Cyrano de Bergerac
Hercule-Savinien Cyrano
, conegut com a
Cyrano de Bergerac
(nascut el
6 de marc
de
1619
a
Paris
i mort el
28 de juliol
de
1655
), fou un escriptor
frances
.
[1]
Contemporani de
Boileau
i de
Moliere
, poeta i lliurepensador, arrogant i fantasios, signava els seus escrits amb noms mes o menys imaginaris que ell feia seus. El
1638
adopta el nom de
Bergerac
, que corresponia a les terres que va poder comprar el seu avi (Savinien I de Cyrano) en enriquir-se amb el seu negoci de peixateria, i gracies a la qual cosa la familia d'Hercule-Savinien va entrar en el cercle de la menuda noblesa.
[1]
En l'actualitat, es especialment conegut per l'obra de teatre homonima
Cyrano de Bergerac
d'
Edmond Rostand
(1868-1918).
Era el quart fill d'Abel Cyrano, advocat del Parlament, i d'Esperance Bellange. Va passar la major part de la seua infancia a Saint-Forget (ara
Yvelines
). Es va traslladar a viure a Paris i alli va discorrer quasi tota la seua vida. Va escollir la vida militar, en que es va fer celebre per la seua espasa i els seus nombrosos duels. Es va retirar de la vida militar despres de dos anys (
1641
), despres de rebre una ferida en la gola durant el setge d'
Arres
, contra les tropes espanyoles, i va ser llavors que va comencar a estudiar filosofia amb
Pierre Gassendi
.
Cyrano va ser un dels mes importants escriptors del sis-cents frances, una personalitat veritablement eclectica: novel·lista, dramaturg, autor satiric i epistolograf; abans de morir va escriure el primer capitol d'un
Tractat de fisica
. Va ser un
lliberti
, poc abans de morir volia liderar una avantguarda cultural, una nova filosofia de la vida.
Va ser molt discutit i controvertit, i considerat, successivament: "un martir lliurepensador" (
Paul Lacroix
); un "cientific incompres" (
Pierre Jupont
), "l'obra cientifica de Savinien de Cyrano "Cyrano de Bergerac" (
1907
); un "lliberti sense art ni part" (
Lechevre
); un "racionalista militant" (
Weber
), i "pretes alquimista" (
Eugene Canseliet
).
Obres comiques
[
modifica
]
- Primer escrit conegut i reivindicat per Cyrano
Epistola del "jurament de Paris" del seu amant
Charles Coypeau de Assoucy
el
1648
. El titol d'aquesta epistola es "Al ximple lector i no al savi" (
Au sot lecteur et non au sage
).
- Les Entretiens pointus
/
Els comentaris aguts
(
1662
)
Col·leccio menuda de vint-i-dos "punts", es a dir, un joc de paraules que no tenen mes valor que el del seu efecte comic, precedit per un prefaci en que Cyrano fa l'apologia del joc de paraules, assegurant que ell
"adapta totes les coses a la manera que millor s'ajuste als seus desitjos, sense gens de consideracio a la seua propia essencia"
.
- Les macarinades
(
Les Mazarinades
) -
1649
- La mort d'Agripina
(
La mort d'Agrippine
) -
1653
- Cartes
(
Lettres
) -
1654
- El pedant burlat
(
Le pedant joue
) -
1654
- Los comentaris aguts
(
Les entretiens pointus
)-
1654
- L'altre mon
(
L'autre monde
) -
1650
:
- Historia comica dels estats i imperis de la Lluna
(
Histoire comique des Etats et empires de la Lune
) -
1657
[2]
- Historia comica dels estats i imperis del Sol
(
Histoire comique des Etats et empires du Soleil
) -
1662
[2]
- El fragment de fisica
(
Le fragment de Physique
) -
1662
- Viatge a la Lluna
Traduccions al catala
[
modifica
]
- L'altre mon.
Traduccio de Marti de Riquer i Jordi Raventos. Martorell: Adesiara editorial, 2009.
- ↑
1,0
1,1
Pujol
, Claudia ≪La veritable historia de Cyrano de Bergerac≫.
Sapiens
[Barcelona], num. 77, marc 2009, p. 30-33.
ISSN
:
1695-2014
.
- ↑
2,0
2,1
Rostand
, Edmond.
Cyrano de Bergerac
(en castella). 21ª ed.. Espasa Calpe, 2005, p. XVIII.
ISBN 9788423998753
.