El
corb comu
(
Corvus corax
)
[1]
es l'ocell mes gros dels corvids
[2]
i dels passeriformes.
[3]
Te una envergadura de 120-130 cm, el plomatge de color negre uniforme i la
cua
acabada en punta (la forma de la cua es util per distingir-lo de la
cornella negra
(
Corvus corone corone
) que la te mes rectangular,
[2]
[4]
i que es un altre corvid negre una mica mes petit que viu en llocs semblants
[5]
). Te el bec robust i la "barba" una mica marcada, com una mena de lleuger plomall sota el bec.
[3]
Com una bona part dels corvids, els corbs son
omnivors
pel que tenen becs i potes robustos pero poc especialitzats.
[3]
La seva dieta oportunista pot incloure petits animals, ous, carronya
[3]
[2]
i aliments vegetals.
[3]
Es un ocell sedentari molt estes per l'hemisferi nord, des de les vores dels deserts fins a la
tundra
artica, tant a
Eurasia
com a Nord-america; manca a Europa central, on ha estat extingit. Als Paisos Catalans n'hi ha unes 3000 parelles distribuides de manera continua per tot el territori, llevat del sud del Pais Valencia, on es mes escas.
[4]
A Catalunya es mes frequent al
Pirineu
i en algunes zones muntanyoses del sud, com la
serra de Montsant
, pero es troba mes o menys per tot el territori.
[5]
[6]
La femella rep el nom de
corba i
el
corbati
o
corbato/corpato
es el poll del corb.
Corvus corax
Amb una longitud d'entre 54 i 67 centimetres
[4]
i una
envergadura
de 117 a 136 cm, el corb es el mes gros dels corvids.
[3]
El mascle es una mica mes gros que la femella, pero el
dimorfisme sexual
es molt poc accentuat: corbs mascles estudiats a Polonia tenien un pes mitja de 1.254 grams, davant de 1.147 g de les femelles.
[7]
El
bec
es gros i fort,
[3]
[4]
amb el costat superior clarament corbat cap avall.
El
plomatge
dels adults es uniformement negre,
[4]
i segons com li cau la llum mostra reflexos d'un color entre verd metal·lic i blau-violeta. L'
iris
es marro fosc, i el bec i les potes son negres. Les plomes del coll son llargues i acabades en punta, formant una mena de barba marcada,
[3]
i que s'aixeca quan l'ocell crida.
En vol son caracteristics del corb la cua acaba en forma de tasco,
[4]
[3]
les ales llargues, el coll fort, i el cap i el bec grossos.
Els plomatge
juvenil
no presenta els reflexos metal·lics dels adults i es de color marro negros, o fins i tot marro pel costat de sota. Com a maxim el coll presenta un lleu reflex metal·lic. Les plomes del coll no son allargades, la cua no te forma de tasco sino que es arrodonida i l'iris es blau-grisos. Despres de la primera muda encara no apareixen les plomes allargades del coll, i no es fins als tres anys que els corbs adquireixen el plomatge d'adult.
Una varietat de corbs amb parts del plomatge blanques o gris clar va existir a les
illes Feroe
, pero es considera extingida des de principis del segle
xx
.
El corb a la cultura
[
modifica
]
El corb es un animal molt present a la mitologia, la literatura i les arts. Era un dels animals insignia dels
vikings
i com a tal apareix en banderes i escuts, probablement a causa dels corbs
Hugin i Munin
que acompanyen el deu
Odin
. Aquest caracter d'acompanyants poderosos va traspassar a la mitologia irlandesa i britanica, on van erigir-se en guardians de la
Torre de Londres
.
[8]
El seu plomatge negre el va associar ben aviat amb la mort (a l'Alcora ensenya
Cain
com enterrar el difunt germa) i el pecat (per exemple es l'unic animal que intenta reproduir-se a l'
Arca de Noe
). Per aquesta proximitat amb la mort pot actuar de mitjancer entre el mon terrenal i l'espiritual o fins i tot tenir un paper cabdal en la
creacio
, com mostren les histories antigues del Canada o els Estats Units. Un altre exemple d'aquest rol es troba en l'hinduisme, on serveix de muntura al deu
Shani
[9]
per baixar a la Terra.
Edgar Allan Poe
recollira aquests atributs al seu poema
The Raven
.
Hi ha una criatura mitologica que es representa com un corb de tres potes i que esta present a diverses cultures
[10]
d'Asia i Africa i que deriva d'una divinitat egipcia. Aquest corb s'associa amb el sol i el seu culte.
A l'epoca classica apareix com una au gelosa, lladre i no gaire intel·ligent, com il·lustra la faula de
El corb i la guineu
. Acompanya Malefica, l'antagonista de la
Bella Dorment
, i en algunes representacions els sants
Osvald de Northumbria
i
Benet de Nursia
.
Recentment, s'ha descobert per primer cop, que a traves de senyals cerebrals els corbs son capacos de percebre conscientment la informacio sensorial; cosa que fins ara, nomes s'havia vist en humans i altres primats.
[
cal citacio
]
- ↑
Entrada
Corb
al
DIEC
- ↑
2,0
2,1
2,2
SAUER, F.
Aves terrestres
Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany
Landvogel
Munic, 1982)
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
3,4
3,5
3,6
3,7
3,8
Rodriguez, F.
.
Los corvidos
. Barcelona: Marin, 1978 (Cuadernos de campo).
ISBN 84-7102-517-5
.
- ↑
4,0
4,1
4,2
4,3
4,4
4,5
Estrada
, Joan;
Jutglar
, Francesc;
Llobet
, Toni.
Ocells de Catalunya, Pais Valencia i Balears : Inclou tambe Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra
. Barcelona: Lynx, marc de 2010, pag. 248.
ISBN 978-84-96553-54-5
.
- ↑
5,0
5,1
HOYO, J.
i
SARGATAL, J.
On observar ocells a Catalunya
. Barcelona, 1989. Lynx edicions
- ↑
SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Corb
Arxivat
2007-09-28 a
Wayback Machine
.
(catala)
- ↑
U. N. Glutz v. Blotzheim und K. M. Bauer:
Handbuch der Vogel Mitteleuropas
. Bd. 13, Teil III, AULA-Verlag, Wiesbaden, 1993: S. 1951
ISBN 3-89104-460-7
- ↑
Llegendes britaniques
- ↑
Mythology of the Hindus
, Charles Coleman
- ↑
Volker, T. (1975).
The Animal in Far Eastern Art and Especially in the Art of the Japanese
. Brill
| Bases de dades taxonomiques
| |
|---|
Viccionari