Cumulonimbus

Subtipus de	nigul vertical multinivell
Altura	De 2 a 15  km
Aparenca	Forma d'enclusa
Precipitacio	Si

Un cumulonimbus ^[1] o cumulonimbe ^[2] ( Cb ) es una mena de nuvol (del tipus cumulus ) de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos d'altura definits per als nuvols (alt, mitja i baix), i arriben fins al limit superior de la troposfera , la capa inferior de l'atmosfera. ^[2] Aquest limit superior es conegut com a tropopausa. Tenen forma de muntanya o de torre. La part superior es habitualment llisa, fibrosa o estriada, de color blanc molt intens i gairebe sempre aplanada, en forma d'enclusa. La part mitjana i baixa es cumuliforme i amb diverses tonalitats de grisos, habitualment molt foscos. ^[3]

El mes usual es que siguin formacions d'un sol cumulonimbus amb forca nuvols associats. En altres ocasions, es presenten en grups que adquireixen la forma d'una gran muralla i poden causar episodis de precipitacions molt intenses, son els anomenats trens convectius . La pedra i la calamarsa, els xafecs i les tempestes son fenomens associats en exclusiva als cumulonimbus, la qual cosa no vol dir que un nuvol d'aquest genere hagi de generar obligatoriament sempre algun o tots aquests fenomens. Estan constituits per gotes liquides en la part inferior i mitjana, i per una barreja de gotes liquides i glacades i de cristalls de glac en la superior. Els desplacaments verticals d'aire al seu interior son molt violents i rapids. ^[3]

Observacio [ modifica ]

Es un nuvol dificil de confondre. Els cumulonimbus van associats a altres classes de nuvols i son tambe veritables fabriques de nuvols: poden produir bancs d' altocumuls , estratocumuls espessos i cirrus densos. L'aspecte del cel quan passa un cumulonimbus per sobre de l'observador pot ser caotic, amb multitud de nuvols trencats i esquincats i amb cortines de precipitacio que poden evaporar-se abans d'arribar a terra ( virga ). ^[3]

Formacio [ modifica ]

Per a la seva creacio es necessita la concurrencia de tres factors:

1. Molta humitat ambient.
2. Una massa inestable d'aire calent.
3. Una font d'energia per pujar rapidament aquesta massa calenta i humida.

Els llocs tipics de gran formacio d'aquests nuvols son en les zones temperades, al voltant d'una linia de front fred , prop dels oceans (on la brisa marina pot proveir energia a la tempesta), o en muntanyes en els vessants de sobrevent on el vent es veu forcat a elevar-se ocasionant que l'aire mes calent (menys dens) ascendeixi donant origen a fortes precipitacions i tempestes. Els cumulonimbus serveixen per equilibrar, dintre de la zona intertropical , les petites arees d'inestabilitat que s'originen per la insolacio . Sempre generen la seva propia energia per l'acumulacio de calor en una area molt mes estesa que la mateixa base del cumulonimbus.

Quan l'aire calent es troba per sobre de les masses mes fredes (que estan per sota), comenca el refredament i la concomitant condensacio del vapor d'aigua en gotes d'aigua. Aquesta condensacio escalfa l'aire circumdant pel calor latent , fent avancar l'ascens de les masses d'aire. Continuant amb la pujada de la massa d'aire, les gotes d'aigua es refreden tant que comenca el proces de formacio de cristalls de gel . La gravetat causa que aquestes gotes i/o grans de gel comencin a caure, causant un moviment descendent que ha de competir amb l'altre ascendent.

La inestabilitat entre les rafegues en ascens, acompanyades de pols atmosferica, i les que es troben en descens amb pedres i pluja , produeixen carregues d' electricitat estatica que es van acumulant en el cumulonimbus. La descarrega d'aquesta electricitat causa el llamp i el tro .

Des de finals de primavera fins a comencaments de tardor, el cumulonimbus te mes oportunitats de formar-se, i mes encara al capvespre, a causa de la calor acumulada en el sol per la insolacio. Per descomptat, fa falta un front fred perque l'aire calent ascendent sigui encara mes empes per la irrupcio rapida de les masses inferiors d'aire fred. Fins a un moment anomenat "Preferent", on semblaria que l'aire calent en grans proporcio es "tallat com una navalla" per l'aire fred. Aixo pot ocorrer en qualsevol epoca de l'any, com ho demostren les tempestes que ocorren en conjunt amb tempestes de neu a l'hivern.

Tipus de cumulonimbus [ modifica ]

Segons la classificacio de l' Organitzacio Meteorologica Mundial , hi ha dues menes de cumulonimbus, els cumulonimbus calvus (Cb cal) i els cumulonimbus capillatus (Cb cap). A aquests dos tipus de cumulonimbus se'ls poden afegir una serie de caracteristiques addicionals i nuvols annexos per caracteritzar-los amb mes precisio. ^[4]

• Cumulonimbus calvus : Es tracta d'un cumulonimbus amb una aparenca de massa blanca, que recorda una coliflor , amb brots i contorns poc definits i sense parts fibroses o estriades. Acostuma a produir precipitacio, que si arriba a terra pren la forma de xafec .
• Cumulonimbus capillatus : Es un cumulonimbus que es caracteritza per la presencia, a la seva part superior, d'una estructura fibrosa o estriada, frequentment en forma d'enclusa (cumulonimbus capillatus incus), de plomall o de gran cabellera desordenada. Quan les masses d'aire son molt fredes, l'estructura fibrosa s'esten sovint a la quasi totalitat del nuvol. Aquests nuvols acostumen a produir xafecs i tempesta , sovint amb torbonada i calamarsa i frequentment genera virga forca nitida.

Caracteristiques addicionals i nuvols annexos: ^[4]

• praecipitatio : precipitacio de pluja, neu , neu granulada o calamarsa
• virga : precipitacio que cau d'un nuvol pero que s'evapora abans d'arribar a terra
• pannus : nuvols de tipus fractus de forma irregular i separats que poden apareixer a sota del cumulonimbus
• incus : cumulonimbus que ha arribat a la tropopausa i presenta la tipica enclusa ( incus en llati ) a la part superior.
• mamma : son uns nuvols que pengen com protuberancies de l'enclusa o mes rarament de la base del cumulonimbus. El nom deriva del llati mamma , mamella.
• pileus : petit nuvol horitzontal, com un capell, que pot apareixer a la part superior del cumulonimbus.
• velum : nuvol horitzontal, com un vel de gran extensio, que es pot formar a mitja altura del cumulonimbus.
• arcus : es una formacio en forma de corro dens i horitzontal situat al capdavant del nuvol, que quan es extens te l'aparenca d'un arc fosc i amenacador. Un cumulonimbus arcus anuncia tempesta immediata. ^[5]
• murus : son nuvols baixos que es formen per sota de la base d'un cumulonimbus, generalment a la zona on no hi ha precipitacio a les supercel·lules o de les tempestes violentes multicel·lulars i indica una zona de forts corrents ascendents. Si tenen moviment de rotacio rapida i forts moviments verticals poden generar una tuba o un tornado .
• cauda : es un nuvol horitzontal entre el nuvol murus i la regio de precipitacio, en forma de cua que apunta vers la precipitacio, (del llati cauda , cua).
• flumen : es un nuvol en forma de banda plana i ampla que flueix cap a la base del cumulonimbus, esta relacionat amb el murus i el seu nom en llati significa riu.
• tuba : es una protuberancia en forma d'embut que es pot formar a la base del cumulonimbus. Tots els tornados comencen amb la formacio d'una tuba , pero no totes les tubes acaben en un tornado. En el cas de les tubes d'aire fred es formen sota l'efecte de vortex deguts a la conveccio i al cisallament i no es troben associades a mesociclons de mida mes gran. No acostumen a tocar el terra, pero si aixo arriba a passar, son molt menys violents que els tornados.

Aparenca [ modifica ]

La base d'un cumulonimbus pot tenir mes de 10 km horitzontals, i ocupar altituds baixes, mitjanes i altes: des d'una altitud al voltant dels 3 a 4 km. El bec pot arribar fins als 23 km d'altitud en casos extrems. Normalment, arriben a altituds molt mes baixes.

El cumulonimbus sol caracteritzar-se per una zona camusa, i una altra tipus enclusa (el domo d'enclusa ), causada per linies de vent feble que es queden enrere del nuvol per la seva velocitat que es menor, tant com per la inversio de temperatura causada per l'augment de temperatures dalt de la tropopausa . Aquesta forma d'enclusa precedeix l'estructura principal del nuvol per molta distancia.

Efectes [ modifica ]

Les cel·lules de tempesta d'un cumulonimbus poden produir pluges fortes (particularment de naturalesa convectiva ) i inundacio , aixi com intensos vents . Moltes cel·lules de tempesta cessen en no mes de 20 min , quan la precipitacio causa mes descensos que ascensos, fent cessar la seva energia que es dissipa. Si hi ha suficient energia solar en l' atmosfera (un dia d'intensa calor a l'estiu), la humitat de la cel·lula de tempesta pot evaporar-se rapidament resultant en una nova cel·lula formant-se a pocs quilometres del nucli original. Aixo pot causar tempestes que durin moltes hores.

Els cumulonimbus tenen forts corrents de conveccio , amb molt forts i impredictibles vents, particularment en els planols d'ascensos i descensos verticals. Aixo pot ser extremadament perillos per a les aeronaus . Les naus petites a helix no han de travessar-les, sino circumdar-les; jets mes grans que volen mes alt que aquelles tambe han de tractar de circumdar-les. Com solen comptar amb radar meteorologic i mesurador de vent, les detecten i els dona una guia per a passar pel costat, i encara si haguessin d'evitar-les, per ex. en el proces de comencament d'aterrar.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Forca de Coriolis

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Cumulonimbus