f Les parts del cos huma a la dona i a l'home a l'adultesa
El
cos huma
es l'estructura
fisica
i
material
de l'
esser huma
. Es compon de
cap
,
tronc
i
extremitats
, els
bracos
son les extremitats superiors i les
cames
les inferiors. Al cos d'una persona morta se l'anomena
cadaver
.
El cos huma segueix en constant evolucio, pero es un nouvingut al planeta. Si es considera que la
vida
va sorgir en la
Terra
fa 24 hores, l'esser huma gairebe no ha viscut els ultims tres segons.
Classificacio
[
modifica
]
Interior del cos huma, il·lustracio de
1905
Un dels sistemes de
classificacio
del cos huma, respecte als seus components constituents, es l'establerta per Wang i Col el 1992:
[1]
- Nivell
atomic
:
hidrogen
,
nitrogen
,
oxigen
,
carboni
,
minerals
.
- Nivell
molecular
:
aigua
,
proteines
,
lipids
,
hidroxi-apatita
.
- Nivell
cel·lular
: intracelular, extracelular.
- Nivell
anatomic
: teixit muscular, adipos, ossi, pell, organs i visceres.
- Nivell
cos
integre:
massa
corporal,
volum
corporal,
densitat
corporal.
Sistema circulatori
[
modifica
]
El sistema circulatori compren el cor i els vasos sanguinis (arteries, venes i capil·lars). El cor impulsa la circulacio de la sang, que serveix com a "sistema de transport" per transferir oxigen, combustible, nutrients, residus, cel·lules immunes i molecules de senyalitzacio (es a dir, hormones) d'una part del cos a l'altre. La sang es compon de liquids que transporten cel·lules en la circulacio, incloent-hi alguns que es mouen del teixit als vasos sanguinis i l'esquena, aixi com la melsa i la medul·la ossia.
Sistema digestiu
[
modifica
]
El sistema digestiu consisteix en la boca, incloent la llengua i les dents, l'esofag, l'estomac, l'intesti petit i el gros, aixi com el fetge, el pancrees, la vesicula biliar i les glandules salivals. Converteix els aliments en molecules petites, nutritives i no toxiques per a la seva distribucio i absorcio al cos.
Sistema endocri
[
modifica
]
El sistema endocri consisteix en les principals glandules endocrines: la pituitaria, la tiroide, l'adrenal, el pancrees, les paratiroides i les gonades, pero gairebe tots els organs i teixits tambe produeixen hormones endocrines especifiques. Les hormones endocrines serveixen com a senyals d'un sistema corporal a un altre pel que fa a una gran varietat de condicions i que generen diversos canvis de funcio.
Sistema immunitari
[
modifica
]
El sistema immunitari es compon dels globuls blancs, timus, ganglis limfatics i canals limfatics, que tambe formen part del sistema limfatic. El sistema immunitari proporciona un mecanisme perque el cos distingeixi les seves propies cel·lules i teixits procedents de cel·lules externes i substancies i neutralitzi o destrueixi aquestes ultimes mitjancant l'us de proteines especialitzades, com anticossos, citocines i receptors tipus plegat, entre d'altres.
Sistema tegumentari
[
modifica
]
El sistema tegumentari consisteix en la cobertura del cos (la
pell
), incloent els cabells i les ungles, aixi com altres estructures funcionalment importants, com les glandules sudoripares i les glandules sebacies. La pell proporciona contencio, estructura i proteccio per a altres organs i serveix com a interficie sensorial principal amb el mon exterior.
Sistema limfatic
[
modifica
]
El sistema limfatic extreu, transporta i metabolitza la limfa, el liquid que es troba entre les cel·lules. El sistema limfatic es similar al sistema circulatori tant pel que fa a la seva estructura com a la seva funcio mes basica, per portar un liquid corporal.
Sistema musculoesqueletic
[
modifica
]
El sistema musculoesqueletic esta format per l'esquelet huma (que inclou ossos, lligaments, tendons i cartilags) i musculs adjunts. Proporciona a l'organisme l'estructura basica i la capacitat de moviment. A mes del seu paper estructural, els ossos mes grans del cos contenen medul·la ossia, lloc de produccio de cel·lules sanguinies. A mes, tots els ossos son llocs importants d'emmagatzematge de calci i fosfat. Aquest sistema es pot dividir en el sistema muscular i el sistema esqueletic.
Sistema nervios
[
modifica
]
El sistema nervios consisteix en el sistema nervios central (el cervell i la medul·la espinal) i el sistema nervios periferic esta format per nervis i ganglis fora del cervell i la medul·la espinal. El cervell es l'organ del pensament, l'emocio, la memoria i el processament sensorial, i serveix molts aspectes de la comunicacio i controla diversos sistemes i funcions. Els sentits especials consisteixen en visio, audicio, gust i olor. Els ulls, les orelles, la llengua i el nas recopilen informacio sobre l'entorn del cos.
Sistema reproductor
[
modifica
]
El sistema reproductor consisteix en les gonades i els organs sexuals interns i externs. El sistema reproductiu produeix gametes en cada sexe, un mecanisme per a la seva combinacio i en la femella un ambient de cura dels primers 9 mesos de desenvolupament de l'infant.
Sistema respiratori
[
modifica
]
El sistema respiratori consisteix en el nas, la nasofaringe, la traquea i els pulmons. Porta l'oxigen de l'aire i excreta el dioxid de carboni i l'aigua torna a l'aire.
Sistema urinari
[
modifica
]
El sistema urinari es compon dels ronyons, els ureters, la bufeta i la uretra. Elimina materials toxics de la sang per produir orina, que porta una varietat de molecules de residus i exces d'ions i l'aigua del cos.
Organitzacio
[
modifica
]
Vistes microscopiques
El cos huma esta organitzat en diferents nivells jerarquitzats. Aixi, esta compost d'aparells, aquests els integren
sistemes
, que al seu torn estan formats per
organs
conformats per
teixits
, que estan formats per
cel·lules
compostes per
molecules
.
El cos huma te mes de cinquanta bilions de cel·lules. Aquestes s'agrupen en teixits, els quals s'organitzen en organs, i aquests en vuit aparells o sistemes: locomotor (muscular i ossi), respiratori, digestiu, excretor, circulatori, endocri, nervios i reproductor.
Quan l'esser huma arriba l'edat
adulta
, el cos es compon de prop de cent bilions de
cel·lules
. La
pell
del cos huma te una
superficie
aproximada de 2 m², i el seu gruix varia entre els 0,5 mm en les
parpelles
als 4 mm en els
talons
. La
densitat
mitjana del cos huma es d'uns 933 kg/m³. L'altura mitjana d'un adult huma es aproximadament d'1'7 m.
Aproximadament el 65% del cos huma es aigua
Els seus elements constitutius son l'Hidrogen (H) Oxigen (O), Carboni (C) i Nitrogen (N), presentant molts elements en proporcions mes baixes. Aquests atoms s'uneixen entre si per formar
molecules
, ja siguin inorganiques com l'aigua (el constituent mes abundant de l'organisme huma, 60%) o organiques com els
glucids
,
lipids
,
protids
, que converteixen l'esser huma en una extraordinaria
maquina
complexa, analitzable des de qualsevol nivell: bioquimic, citologic, histologic o anatomic.
Elements quimics
[
modifica
]
Proporcio dels principals
elements quimics
del cos huma:
L'aigua del cos huma
[
modifica
]
L'
aigua
es el principal component del cos huma, que posseeix un 75% d'aigua en neixer i prop del 60% en l'edat adulta. Aproximadament el 60% d'aquesta aigua es troba a l'interior de les cel·lules i la resta circula en la sang i banya els teixits. Es imprescindible per a l'existencia de l'esser huma, que no pot estar sense beure aigua mes de cinc o sis dies sense posar en risc la seva vida.
El cos perd aigua per mitja dels excrements, la
transpiracio
i l'exhalacio del
vapor d'aigua
en el nostre ale, en funcio del grau d'activitat, temperatura, humitat o altres factors.
Estudi del cos huma
[
modifica
]
L'
Home de Vitruvi
, dibuix de
Leonardo da Vinci
.
L'
anatomia humana
es la ciencia dedicada a l'estudi de les estructures macroscopiques del cos huma.
La
fisiologia humana
estudia les funcions del cos huma.
L'
antropometria
es el tractat de les mesures i proporcions del cos huma.
La
citologia
es la branca de les
ciencies biologiques
que estudia les cel·lules. La cel·lula es la minima unitat de la
vida
. Totes les cel·lules humanes son cel·lules
cel·lules eucariotes
, com les cel·lules de tots els animals, plantes. Totes les cel·lules comparteixen uns elements essencials, com son la membrana envoltant, el citoplasma, ric en organuls en les cel·lules eucariotes i un nucli clarament diferenciat en aquest tipus de cel·lules, amb una membrana nuclear que envolta al material genetic. El nucli, es el "cervell" organitzador de la cel·lula, i segueix un "programa" o pla general coordinat, escrit, en l'especie humana, en 100.000
gens
, ordenats en 23 parells de
cromosomes
.
La
histologia
s'ocupa de l'estudi dels teixits biologics. Hi ha nomes uns pocs teixits basics, que son l'epitelial, el conjuntiu, el muscular i el nervios, amb els quals l'organisme es relaciona, es protegeix, secreta substancies, mante la seva forma, es desplaca, coordina les seves funcions i relacions amb el medi.
Enllacos externs
[
modifica
]