Cristina Valls Aguilo

Biografia
Naixement	12 octubre 1901 Palma (Mallorca)
Mort	3 setembre 1982 (80 anys) Palma (Mallorca)
Activitat
Ocupacio	actriu
Familia
Germans	Catalina Valls Aguilo i Joan Valls i Aguilo

Cristina Valls Aguilo ( Palma , 12 d'octubre de 1901 - Palma , 3 de setembre de 1982 ) fou una actriu mallorquina. ^{[1] [2]}

Biografia [ modifica ]

Filla de Joan Valls i Catalina Aguilo, argenters, passa la infantesa a Palma. Rebe educacio de la ma d'algunes mestres de la ciutat, alhora que ajudava en el taller familiar.

La seva mare enviuda i per tirar endavant obri una lleteria al centre de Palma. Tanmateix, s'hi cala foc i, com que no pogueren fer front als deutes, hagueren de tancar. Acabada la Primera Guerra Mundial , retornaren a l'ofici d'argenters, mentre Cristina aprenia a cosir amb l'ajut d'una veina. Mes tard aniria a l'Escola d'Arts i Oficis, on va aprendre a fer patrons. ^{[1] [2]}

Carrera teatral [ modifica ]

El 1910 trepitja per primera vegada un escenari gracies al teatre d'Es Raco de Placa, del qual Tomas Aguilo, el seu oncle, n'era el director escenic. Per Nadal representaren Entre el deber y el derecho , d' Antonio Hurtado Valhondo i ella interpreta el paper d'Angelina. ^[3] Al 1918 feu el paper de reina Constanca a La campana de l'Almudaina , de Joan Palou .

Amb els seus germans entra a l' Orfeo Mallorqui ; durant molts d'anys recita a Palma cada 31 de desembre ?en la celebracio de la conquesta de Mallorca? el poema ≪ Sa colcada ≫, de Pere d'Alcantara Penya . Va coneixer aleshores el que es convertiria en el seu marit l'any 1928, l'empresari i actor teatral Joan Estelrich Frau. Juntament amb ell i la seva germana Catina fundaren el 1927 la companyia Catina-Estelrich, en la qual treballarien, entre d'altres, amb Xesc Forteza . Despres de quatre anys de matrimoni van tenir el primer fill. El 1940 tindrien la segona filla. ^[1]

Debuta el 7 de setembre de 1927 a Banyalbufar, amb La casa de Quiros (1927), de Carlos Arniches i ana alternant obres en castella amb peces d'autors mallorquins. Acompanyada del bariton Jaume Riutort i de la seva germana, Cristina Valls cantava de vegades algunes romances durant els descansos o al final de les representacions. L'any 1929 sorgi un entrebanc per a la companyia, quan es promulga la ≪llei del telo metal·lic≫, que prohibia tota classe de representacions teatrals en escenaris que no estiguessin equipats amb aquest tipus de telo, i la companyia es dissolgue. pero fins aleshores, al 1938, havia anat alternant les actuacions a Palma ?al Teatre Principal , al Teatre Balear , al Teatre Victoria de Santa Catalina, al Teatre Liric, al Salo Mallorca...? amb d'altres a altres poblacions de Mallorca, on era esperada amb molta expectacio, com ara el Teatre Defensora Sollerense , el Teatre Principal de Llubi , el Teatre Argenti d' Andratx , el Teatre Paris Alegre de Llucmajor , al Teatre Principal de Santanyi i el de Sa Pobla … Fins al 1948 Cristina Valls no torna als escenaris; ho feu amb la representacio d' El tio de l'Havana, de Josep Maria Tous i Maroto , i Nit de Nadal, de Guillem Colom . ^{[2] [4] [3]}

Tambe formaria part de les seguents companyies: l'Agrupacio Declamatoria Palmesana, la Penya Artistica i la Companyia de Teatre Regional, que despres s'anomena Artis. Amb totes representa un bon grapat d'obres. La seva popularitat arriba a ser tal, que Aina Villalonga escrivi El rebeinet expressament per a ella. Artis representaria aquesta mateixa obra el 1952 com a homenatge a Cristina. El setembre de 1963 interpreta amb l'Artis al Teatre Romea de Barcelona el paper de Sor Candelaria d' Un senyor damunt un ruc , de Joan Mas. El 1968 es retira de l'escena interpretant el paper de Senyora a Siau benvingut , d' Alexandre Ballester . Es va retirar de l'escena el 1968. ^{[1] [2]}

Reconeixement i memoria [ modifica ]

En temps dificils Cristina Valls, juntament amb els seus germans, contribui a mantenir l'us de la llengua catalana sobre els escenaris de Mallorca. Al llarg dels anys fou homenatjada en diferents ocasions: l'any 1952 a Llucmajor i al teatre Principal de Palma, el 1970 al Circulo Cultural Medina de Palma, al 1972 al Teatre Principal de Mao i al Club Nautic de Palma... El 20 de desembre de 1971 el Ple Municipal de Ciutat li atorga la Medalla de Plata de Ciutat per la seva trajectoria artistica. ^{[1] [2] [4] [3]}

Gabriel Janer Manila publica el 1975 Implicacio social i humana del teatre. Biografia apassionada de Cristina Valls , que recull gran part de la seva vida teatral; es reedita el 1997 amb noves aportacions documentals (fotografies, cartells de l'epoca o nous articles i conferencies). ^[5]

Referencies [ modifica ]