Crisi per l'abdicacio d'Eduard VIII

L'Instrument de l'Abdicacio signat per Eduard VIII i els seus tres germans
Tipus	crisi politica
Data	1936
Estat	Imperi Britanic
Causa	abdicacio Eduard VIII del Regne Unit

Es denomina crisi per l'abdicacio a una serie de conflictes politics i legals que tingueren lloc a l' Imperi Britanic el 1936 , causats per la decisio del rei Eduard VIII de casar-se amb Wallis Simpson , una celebritat social estatunidenca que s'havia divorciat del seu primer marit i que estava en proces de divorciar-se per segona vegada.

Al matrimoni s'hi van oposar els governs del Regne Unit i dels dominis de la Commonwealth britanica . Es van plantejar objeccions religioses, juridiques, politiques i morals. Com a monarca britanic , Eduard era el cap nominal de l' Esglesia d'Anglaterra , que llavors no permetia que la gent divorciada es cases per segon cop per l'esglesia si el seu exconjuge encara estava viu. Per aquesta rao, la creenca general era que Eduard no podia casar-se amb Simpson i romandre al tron. ^{[n. 1]} Simpson era percebuda com una possible reina consort inadequada politicament i socialment a causa dels seus dos matrimonis fallits. L' establishment estava convencut que no estimava el rei sino que la movien raons economiques o d'aspiracions de posicio social. Tot i la forta oposicio, Eduard declara que l'estimava i que tenia intencio de casar-s'hi tan bon punt finalitzes el seu segon divorci.

La resistencia general a acceptar Wallis Simpson com a consort del rei, i la negativa del rei a abandonar-la van portar a l' abdicacio d'Eduard el desembre de 1936. ^{[n. 1]} Segueix sent l'unic monarca britanic que ha renunciat voluntariament al tron des de l' Anglaterra anglosaxona . Va ser succeit pel seu germa Albert, que va prendre el nom de Jordi VI . Eduard va rebre el titol de Sa Altesa Reial el duc de Windsor despres de la seva abdicacio i es va casar amb la senyora Simpson l'any seguent. Van romandre casats fins a la mort d'ell, 35 anys mes tard.

Context [ modifica ]

Eduard VIII del Regne Unit va succeir al seu pare, Jordi V , com a rei-emperador de l' Imperi Britanic el 20 de gener de 1936. Era solter, pero en els anys anteriors havia estat acompanyat sovint en esdeveniments socials privats per Wallis Simpson, la dona americana d' Ernest Aldrich Simpson , un executiu navilier britanic. El Sr. Simpson va ser el segon marit de Wallis, el seu primer matrimoni, amb Earl Spencer Winfield, Jr , un pilot de la Marina dels Estats Units d'America , havia acabat en divorci el 1927. El 1936, la senyora Simpson va assistir als actes oficials com a convidada del rei i, encara que el seu nom apareix regularment al Court Circular , el nom del seu marit n'estava visiblement absent. ^[1] L'estiu del mateix any, el Rei va evitar la perllongada estada tradicional a Balmoral , optant en el seu lloc per vacances amb la senyora Simpson a la Mediterrania Oriental a bord del iot de vapor Nahlin . El creuer va ser ampliament cobert a la premsa nord-americana i d'Europa continental, pero la premsa britanica va mantenir un silenci autoimposat sobre el viatge del Rei. No obstant aixo, els britanics expatriats i els canadencs, que tenien acces als informes d'estrangers, es van escandalitzar per la cobertura. ^[2]

A l'octubre, es rumorejava en l'alta societat i en l'estranger que Eduard tenia la intencio de casar-se amb la senyora Simpson, tan aviat com fos lliure. ^{[3] [4] [5]} A finals de mes, la crisi va arribar agreujar-se quan la senyora Simpson va demanar el divorci i la premsa americana va anunciar que el matrimoni entre ella i el rei era imminent. ^{[6] [7]} El 13 de novembre, Alec Hardinge , el secretari privat del rei va adrecar-se-li advertint que: El silenci de la premsa britanica sobre el tema de la seva amistat amb Majestat i la senyora Simpson no es mantindra ... A jutjar per les cartes dels subdits britanics que viuen en paisos estrangers on la premsa ha estat oberta, l'efecte sera desastros . ^[8] Ministres britanics sabien que Hardinge havia escrit al rei i potser el van ajudar a redactar la carta. ^[9]

El dilluns seguent, el 16 de novembre, el Rei va convidar Stanley Baldwin , Primer Ministre del Regne Unit , al Palau de Buckingham i li va informar que tenia la intencio de casar-se amb la senyora Simpson. Baldwin va dir-li en resposta que aquest matrimoni no seria acceptable per al poble, dient: ... la reina es converteix en la reina del pais, per tant en l'eleccio d'una reina de la veu del poble ha de ser escoltada , ^[10] opinio que va ser compartida per l'australia Alt Comissionat a Londres, Stanley Bruce , anterior Primer ministre d'Australia . El mateix dia que Hardinge va escriure al Rei, Bruce es va reunir amb Hardinge i va escriure a Baldwin expressant el seu horror per la idea d'un matrimoni entre el rei i la senyora Simpson. ^[11] John Buchan , Governador general del Canada no tan sols va transmetre al Palau de Buckingham i Baldwin l'afecte dels canadencs pel Rei, sino tambe el seu puritanisme, i que tant catolics com protestants s'indignarien si Eduard es va cases amb una dona divorciada ^[12]

No obstant aixo, la premsa britanica va romandre en silenci sobre el tema, fins que Alfred Blunt , bisbe de Bradford , va donar un discurs a la seva Conferencia Diocesana l'1 de desembre, en el que fa referencia a la necessitat d'un rei amb gracia divina dient: Esperem que sigui conscient de la necessitat que alguns de nosaltres valorem que hagi donat senyals mes positius de la seva consciencia.". ^[13] La premsa va entendre-ho com el primer comentari public d'una persona notable sobre la crisi i es va convertir en noticia de primera plana l'endema. Quan mes tard se li va preguntar, el bisbe va dir que no havia sentit parlar de la senyora Simpson en el moment en que va escriure el discurs. ^[14]

Amb l'assessorament del personal d'Eduard, la senyora Simpson va sortir del Regne Unit al sud de Franca el 3 de desembre en un intent d'escapar de la intensa atencio de la premsa. Tant ella com el rei van estar devastats per la separacio. En un trist comiat, el Rei li va dir: "Mai et rendeixis." ^[15]

Oposicio [ modifica ]

L'oposicio al rei i el seu matrimoni van arribar des de diverses direccions.

Oposicio social [ modifica ]

El desig d' Eduard VIII era modernitzar la monarquia i fer-la mes accessible, idea popular ^[16] pero temuda per l'establishment britanic. ^[17] Eduard va notar un cert malestar en l'aristocracia pel tractament de les seves tradicions i cerimonies, i molts es van sentir ofesos per l'abandonament de les normes socials i els costums acceptats. ^{[18] [19] [20]}

Oposicio religiosa [ modifica ]

Eduard VIII va ser el primer monarca britanic a proposar casar-se amb una dona divorciada o casar-se despres del divorci. Encara que Enric VIII separes l' Esglesia d'Anglaterra de l' Esglesia Catolica Romana per tal obtenir l'anul·lacio del seu primer matrimoni, els matrimonis es van anul·lar pero no es va divorciar. ^{[n. 2]} En aquell moment, l'Esglesia d'Anglaterra no permetia que els divorciats tornessin a casar-se a l'esglesia mentre l'exconjuge encara era viu. El consens sostenia que Eduard no podia romandre en el tron, si es casava amb Wallis Simpson, una divorciada que aviat tindria dos exmarits, ja que entraria en conflicte amb el seu paper com a Governador Suprem de l'Esglesia d'Anglaterra ^[21]

Legal [ modifica ]

El primer divorci de Wallis als Estats Units, per raons d' incompatibilitat emocional no va ser reconegut per l' Esglesia d'Anglaterra i, en cas d'impugnacio en els tribunals Anglesos, no podrien haver estat reconeguts pels dret anglesos. En aquell moment, l'esglesia i la llei angleses, consideraven que adulteri era l'unic motiu per al divorci, i segons aquest argument, la seva segona (i tercera) parella matrimonial haurien estat bigams, i no valides. ^[22]

Moral [ modifica ]

Els ministres del rei i la seva familia trobaven el comportament de la senyora Simpson inacceptable per una reina. Els rumors i les insinuacions sobre ella circulaven per la societat. ^[23] La reina mare va dir fins i tot que la senyora Simpson podria haver tingut algun tipus de control sexual sobre Eduard, perque mitjancant practiques apreses en un bordell xines, ^[24] ella l'hauria alliberat d'una disfuncio sexual indefinida, opinio compartida parcialment per Alan Campbell Don , capella de l' Arquebisbat de Canterbury , qui va escriure que sospitava que el Rei "es sexualment anormal cosa que pot donar compte del control que la sra. S te sobre ell". ^[25] Fins i tot el biograf oficial d'Eduard VIII, Philip Ziegler , va assenyalar que: "Ha d'haver algun tipus de relacio sadomasoquista... (Eduard) va assaborir el menyspreu i l'assetjament que li va atorgar". ^[26]

Detectius de la policia van informar que despres que la senyora Simpson es relaciones amb Eduard, va tenir altres relacions sexuals, amb un mecanic i venedor casat anomenat Guy Trundle. ^[27] D'aixo es va fer coneixedor figures destacades en l'establiment, inclosos els membres de la familia reial. ^[28] Un tercer amant tambe va sorgir, el duc de Leinster . ^[29] Joseph Kennedy , l'ambaixador dels Estats Units, la va descriure com una "pastis", i la seva esposa, Rose Kennedy es va negar a sopar amb ella. ^[30] Eduard, pero, estava al corrent d'aquestes acusacions, que va preferir ignorar.

La Sra. Wallis era percebuda com buscant Eduard pels seus diners. ^[31] El futur primer ministre Neville Chamberlain va escriure al seu diari que era "una dona totalment sense escrupols que no esta enamorada del rei, i l'usa per als seus propis proposits. Ella ja ho ha arruinat tot amb diners i joies..." ^[32]

Politic [ modifica ]

Quan Eduard va visitar els pobles miners gal·lesos deprimits , va fer un comentari que "alguna cosa s'ha de fer" ^[33] generant preocupacio entre els politics electes que pogues interferir en assumptes politics, tradicionalment evitats pels monarques constitucionals. Ramsay MacDonald , Lord President del Consell , va escriure sobre els comentaris del rei: "Aquestes aventures s'han de limitar. Son una invasio en el camp de la politica i han de ser vigilats per la Constitucio." ^[34] El Princep de Gal·les , Eduard s'havia referit publicament als politics d'esquerra com "sonats" ^[35] i pronunciaven discursos en contra de la politica governamental. ^[36] Durant el seu regnat com a rei, la seva negativa a acceptar consells dels ministres va continuar: es va oposar a la imposicio de sancions a Italia despres de la invasio d'Abissinia , es va negar a rebre el deposat Emperador d'Etiopia , i no donar suport a la Societat de Nacions . ^[37]

Encara que els comentaris d'Eduard l'havien fet popular al Pais de Gal·les, ^[38] es va fer molt impopular a Escocia per de la seva negativa a assistir a l'obertura d'una nova ala de l'Aberdeen Royal Infirmary perque estava de dol pel seu pare, i l'endema de l'obertura va ser fotografiat de vacances: havia rebutjat l'acte public per veure's amb la senyora Simpson. ^{[39] [40]}

Els membres del Govern britanic es van consternar per la proposta de matrimoni despres d'haver dit que Wallis Simpson era un agent de l' Alemanya nazi . El Ministeri de Relacions Exteriors va saber que l'ambaixador del Reich alemany en el Regne Unit, Joachim von Ribbentrop va revelar que creia que l'oposicio al matrimoni estava motivat pel desig "de derrotar les forces germanofiles que havien treballat a traves de la senyora Simpson". ^[41] Es rumorejava que Wallis va tenir acces a documents confidencials del govern enviats a Eduard, que va deixar sense vigilancia a la residencia de Fort Belvedere. ^{[42] [43]} Mentre Eduard abdicava, els oficials de proteccio personal vigilaven la senyora Simpson a l'exili a Franca va enviar informes al 10 de Downing Street suggerint que ella podria "passar rapidament a Stephen els documents.

Informes del Federal Bureau of Investigation posteriors a l'abdicacio, revelaven una nova serie de reclamacions. El mes perjudicial un de l'any 1936, que afirmava que durant el seu romanc amb el rei Eduard, en tenia un altre amb l'ambaixador Ribbentrop, que s'originava en Carl Alexander de Wurttemberg, un parent llunya de la reina mare, que vivia com a monjo en els EUA, que deia que Ribbentrop li enviava 17 clavells cada dia, un per a cada ocasio havien dormit junts. Les afirmacions del FBI foren simptomatiques de les xafarderies perjudicials que circulaven sobre la dona que podria convertir-se en reina. ^[44]

Nacionalista [ modifica ]

Les relacions entre el Regne Unit i els Estats Units eren tenses durant els anys d'entreguerres i la majoria dels britanics es resistien a acceptar a una nord-americana com a reina consort. ^[45] Alguns membres de la classe alta britanica consideraven socialment inferiors als nord-americans. ^[46] En contrast, el public ^[47] i la major part de la premsa nord-americana ^{[48] [49]} s'inclinaven clarament a favor del matrimoni.

Opcions considerades [ modifica ]

Com a resultat d'aquests rumors i acusacions, la creenca mes estesa entre l'establishment britanic era que Wallis no podria convertir-se en consort reial. El Consell de Ministres del Canada va aconsellar Eduard en contra del matrimoni i el va exhortar a posar el seu deure com a rei davant els seus sentiments cap a la senyora Simpson, ^[50] mentre Stanley Baldwin , Ministre de Govern, li va notificar expressament a Eduard que el poble s'oposaria al seu matrimoni amb la sra. Simpson, indicant que, si ho fes, contravindria directament els seus ministres i el consell, i que el govern renunciaria en massa . El rei va respondre, segons diria mes tard: "Tinc la intencio de casar-me amb la senyora Simpson, tan aviat com ella estigui lliure per casar-se... Si el Govern s'oposa al matrimoni, tal com el primer ministre li havia donat motius per pensar-ho, estic preparat per anar-me'n ." ^[51] Sota la pressio del rei, i "sorpres" ^[51] pel suggeriment de l'abdicacio, Baldwin acorda que es fes un sondeig proposant tres opcions als primers ministres dels cinc dominis dels que Eduard era rei: Canada , Australia , Nova Zelanda , Sud-africa i l' Estat Lliure d'Irlanda . Les opcions eren:

1. Eduard i la senyora Simpson es casen i es converteixen en reis (un matrimoni real);
2. Eduard i la senyora Simpson es casen, ella no es converteix en reina, pero rebria alguns titols de la Cort del Regne Unit ( matrimoni morganatic ).
3. L' abdicacio d'Eduard i els hereus futurs, podent prendre decisions civils sense mes implicacions constitucionals.

La segona opcio tenia precedents europeus, incloent l' besavi d'Eduard , pero no tenia paral·lel a la historia constitucional britanica. Els primers ministres de la Commonwealth foren consultats, i la majoria va coincidir que "no hi ha alternativa a l'opcio (3)". ^[52] William Lyon Mackenzie King ( Primer ministre del Canada ), Joseph Lyons ( Primer ministre d'Australia ) i J. B. M. Hertzog ( primer ministre de Sud-africa ) es van oposar a les opcions 1 i 2. Michael Joseph Savage ( Primer ministre de Nova Zelanda ) va rebutjar l'opcio 1, pero va pensar que l'opcio 2 "seria possible ... si alguna solucio en aquest sentit fos possible", pero "seria guiat per la decisio del Govern local". ^[53] Eamonn de Valera ( Taoiseach (President del Consell Executiu d'Irlanda)) va afirmar ser indiferent en recordar que l' Esglesia Catolica Romana no reconeixia el divorci. Se suposa que si els britanics no acceptaven la senyora Simpson, l'abdicacio era l'unica solucio possible. ^[54] El 24 de novembre, Baldwin consultava els tres liders politics de l'oposicio de Gran Bretanya: el lider de l'oposicio Clement Attlee i els liders liberals Archibald Sinclair i Winston Churchill . Sinclair i Attlee acordaven que les opcions 1 i 2 eren inacceptables i Churchill es va comprometre a donar suport al govern. ^[55]

En el decurs del mes de juliol Churchill havia aconsellat l'assessor legal del rei, Walter Monckton en contra del divorci, pero el seu consell va ser ignorat ^{[56] [57]} Quan l'assumpte va arribar a coneixement public, Churchill va comencar a pressionar i Baldwin va retardar qualsevol decisio fins que el Parlament i el poble haguessin estat consultats. ^[58] En una carta privada a Geoffrey Dawson , l'editor del diari The Times , Churchill va suggerir que un retard podria ser beneficios perque, amb el temps, el rei podria desenamorar-se de la senyora Simpson. ^[59] Baldwin va rebutjar la sol·licitud de retard, presumiblement a causa del fet que preferia resoldre la crisi rapidament. El suport politic per al rei era feble, i estava compost per politics fora dels partits tradicionals, com el mateix Churchill, Oswald Mosley i els comunistes . ^[60] David Lloyd George tambe va donar suport al rei, encara que no li agradava la senyora Simpson. ^[61] A principis de desembre, van circular rumors que els partidaris del rei s'havien unit en un anomenat "partit del rei" dirigit per Churchill. No obstant aixo, no hi va haver cap esforc coordinat per formar un moviment organitzat i Churchill no tenia cap intencio de dirigir-ne un. ^[62] Pero tots aquests rumors havien malmes la imatge del Rei i, tant Churchill com altres membres del Parlament estaven horroritzats davant la idea que el rei pogues arribar en interferir en la politica de la nacio. ^[63]

Pel que fa a la premsa, les cartes i diaris de la classe treballadora i d'exmilitars en general, mostraven suport al rei, mentre que els de la classes altes i mitjanes tendien a expressar indignacio i repugnancia davant la possibilitat d'un casament amb Wallis Simpson. ^[64] The Times , The Morning Post , el Daily Herald , i en diaris propietat de Senyor Kemsley , com ara The Daily Telegraph , tambe es van oposar al matrimoni del rei. D'altra banda, el Daily Express i Daily Mail , diaris propietat de Lord Beaverbrook i Lord Rothermere, respectivament, semblaven donar suport a una unio morganatica ^{[65] [66] [67]} Tot i aquesta oposicio al seu matrimoni, el Rei valorava que els diaris a favor tinguessin una tirada de 12,5 milions d'exemplars, i en contra nomes de 8,5 milions. ^{[67] [68]}

Sabent que comptava amb el suport de Churchill i Lord Beaverbrook, Eduard mantenia una posicio que indicava el seu desig de romandre en el tron alhora que recordava als qui li proposaven l'abdicacio que encara podia casar-se amb la senyora Simpson morganaticament. Anys despres Eduard recordava:

Baldwin i el Consell de Ministres del Regne Unit s'oposaven a aquestes intencions dient que no serien ben rebudes per molts sectors i que, en cas de dur-les a terme, serien una greu violacio de la Constitucio. ^[70] En aquells moments el sobira d'Anglaterra nomes podia actuar amb l'assessorament i l'aprovacio d'un consell de ministres sorgit del Parlament; pero Eduard, acceptant el suport de sectors contraris al govern, de facto s'estava oposant al seu propi Govern. D'aquesta manera, els ministres britanics van percebre que el Rei, en mantenir aquesta posicio, revelava una actitud desdenyosa envers les convencions constitucionals i posava en dubte la neutralitat politica de la Corona. ^{[71] [72]}

El 5 de desembre Eduard va admetre que no podia mantenir el tron si es casava amb la senyora Simpson i, havent vist com se li bloquejava per raons d'inconstitucionalitat el seu desig d'explicar a tot l'Imperi "la seva versio dels fets", ^[73] finalment va triar la tercera opcio: l'abdicacio. ^[74]

Maniobres legals [ modifica ]

Despres de l'audiencia de la senyora Simpson al divorci el 27 d'octubre de 1936, el seu advocat, John Theodore Goddard , estava preocupat per la possible intervencio d'un ciutada "patriotic" (un dispositiu legal per bloquejar el divorci), i que aquesta intervencio seria un exit. ^[75] Els tribunals no podien concedir un divorci en col·laboracio (la dissolucio del matrimoni consentit per ambdues parts), de manera que el cas estava sent manipular com si es tractes d'un cas indefens (que va tenir la culpa el divorci) seguit contra el Sr Simpson, amb la senyora Simpson com la part innocent, lesionada. L'accio de divorci hagues fracassat si la intervencio dels ciutadans hagues mostrat que la senyora Simpson tenia connivencia amb el seu marit, per exemple, connivencia o posada en escena de l'aparicio del seu adulteri perque pogues casar-se amb una altra persona. El dilluns 7 de desembre del 1936, el rei va sentir que Goddard planejava volar cap al sud de Franca per veure el seu client. El rei el va fer cridar i li va prohibir expressament per fer el viatge, per por a la visita podria posar dubtes en la ment la senyora Simpson. Goddard va anar directament a Downing Street per veure Baldwin, com a resultat de tot aixo se li va proporcionar un avio que arribava fins a Cannes . ^[75]

En arribar, Goddard va advertir als seus clients que la intervencio d'un ciutada, si sorgia, era probable que tingues exit. Segons Goddard, el seu deure era recomanar a la senyora Simpson que retires la seva demanda de divorci. ^[75] La senyora Simpson s'hi va negar, pero tots dos va trucar per telefon al Rei per informar-lo que ella estava disposada a renunciar-hi perque pogues seguir sent el rei. Va ser, pero, massa tard, el rei ja havia decidit anar-se'n, fins i tot si no podia casar-se amb la senyora Simpson. De fet, a mesura que la creenca que l'abdicacio era inevitable guanyava forca, Goddard va afirmar que: "(el seu) client estava disposat a fer alguna cosa per alleujar la situacio, pero a l'altre costat [el rei] estava determinat".

Goddard tenia un cor feble, ja que mai havia volat abans, aixi que li va demanar al seu doctor, William Kirkwood, que l'acompanyes al viatge. Com que Kirkwood era un resident en un hospital de maternitat, la seva presencia va portar a l'especulacio falsa que la senyora Simpson estava en estat i fins i tot que estava tenint un avortament. La premsa va informar amb entusiasme que l'advocat havia volat amb la senyora Simpson acompanyada per un ginecoleg i un anestesista (que en realitat era el secretari de l'advocat). ^{[76] [77]}

Abdicacio [ modifica ]

Fort Belvedere, el 10 de desembre, per escrit d'Eduard VIII el va avisar de l'abdicacio i va ser presenciat pels seus tres germans menors: el princep Albert, duc de York (que va succeir a Eduard com Jordi VI ), el princep Enric, duc de Gloucester i Prince George, duc de Kent. L'endema, se li va donar forma legislativa especial com a la Llei del Parlament . ^[78] En virtut dels canvis introduits el 1931 pel l'Estatut de Westminster l'any 1931, una sola Corona per tot l'imperi havia estat reemplacada per multiples corones, una per a cada Domini , usat per un sol monarca en una organitzacio coneguda llavors com la Commonwealth . ^[50] abdicacio d'Eduard requeria el consentiment de cada Estat de la Commonwealth, que va ser donada degudament, pel Parlament Australia, que va ser en el moment en la sessio, i pels governs dels altres dominis, on el Parlament no es trobaven reunits. ^[50] No obstant aixo, el govern de l'Estat Lliure d'Irlanda, tenint l'oportunitat presentada per a la crisi i en un gran pas cap a la seva eventual transicio a una republica , va aprovar una esmena a la seva constitucio per eliminar les referencies a la (Esmena N º 27), de 1936. ^[79] L'abdicacio del rei va ser reconeguda l'endema de la Llei de Relacions Exteriors de l'Estat Lliure d'Irlanda i la legislacio a Sud-africa va entrar en vigor el 10 de desembre. ^{[50] [80]} Fou l'aprovacio reial a aquestes lleis, en comptes de la notificacio d'abdicacio, que va donar vigencia legal a l'abdicacio. Com Eduard VIII no havia estat coronat, la data prevista va esdevenir la del seu germa Albert, Jordi VI del Regne Unit , al seu lloc.

Els partidaris d'Eduard van sentir que havia "estat perseguit des del tron de Baldwin", ^[81] pero molts membres de l'establishment es van sentir alleujats per la partida d'Eduard.

Despres de l'abdicacio [ modifica ]

George VI li va donar al seu germa gran el titol de duc de Windsor amb el tractament de Sa Altesa Reial el 12 de desembre de 1936 ^[82] El 3 de maig de l'any seguent la senyora Simpson es va divorciar. El cas va ser portat en silenci i amb prou feines va ser esmentat en alguns diaris. The Times va ser especialment sincer, imprimint una sola una sola frase a continuacio d'un informe aparentment inconnex anunciant la sortida d'Austria del duc. ^[83] Quan el duc es va casar amb la senyora Simpson a Franca el 3 de juny de 1937, va esdevenir la duquessa de Windsor, pero, per disgust d'Eduard, sense el tracament de Sa Altesa Reial . ^[84]

El duc de Windsor va viure en el retir a Franca la major part de la resta de la seva vida. El seu germa li va donar una pensio, que el duc complementava escrivint les seves memories i amb el comerc il·legal de divises. ^[85] Tambe es va beneficiar de la venda del Castell de Balmoral i el Sandringham House de George VI. Ambdues finques que son propietat privada i no part del patrimoni reial, i eren propietat d'Eduard com a herencia del seu pare, tot i l'abdicacio. ^[86]

Durant la Segona Guerra Mundial , Eduard va servir com el governador de les Bahames, on els ducs van estar envoltats de rumors i acusacions de ser pro-nazis. Segons els informes, van dir a un conegut: "Despres de la guerra ha acabat i Adolf Hitler que ferira als americans ... anem a prendre'n mes ... Ells (la Comunitat) no em vol com la seva reina, pero aviat tornara com el seu lider." ^[87] Tambe li va dir a un periodista que "seria alguna cosa tragica per al mon si Hitler agues sigut enderrocat" ^[87] Comentaris com aquests van reforcar la creenca que el duc i la duquessa va celebrar simpaties nazis i l'efecte de la crisi de l'abdicacio de 1936 era obligar a abandonar el tron a un home amb punts de vista politics extrems. ^[88] El Duc va explicar els seus punts de vista en la Nova York Daily News , del 13 de desembre del 1966: "... va ser a Gran Bretanya l'interes i ha Europa tambe, que Alemanya es va animar a la vaga del comunisme de l'est i es va aixafar per sempre ... vaig pensar que la resta de nosaltres podriem ser indecisos, mentre que els nazis i els Vermells no ho podrien ser mai". ^[89] No obstant aixo, afirma que Eduard hagues estat una amenaca o que va ser eliminat per una conspiracio politica per destronar a aquells que segueixen sent especulatius, i "persisteixen en gran part perque des de 1936 les consideracions publiques contemporaneas han perdut la major part de la seva forca i semblen, erroniament, que proporcionin una explicacio suficient per a la sortida del rei". ^[90]

La influencia cultural [ modifica ]

El 2005, el casament de Carles , Princep de Gal·les i Camilla Parker Bowles , tenia similituds amb el d'Eduard i Wallis. Igual que la senyora Simpson el 1936, la senyora Parker Bowles era una divorciada del seu marit anterior , que encara era viu.

El romanc d'Eduard i Wallis ha capturat a la imaginacio i l'interes de multiples artistes. Les representacions culturals de l'abdicacio i les seves consequencies han estat extenses i han abastat una gran varietat de mitjans de comunicacio.

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Beaverbrook , Lord. The Abdication of King Edward VIII . Londres: Hamish Hamilton, 1966.  
• Bradford , Sarah. King George VI . Londres: Weidenfeld and Nicolson, 1989. ISBN 0-297-79667-4 .  
• Broad , Lewis. The Abdication . Londres: Frederick Muller Ltd, 1961.  
• Howarth , Patrick. George VI . Hutchinson, 1987. OCLC   18715024 .  
• Vickers , Hugo. Elizabeth: The Queen Mother . Arrow Books/Random House, 2006. ISBN 978-0-09-947662-7 .  
• Williams , Susan. The People's King: The True Story of the Abdication . Londres: Penguin Books Ltd, 2003. ISBN 0-7139-9573-4 .  
• Windsor , HRH The Duke of . A King’s Story . Londres: Cassell and Co, 1951. OCLC   1903717 .  
• Ziegler , Philip. King Edward VIII: The official biography . Nova York: Alfred A. Knopf, 1991. ISBN 0-394-57730-2 .  

Enllacos externs [ modifica ]

• Gravacio de Pathe Newsreel al discurs d'abdicacio Arxivat 2011-02-11 a Wayback Machine . (angles)