Cyd Charisse

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaCyd Charisse

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (en) Tula Ellice Finklea Modifica el valor a Wikidata
8 marc 1922 Modifica el valor a Wikidata
Amarillo (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Mort 16 juny 2008 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Los Angeles (California) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata ( Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Sepultura Hillside Memorial Park Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Hollywood Professional School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'America Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio actriu , actriu de televisio , actriu de teatre , ballarina de ballet , actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat 1939 Modifica el valor a Wikidata ?
Partit Partit Republica dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Familia
Conjuge Tony Martin (1948–2008) Modifica el valor a Wikidata
Parents Nana Visitor ( neboda )
Liv Lindeland ( nora ) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001998 Allocine: 1675 Rottentomatoes: celebrity/cyd_charisse Allmovie: p12398 TCM: 32407 TV.com: people/cee-lo-green IBDB: 83980 AFI: 34538 TMDB.org: 41226
Musicbrainz: 4044aa5e-d57b-46a7-9a5b-be8da012a249 Discogs: 460177 Find a Grave: 27623986 Modifica el valor a Wikidata

Tulla Elice Finklea , coneguda com a Cyd Charisse ( Amarillo , Texas , 8 de marc de 1921 - Los Angeles , 16 de juny de 2008 ), fou una actriu de cinema i ballarina estatunidenca . [1] [2] [3] [4]

Biografia [ modifica ]

Cyd Charisse va neixer amb el nom de Tula Ellice Finklea a Amarillo, Texas, filla de Lela (nascuda Norwood) i Ernest Enos Finklea Sr., que era joier. [5] El seu sobrenom "Sid" va ser pres del seu germa gran, Ernest E. Finklea Jr., que va intentar dir "Sis". [6] Mes tard, Arthur Freed li va posar "Cyd". [7]

Era una noia malaltissa que va comencar a ballar amb sis anys per recuperar forces despres d'un atac de poliomielitis. Als 12 anys, va estudiar ballet a Los Angeles amb Adolph Bolm i Bronislava Nijinska , i als 14 va fer una audicio i posteriorment va ballar al Ballet Russe de Monte-Carlo com a Felia Siderova [8] [9] i, mes tard, Maria Istomina . [10] Va ser educada a la Hollywood Professional School . [11]

Durant una gira europea, es va retrobar amb Nico Charisse, un jove ballarina amb qui havia estudiat durant un temps a Los Angeles. Es van casar a Paris el 1939 i van tenir un fill, Nicky. [6]

Maria Istomina i Felia Sidorova [ modifica ]

Afirma la llegenda que Cyd Charisse assegura les seves dues cames el 1952 amb una polissa de cinc milions de dolars. Charisse era actriu, pero sobretot era ballarina, i en l'exercici d'aquesta professio havia trobat el seu cami a Hollywood. I aixo malgrat fer 1,71 cm d'alcada. Texana de naixement, acaba sent considerada la millor ballarina de la historia del cinema america, sense competencia possible. De manera que va treure el maxim partit a la seva formacio de dansa classica i als temps esmercat per a convertir-se en una primera dama del ballet .

Possiblement, el cinema li atorga l'ocasio d'esser molt mes popular i reconeguda en el mon que si hagues continuat dedicant-se al ballet classic , un cami que abandona despres d'haver format part del ballet rus de Montecarlo i haver treballat amb figures llegendaries de la dansa, com David Lichine i Leonid Massine utilitzant dos curiosos pseudonims: Maria Massine i Felia Sidorova . Tan clara era la seva vinculacio al mon de la dansa, que fins i tot es casa amb el seu antic professor, Nico Charisse , [12] el 1939 , i d'ell prengue el nom amb que seria coneguda com a estrella internacional de la pantalla gran. Seria, pero, la mateixa dansa classica la que, actuant David Lichine com pont per a convencer-la de provar sort davant les cameres, la condui fins al cinema.

Era l'any 1943 , i Lichine li demana que formes part d'un ballet per al film Something to Shout About . En aquella ocasio la futura estrella va fer servir un altre malnom, Lily Norwood , que certament no passa a la historia. Aquest mateix any el cinema torna a reclamar-la com a professional de la dansa per interpretar el paper d'una ballarina del Bolshoi rus en un altre film que es basava en les experiencies d'un ambaixador estatunidenc a Russia i que curiosament amb posterioritat seria estudiat amb lupa pels investigadors de la Comissio d'Activitats Antinord-americanes, ja que se sospitava que contenia propaganda comunista. A aquestes alcades, el talent com a ballarina de la jove havia atret l'interes d'un coreograf dedicat a construir els musicals de Hollywood, Robert Alton , el qual, juntament amb el productor Arthur Freed , aconsegui convencer la noia perque protagonitzes un numero de ball junt amb Fred Astaire en el film Ziegfeld Follies , que havia de dirigir un dels mestres del genere musical, Vincente Minnelli . Aquesta alianca no podia tenir caracter esporadic, i el seguent pas de Cyd en el mon del cinema fou signar un contracte de set anys amb la productora Metro-Goldwyn-Mayer , principal proveidora de musicals per a la pantalla gran i que presumia de tenir contractades mes estrelles que el firmament.

Ates l'indubtable talent que tenia com a ballarina i la seva innata bellesa, l'estudi no es demora gaire a provar les seves qualitats com a actriu, associant-la amb una de les estrelles mes taquilleres, Judy Garland , a The Harvey Girls , un film que inicialment havia estat pensat com un drama per ser protagonitzat per Lana Turner , pero que acaba convertint-se en un musical quan l'estudi comprova l'exit comercial d'una altra peca d'aquest genere, Oklahoma .

Del repartiment a l'estrellat [ modifica ]

A partir d'aquest moment, Cyd comenca una carrera com a actriu de repartiment reclutada especialment per als numeros musicals en films les protagonistes dels quals eren estrelles femenines de la firma. Fou un fort cami d'aprenentatge en que el dubte de no arribar mai a ser ella la que encapcales el repartiment l'assalta en alguna ocasio.

El 1947 es divorcia de Nico Charisse, amb qui havia tingut un fill, Nico , el 7 de maig de 1942 , i un any mes tard va contraure matrimoni amb el cantant Tony Martin , amb qui visque fins al final de la seva vida i amb el qual fou mare d'un altre fill, Tony Jr., nascut el 28 d'agost de 1950 . A mes acompanya Martin en diverses aparicions en la televisio i en algun espectacle. El 1949 interpreta el seu primer paper en un film alie al musical, Tensio , prova que l'estudi comencava a estar disposat a ascendir-la de secundaria a papers de mes protagonisme sense posar traves als generes en que podria lluir com a actriu, i no sols com a ballarina. Fins i tot passa per un breu encasellament en personatges racials, fent-la passar per espanyola o india si convenia a les necessitats del guio.

Fotograma de la pel·licula Cantant sota la pluja .

Com no podia ser d'altra manera, el seu ascens a l'estrellat es dona en un numero de ball i en un film on exercia com a actriu de repartiment, o invitada molt especial per a una sequencia de dansa particularment espectacular i elaborada. El llargmetratge era Cantant sota la pluja , on Cyd Charisse interpreta junt amb Gene Kelly el numero " Broadway Melody Ballet ", una sequencia onirica que a mes era un homenatge als musicals de Broadway i a la vida en la gran ciutat. Aquesta aparicio trobaria ecos en la seva seguent pel·licula, ja com a protagonista femenina i junt amb Fred Astaire, un ballari d'estil diferent al de Kelly, al qual tanmateix ella s'acobla marcant la seva pauta propia. Fins i tot en la manera de planificar la coreografia del vetera ballari. El llargmetratge es titulava Melodies de Broadway i Cyd Charisse pogue lluir-se especialment en els numeros musicals " Dancing in the Dark " i " The Girl Hunt Ballet ". El primer era una especie de reproduccio dels numeros que habitualment havia interpretat Astaire amb Ginger Rogers en el passat, totalment dintre de l'estil mes classic de l'actor. Pero l'ultim era un apropament d'Astaire a les noves propostes de l'estil de Kelly, en un homenatge a les novel·les policiaques estil pulp i a la iconografia del cinema negre. En ambdos casos, Cyd demostra la seva versatilitat per acoblar-se a qualsevol dels estils de ball que li toques interpretar davant les cameres o en els escenaris. Sobre el seu treball amb els dos astres del ball en el cinema america puntualitza:

≪ Astaire era un perfeccionista, podia treballar durant hores fins que assolia el que estava cercant. Gene era igual. Tots dos cercaven la perfeccio, si be les seves personalitats eren totalment distintes. Fred mai hauria pogut fer els salts que feia Gene, ni mai volgue fer-los. Fred es movia com el cristall. Fisicament era facil ballar amb ell. No necessitava la mateixa forca i vitalitat que amb Gene, tots dos tenien estils diferents. Es com comparar pomes i taronges: totes dues son delicioses ≫

.

Cyd Charisse s'havia convertit ja en una estrella. Juntament amb aquests dos films, la tercera pel·licula favorita del seu public no seria precisament musical, sino de gangsters, Chicago: any 30 , al costat d'un ja vetera Robert Taylor i centrada de ple en l'ambient gangsteril.

Oportunitats perdudes, premis i treballs per a la televisio [ modifica ]

Entrega de la Medalla de les Arts (2006).

Entre els films que no feu, les seves oportunitats perdudes mes destacades foren el paper que finalment interpreta Ann Miller a Desfilada de Pasqua , perque ella havia sofert una lesio, i el paper femeni protagonista que llanca a la fama Leslie Caron a Un america a Paris , al qual Cyd Charisse hague de renunciar perque estava embarassada. A mes ella mateixa refusa un altre projecte interessant, Funny Face , que finalment interpreta Audrey Hepburn . Tambe era l'encarregada d'interpretar el paper de l'altra protagonista del film en la pel·licula que Marilyn Monroe deixa inacabada amb la seva mort, Something's Got to Give , el protagonista masculi de la qual era Dean Martin , i que era una especie de remake de La meva altra esposa , vella comedia d'embolics protagonitzada per Cary Grant .

En l'apartat de premis, Cyd Charisse, que elegi el seu nom canviant la primera lletra del diminutiu Sid que utilitzava la familia perque considerava que sonava massa masculi per la seva carrera, fou nomenada a un Globus d'Or com a Millor Actriu en una comedia per la seva recreacio del personatge que havia interpretat Greta Garbo a Ninotchka pel remake musical d'aquella pel·licula, titulada en l'original Mitges de seda , pero que a Espanya es conegue com La bella de Moscu , on fou la protagonista junt amb Fred Astaire.

En l'ultima etapa de la seva carrera realitza diverses aparicions com a estrella convidada en series de TV, com Hawai 5.0, Vacances en la mar , L'illa de la fantasia , Glitter, centre medic , S'ha escrit un crim , Boig de cop , Un dia es un dia , La llei de Burke i Frasier . A mes a mes protagonitza uns quants treballs en films produits per la televisio, com Portrait of an Escort (1980), Viatge sentimental (1984) i Swimsuit (1989).

Malgrat tot, tenia un secret: ella no cantava en totes les seves pel·licules. Habitualment era doblada per Carol Richards , que li presta la veu a Brigadoon , un altre titol essencial de la seva filmografia.

Vida personal [ modifica ]

El primer marit de Charisse, el cognom del qual va mantenir, va ser Nico Charisse, d'origen grec; [13] es van casar el 1939 i van tenir un fill, Nico "Nicky" Charisse, abans de divorciar-se el 1947. El 1948, Charisse es va casar amb el cantant Tony Martin, i va romandre casada amb ell fins a la seva mort el 2008. Van tenir un fill, Tony Martin Jr. [14]

La seva nora es l'actriu i model Liv Lindeland , que va estar casada amb Tony Martin Jr. fins a la seva mort el 2011. Sheila Charisse, una altra nora i dona de Nicky Charisse, el seu fill del seu primer matrimoni amb Nico, va morir en l'accident del vol 191 d'American Airlines el 25 de maig de 1979. [15] Charisse, com el seu marit Tony Martin Sr., va ser una republicana acerrima i va fer campanya a favor de Barry Goldwater a les eleccions presidencials dels Estats Units de 1964 [16] i de Richard Nixon el 1968 . [17] Era tia de l'actriu Nana Visitor . [18]

Charisse va ser ingressada al Cedars-Sinai Medical Center de Los Angeles , California, el 16 de juny de 2008, despres de patir un aparent atac de cor . Va morir l'endema als 86 anys [19] Era una metodista practicant, pero a causa de la religio del seu marit va ser enterrada al Hillside Memorial Park Cemetery, un cementiri jueu a Culver City, California , [20] despres d'una cerimonia metodista. [21] [22]

Filmografia [2] [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Bailando para la eternidad ≫ (en castella). La Vanguardia, 19-06-2008. [Consulta: 28 abril 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Cyd Charisse a Internet Movie Database (angles)
  3. ↑ Bergan , Ronald ≪ Obituary: Cyd Charisse ≫ (en angles). The Guardian , 18-06-2008. ISSN : 0261-3077 .
  4. ↑ Bonet Mojica , Lluis. ≪ Obituario. Bailando para la eternidad. Cyd Charisse (1921-2008) ≫ (en castella). La Vanguardia, 19-06-2008. [Consulta: 3 febrer 2021].
  5. ↑ gst/fullpage.html?res=9E0CE1DE1F38F936A35757C0A964958260&sec=&spon=&pagewanted=2 Perfil , The New York Times ; consultat el 4 de novembre de 2014.
  6. ↑ 6,0 6,1 ≪ Cyd Charisse dies in L.A. at 86 ≫ (en angles america), 17-06-2008. [Consulta: 19 agost 2023].
  7. ↑ ≪ - YouTube ≫. [Consulta: 19 agost 2023].
  8. ↑ Missiaen , Jean-Claude. Cyd Charisse: du ballet classique a la comedie musicale . Paris: H. Veyrier, 1978. ISBN 978-2-85199-186-7 .  
  9. ↑ Wollen , Peter. Singin' in the rain . Londres: BFI Pub, 2011. ISBN 978-0-85170-351-0 .  
  10. ↑ Missiaen , Jean-Claude. Cyd Charisse, du ballet classique a la comedie musicale , 1978, p. 38. ISBN 2-85199-186-8 .  
  11. ↑ Screen World (17-22). 20: 1969 . Reprinted, 1983. ISBN 978-0-8196-0310-4 .  
  12. ↑ Mendez , Antonio. Guia del cine clasico (protagonistas) (en castella). Editorial Vision Libros, 2006, p.61. ISBN 8498213886 .  
  13. ↑ ≪ RootsWeb: Database Index ≫. Ssdi.rootsweb.ancestry.com . [Consulta: 25 octubre 2016].
  14. ↑ ≪ Cyd Charisse, 86, Silken Dancer of Movies, Dies ≫. , 18-06-2008 [Consulta: 29 juliol 2012].
  15. ↑ ≪ Archived copy ≫. Arxivat de l' original el 2015-12-08. [Consulta: 31 octubre 2015].
  16. ↑ Critchlow , Donald T. When Hollywood Was Right: How Movie Stars, Studio Moguls, and Big Business Remade American Politics , 2013-10-21. ISBN 9781107650282 .  
  17. ↑ ≪ "1968 Presidential Race"Republicans ≫. The Pop History Dig, 11-03-2009. [Consulta: 25 octubre 2016].
  18. ↑ ≪ Nana's Bio ≫. Arxivat de l' original el 17 marc 2016. [Consulta: 8 febrer 2023].
  19. ↑ "Legendary dancer Cyd Charisse dies" Arxivat 28/6/2008, a Wayback Machine ., CNN.com; accessed novembre 4, 2014.
  20. ↑ ≪ Pictures and Photos - Getty Images ≫. [Consulta: 19 agost 2023].
  21. ↑ ≪ Jew Eat Yet?: Celebrity Deaths: Connecting the Dots ≫. Dannymiller.typepad.com , 25-06-2008. [Consulta: 25 octubre 2016].
  22. ↑ Bloom , Nate. ≪ Interfaith Celebrities: The Dark Knight ≫. InterfaithFamily . Arxivat de l' original el de marc 3, 2016. [Consulta: 18 marc 2014].

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Cyd Charisse
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cyd_Charisse&oldid=33157130 ≫