Cruz Martinez Esteruelas
(
l'Hospitalet de Llobregat
,
1932
-
Madrid
,
2000
) fou un advocat i politic
falangista
catala
. Va ser ministre del govern espanyol durant el
franquisme
.
Nascut el
4 de febrer
de
1932
a
L'Hospitalet de Llobregat
.
[2]
Advocat i politic. Va estudiar Dret a la
Universitat de Deusto
(
Euskadi
) i a la
Universitat Complutense de Madrid
, on es va llicenciar el 1953, i mes tard obtingue el doctorat. Va ingressar per oposicio al
cos d'advocats de l'Estat
(1957) i posteriorment en el cos de lletrats de les Corts (1960).
Casat amb Encarnacion Oliveras Gajo. El matrimoni va tenir tres fills.
Carrera politica
[
modifica
]
La carrera politica de Cruz Martinez s'esten durant el periode del
franquisme
i durant la
restauracio democratica
:
[3]
Durant el franquisme
[
modifica
]
Va ser nomenat (
1962
) director general del Patrimoni de l'Estat. L'any
1964
vicepresident del Banco de Credito a la Construccion. Entre el
1965
i l'any
1968
delegat nacional-cap de l'assessoria juridica de la Secretaria General del Movimiento. A partir d'aquest any inicia la seva carrera politica al si del partit unic,
[4]
com a procurador a les
Corts espanyoles
, i com a membre del
Consell Nacional del Movimiento
. Des de la seccio d”Estructura y Organizacion del Movimiento” participara activament en l'elaboracio de la “Ley Organica del Movimiento y del Consejo Nacional”. La seva concepcio politica passava per la cohesio de l'Estat i enfortir el regim a partir de la descentralitzacio i la participacio ciutadana en la vida politica.
Del
1968
al
1969
sera delegat nacional d'Associacions del
Movimiento
on intenta portar a terme el seu projecte pero no va obtenir suport suficient. El
1970
fou vicepresident del Banco Hipotecario i poc despres director de la
Fundacio Juan March
entre
1970
i
1973
, quan ja era secretari primer del
Consell Nacional del Movimiento
des de
1971
.
Va ocupar el Ministeri de Planificacio del Desenvolupament en el 13e Govern de la dictadura de l'11 de juny de 1973 al 3 de gener de
1974
, en substitucio de
Laurea Lopez Rodo
. Mes tard va ser Ministre d'Educacio i Ciencia en el 14e Govern franquista des del 3 de gener de
1974
a l'11 de desembre de
1975
. Des del carrec continua desenvolupant la
Llei General d'Educacio
. Partidari com era de la teoria de les elits i de posar fi a la massificacio a les aules universitaries, impulsa la “Ley de Selectividad”. Ordena el tancament de la Universitat de
Valladolid
per frenar l'activitat de l'oposicio estudiantil antifranquista.
[5]
Despres del seu pas pel Govern, va ser president d'Industrias Quimicas Procolor, SA i va presidir el partit politic
Union del Pueblo Espanol
(UDPE).
Etapa democratica
[
modifica
]
En les
eleccions generals de 15 de juny
de
1977
, va ser candidat per
Alianca Popular
al
Congres dels Diputats
per la
provincia de Terol
, sense sortir elegit. Posteriorment es va dedicar a l'advocacia i a l'empresa, i tambe fou president del Fundacio Tomas Moro i professor de la Fundacio San Pablo (CEU).
Va morir a Madrid el 17 de setembre de l'any
2000
.
[6]
Fou enterrat a la localitat madrilenya de
Villaviciosa de Odon
.
Obres seleccio
[
modifica
]
De l'obra de Cruz Martinez
[7]
destaquen:
- La enemistad politica
(
1970
).
- Estudios de sociologia politica, administracion y economia en la nueva constitucion de los Estados Unidos
(
1973
).
- Monarquia y cambio social
(
1974
).
- Cartas para el humanismo social
(
1976
).
- La agonia del Estado. ¿Un nuevo orden mundial?
(
2000
)