Cristobal Balenciaga Eizaguirre
(
Getaria
,
Guipuscoa
,
21 de gener
de
1895
-
Xabia
,
23 de marc
de
1972
), mes conegut com a
Balenciaga
, va ser un prestigios
dissenyador de moda
considerat un dels creadors mes importants de l'
alta costura
, i un dels dissenyadors mes importants d'Espanya. Va dur a terme el seu treball principalment a la ciutat de
Paris
durant mes de tres decades. Anteriorment va rebre formacio de sastre i va tenir diverses marques propies a Espanya.
[1]
Contemporani de
Coco Chanel
i
Christian Dior
, es el
modista d'alta costura
espanyol mes important de la historia.
[2]
Segons les seves propies paraules, "
un modista ha de ser un arquitecte pels plans, un escultor per les formes, pintor pels colors, music per l'harmonia i filosof en el sentit de la mesura
".
Va imposar un estil totalment innovador presentant una linia d'espatlles caigudes, cintura amb pinces i malucs arrodonits. Va comencar a tenir reconeixement als anys 50, i en les seves col·leccions destacaven els vestits negres, els abrics quadrats sense coll ni botons, les manigues japoneses, el vestit tunica o les peces impermeables transparents.
Va neixer a la petita localitat de
Getaria
, al
Pais Basc
, en una familia
catolica
practicant. El seu pare era pescador i la seva mare era costurera d'importants families de la zona, entre les quals destacava la dels marquesos de Casa Torres. Tot plegat va produir que l'inicies a la costura la seva mare, Martina Eizaguirre. El reeixit gust de la marquesa i el seu esplendid guarda-roba que havia adquirit en els millors establiments de
Paris
i
Londres
, van fer que el jove Balenciaga s'introduis en un mon de refinament propi de les elits culturals europees. La marquesa li va proposar un repte al jove, tot observant les ganes que tenia d'aprendre l'ofici: li va donar un tros de teixit i un dels seus vestits mes exclusius amb l'objectiu que el copies i li demostres el seu talent. El resultat va ser excel·lent i la marquesa es va convertir en la seva mecenes.
[3]
El 1907 es va traslladar a
Sant Sebastia
on va iniciar el seu periode d'aprenent de sastre en alguns dels millors establiments del moment, com a Casa Gomez i a New England. Mes tard, el 1911, va comencar a treballar en els grans magatzems d'Au Louvre de Sant Sebastia, i en tan sols dos anys va ser nomenat cap de taller de confeccions per senyora. El seu treball a Au Louvre li va proporcionar l'oportunitat de coneixer Paris, i les grans cases de costura de la capital internacional de la moda.
El 1914 es va traslladar a
Bordeus
on va treballar en una coneguda casa de moda propietat d'uns amics. Va ser el 1917, quan va establir la seva propia casa denominada C. Balenciaga, al numero 2 del carrer Vergara de Sant Sebastia.
El 1918 es va associar amb els comerciants Benita i Daniela Lizaso, i el 1919 va constituir formalment junt amb les germanes Lizaso, la societat Balenciaga per un periode de sis anys. Aquesta nova empresa segueix al carrer Vergara, 2.
Sis anys mes tard, el 1924, es va dissoldre la societat Balenciaga i es va establir en solitari amb el nom de Cristobal Balenciaga, al numero 2 de l'avinguda de la Llibertat de Sant Sebastia. Es durant aquest periode, quan la
reina Maria Cristina
i la infanta Isabel Alfonsa es van fer clientes seves, fet que va donar lloc al fet que altres dames de la familia reial i la cort ho fossin tambe. El 1927 va fundar una nova empresa dedicada a l'alta modisteria tradicional, amb el nom d'Eisa Costura, al numero 10 del carrer Oquendo de Sant Sebastia.
El 1931 es va proclamar la
Segona Republica Espanyola
i aixo va provocar l'exili de moltes de les seves clientes. Es veu obligat a replantejar el seu negoci, i el 1932 va obrir un nou establiment de modisteria anomenant B.E. Costura, a la capital guipuscoana, al carrer Santa Catalina, 6.
El 1933 funda un nou establiment sota el nom d'Eisa B.E. Costura, obre una sucursal a Madrid, i l'any 1935, una altra a Barcelona.
El 1936 abandona el pais i es muda a Paris.
Un any mes tard va constituir la societat Balenciaga amb Nicolas Bizcarrondo i Wladzio d'Attainville. El 5 d'agost va presentar, amb un gran exit, la seva primera col·leccio d'alta costura.
El 1938 va canviar la denominacio del seu establiment de Sant Sebastia, que va passar a dir-se Eisa Costura. A Barcelona i a Madrid, tambe van passar a dir-se aixi.
En 1939 Balenciaga va presentar una nova col·leccio amb influencies de la moda del
segle
xvii
i el
Segon Imperi Frances
. L'exit dels seus vestits
"Infanta"
va ser irresistible, en la decada dels 40 les creacions de Balenciaga presentaven influencies de la indumentaria espanyola, pels seus brodats i les passamaneries. Es en aquest any, quan s'anticipa al
"New Look"
de
Christian Dior
, i remarca la silueta femenina, posant especial emfasi a destacar la cintura i els malucs mes rodons.
Dos anys despres de finalitzar la
Segona Guerra Mundial
, el 1947, va neixer el seu primer perfum amb el nom de
"Le Dix"
, i presentar la seva linia denominada
tonneau
o
barril
, iniciant una interessant etapa d'experimentacio del volum al voltant del tall i l'esquena.
El 1951 Balenciaga va optar per la fluidesa i fuig de les figures amb cotilla que s'havien portat fins al 1947. Seguint els principis que van guiar la
linia barril
, va introduir el vestit semi entallat, caracteristic pel seu volum a l'esquena que contrastava amb el tall ajustat a la part frontal.
El 1955 va presentar la tunica, un vestit de dues peces de linies rectes i depurades, que envolta el cos sense oprimir-lo. A la tunica, li va seguir, el 1957 el vestit sac, un pas mes en l'evolucio que va comencar amb la linia barril del 1947. Les seves creacions de linies pures van continuar revolucionant la moda del moment.
[4]
El 1958 va presentar el vestit "
baby doll
" (caracteritzat per tractar-se d'una silueta
trapezoidal
molt senzilla que elimina el tall), i els vestits
de cua de gall d'indi
, mes llargs per darrere que per davant. El govern frances li va atorgar el titol de
Chevalier d'Honneur
pels seus serveis a la industria de la moda. La premsa internacional el va consagrar com
"el Maestro"
i el rei de l'alta costura.
El 1959 els vestits sastre, van presentar una nova linia amb jaquetes curtes i talls pujats. Van destacar en les creacions de nit l'estil imperial amb tall alt.
L'any 1960, Balenciaga va dissenyar el vestit de nuvia de
Fabiola de Mora i Arago
, neta de la Marquesa de Casa Torres, i futura reina de
Belgica
. L'any 1963 va presentar un estil esportiu amb una gran elegancia, i va sorprendre amb la introduccio de les primeres botes d'alta costura realitzades per Mancini.
El 1967 va introduir formes cada vegada mes pures i abstractes. Periodistes i clientes van aclamar la col·leccio pel seu destacat mestratge i originalitat. Un any mes tard dissenya els uniformes de les hostesses d'
Air France
sent l'unic encarrec que va fer en el camp del
pret-a-porter
. Va presentar la seva ultima col·leccio a la primavera, i va anunciar el seu comiat, aixi com el tancament de totes les seves cases de Paris, Madrid, Barcelona i Sant Sebastia.
Va morir a
Xabia
(
Alacant
), el 23 de marc de 1972, i va ser enterrat en el petit cementiri de Guetaria.
Balenciaga, a diferencia d'altres modistes de l'epoca que tan sols elaboraven esbossos de les seves creacions, dominava a la perfeccio l'alta costura, de manera que participava en el proces de creacio des de l'inici fins al final.
Coco Chanel
deia d'ell:
"es l'unic de nosaltres que es un costurer de veritat"
. La indubtable tecnica del creador combinava amb el seu singular exit, extremadament revolucionari per l'epoca, que li va permetre ser recordat avui en dia com el Rei, capac de muntar un vestit amb una sola tela, sense gairebe fer-li talls ni costures, en poc temps. La seva habilitat en crear volums i formes va ser sorprenent, perque donava a les peces un acabat perfecte, quasi escultoric. El seu nivell d'exigencia el portava a desfer un vestit sencer si no quedava com ell volia. Creava dissenys exclusius per les seves millors clientes, sense necessitats de proves: la mateixa
Marlene Dietrich
va confirmar que Balenciaga coneixia les seves mesures i que cap dels seus vestits exigia retocs.
[5]
Va ser un apassionat dels grans mestres de la pintura espanyola, especialment de
Velazquez
i
Goya
, encara que els seus models tambe mostraven influencies cubistes. La llista de les seves clientes de l'alta societat es molt llarga (a mes de Marlene Dietrich, inclou tambe a
Greta Garbo
). Les clientes li eren molt fidels, no nomes pel seu estil, sino tambe perque confeccionava els vestits en molt poc temps i sens a penes proves ni retocs. Organitzava passarel·les privades en el seu taller, allunyat dels focus i la popularitat, portava el seu treball quasi com un artesa mes que com un celebre dissenyador.
Vestits de Balenciaga a una exhibicio a Florencia
Fins al final de la segona meitat del
segle XX
els grans costurers no pensaven que el seu nom pogues sobreviure a la seva mort. Consideraven que els modistes mes joves que s'havien format amb ells crearien les seves propies marques. En el cas de Balenciaga, van ser aprenents seus
Emanuel Ungaro
,
Andre Courreges
,
Hubert de Givenchy
i
Oscar de la Renta
.
Des de 1978, la marca de Cristobal Balenciaga ha passat per diferents mans. Avui pertany al Grup
Gucci
, i el seu director artistic es
Alexander Wang
(que va succeir a
Nicolas Ghesquiere
). Com ha passat en altres marques de moda que tambe van perdre als seus creadors originals, els propietaris van anomenar a un director creatiu que orientes la linia dels dissenys. En la historia mes recent de la moda, les relacions entre la casa i el director artistic han sigut, en general, molt intermitents. La gran majoria ha seguit en el seu lloc molt poc temps. Ghesquiere, es un dels pocs modistes que va mantenir una relacio estable amb la seva empresa: va treballar a Balenciaga durant 15 anys des de 1997 fins a 2012. Hi ha qui defen la seva labor creativa, pero tambe se li ha acusat d'apartar-se de l'essencia del modista.
Inicialment, la casa Balenciaga la va heretar la familia del dissenyador, que va mantenir el negoci venent perfums i accessoris. Sis anys mes tard es va fer amb ella el grup alemany Hoechst, que el 1986 la va vendre al grup frances de perfums Bogart, dirigit llavors per Jacques Konckier. Paradoxalment, els beneficis de l'empresa l'any 2000 es van deure principalment a les vendes dels perfums i no a la roba. Un any despres la va comprar el grup Gucci. Domenico de Sole i el dissenyador texa
Tom Ford
desitjaven convertir el nom de Balenciaga en una marca global de luxe. Tenien experiencia perque ja eren els propietaris de les bosses i sabates de
Bottega Veneta
, de la roba de
Yves Saint Laurent
, dels dissenys de
Stella McCartney
i d'
Alexander McQueen
, de les sabates de
Sergio Rossi
o de les joies de
Boucheron
.
En la relacio de Balenciaga amb el grup Gucci ha sigut molt important l'aportacio de Nicolas Ghesquiere. En les cases de moda, el director creatiu es el responsable que tots els dissenys, teles, brodats, puntades i esbossos estiguin amb el mateix to, sempre perfectament afinats. Al principi, el jove Nicolas Ghesquiere ?va entrar a la firma quan nomes tenia 26 anys? va dirigir aquesta sense allunyar-se de les bases de Balenciaga i va obtenir el Premi al Millor Dissenyador de l'Any el 2000 i, dotze mesos despres, el Premi al Millor Modista Internacional. Va acabar centrant els seus esforcos en el
pret-a-porter
, un concepte molt allunyat de l'alta costura. El
pret-a-porter
tambe pot ser disseny de luxe, pero la decisio va ser molt criticada pel mon de la moda, dient que les essencies de Balenciaga es perden al fer
pret-a-porter
.
Exposicio i museu Balenciaga
[
modifica
]
Museu Balenciaga
La seva obra ha sigut objecte de nombroses exposicions museistiques, comencant pel
Museu Metropolita de Nova York
. El seu amic, l'escultor
Eduardo Chillida
, li va fer una escultura-homenatge. El
Museu Balenciaga
, esbiaixat en un proces judicial sobre presumptes irregularitats en la seva gestio, es va inaugurar a Guetaria el 10 de juny del 2011. El museu consta d'unes 1.200 peces, encara que tan sols una part es mostra simultaniament. Les obres estan exposades sobre maniquins invisibles. El
Museu Textil i d'Indumentaria
de Barcelona te una extensa col·leccio de vestits i complements (especialment barrets) de Balenciaga. El Museo del Traje de Madrid tambe te una col·leccio de moda que inclou vestits de Balenciaga.
- ↑
ARZALLUZ, Miren,
Cristobal Balenciaga, la forja del maestro (1895-1936)
, Donostia-San Sebastian, Diputacion Foral de Gipuzkoa y Nerea, 2010.
- ↑
Balenciaga, la N de la moda
- ↑
MILLER, Leslie Ellis,
Balenciaga
, Barcelona, editorial Gustavo Gili, 2007.
- ↑
Mackenze, Mairi.
... ismos para entender la moda.
Turner libros. P.86.
- ↑
Figueras, Josefina.
Protagonistas de la moda
. Ediciones internacionales universitarias. P.151.
Enllacos externs
[
modifica
]