한국   대만   중국   일본 
Cruz Martinez Esteruelas - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Cruz Martinez Esteruelas

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaCruz Martinez Esteruelas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 4 febrer 1932 Modifica el valor a Wikidata
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelones) Modifica el valor a Wikidata
Mort 17 setembre 2000 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
   Ministre d'Educacio i Ciencia [1]
3 de gener de 1974  –  11 de desembre de 1975
   Ministeri de Planificacio del Desenvolupament [1]
9 de juny de 1973  –  3 de gener de 1974
Dades personals
Formacio Universitat de Deusto Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio politic , advocat Modifica el valor a Wikidata
Partit FE de las JONS
Familia
Conjuge Encarnacion Oliveras Gajo
Premis

Cruz Martinez Esteruelas ( l'Hospitalet de Llobregat , 1932 - Madrid , 2000 ) fou un advocat i politic falangista catala . Va ser ministre del govern espanyol durant el franquisme .

Biografia [ modifica ]

Nascut el 4 de febrer de 1932 a L'Hospitalet de Llobregat . [2] Advocat i politic. Va estudiar Dret a la Universitat de Deusto ( Euskadi ) i a la Universitat Complutense de Madrid , on es va llicenciar el 1953, i mes tard obtingue el doctorat. Va ingressar per oposicio al cos d'advocats de l'Estat (1957) i posteriorment en el cos de lletrats de les Corts (1960).

Casat amb Encarnacion Oliveras Gajo. El matrimoni va tenir tres fills.

Carrera politica [ modifica ]

La carrera politica de Cruz Martinez s'esten durant el periode del franquisme i durant la restauracio democratica : [3]

Durant el franquisme [ modifica ]

Va ser nomenat ( 1962 ) director general del Patrimoni de l'Estat. L'any 1964 vicepresident del Banco de Credito a la Construccion. Entre el 1965 i l'any 1968 delegat nacional-cap de l'assessoria juridica de la Secretaria General del Movimiento. A partir d'aquest any inicia la seva carrera politica al si del partit unic, [4] com a procurador a les Corts espanyoles , i com a membre del Consell Nacional del Movimiento . Des de la seccio d”Estructura y Organizacion del Movimiento” participara activament en l'elaboracio de la “Ley Organica del Movimiento y del Consejo Nacional”. La seva concepcio politica passava per la cohesio de l'Estat i enfortir el regim a partir de la descentralitzacio i la participacio ciutadana en la vida politica.

Del 1968 al 1969 sera delegat nacional d'Associacions del Movimiento on intenta portar a terme el seu projecte pero no va obtenir suport suficient. El 1970 fou vicepresident del Banco Hipotecario i poc despres director de la Fundacio Juan March entre 1970 i 1973 , quan ja era secretari primer del Consell Nacional del Movimiento des de 1971 .

Va ocupar el Ministeri de Planificacio del Desenvolupament en el 13e Govern de la dictadura de l'11 de juny de 1973 al 3 de gener de 1974 , en substitucio de Laurea Lopez Rodo . Mes tard va ser Ministre d'Educacio i Ciencia en el 14e Govern franquista des del 3 de gener de 1974 a l'11 de desembre de 1975 . Des del carrec continua desenvolupant la Llei General d'Educacio . Partidari com era de la teoria de les elits i de posar fi a la massificacio a les aules universitaries, impulsa la “Ley de Selectividad”. Ordena el tancament de la Universitat de Valladolid per frenar l'activitat de l'oposicio estudiantil antifranquista. [5]

Despres del seu pas pel Govern, va ser president d'Industrias Quimicas Procolor, SA i va presidir el partit politic Union del Pueblo Espanol (UDPE).

Etapa democratica [ modifica ]

En les eleccions generals de 15 de juny de 1977 , va ser candidat per Alianca Popular al Congres dels Diputats per la provincia de Terol , sense sortir elegit. Posteriorment es va dedicar a l'advocacia i a l'empresa, i tambe fou president del Fundacio Tomas Moro i professor de la Fundacio San Pablo (CEU).

Va morir a Madrid el 17 de setembre de l'any 2000 . [6] Fou enterrat a la localitat madrilenya de Villaviciosa de Odon .

Obres seleccio [ modifica ]

De l'obra de Cruz Martinez [7] destaquen:

  • La enemistad politica ( 1970 ).
  • Estudios de sociologia politica, administracion y economia en la nueva constitucion de los Estados Unidos ( 1973 ).
  • Monarquia y cambio social ( 1974 ).
  • Cartas para el humanismo social ( 1976 ).
  • La agonia del Estado. ¿Un nuevo orden mundial? ( 2000 )

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Gran Enciclopedia de Espana. Ed. Enciclopedia de Espana, S.A.1999
  3. Biografia C. Martinez Esteruelas
  4. Alex Cabrera Gimenez article: “Martinez Esteruelas, Cruz” al llibre Diccionari Catalunya. Durant el franquisme Eumo Editorial Vic 2006
  5. Alex Cabrera Gimenez 2006pag . 251
  6. de Cruz Martinez Esteruelas , Diari El Pais (consultat en18 de setembre de 2010)l
  7. Ignasi Riera Els catalans de Franco Ed. Plaza -Janes Barcelona 1998 pag. 382


Carrecs publics
Precedit per:
Laurea Lopez Rodo
Ministeri de Planificacio del Desenvolupament
Escut de l'estat espanyol

1973 - 1974
Succeit per:
Joaquin Gutierrez Cano
Precedit per:
Julio Rodriguez Martinez
Ministre d'Educacio i Ciencia
Escut de l'estat espanyol

1974 - 1975
Succeit per:
Carlos Robles Piquer