DVB-C2
(Digital Video Broadcasting ? Cable)
es l'estandard de segona generacio de transmissio de televisio digital per cable desenvolupat per l'estandard
DVB
. Utilitza les ultimes tecniques de modulacio i codificacio per a permetre un us altament eficient de les xarxes de cable en les quals fins ara, en molts casos, la capacitat de transmissio de dades s'estava utilitzant al seu limit. DVB-C2 s'utilitzara inicialment per a la prestacio de nous serveis innovadors, com el video sota demanda (
VOD
) i televisio d'alta definicio (
HDTV
), ajudant els operadors digitals per seguir sent competitius i tambe per satisfer les necessitats de retransmissio, en la llarga migracio dels actuals serveis de
DVB-C
a DVB-C2.
DVB-C
va ser publicat per primera vegada per l'
ETSI
al desembre de 1994, convertint-se despres en el sistema de transport mes utilitzat per a la televisio digital per cable. La norma esta implementada a tot el mon en els sistemes que van des de les xarxes de televisio per cable mes grans (CATV) fins als sistemes d'antena de TV via satel·lit mes petits (SMATV).
Igual que tots els estandards
DVB
, l'especificacio es basa en una serie de requisits comercials. Els requisits clau inclouen un augment de la capacitat (almenys d'un 30%), el suport dels diferents protocols d'entrada, i la millora en el rendiment d'errors. DVB-C2 reutilitza alguns dels blocs de construccio d'altres sistemes
DVB
de segona generacio. El nou estandard no estava obligat a ser compatible amb el
DVB-C
, encara que els receptors DVB-C2 seran capacos de manejar tambe els serveis de
DVB-C
. El 18 de febrer de 2008 es va anunciar que el DVB-C2 es desenvoluparia durant l'any 2008. Les especificacions finals del DVB-C2 (DVB BlueBook A138) van ser aprovades pels directius de
DVB
a l'abril de 2009 i publicades a l'abril de 2010. En el mateix mes, es va publicar el Document de Directrius d'Implantacio (DVB BlueBook A147) i la Universitat Tecnica de Braunschweig va realitzar la primera transmissio en directe de DVB-C2, que va complir les expectatives de rendiment esperades. Els primers sintonitzadors de DVB-C2, s'esperen per a mitjans del 2011.
Comparacio amb sistema DVB-C2
[
modifica
]
Igual que el seu predecessor, el DVB-C2 ofereix una amplia gamma de maneres i opcions que poden ser optimitzades per les diferents caracteristiques de les xarxes i les exigencies dels diferents serveis previstos lliurats als clients del cable.
Taula comparativa entre el sistema DVB-C i el sistema DVB-C2
[
modifica
]
|
|
DVB-C
|
DVB-C2
|
| Interficie d'entrada
|
Single Transport Stream (TS)
|
Multiple Transport Stream i Generic Stream Encapsulation (GSE)
|
| Modes
|
Codificacio i Modulacio constants
|
Codificacio i Modulacio constants i adaptatives
|
| FEC
|
[[Reed-Solomon|Reed Solomon (RS)]]
|
LDPC + BCH
|
| Dispersor
|
Dispersio per bit
|
Dispersio per temps de bit i per frequencia
|
| Modulacio
|
QAM d'una unica portadora
|
CODFM
|
| Pilots
|
NO
|
Scattered i Continual Pilots
|
| Interval de guarda
|
NO
|
1/64 o 1/128
|
| Esquemes de modulacio
|
16 a 256-QAM
|
16 a 4096-QAM
|
Les tecniques de codificacio i de modulacio ofereixen una eficiencia espectral superior al 30% en les mateixes condicions que les implementacions
DVB-C
d'avui. Despres de l'apagada analogica l'augment de la capacitat d'execucio sera superior al 60% per les xarxes HFC optimitzades.
Descripcio del sistema DVB-C2
[
modifica
]
El model del sistema generic C2 esta representat a la figura 1. L'entrada del sistema(s) poden ser una o mes
MPEG-2 Transport Stream(s)
i/o un o mes Generic Stream(s). L'entrada del preprocessador, que no forma part del sistema C2, pot incloure un separador de serveis o un demultiplexor de
Transport Streams (TS)
de cara a separar els serveis en el sistema C2, que son un o mes fluxos de dades logiques. Posteriorment, aquests son transportats en els diferents tubs de la capa fisica (
PLPs
? Phisycal Layer Pipes).
La sortida del sistema es un senyal que sera transmes a un canal de
RF
.
Arquitectura del sistema
[
modifica
]
Pre-processament d'entrada
[
modifica
]
Creacio de les
PLPs
:
Transport Stream (TS)
, Generic Stream Encapsulation (GSE), Generic Continuous Stream (GCS), o Generic Fixed-length Packetized Stream (GFPS).
Processament d'entrada
[
modifica
]
Adaptacio de mode
[
modifica
]
Els moduls d'adaptacio de mode, que operen per separat en el contingut de cada
PLP
, tallen el flux de dades d'entrada en els camps de dades que, despres de l'adaptacio corrent, formaran els quadres de banda base (BBFrame).
El modul d'adaptacio de mode compren la interficie d'entrada, seguit per tres subsistemes opcionals(el sincronitzador del flux d'entrada, la unitat d'eliminacio de paquets nuls i el codificador CRC-8) i despres acaba tallant el flux de dades entrants en els camps de dades i inserint la capcalera de la banda base (BBHeader) a l'inici de cada camp de dades.
Adaptacio de corrent
[
modifica
]
L'adaptacio de corrent proporciona:
- Programacio: El programador haura de decidir, juntament amb el constructor dels Data Slice, quines Data Slice del sistema C2 final portaran dades i per quines
PLP
.
- Padding: El Padding pot ser aplicat en circumstancies en que les dades d'usuari disponibles per a la transmissio no siguin suficients per a completar un BBFrame.
- BB scrambling: S'aplica un aleatoritzador o scrambler en el BBFrame.
Bit Interleaved Coding & Modulation
[
modifica
]
Codificafor FEC
[
modifica
]
A cada BBFrame se li aplica una codificacio Forward Error Correction (
FEC
), quedant a la sortida del codificador frames corregits. Dintre del codificador es realitza un codificacio interna amb codis
BCH
, i una externa amb Low Density Parity Checks (
LDPC
). Finalment, la sortida del LDPC, passara per un dispersor de bit (interleaver).
Assignacio dels bits a una constel·lacio
[
modifica
]
Cada corrent de bits a la sortida del interleaver, es demultiplexada en N sub-corrents. El nombre de sub-corrents dependra de la modulacio utilitzada (QPSK, 16QAM, 64QAM, 256QAM, 1024QAM, 4096QAM).
Aquests sub-corrents es divideixen en 2 cel·les de paraules paral·leles que seran modulades fent servir les constel·lacions.
Generacio de Data Slice Packets
[
modifica
]
Les cel·les complexes d'un o dos FECFrames formen un Data Slice Packet.
Els Data Slice Packets per a Data Slice de tipus 1 nomes transmeten les dades FECFrame i es basen en un punter dins la senyalitzacio del nivell 1, part 2, per a detectar el seu inici.
Els Data Slice Packes per a Data Slice de tipus 2 porten una capcalera FECFrame que permet la sincronitzacio als Data Slice Packets sense cap informacio addicional.
Frame Builder
[
modifica
]
La funcio del Frame Builder es la de muntar les cel·les dels simbols preambul i les cel·les produides per cada un dels Data Slice en matrius de cel·les
OFDM
actives.
El Frame Builder opera d'acord amb la informacio dinamica produida pel programador i la configuracio de l'estructura de frame.
Generacio de la OFDM
[
modifica
]
La funcio del modul de generacio de la
OFDM
es la d'agafar les cel·les produides pel Frame Builder i transformar-les al domini frequencial.
Enllacos externs
[
modifica
]
*DVB.org:
(Angles)