Crispetes

Caracteristiques
Pais d'origen	America
Detalls
Tipus	snack
Ingredients principals	gra de blat de moro , mantega i oli de cuina

Les crispetes ^{[1] [2]} o roses ^{[3] [4]} son una classe de menjar fet a partir d'algunes varietats de blat de moro torrat que esclaten quan es fregeixen en oli o passades al microones o a la cassola.

Un ensucrat es un dolc fet amb roses de blat de moro i molt de sucre.

Historia [ modifica ]

Les roses les van inventar els amerindis en epoca precolombina fa milers d'anys. El 1948 s'han descobert roses de 5.600 anys d'antiguitat en unes coves de Nou Mexic .

A Mexic , a les ciutats prehispaniques, es venien a granel i s'anomenaven momochtli en la llengua nahuatl . Es preparaven instantaniament introduint blat de moro en olles de fang molt calentes o posant grans sobre cendra roent. ^[5]

L'any 1492 , Cristofor Colom va notar que els aborigens americans feien barrets i cossets amb roses, que venien als mariners. Vora l'any 1612 , els exploradors francesos van documentar que els amerindis iroquesos feien explotar blat de moro en pots d' argila utilitzant sorra roent. Tambe van informar que durant un sopar iroques es va consumir cervesa i sopa fetes a partir de crispetes. Els primers colons nord-americans menjaven crispetes per a esmorzar, amb sucre i crema.

El 1885 , Charles Cretors, de Chicago , va patentar un aparell comercial per a fabricar crispetes.

Formes [ modifica ]

El blat de moro per a rosetes pot esclatar sota dues formes diferents: Bolet o Papallona. La forma de la rosa depen de la mena de blat de moro i de les condicions particulars de pressio, temperatura i humitat en el moment de fer-la. La forma papallona es generalment mes preada, pero la forma bolet es mes sovint utilitzada pels industrials per a les roses ensucrades (amb caramel). S'han creat varietats de blat de moro a la fi del dels anys 1990 per tal de produir rosetes exclusivament amb la forma bolet o papallona.

Elaboracio [ modifica ]

Per a obtenir-ne cal posar grans de blat de moro en una olla o qualsevol altra mena de recipient per a coure i torrar-los (normalment amb oli vegetal) fins que esclatin. Nomes algunes varietats de blat de moro (comercialment es fa servir la varietat Zea mays L. subsp. mays (Everta Group) ) donen el resultat esperat: l'expansio sobtada del contingut del gra, que esberla la closca i esdeve una massa esponjosa de color blanc. La causa principal d'aquest fenomen es el sobreescalfament de la humitat interna.

Com que l'explosio pot llancar a una distancia considerable els grans de blat de moro que han rebentat ?i tambe els que no ho han fet?, les crispetes es preparen habitualment en un recipient amb tapadora. Quan exploten, les crispetes fan un soroll caracteristic i deixen anar una aroma tambe particular.

Per que esclata el blat de moro [ modifica ]

Com tots els grans de cereals, cada gra de blat de moro conte humitat a l' endosperma (nucli emmidonat que pot arribar a contenir 90% de mido ). ^[6] La clofolla externa o pericarpi del blat de moro es forca mes gruixuda que la de la major part dels altres grans i es impermeable a la humitat.

Quan el gra s'escalfa mes enlla del punt d'ebullicio (100 °C) i fins a 175 °C , l'aigua de l'interior es converteix en vapor i genera pressions internes que arriben a ser de 9 atmosferes . De la major part dels grans (tambe els grans defectuosos del blat de moro) aquest vapor n'escapa tan de pressa com s'ha format; els del blat de moro, pero, el gruix i la impermeabilitat del pericarpi (clofolla) no en deixen escapar el vapor. Quan la pressio expansiva interna del vapor arriba a ser incontenible, la clofolla esclata amb una petita explosio.

La forca de l'explosio fa rebentar el gra i el seu contingut queda visible. Com que la humitat estava distribuida uniformement dins del nucli emmidonat, amb l'expansio sobtada l'endosperma esdeve una especie d'escuma, que dona a les crispetes la seva textura unica.

Hi ha grans que no esclaten despres d'haver estat exposats a altes temperatures. O be aquests grans no contenen prou humitat per a crear el vapor necessari (i la pressio) per a fer-los explotar, o be (d'acord amb un estudi de 2005 del Dr. Bruce Hamaker de la Universitat de Purdue ) perque tenen la clofolla foradada, la qual cosa tambe impedeix que es generi la pressio suficient perque rebentin.

Usos [ modifica ]

Les roses es consumeixen principalment com a llaminadura ; tambe es fan servir per a arrebossar carn, aviram i peix, i, com la major part de residus alimentaris organics, les restes es poden aprofitar per a fer compost i gas natural , o tambe, en indrets on la llei ho permet, com a aliment del bestiar.

Actualment, s'estudia i s'experimenta l'us de roses rodones (vegeu la foto) per a protegir el contingut de paquets durant el transport en comptes de poliestire .

Cultura popular [ modifica ]

El Dia de les crispetes, se celebra el 19 de gener de cada any, es el National Popcorn Day als Estats Units d'America, que festeja cadascun dels tipus de crispetes possibles, salades o dolces.

Etimologia i terminologia [ modifica ]

El terme crispeta es un neologisme , i probable americanisme de l'espanyol de Colombia , ^{[7] [8]} escampat per l'empresari valencia Juan Esteve Adam ^[9] i posteriorment difos per la normativa a Catalunya i a les Balears . Prove de l' angles crisp (cruixent, crocant) i el sufix -ete , amb la terminacio -a per al femeni. El fet que es retrobi aquest terme en basc ( krispeta ) advoca per un castellanisme. Tambe son conegudes com a gallets , ^[10] roses , ^{[10] [3]} rosetes , ^{[10] [11]} i mongetes ^{[12] [13]} o monges . ^{[10] [14] [15]}

Els termes catalans escampats arreu del territori son bales/balones (per als grans esclatats), bombes , borles , bufes , clotxes , coixos , confits de panolla , confits de dacsa o de panis , ^[16] confitets (de panis) , cotuf(l)es/catufes , ^[17] esclafites , esclafitons , flor(ete)s , galls , ^[16] gallets , ^[18] moresc , ^[19] panissos petats , petorres , senyore(te)s ^[20] ( sinyoretes ), xofes/xufes .

Els grans que han esclatat, petat o esclafit s'anomenen aguelos / aguelets , bufes , ^{[21] [16]} monge(te)s , pets , roses , senyores , i els que no (que poden ser negres) aguelos / aguelets , bales , borregos , bufes , esclafitons , ^[22] frares/flares/flarets , morets , senyors , torrons , tostons , ^[23] xoflos .

Referencies [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

Enllacos externs [ modifica ]

• Article Passa'm el blat de moro torrat d' Albert Pla Nualart
• Localitzacio dels geosinonims valencians de crispeta en El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear , Vicent Beltran i Calvo, tesi doctoral de la Universitat d'Alacant, 2000 Arxivat 2016-02-23 a Wayback Machine .

Viccionari