cada multiple de velocitat en DVD equival a nou multiples de velocitat en CD. En termes de rotacio fisica (revolucions per minut), un multiple de velocitat en DVD equival a tres multiples de velocitat en CD, aixi que la superficie de disc llegida durant una rotacio es tres vegades mes gran per al DVD que per al CD, i la unitat de DVD 8× te la mateixa velocitat rotacional que la unitat de CD 24×.
Les primeres unitats lectores CD i DVD llegien dades a velocitat constant (Velocitat Lineal Constant, o CLV). Les dades al disc passaven sota el laser de lectura a velocitat constant. Com que la velocitat lineal (m/s) de la pista es tant major com mes lluny estigui del centre del disc (de manera proporcional al radi), la velocitat rotacional del disc s'ajustava d'acord amb quina porcio del disc s'estava llegint. Actualment, la major part d'unitats de CD i DVD tenen una velocitat de rotacio constant (Velocitat Angular Constant, o CAV). La maxima velocitat de transferencia de dades especificada per una certa unitat i disc s'assoleix nomes en els extrems del disc. Per tant, la velocitat mitjana de la unitat equival al 50-70% de la velocitat maxima per a la unitat i el disc. Tot i que aixo pot semblar un desavantatge, com unitats tenen un menor temps de recerca, ja que mai han de canviar la velocitat de rotacio del disc.
Gravacio de doble capa
[
modifica
]
La gravacio de doble capa permet als discs DVD-R i els DVD+RW emmagatzemar significativament mes dades, fins a 8.5 Gigabytes per disc, comparat amb els 4.7 GB que permeten els discs d'una capa. Els DVD-R DL (dual layer) van ser desenvolupats per a DVD Forum per Pioneer Corporation mentre que els DVD+R DL van ser desenvolupats per al DVD+R Alliance per Philips y Mitsubishi Kagaku Media.
Caracteristiques fisiques
[
modifica
]
- 120
mm
o 80 mm de diametre
- 2 substrats de 0,6 mm de gruix cadascun
- osques minimes de 0,4
micres
- longitud d'ona de laser de 635 a 650
nanometres
i obertura numerica de 0,60.
Estat actual
[
modifica
]
El DVD esta avui en dia convivint amb el suport per a l'emmagatzematge de video d'alta definicio com el
Blu-ray
(l'
HD-DVD
ja ha quedat descartat, i el guanyador de la primera batalla comercial dels sistemes de video domestic, el
VHS
(
Video Home System
), que esta en regressio. Malgrat que no es compatible amb aquest ultim, hi ha en el mercat reproductors domestics que contenen en un sol aparell els dos sistemes.
En la versio del suport per a entorn informatic, la unitat lectora de DVD esta substituint al tradicional CD-ROM, ja que es capac de llegir qualsevol tipus de CD-ROM.
- ↑
Diccionario de Arte I
(en castella). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.184.
ISBN 84-8332-390-7
[Consulta: 30 novembre 2014].
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari