La
Creu de Ferro
(en
alemany
Eisernes Kreuz
) era una
condecoracio
militar del Regne de Prussia, de l'
Imperi Alemany
(1871-1918) i de l'Alemanya Nazi (1933-1945).
[1]
Era atorgada al valor entre els membres mes destacats de l'exercit,
[2]
i disposava de diferents graus, representats afegint-hi
espases
i
fulles de roure
.
Creu de Ferro 1939 de segona classe
Va ser creada el
10 de marc
de
1813
i atorgada durant les
Guerres d'alliberament contra Napoleo I
. El rei de Prussia
Guillem I
va autoritzar que fos tornada a atorgadr el
19 de juliol
de
1870
, durant la
guerra Franco-Prussiana
. Els receptors que encara estaven en servei el
1895
van ser autoritzats a lluir una barra de 25 anys, amb el nombre 25 sobre tres fulles de roure. La Creu de Ferro va tornar a ser autoritzada pel
Kaiser Guillem II
el
5 d'agost
de
1914
, a l'inici de la
Primera Guerra Mundial
.
Les versions 1813, 1870 i 1914 tenien tres graus:
- Creu de Ferro de 2a Classe.
- Creu de Ferro de 1a Classe.
- Gran Creu de la Creu de Ferro (
alemany
:
Grosskreuz des Eisernen Kreuzes
, o normalment
Grosskreuz
).
Si be les medalles eren totes identiques fos quina fos la classe, la manera com es lluien es el que les diferenciava. La Creu de Ferro de 1ª classe se subjectava a l'esquerra de l'uniforme directament mitjancant una agulla o un cargol, mentre que la de 2ª classe es lluia penjant d'un galo. La Gran Creu penjava del coll.
La
Gran Creu
es crea per als generals superiors de l'exercit alemany. Encara es crea una condecoracio mes alta, l'
Estrella de la Gran Creu de la Creu de Ferro
, atorgada nomes en dues ocasions, al
Mariscal
Gebhard von Blucher
el 1813 i al
Mariscal
Paul von Hindenburg
el 1918. Es planejava atorgar-la per tercera vegada al general de mes exit durant la Segona Guerra Mundial, pero no es va fer res despres de la desfeta alemanya de 1945.
Tant la Creu de Ferro de 1a classe com la de 2a classe s'atorgaven sense distincio de rang. S'havia de posseir la de 2a classe per poder rebre la de 1a (tot i que en algunes ocasions es va atorgar simultaniament). Aquesta natura igualitaria contrastava amb la majoria dels estats alemanys (aixi com amb la majoria de les monarquies europees), a on les condecoracions militars s'atorgaven basant-se en el rang del receptor. Aixi doncs, els oficials
bavaresos
podien rebre diversos graus de l'Orde del Merit Militar (
Militar-Verdienstorden
), mentre que la classe de tropa rebia els diversos graus de la Creu del Merit Militar (
Militar-Verdienstkreuz
). Pero tot i aquesta naturalesa igualitaria, era molt mes senzill pels oficials i sots-oficials rebre la Creu de Ferro que no pas per a la classe de tropa.
Durant la
I Guerra Mundial
, es van atorgar aproximadament 4.000.000 de Creus de Ferro de 2a Classe i 145.000 de 1a classe. Les xifres exactes no es poden saber, car els arxius prussians van ser destruits durant la Segona Guerra Mundial. La gran quantitat de condecoracions va reduir l'estatus i la reputacio de la condecoracio. Uns dels receptors mes famosos de la Creu de Ferro 1914 de 1a classe va ser
Adolf Hitler
, sent un dels pocs receptors de classe tropa (nomes era un
Gefreiter
o Caporal). Aquesta pot veure's penjant a l'esquerra del pit en moltissimes fotografies.
Segona Guerra Mundial
[
modifica
]
La
Balkenkreuz
, emblema de la
Wehrmacht
El 1939, i amb l'esclat de la
Segona Guerra Mundial
,
Adolf Hitler
restaura l'us de la Creu de Ferro com a condecoracio alemanya (en lloc de prussiana com a les versions anteriors), i seguint la tradicio d'atorgar-la en diversos graus. Legalment es basa en l'acta (
Reichsgesetzblatt I S. 1573
) de l'
1 de setembre
de
1939
,
Verordnung uber die Erneuerung des Eisernen Kreuzes
(Regulacio de la renovacio de la Creu de Ferro). La Creu de Ferro de la II Guerra Mundial es dividia en 3 categories principals de condecoracions amb una categoria intermedia, la
Creu de Cavaller
, instituida entre la mes baixa, la Creu de Ferro i la mes alta, la
Gran Creu
. La Creu de Cavaller substituia a la
Pour le Merite
(o
Blue Max
) prussiana. Hitler no tenia cap estima per a la
Pour le Merite
, car entre d'altres, nomes podia ser atorgada a oficials. El galo de la medalla (2a classe i Creu de Cavaller) es diferenciava dels anteriors en que el vermell s'afegia als tradicionals blanc i negre (blanc i negre eren els colors de Prussia, mentre que blanc, negre i vermell eren els nous colors d'Alemanya). Hitler tambe crea la
Creu al Merit de Guerra
per substituir la versio no combatent de la Creu de Ferro.
La Creu de Ferro 1939 habitualment era atorgada en els dos graus seguents:
- Creu de Ferro de 2a Classe (
Eisernes Kreuz 2. Klasse
)
- Creu de Ferro de 1a Classe (
Eisernes Kreuz 1. Klasse
)
Era atorgada per valentia al camp de batalla, aixi com per altres contribucions militars en combat.
La Creu de Ferro de 2a Classe s'atorgava amb un galo i es podia lluir de 3 maneres diferents:
- del segon boto de la guerrera
- amb uniforme de gala, es lluia tota la creu sola o com a part d'una barra de medalles
- amb uniforme de diari, el galo es lluia al segon boto de la guerrera
La Creu de Ferro de 1a Classe penjava directament mitjancant una agulla o un cargol i no portava galo, i es lluia centrada sobre la butxaca de l'uniforme, tant en l'uniforme de diari com en el de gala. Era una condecoracio progressiva, havent-se de guanyar la de 2a classe per poder optar a la de 1a.
S'estima que se'n van atorgar uns 5 milions de Creus de 2a classe durant la II Guerra Mundial, i unes 730.000 de 1a Classe. Es van atorgar dues Creus de Ferro de 1a Classe a dues dones, una d'elles va ser la pilot de proves
Hanna Reitsch
.
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro
[
modifica
]
La
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro
(
Ritterkreuz des Eisernen Kreuzes
, soviet simplement
Ritterkreuz
) reconeixia l'extrema valentia en combat o el lideratge d'exit. La Creu de Cavaller es dividia en 5 graus:
- Creu de Cavaller (
Ritterkreuz des Eisernen Kreuzes
)
- Creu de Cavaller amb Fulles de Roure (
mit Eichenlaub
)
- Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases (
mit Eichenlaub und Schwertern
)
- Creu de Cavaller amb Fulles de Roure, Espases i Diamants (
mit Eichenlaub, Schwertern und Brillanten
)
- Creu de Cavaller amb Fulles de Roure Daurades, Espases i Diamants (
mit Goldenem Eichenlaub, Schwertern und Brillanten
)
En total la Creu de Cavaller es va atorgar en 7.313 ocasions. Les Fulles de Roure s'atorga en 883 ocasions; 160 vegades les Espases (incloent a l'almirall
japones
Isoroku Yamamoto
(, atorgades a titol postum), 27 amb Diamants i una amb les Fulles de Roure Daurades, a l'
Oberst
Hans-Ulrich Rudel
.
Guanyadors de la Creu de Cavaller amb Fulles de Roure, Espases i Diamants
[
modifica
]
Capitans de submari
[
modifica
]
Generals i Oficials d'Estat Major
[
modifica
]
Gran Creu de la Creu de Ferro (1939)
[
modifica
]
Igual que la Creu de Cavaller, la
Gran Creu
(
Großkreuz
) es lluia penjant del coll. L'unic receptor durant tota la guerra va ser el
Reichsmarschall
Hermann Goring
, que la va rebre el
19 de juliol
de
1940
. La medalla consistia en una Creu de Cavaller mes gran: tenia les mateixes caracteristiques, pero feia 63mm, en lloc dels 44mm de la Creu de Ferro o els 48,5mm de la Creu de Cavaller. Inicialment es pensava que les fores fossin en or, pero finalment es canvia a plata.
Es lluia penjant d'un galo de 57mm dels mateixos colors que la Creu de Ferro de 2a classe. S'atorgava amb un estoig de cuir vermell amb una aliga amb l'esvastica en or.
La Gran Creu no era una condecoracio per valentia. Estava reservada a Oficials de l'Estat Major General per les
decisions estrategiques mes importants que afectessin al curs de la guerra
. Goring la rebe pel seu comandament de la
Luftwaffe
durant les campanyes de 1940 a
Franca
,
Belgica
i els
Paisos Baixos
(a l'hora que era promogut a
Reichsmarschall
).
La Gran Creu original, que li va ser atorgada pel mateix Hitler, va ser destruida durant un atac aeri sobre la seva llar de Berlin. No obstant aixo, Goring tenia copies extra, una d'elles en plati, que era la que portava quan es va rendir als aliats.
En moltes fotografies es pot veure a Goring lluint al mateix temps la
Pour le Merite
, la Creu de Cavaller i la Gran Creu.
Estrella de la Gran Creu de la Creu de Ferro (1939)
[
modifica
]
L'
Estrella de la Gran Creu de la Creu de Ferro
se suposava que s'havia de lluir com la Creu de Ferro de 1a classe (subjectada al pit). Igual que la Gran Creu de la Creu de Ferro, no havia de ser atorgada per valentia; sino que mes aviat havia de ser concedida al General de mes exit despres de la conclusio de la guerra.
La primera Estrella va ser atorgada a
Gebhard Leberecht von Blucher
per derrotar a
Napoleo
a la
Batalla de Waterloo
, el
1815
. Se l'anomena la
Blucherstern
(Estrella de Blucher). La segona versio va ser atorgada a
Paul von Hindenburg
per derrotar l'exercit rus a la
Batalla de Tannenberg
, durant la
Primera Guerra Mundial
.
Durant la II Guerra Mundial se'n fabrica una, pero mai no va ser atorgada. L'unic exemple conegut va ser trobat per les forces aliades d'ocupacio al final de la guerra, i va ser cedit a la col·leccio militar de l'Academia de West Point. Se suposa que el receptor hauria d'haver estar el
Reichsmarschall
Hermann Goring
. El disseny era el mateix que el de l'Estrella de 1914, pero amb la Creu de Ferro 1939 al centre.
Despres de la II Guerra Mundial
[
modifica
]
Si be la Creu de Ferro es encara una condecoracio en actiu que no ha estat derogada, en ser nomes una condecoracio de guerra no ha estat atorgada des del final de la II Guerra Mundial. A mes, la legislacio alemanya prohibeix el lluiment de l'esvastica, per la qual cosa el
1957
el govern de l'
Alemanya Occidental
autoritza la substitucio de les creus de ferro que lluien l'esvastica per creus amb un
manat de fulles de roure
(de manera similar a les Creus de Ferro de 1813, 1870 i 1914). La llei de 1957 autoritza versions desnazificades de la major part de les condecoracions de la II Guerra Mundial (excepte aquelles especificament associades amb les organitzacions dependents del Partit Nazi o les que es referien a l'expansio del territori del III Reich)
La Creu de Ferro era el simbol de l'
Exercit Alemany
fins al 1915, quan a ser substituida per una
creu grega
mes simple. No obstant aixo, l'
1 d'octubre
de
1956
, el
President d'Alemanya
Theodor Heuss
ordena que la Creu de Ferro passes a ser l'emblema oficial del
Bundeswehr
.
Creu de Ferro 1870
El seu disseny era una
creu
negra amb la part exterior en metal·lic, amb les puntes de la creu obertes cap a l'exterior. Va ser dissenyada per l'
arquitecte
neoclassic
Karl Friedrich Schinkel
, i recorda la creu que portaven els
cavallers teutonics
al segle
xiv
, aixi com l'escut del
kaiser
Frederic el Gran de Prussia
. Quan la
quadriga
de la Deessa de la Pau va ser retirada de Paris despres de la caiguda de Napoleo, l'estatua va ser recol·locada al capdamunt de la
Porta de Brandenburg
de
Berlin
, sent-li substituida la corona de llorer per una creu de ferro, transformant-la en una Deessa de la Victoria.
El seu galo a les versions de
1813
,
1870
i
1914
era negre amb dues franges blanques. Tambe hi havia una versio de no-combatents, amb els colors invertits. A la versio
1939
, la franja central negra es va substituir per vermell.
En contrast a moltes altres medalles, la Creu de Ferro te un disseny molt simple i esta feta de materials relativament comuns i barats. Tradicionalment estava feta en
ferro
, si be en els darrers anys s'ha realitzat en
zinc
i
alumini
.
Com que la Creu de Ferro ha estat atorgada en diferents periodes de la historia alemanya, sempre hi ha figurat l'any conforme l'era en que va ser atorgada. Aixi doncs, una Creu de Ferro atorgada a la
I Guerra Mundial
llueix l'any
1914
, mentre que la mateixa condecoracio de la
Segona Guerra Mundial
porta anotat el
1939
. Al revers dels models 1870, 1914 i 1939 apareix l'any
1813
sobre el brac inferior, recordant l'any en que es crea la condecoracio.
Per a un posseidor de la Creu de Ferro 1914 era possible rebre un grau superior de la Creu de Ferro 1939, com tambe era possible una concessio de la 1a o 2a classe. En aquests casos es lluia juntament amb la Creu de Ferro 1914 una "Barra 1939" ("Spange"). Aixo tambe era possible el 1914, pero era molt estrany doncs gairebe no quedava ningu en servei que posseis la Creu de Ferro 1870.