La
cova de les Mans
(en
castella
,
cueva de las Manos
) es un jaciment arqueologic i de
pintures rupestres
que es troba en el profund engorjat del
riu Pinturas
, a l'oest de la
provincia de Santa Cruz
,
Argentina
. El seu interes rau en la bellesa de les pintures rupestres, aixi com en la seva gran antiguitat, datat fins al moment en 7350 anys aC les inscripcions mes antigues.
Es tracta d'una de les expressions artistiques mes antigues dels pobles
sud-americans
i ha estat declarada
Patrimoni de la Humanitat
per la
UNESCO
.
[1]
Escena de caca
La cova de les Mans pertany a una serie de jaciments
arqueologics
americans (
Montana Verde
(
Xile
),
Pedra Furada
(
Brasil
), i
Piedra Museo
(
Argentina
), entre d'altres que estan questionant la tradicional teoria del poblament tarda d'America, per sostenir una teoria del poblament primerenc (pre-
Clovis
).
Un altre remot assentament proper va ser ubicat a
Los Toldos
, tambe a la
provincia de Santa Cruz
, amb restes que daten de 10500 anys aC.
Caracteristiques
[
modifica
]
La cova principal ha estat esculpida per l'erosio als elevats murs de contencio que acompanyen la vall del riu Pinturas al nord-oest de la provincia de Santa Cruz; aquesta cova te diversos
rafecs
, i presenta en el seu interior pintures rupestres realitzades durant un extens periode que va des dels 13000 a 9000 anys abans del present.
En aquestes pintures, s'observen figures que reprodueixen elements relacionats amb la vida quotidiana d'antics pobles cacadors/recol·lectors. De totes aquestes, les mes celebres i antigues son les siluetes en negatiu de les mans (se n'han comptat 829), en certs casos superposades. Tambe hi ha impressions en positiu de les mans (es a dir, aconseguides recolzant el palmell de les mans amb pintura en les parets).
Les siluetes van ser realitzades per antics metodes d'
aerografia
(el material cromatic s'aplicava en forma d'
aerosol
bufat amb els buits medul·lars de petits ossos d'animals); el significat de les representacions es actualment hipotetic, encara que gairebe formaria part d'un ritual amb elevat component magic (se suposa un intent d'"unio mistica" entre els participants i les forces tel·luriques. L'altra hipotesi -menys ferma- es la que suggereix la intencio de "perpetuitat" de qui van deixar l'empremta de les seves mans).
Tanmateix, es poden observar siluetes d'animals (sobretot,
guanacs
i choiques), principals components de la dieta dels antics pobles. Es frequent que es mostrin escenes de la cacera col·lectiva d'aquests animals.
Quant a la representacio de la figura humana, aquesta tambe s'hi troba, encara que en menor frequencia i amb formes lineals.
Son mes comuns els motius geometrics (principalment espirals) que estarien representant simbolicament les avui ignotes deitats.
La gamma de colors dominants es la que implica el vermell, ocre, groc, verd, blanc i negre. Se'ls confeccionava amb fruits, plantes i roques moltes. Tambe per "magia contagiosa" -segons la classificacio de Fraser- s'usava la sang dels animals cacats.
Els temes responen a tres periodes diferents; el mes antic -i menys abstracte- es ric en escenes de cacera; en el periode intermedi, sobresurten les mans que es troben acompanyades secundariament per la representacio d'animals aillats; en l'ultim periode, la tematica preponderant es la de motius geometrics amb significat misterios.
Aquestes obres d'art van ser descobertes per a la cultura "occidental" el
1876
, per l'explorador argenti
Francisco Pascasio Moreno
.
Enllacos externs
[
modifica
]