한국   대만   중국   일본 
Convent de Sant Domenec (Girona) - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Convent de Sant Domenec (Girona)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Convent de Sant Domenec
Imatge
Dades
Tipus Antic convent dominic
Part de Campus Barri Vell Modifica el valor a Wikidata
Construccio segle  xiii -XIV
Caracteristiques
Estil arquitectonic Gotic , barroc
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa Girona Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio Pl. de Sant Domenec. Girona
Map
  41° 59′ 08″ N, 2° 49′ 41″ E  /  41.98559°N , 2.82793°E  / 41.98559; 2.82793
Be cultural d'interes nacional
Tipus monument historic
Codi BCIN 131-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BIC RI-51-0005074 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC 140 Modifica el valor a Wikidata
Conservacio i restauracio
1253   Fundacio (de la comunitat)
1339   Consagracio
Construccio de noves capelles  s. XVII-XVIII
1822   Desamortitzacio
Planol

Activitat
Categoria Convent
Fundador Berenguer de Castellbisbal
Propietat de Universitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Ocupant Facultat de Lletres de la Universitat de Girona
Facultat de Turisme de la Universitat de Girona
Biblioteca del Campus del Barri Vell Modifica el valor a Wikidata

El convent de Sant Domenec de Girona , fundat el 1253 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal i consagrat l'any 1339 , es un conjunt monumental format per dos claustres , el convent i una esglesia d'estil gotic primitiu catala . [1] L'edifici, declarat be cultural d'interes nacional , [2] es a la part de llevant de l'antic clos murallat de la ciutat. El convent de Sant Domenec, que es troba al Barri Vell de Girona , proxim a la muralla medieval , constitueix un dels models mes rellevants de fundacio d' orde mendicant a Catalunya, ates que ha conservat la seva distribucio inicial, malgrat les reformes sofertes. [2] Les antigues dependencies conventuals es ocupada per les instal·lacions de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i la nau de l'esglesia fa les funcions d'Aula Magna de la mateixa facultat.

Arquitectura [ modifica ]

Detall de l'absis de l'esglesia de la Nostra Senyora de l'Anunciacio
Detall de la porta d'acces a la nau de l'esglesia des del carrer, s'intueix l'arrencada de dos arcs.

La seva esglesia, dedicada a l'Anunciacio, constitueix un dels edificis mes caracteristics del primer gotic catala. Aquesta esglesia fou consagrada el 1339 consta d'una unica nau coberta amb voltes de creueria, il·luminada per finestres altes i estretes i amb capelles entre els contraforts , i absis poligonal. [2] Durant el segle  xvii l'esglesia fou redecorada i es construiren noves capelles d'estil barroc . [3] Al segle  xviii , i com a prolongacio de les del parament nord, es construiren dues capelles barroques, dedicades a sant Dalmau Moner i a la Mare de Deu del Roser . La facana del temple es de factura simple, amb un portal d'arc rodo i arquivoltes en degradacio i un roseto al capdamunt. S'hi accedeix per una escalinata que ha estat restaurada modernament. [2]

L'edifici conventual, a migdia de l'esglesia, forma angle recte amb la facana d'aquesta, ocupa tota la part sud de l'esglesia i s'organitza en dos claustres . Ha sofert diverses ampliacions i modificacions. L'edifici s'organitzava entorn de dos claustres: un d'ells, romanic de transicio, que fou enderrocat, i un altre, gotic, contigu a l'esglesia.

El claustre mes proper a l'esglesia ?que es troba practicament sencer? es de finals del segle  xiii i principis del XIV, i representa una transicio entre el romanic i el gotic . [3] Pati que era l'antic claustre originari, que fou desmuntat per les necessitats de caserna. Ara es un espai obert on a sota hi ha la cisterna a la que es baixa per una escala soterrania i feta amb les antigues lapides del claustre. Podria ser un antic passadis fora muralles. Al mig del pati hi ha un pou finament treballat i d'epoca barroca, amb un escut d'orles i pileta lateral. Es octogonal. El nucli central se separa per una petita barana massissa. El pati esta envoltat per la Sala Capitular, cel·les antigues i dormitoris. Les facanes estan molt modificades. [2]

El segon claustre te una galeria baixa (segle XIV), formada per 15 arcs d'ogiva trilobulats a cada costat, que descansen sobre columnes geminades i capitells amb motius vegetals. Al segle  xvii li fou afegit un pis superior, renaixentista, format per arcs carpanells i columnes llises. [2] Petit conjunt d'arquets de punt rodo, de columnetes i capitells senzills, que funciona com a glorieta dels jardins dels militars, a la part davantera del convent. Estava situat al claustre, ara pati, i fou desmuntat i tornat a muntar al jardi. [2]

Historia [ modifica ]

En el convent hi residi l'inquisidor Nicolau Eimeric , i tambe dos religiosos declarats sants: sant Dalmau Moner i Sant Francesc Coll . Despres de l'exclaustracio del 1835, el convent fou destinat a caserna . El 1945 l'esglesia fou abandonada pels militars, la qual cosa en permete la restauracio (1956-57), que consisti basicament a suprimir el forjat interior que dividia el temple en dos pisos; les dependencies conventuals continuen allotjant, pero, el Govern Militar. [2]

El 8 de juliol del 1985 fou declarat monument historicoartistic nacional. [3] Al 2000 s'hi va establir la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona , la qual cosa ha suposat la rehabilitacio integral del conjunt arquitectonic. En aquesta linia s'ha restaurat el claustre i la capella del Roser, molt malmesa. [2] I des de l'inici del curs 2005-2006 tambe allotja la Facultat de Turisme.

Notes [ modifica ]

  1. Convent de Sant Domenec (Girona) ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Convent de Sant Domenec ≫. Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya . Direccio General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 Decret 143/1985 de 30 de maig pel qual es declara monument historicoartistic de caracter nacional el Convent de Sant Domenec, a Girona ≫. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya . Generalitat de Catalunya, 08-07-1985.

Bibliografia [ modifica ]