De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
El
contrafagot
es un
aerofon
, un
instrument de vent de fusta
, de la familia de l'
oboe
. Es similar al
fagot
, pero forca mes gran. El seu us en l'
orquestra
sempre ha estat excepcional. Esta construit totalment de
fusta
, exceptuant-ne el
tudell
i el pavello. Te un tub de mes 5,90 m de longitud i pesa uns 10 kg. Com que el tub es tan llarg es doblega tres vegades sobre si mateix, i d'aquesta manera l'instrument nomes assoleix una altura d'1,60 m. A causa del seu excessiu pes, per tocar-lo cal recolzar-lo en una pica de ferro.
Aquest instrument que es troba en totes les grans orquestres modernes, nomes es diferencia del fagot per la seva mida, aproximadament el doble, i pel seu diapaso que es una octava mes greu. El tub d'aquest instrument es de la categoria dels anomenats instruments de 32 peus, com el contrabaix, i com aquest, sona l'octava greu del so indicat en el pentagrama. El so mes greu de l'instrument es un Si bemoll. Tot i aixi, els models mes moderns de l'instrument son capacos de generar notes encara mes greus.
Com a instrument solista s'usa rarament.
Beethoven
l'empra amb efecte admirable en l'escena de la preso a l'opera "Fidelio", a mes d'utilitzar-lo tambe al final de les seves Simfonies num. 5 i num. 9, pero com a simple reforc dels baixos. En les "Variacions sobre un tema de Haydn" de
Brahms
, exerceix aixi mateix un paper important.
Altres exemples del seu us els trobem en la
Salome
de
Richard Strauss
, el "Nen i els Sortilegis" i "La meva Mare l'Oca" de
Maurice Ravel
, aixi com en nombroses obres de compositors del segle
xx
.
En l'actualitat existeixen verdaders virtuosos del contrafagot, perque el sistema de claus actual fa possible que el toquin amb una sorprenent agilitat.
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari
