Coriosolites

Coriosolites
	; Els pobles gals de l'actual Bretanya : Osismes Venets Coriosolites Redons Namnetes
Tipus	tribu
Part de	gals ( armoricans )

Els coriosolites ^[1] ( llati Coriosolitae o Curiosolitae ) foren un poble celta esmentat per Juli Cesar junt amb els venets , unel·les , osismes i altres. ^[2] Cesar diu que tots ells eren tribus maritimes, es a dir amb territori a la vora del mar, i els situa a l' Armorica ( Bretanya ). Plini el vell , que els dona el nom de cariosvelites , els esmenta junt amb els unel·les, diablintes i redons . Els seus veins serien els redons a l'est; els venets al sud; i els osismes a l'oest.

Els coriosolites ocupaven probablement la comarca de l'actual ciutat de Saint-Malo , i la vila de Corseul , entre Dinan i Lamballe , hauria conservat el seu nom.

Etimologia [ modifica ]

El nom dels coriosolites ens ha pervingut sota diverses formes llatinitzades : Coriosolitæ (variants Curiosolitæ , Coriosoliti ) ^[3] Coriosolites ^[4] Coriosultes (variants Coricoriosuelites , Cariosuelites , Coriosuelites ). ^[5] Aquest nom es igualment atestat en singular en una inscripcio gal·loromana: Coriosolis ≪ Coriosolite ≫. ^[6] S'hi pot reconeixer l'element celtic corio- ≪ exercit, tropa ≫. ^[7]^[8]^[9] Aquest element ^[a] es frequent dins els etnonims gals (cf. els Uocorii ≪ els dos exercits ≫; els Tricorii ≪ els tres exercits ≫, d'on venen el Tregor i Treguier ; els Petrucorii ≪ els quatre exercits ≫, d'on venen el Perigord i Perigus , etc.) ^[9] i els antroponims, aixi com alguns toponims del tipus Coriallo / ° Coriovallum (nom primitiu de Cherbourg ) i Coriovallum , nom celtic primitiu (s. III) ^[10] de la vila de Heerlen als Paisos Baixos .

El segon element, -solit- , -suelit- o -sult- , es de significat desconegut.

Notes [ modifica ]

↑ El mot gal ° corios ≪ exercit ≫ prove del celtic comu ° korios , del mateix significat, amb el qual es relacionen l' irlandes antic cuire ≪ tropa, exercit ≫, el gal cordd ≪ tribu, clan; tropa ≫, el breto antic cor- i el breto mitja ( cost- ) cor ≪ familia; tropa ≫. Reposa sobre el protoindoeuropeu °kor-yo-s , literalment ≪ grup, fragment ≫, d'on ≪ petita tropa armada ≫, format sobre °koros ≪ accio de tallar; seccio, divisio ≫. Del mot indoeuropeu procedeixen entre altres el germanic ° harjaz ≪ exercit ≫ (cf. alemany Heer ≪ exercit ≫) i el litua karias ≪ exercit ≫. Cf. Xavier Delamarre, op. cit. , loc. cit. ; Don Ringe, From Proto-Indo-European to Proto-Germanic , Oxford University Press, Oxford, 2006, p. 62-63

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Coriosolites

↑ Cesar , Juli . ≪Llibre VII, LXXV.4≫. A: Guerra de les Gal·lies (en llati i catala). Traduccio: Icart, Joaquim . 3 vol. Barcelona: Fundacio Bernat Metge , 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938 .
↑ Juli Cesar, Commentarii de Bello Gallico II. 34, III. 7, 11, VII. 75.
↑ Cesar, Bello Gallico, II, 34,
↑ Cesar, Bello Gallico, III, 11, 4,
↑ Plini el Vell, Historia Natural, IV, 107
↑ Corpus Inscriptionum Latinarum XIII 616
↑ Georges Dottin, La langue gauloise , Paris, 1920, p. 248
↑ Pierre-Henry Billy, Thesaurus Linguae Gallicae , Hildesheil / Zurich / New-York, Olms-Wiedmann, 1993, p. 57a
↑ ^9,0 ^9,1 Xavier Delamarre , Dictionnaire de la langue gauloise , Errance, Paris, 2001, p. 104-105
↑ Itinerari d'Antoni

[10] El mot gal ° corios ≪ exercit ≫ prove del celtic comu ° korios , del mateix significat, amb el qual es relacionen l' irlandes antic cuire ≪ tropa, exercit ≫, el gal cordd ≪ tribu, clan; tropa ≫, el breto antic cor- i el breto mitja ( cost- ) cor ≪ familia; tropa ≫. Reposa sobre el protoindoeuropeu °kor-yo-s , literalment ≪ grup, fragment ≫, d'on ≪ petita tropa armada ≫, format sobre °koros ≪ accio de tallar; seccio, divisio ≫. Del mot indoeuropeu procedeixen entre altres el germanic ° harjaz ≪ exercit ≫ (cf. alemany Heer ≪ exercit ≫) i el litua karias ≪ exercit ≫. Cf. Xavier Delamarre, op. cit. , loc. cit. ; Don Ringe, From Proto-Indo-European to Proto-Germanic , Oxford University Press, Oxford, 2006, p. 62-63

[1] Cesar , Juli . ≪Llibre VII, LXXV.4≫. A: Guerra de les Gal·lies (en llati i catala). Traduccio: Icart, Joaquim . 3 vol. Barcelona: Fundacio Bernat Metge , 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938 .

[2] Juli Cesar, Commentarii de Bello Gallico II. 34, III. 7, 11, VII. 75.

[3] Cesar, Bello Gallico, II, 34,

[4] Cesar, Bello Gallico, III, 11, 4,

[5] Plini el Vell, Historia Natural, IV, 107

[6] Corpus Inscriptionum Latinarum XIII 616

[7] Georges Dottin, La langue gauloise , Paris, 1920, p. 248

[8] Pierre-Henry Billy, Thesaurus Linguae Gallicae , Hildesheil / Zurich / New-York, Olms-Wiedmann, 1993, p. 57a

[DLG-9] 9,0 ^9,1 Xavier Delamarre , Dictionnaire de la langue gauloise , Errance, Paris, 2001, p. 104-105

[11] Itinerari d'Antoni

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[a]

[10]