한국   대만   중국   일본 
Corvera - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Corvera

Plantilla:Infotaula geografia políticaCorvera
Imatge
Ajuntament de Corvera

Localitzacio
Modifica el valor a Wikidata Map
  43° 31′ 04″ N, 5° 53′ 16″ O  /  43.5178°N , 5.8878°O  / 43.5178; -5.8878
Estat Espanya

Comunitat autonoma Asturies

Provincia provincia d'Asturies Modifica el valor a Wikidata
Capital Nubleo Modifica el valor a Wikidata
Poblacio humana
Poblacio 15.612 (2023) Modifica el valor a Wikidata (339,32 hab./km² )
Geografia
Part de
Superficie 46,01 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud 362 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicial Aviles
Organitzacio politica
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJose Luis Vega Alvarez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal 33404, 33416 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE 33020 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc web corvera.es Modifica el valor a Wikidata

Corvera ( Corvera de Asturias en castella) es un conceyu del Principat d'Asturies , comunitat autonoma del nord d' Espanya . Limita al nord amb els municipis d' Aviles i Gozon , a l'est amb Carreno i Gijon , al sud amb Llanera i Illas , i a l'oest amb Castrillon .

La seva situacio li permet establir relacions amb els municipis i comarques veins de Llanera i Aviles, rao per la qual tambe se'l pot incloure en la comarca d'Aviles.

Conte tambe espais naturals on practicar esports aquatics com per exemple l'embassament de Trasona, i rutes de senderisme, ja que igual que gairebe tot la resta d'Asturies, posseeix territoris coberts de bosc i muntanyes. La seva temperatura es agradable a l'hivern i moderada a l'estiu, a causa de la seva proximitat relativa al mar, el que converteix a aquesta zona, igual que Asturies, en un lloc idoni per a les persones que desitgin descansar de les zones calides del sud d'Espanya.

Geografia [ modifica ]

Limita al nord amb Aviles i Gozon , a l'est amb Carreno i Gijon , al sud amb Llanera i Illas i a l'oest amb Castrillon . Forma part de la Cormarca d'Aviles junt amb els concejos d' Aviles , Gozon Illas i Castrillon .

Demografia [ modifica ]

La poblacio de Corvera va creixer considerablement en instal·lar-se a Trasona la planta de processament de l' acer Ensidesa (actualment Arcelor ), per la demanda de treballadors per a cobrir llocs de treball.

Politica [ modifica ]

El 2005 els 17 regidors del concejo es repartien de la seguent forma:

Festes [ modifica ]

Les principals festes de Corvera son:

  • La Gira a l'embassament de Trasona, l'1 de Maig.
  • La foguera de Joan Baptista Sant Joan de Trasona, 23 de juny 23 i 24 de Juny.
  • Festes Populars de Corvera, 9 de Setembre 9, 10 de Setembre 10 i 11 de Setembre.

Parroquies [ modifica ]

Parroquies
  1. Tresona
  2. Les Vegues
  3. Los Campos
  4. Villa
  5. Molleda
  6. Cancienes
  7. Solis
Mapa de Corvera

Historia [ modifica ]

La historia de Corvera comenca en el segle  xvi en independitzar-se del concejo d' Aviles .

En el segle  xiii l' alfoz de Gauzon passa a esser concejo d' Aviles amb la mateixa distribucio geografica. Encara que Corvera ja apareix com a concejo en el segle  xiii no assoleix independitzar-se de la vila avilesina, tot havent de pagar tribut de 660 maravedins per a poder gaudir del Fur d'Aviles . Es en el segle  xvi quan apareix el primer concejo d'habitants de Corvera, celebrant-se en el poble de Cancienes i es a mitjans del xvii quan es trasllada l'ajuntament ( Casa'l Conceyu ) a la Casa de los Bango a Nubledo (tambe en la parroquia de Cancienes ), encara que fins a finals del segle  xviii no veurem ordenances en el concejo.

Malgrat la tardana formacio del concejo, Corvera ja comptava amb representacio a la Junta General del Principat d'Asturies amb dos diputats des del segle  xv .

Fins als ultims anys del segle  xix la principal activitat del concejo era l'agricultura, dirigida principalment a abastir la vila d' Aviles i l'exportacio a la Bretanya , principalment al port de Brest (les embarcacions sortien de Trasona per a evitar el pagament de tributs forals a Aviles ).

Durant aquests segles la poblacio de Corvera passa per epoques de fam a causa de guerres i malalties pero tambe per males collites, a la fi del segle  xix se sap que havia una ferreria en Trasona , una coureria en Cancienes i pedreres. A pesar d'aquestes petites industries, gran part de poblacio es va veure obligada a emigrar a Cuba o a Mexic . Es en la meitat del segle  xx , despres de sofrir les consequencies de la Revolucio Minaire d'Asturies el 1934 i de la Guerra Civil espanyola ( 1936 - 1939 ) quan es produeix el gran canvi de Corvera amb la implantacio de la siderurgica ENSIDESA , avui ARCELOR , a Trasona . El concejo passa de ser emigrant a rebre gent de Galicia , Castella , Lleo , Andalusia i en menor mida d' Extremadura . Tan massiva fou la immigracio que el concejo es va veure desbordat, arribant-se a llogar paneres i horreos a diverses persones compartint els llits per torns per a poder dormir.

Despres arribarien altres industries com Fertiberia i centres d'oci i comercials (tambe situats a Trasona ), essent aquestes industries les quals generen gairebe tots els ingressos a les arques municipals. En l'actualitat el concejo de Corvera segueix supeditat a (o integrat) Aviles , sent Trasona , Les Vegas i Els Camps part de la conurbacion d'Aviles

Esports [ modifica ]

Corvera es un referent per al piraguisme espanyol, i en menor mida pel rem , gracies al Centre d'Alt Rendiment de Trasona , on se celebren campionats nacionals i internacionals.

Ciutats agermanades [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Corvera