El cosmos antic i
medieval
com es descriu a
Cosmographia
de
Peter Apian
(Antwerp, 1539).
En un sentit general, un
cosmos
es un
sistema
ordenat o harmonios. S'origina a partir del terme
grec
κ?σμο?; (
kosmos
), significant "ordre" o "ornament" i es
oposat
al concepte de
caos
. Avui, la paraula es fa servir generalment com a
sinonim
de la paraula
univers
(considerat en el seu aspecte ordenat). La paraula cosmos origina de la mateixa arrel. En moltes llengues eslaves com el
rus
i el
bulgar
, la paraula
Космос
significa tambe l'"
espai exterior
", significat que tambe es dona en el
castella
. En
xines mandari
, el cosmos es tradueix com
yuzhou
, que literalment traduit significa
espaitemps
(宇
yu
= espai + 宙
zhou
= temps).
Fotografia d'una part de l'Univers
El filosof
Pitagores
va usar el terme
cosmos
per referir-se a l'ordre de l'univers, potser en la interpretacio limitada de
firmament
. Pero el terme no va formar part del llenguatge en el sentit que se li dona ara fins que el cientific
Alexander von Humboldt
(
1769
-
1859
) no el va recuperar com a titol del seu tractat en diversos volums
Cosmos
(
Kosmos
,
1845
-
1862
), un recull de tot el coneixement cientific de l'epoca. Humboldt va marcar aixi no nomes la nostra interpretacio del terme, sino la visio holistica actual de l'univers com una entitat formada per elements que estan indestriablement relacionats.
El
cosmisme rus
es un moviment
filosofic
i
cultural
cosmocentric que emergia a
Russia
a principis del 20e segle.
Se li ha donat el nom de
cosmicisme
a una posicio filosofica en la qual la humanitat es un aspecte insignificant d'un univers com a molt indiferent o potser hostil. Aquesta filosofia, ha estat explorada per escriptors com
H.p. Lovecraft
(considerat com un defensor original de la filosofia) i escriptors posteriors que actualment representen aquest tipus de creences en llibres com
Guia galactica per a autostopistes
En
teologia
, el terme pot ser utilitzat per denotar l'Univers
creat
, no incloent-hi el
creador
. El
Septuagint
utilitza
kosmos
i
oikumene
per al mon inhabitat. En la teologia cristiana, la paraula tambe es feia servir com a sinonim de
aion
referir-se a "vida mundana" o "aquest mon" en oposicio a la vida despres de la mort.
El concepte de cosmos com va ser originat per Pythagoras es paral·lel al terme
Zoroastria
a?a
, un concepte que es refereix ordre divi o creacio ordenada divinament.
Olaf Stapledon
, a la seva novel·la de
ciencia-ficcio
Star Maker
(1937), descriu com
Deu
(el
star maker
) evoluciona creant cada vegada mes complexos
cosmos
a traves del
hiper temps
multicosmic
.
Gravat de Flammarion
, Paris 1888
La
Cosmologia
es l'estudi del cosmos en uns quants dels significats citats, depenent del context. Totes les cosmologies tenen en comu un intent d'entendre l'ordre implicit dins de la totalitat del ser. D'aquesta manera, la majoria de les religions i els sistemes filosofics tenen una cosmologia.
En la
cosmologia fisica
, el terme
cosmos
es sovint utilitzat d'una manera tecnica, referint-se a un particular continu
espaitemps
dintre del (pressuposat)
multivers
. El nostre cosmos particular es capitalitza generalment com el
Cosmos
.
Filosofia integral
[
modifica
]
El filosof
Ken Wilber
utilitza el terme
kosmos
referir-se a tota l'existencia manifesta, incloent-hi diversos
regnes
de
consciencia
. El terme
kosmos
aixi es utilitzat distingint un Univers no dual (que, en el seu punt de vista, inclou aspectes tant
noetics
com fisics) des de l'Univers estrictament fisic que es la preocupacio de les ciencies tradicionals.
Concepcio a l'Antiga Grecia del cosmos
[
modifica
]
El
filosof natural
de l'
antiga Grecia
,
Arquimedes
, en el seu assaig
El comptador de sorra
, estima el diametre del cosmos sent l'equivalent en
estadis
al que anomenem dos
anys llum
.
Edat i mida del cosmos
[
modifica
]
Segons la
teoria cientifica
ortodoxa actual, el cosmos va comencar fa 13700 milions d'anys amb el
Big Bang
. Es calcula que el diametre actual del
cosmos observable
es al voltant de 93000 milions d'anys llum.
Pero el diametre del cosmos sencer es desconegut. Tanmateix, segons la
teoria de la inflacio
d'
Alan Guth
, la mida real del cosmos es com a minim quinze
ordres de magnitud
mes gran que l'univers observable. Aixo significa que si la teoria de la inflacio es correcta, el diametre de 93000 milions d'anys llum de l'univers observable es aproximadament com molt tan petit respecte al diametre de l'univers sencer com el diametre d'un
atom
d'
heli
ho es en comparacio amb el diametre del
Sol
.
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari