 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Venustiano Carranza, cap de l'Exercit constitucionalista
La
Constitucio Politica dels Estats Units Mexicans
es el document de govern i llei suprema de
Mexic
. Va ser redactada a
Santiago de Queretaro
pel Congres Constituent convocat per
Venustiano Carranza
i aprovada el
5 de febrer
de
1917
, la qual cosa marcaria la fi de la
Revolucio Mexicana
. El Congres Constituent va reunir delegats radicals influenciats pels ideals del
liberalisme
europeu
del segle
xix
i la constitucio que va sorgir va ser la primera del mon a reconeixer, oficialment, els drets socials dels treballadors, dos anys abans de la
Constitucio de Weimar
alemanya
.
La primera constitucio mexicana es va escriure el
1814
durant la
Guerra d'Independencia
i va ser coneguda com la Constitucio d'Apatzingan. Aquesta constitucio declarava la independencia d'
Espanya
i l'establiment d'un govern republica i democratic per a l'"America Mexicana". Aquesta constitucio, pero, mai no va entrar en vigor.
La independencia de Mexic es va assolir el
1821
per mitja de la unio de l'exercit reialista i republica, i la nacio es va conformar com a
monarquia constitucional
. El
1822
s'aprovaria l'unica constitucio d'aquest efimer imperi, anomenada "Reglament Provisional Politic de l'
Imperi Mexica
" per la
Junta Provisional Governativa
. Amb la caiguda de l'imperi i la victoria dels republicans, el
1824
, Mexic es va conformar com una
federacio d'estats
lliures i sobirans. Les constitucions dels Estats Units Mexicans han estat:
- La Constitucio Federal dels Estats Units Mexicans de
1824
, amb la qual neix la federacio mexicana.
- La Constitucio Federal dels Estats Units Mexicans de
1857
, una constitucio molt liberal a la qual els conservadors s'oposarien donant inici a la
Guerra de Reforma
.
- La Constitucio Politica dels Estats Units Mexicans de
1917
, la constitucio vigent, que va neixer a partir dels ideals de la Revolucio Mexicana.
La
Revolucio Mexicana
va ser un moviment social i violent que va comencar el
20 de novembre
,
1910
per enderrocar al dictador
Porfirio Diaz
que, en haver empresonat
Francisco I. Madero
, el candidat d'oposicio a les eleccions presidencials, i en haver comes un flagrant frau electoral, havia aconseguit reelegir-se per cinquena ocasio. Amb el lema, "Sufragi Efectiu, No Reeleccio", i sota el pla de San Luis, que va redactar Madero, el poble es va aixecar en armes. Despres de la renuncia de Diaz, es van realitzar noves eleccions i Madero va ser elegit president i els liberals van aconseguir nombrosos escons en el Congres de la Unio. Les mesures liberals, pero, afectaven els interessos dels estrangers, principalment
estatunidencs
que controlaven la industria petroliera del pais. El
1913
el cap de les forces armades,
Victoriano Huerta
es va reunir amb l'ambaixador nord-america Henry Lane Wilson, i va executar un cop d'Estat assassinant Madero i imposant-se com a president. El
19 de febrer
,
1913
el Congres de l'estat de
Coahuila de Zaragoza
i el seu governador, Venustiano Carranza van desconeixer Huerta i a diverses regions del pais la lluita armada va comencar una vegada mes. El
27 de marc
es va redactar el Pla de Guadalupe que exposava els ideals d'aquest nou moviment armat i designava Carranza com a cap de l'Exercit Constitucionalista i cap del govern executiu, que deposaria Huerta i convocaria a eleccions generals.
Carranza, com a cap del govern executiu, va promulgar dues lleis importants: la llei del municipi lliure (que atorgava autonomia plena als municipis per a la gestio de les seves activitats), reformes al Codi civil que incloien la llei del divorci, aixi com les importants reformes agraries segons els ideals dels camperols i de llurs liders
Emiliano Zapata
i
Pancho Villa
entre altres. La constitucio de
1857
ja no s'ajustava a les noves lleis i es va convocar el
1916
, un congres constituent per reformar radicalment aquesta constitucio. D'aquesta convencio, pero, no va sorgir una reforma, sino una constitucio nova que es promulgaria el
5 de febrer
del
1917
.
Les idees liberals de la constitucio de 1917
[
modifica
]
La constitucio de 1917 es va basar en la Constitucio Federal de
1857
. Tanmateix, va incloure articles liberals importants que havien sorgit dels ideals revolucionaris. Alguns dels temes mes rellevants eren:
- l'educacio gratuita, universal, obligatoria i completament laica;
- les terres i els recursos naturals del territori mexica com a propietat de la nacio (llei que permetria l'expropiacio petroliera de les empreses nord-americanes i angleses el
1938
);
- els drets socials dels treballadors com ara el dret de vaga, dret a organitzar-se en sindicats, dret al descans obligatori, dret a la indemnitzacio i el repartiment dels guanys de l'empresa als empleats;
- una clara separacio entre l'Esglesia i l'Estat; l'Esglesia perdia totes les seves propietats i els sacerdots i ministres perdien dret al vot i el dret d'ocupar un carrec public, llevat que renunciessin al sacerdoci (en l'actualitat els ministres ja han recuperat el dret al vot, pero no pas el dret a ser votats); no hi ha cap religio oficial de l'Estat i l'Estat no soste economicament l'Esglesia ni qualsevol altra religio;
- el reconeixement dels drets dels empresonats; el proposit de l'empresonament es la
rehabilitacio
o readaptacio social i per tant s'aboleix la pena de mort aixi com qualsevol tipus de castig fisic i psicologic;
- l'establiment del sistema de l'
ejido
, el repartiment gratuit de terres als camperols sota el lema "la terra pertany a qui la llaura";
- l'eliminacio de la possibilitat de reeleccio immediata o permanent per a tots els carrecs publics. En 2014 es va reformar per permetre que els diputats poguessin ser reelegts i ser-ne fins a 12 anys, i alcaldes i regidors, per a un total de sis.
[1]