한국   대만   중국   일본 
Crida Democrata Cristiana - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Crida Democrata Cristiana

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .
Infotaula d'organitzacióCrida Democrata Cristiana
(nl) Christen Democratisch Appel Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curt CDA Modifica el valor a Wikidata
Tipus partit politic Modifica el valor a Wikidata
Ideologia politica democracia cristiana
ecologisme
principi de subsidiarietat
europeisme Modifica el valor a Wikidata
Alineacio politica centredreta Modifica el valor a Wikidata
Forma juridica fundacio Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 23 juny 1973 :  Coalicio
25 abril 1975 :  Organitzacio paraigua
11 octubre 1980
Activitat
Membre de Partit Popular Europeu
Grup del Partit Popular Europeu (Democrata-Cristians)
Internacional Democrata de Centre Modifica el valor a Wikidata
Membres 31,916
Governanca corporativa
Seu
Presidencia Mark Buck
Joventuts Crida Jove Democrata Cristiana Modifica el valor a Wikidata
Senadors
6 / 75
Diputats
5 / 150
Eurodiputats
5 / 29
Altres
Color      Modifica el valor a Wikidata
Numero de telefon +31 70 3424888 Modifica el valor a Wikidata
Lloc web cda.nl Modifica el valor a Wikidata
Facebook: kiesCDA Twitter (X): cdavandaag Instagram: cdavandaag Youtube: UCa0ZzQSRbv_OVlZPDc5Xqqw Modifica el valor a Wikidata

Crida Democrata Cristiana ( neerlandes Christen Democratisch Appel CDA) es un partit politic neerlandes fundat el 1980 , despres de l'alianca del 1977 del Partit Popular Catolic , el Partit Antirevolucionari i la Unio Cristiana Historica .

Ideologia [ modifica ]

Es un partit cristia democratic, pero la Biblia es nomes una font d'inspiracio, tot i que te diputats jueus, hindus i musulmans. Defensa propietat, justicia i solidaritat, l'esglesia ha de treballar conjuntament amb l'estat en temes com benestar social i beneficencia, subsidiarietat (concepte protestant d'esfera de sobirania), estat no ho ha de controlar tot, es centrista amb tics conservadors: oposicio entrada de Turquia a la Unio Europea , menys tolerancia amb drogues, avortament , prostitucio o eutanasia , mes escoles i hospitals no regulats per estat.

Antecedents [ modifica ]

Vers el 1880 els partits catolic i protestant van fer una coalicio per tal de crear escoles religioses. El 1888 es forma el primer govern cristia-democratic d' Aeneas Baron Mackay , i el 1894 els conservadors antipapistes abandonaren el Partit Antirevolucionari per a crear la Unio Cristiana Historica . La divisio entre els partits es produi per temes com la representacio neerlandesa a la Santa Seu o el futur de les Indies Neerlandeses. Des del 1918 ambdos partits van tenir la majoria al Parlament neerlandes fins al 1967. Despres de la Segona Guerra Mundial els tres partits cristianodemocrates eren el Partit Antirevolucionari, la Unio Cristiana Historica i el Partit Popular Catolic KVP.

Formacio [ modifica ]

A partir dels anys seixanta la societat neerlandesa es va secularitzar i els tres partits van perdre electors. Mentre que a les eleccions de 1963 els tres partits tenien el 61% dels vots, a les de 1972 havien baixat al 32%, cosa que els va obligar a treballar plegats. El 1967 es va formar el Grup dels 18 , per tal de planejar la futura col·laboracio dels tres partits.

EL 1968 els liders dels tres partits Norbert Schmelzer (KVP), Barend Biesheuvel (ARP) i Jur Mellema (CHU) anunciaren en public que treballarien plegats, cosa que va donar bons resultats a nivell local. El 1971 van presentar un programa electoral comu. Despres del desastre electoral de 1972, Piet Steenkaamp fou encarregat de formar un nou partit amb la coalicio dels tres, cosa que es va formalitzar el 1973, pero el govern de Joop den Uyl ( PvdA ) va frustrar-la, ja que no hi volia membres de la CHU. Aixi tots tres van decidir formar un unic grup parlamentari.

Consolidacio [ modifica ]

A la caiguda de Den Uyl el 1977 els tres es van presentar en una llista comuna, CDA, encapcalada per Dries van Agt , antic ministre de justicia amb Den Uyl, amb un programa centrista. Els resultats de les eleccions de 1977 l'obligaren a dialogar amb den Uyl, pero la seva animositat va frustrar les converses i finalment pactaren govern amb el VVD (conservadors liberals), cosa que provoca escissions dels elements mes progressistes. L'11 d'octubre de 1980 els tres partits deixaren d'existir com a tals i la nova CDA fou fundat com a partit unitari. A les eleccions de 1981 , CDA i VVD perderen la majoria i hagueren de pactar amb el PvdA , amb van Agt com a cap de govern i den Uyl com a vicepresident, pero els enfrontaments personals entre ambdos forcarien noves eleccions el 1982 .

Despres de les eleccions es forma un govern majoritari de CDA-VVD dirigit pel nou cap, Ruud Lubbers , que inicia un nou programa de reforma de la jubilacio, liberalitzacio de serveis publics, retalls pressupostaris i de pensions. Lubbers va vencer a les eleccions de 1986 i 1989 i pogue governar amb el VVD. Pero a les eleccions de 1989 hague de cooperar amb el PvdA . Pero els conflictes personals dins el govern i les reformes de les pensions li passaren factura i a les eleccions de 1994 va perdre, i per primer cop des de 1918, passa a l'oposicio i sense cap ministre la govern. El partit es va veure immers en lluites internes pel lideratge i l'adaptacio de les noves idees comunitaries.

Despres de les tumultuoses eleccions de 2002 , en les que va ser assassinat Pim Fortuyn , va rebre molt suport electoral ja quer era vist com un partit estable, i participa en la coalicio de Balkenende amb VVD i LPF, pero les lluites internes dins la Llista Pim Fortuyn van provocar noves eleccions el 2003 , del que deriva una nova coalicio entre conservadors i progressistes, i que proposa un ambicios programa de reformes, incloses lleis restrictives a l'emigracio, democratitzacio de les institucions politiques i reforma de les lleis laborals i de la seguretat social. Despres de les eleccions de 2006 va formar una nova coalicio amb el PvdA i la Unio Cristiana , mes progressista i caracteritzat per un augment de la despesa publica i dels impostos. Despres de les eleccions de 2010 va formar una nova coalicio amb el Partit Popular per la Llibertat i la Democracia i el polemic suport parlamentari del partit xenofob Partit per la Llibertat (PVV). El govern va caure el 23 d'abril de 2012 degut al fet que el CDA i el VVD no van aconseguir arribar a un acord amb el PVV per implementar noves mesures per reduir al deficit fiscal. [1] A les eleccions del setembre de 2012 , el PVV va disminuir significativament la seva representacio i va passar a l'oposicio.

Resultats electorals [ modifica ]

Pieter Heerma , Leader in the House of Representatives since 2022.

Cambra de Representants [ modifica ]

Any Lider Vots % Escons +/? Govern
1977 Dries van Agt 2,653,416 31.9 (#2)
49 / 150
Augment 1 Coalicio
1981 2,677,259 30.8 (#1)
48 / 150
Disminució 1 Coalicio
1982 2,420,441 29.4 (#2)
45 / 150
Disminució 3 Coalicio
1986 Ruud Lubbers 3,172,918 34.6 (#1)
54 / 150
Augment 9 Coalicio
1989 3,140,502 35.3 (#1)
54 / 150
= Coalicio
1994 Elco Brinkman 1,996,418 22.2 (#2)
34 / 150
Disminució 20 Oposicio
1998 Jaap de Hoop Scheffer 1,581,053 18.4 (#3)
29 / 150
Disminució 5 Oposicio
2002 Jan Peter Balkenende 2,653,723 27.9 (#1)
43 / 150
Augment 14 Coalicio
2003 2,763,480 28.6 (#1)
44 / 150
Augment 1 Coalicio
2006 2,608,573 26.5 (#1)
41 / 150
Disminució 3 Coalicio
2010 1,281,886 13.6 (#4)
21 / 150
Disminució 20 Coalicio
2012 Sybrand Buma 801,620 8.5 (#5)
13 / 150
Disminució 8 Oposicio
2017 1,301,796 12.4 (#3)
19 / 150
Augment 6 Coalicio
2021 Wopke Hoekstra 989,385 9.5 (#4)
15 / 150
Disminució 4 Coalicio
2023 339,876 3.33 (#7)
5 / 150
Disminució 10 TBD

Senat [ modifica ]

Any Vots Pes % Escons +/?
1977
11 / 75
Disminució 5
1980
27 / 75
Augment 3
1981
28 / 75
Augment 1
1983
26 / 75
Disminució 2
1986
26 / 75
=
1987
26 / 75
=
1991
27 / 75
Augment 1
1995
19 / 75
Disminució 8
1999
20 / 75
Augment 1
2003 46,848 29.0 (#1)
23 / 75
Augment 3
2007 43,501 26.7 (#1)
21 / 75
Disminució 2
2011 86 24,260 14.6 (#3)
11 / 75
Disminució 10
2015 89 25,145 14.9 (#2)
12 / 75
Augment 1
2019 76 19,756 11.4 (#3)
9 / 75
Disminució 3
2023 47 13,136 7.34 (#5)
6 / 75
Disminució 3

Parlament Europeu [ modifica ]

Esther de Lange , Lider al Parlament Europeu des de 2019
Any Vots % Escons +/? Notes
1979 2,017,743 35.60 (#1)
10 / 25
Nou [2]
1984 1,590,218 30.02 (#2)
8 / 25
Disminució 2 [3]
1989 1,813,035 34.60 (#1)
10 / 25
Augment 2 [4]
1994 1,271,840 30.77 (#1)
10 / 31
= [5]
1999 951,898 26.94 (#1)
9 / 31
Disminució 1 [6]
2004 1,164,431 24.43 (#1)
7 / 27
Disminució 2 [7]
2009 913,233 20.05 (#1)
5 / 25
Disminució 2
5 / 26
= [8]
2014 721,766 15.18 (#2)
5 / 26
= [9]
2019 669,555 12.18 (#3)
4 / 26
Disminució 1
5 / 29
Augment 1 [10]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Andrew Rettman. ≪ Opposition parties rescue Dutch budget plan ≫ (en angles). Brussels: EU Observer, 27 d’abril 2012. [Consulta: 25 maig 2024].
  2. ↑ ≪ Kiesraad: Europees Parlement 7 juni 1979 ≫ (en neerlandes). Kiesraad .
  3. ↑ ≪ Kiesraad: Europees Parlement 14 juni 1984 ≫ (en neerlandes). Kiesraad .
  4. ↑ ≪ Kiesraad: Europees Parlement 15 juni 1989 ≫ (en neerlandes). Kiesraad .
  5. ↑ ≪ Kiesraad: Europees Parlement 9 juni 1994 ≫ (en neerlandes). Kiesraad .
  6. ↑ ≪ Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 1999 ≫ (en neerlandes). Kiesraad .
  7. ↑ ≪ Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 2004 ≫ (en neerlandes). Kiesraad .
  8. ↑ ≪ Kiesraad: Europees Parlement 4 juni 2009 ≫ (en neerlandes). Kiesraad .
  9. ↑ ≪ Kiesraad: Europees Parlement 22 mei 2014 ≫ (en neerlandes). Kiesraad .
  10. ↑ ≪ Kiesraad: Europees Parlement 23 mei 2019 ≫ (en neerlandes). Kiesraad , 04-06-2019.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Crida Democrata Cristiana
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crida_Democrata_Cristiana&oldid=33581267 ≫