 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
sobre ≪Calen referencies en general bones, tenint en compte que hi ha una referencia a un blog i un llibre editat per un grup politic, cosa que la fa poc neutral≫ o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
El
Consell del Pais Valencia
fou una institucio del
Pais Valencia
[1]
aprovat per reial decret de
17 de marc
de
1978
negociat per l'
Assemblea de Parlamentaris del Pais Valencia
amb el govern d'
Adolfo Suarez
, i que havia de conduir el Pais Valencia cap al restabliment d'un autogovern. El primer president en fou
Josep Lluis Albinyana i Olmos
, del
PSPV-PSOE
.
[2]
Competencies
[
modifica
]
El Consell era limitat pel mateix decret de creacio, malgrat l'ample suport parlamentari. Les seues competencies eren l'elaboracio del seu reglament de regim intern (aprovat l'
11 de desembre
de
1978
), coordinar les diputacions provincials, gestionar les funcions que transferia l'Estat o que s'assumiren de les diputacions i proposar a Madrid mesures que
afecten els interessos generals del Pais Valencia
. Endemes el
Plenari
incorporava, com a consellers, representants de les antigues diputacions franquistes.
L'articulat sobre la coordinacio de les actuacions i funcions de les tres diputacions no va arribar a estrenar-se, ja que, assessorades per
Rodolfo Martin Villa
mai no es posaren a disposicio del Plenari, sino que organitzaren un front anti-Consell.
Primer govern
[
modifica
]
El
10 d'abril
de
1978
es forma el primer govern, format per:
La seua primera sessio se celebra l'endema, 11 d'abril de 1978.
[3]
Impuls de l'autogovern
[
modifica
]
El president Albinyana adopta, com a programa d'actuacio, els acords entre la
Junta Democratica del Pais Valencia
i el
Consell Democratic del Pais Valencia
de juny de
1976
, a l'hora de constituir la
Taula de Forces Politiques i Sindicals del Pais Valencia
per al trencament democratic, que preveien un
proces propi constituent, amb la creacio immediata de la Generalitat provisional
, la
cooficialitat de les dues llengues
i la
clarificacio respecte de l'idioma dels valencians i el seu nom
, la
reorganitzacio democratica de l'activitat politica, economica i administrativa
, una Assemblea constituent que
sera l'encarregada de confeccionar l'
Estatut d'Autonomia
, que haura de sotmetre's a votacio de tots els valencians en un plebiscit lliure i objectiu
, la
ruptura sindical
, i restablir
especials lligams amb Catalunya i les Illes
.
La Presidencia de la Generalitat provisional impulsa el
Compromis Autonomic
, signat el
8 d'octubre
de
1978
[4]
per
PSPV
-
PSOE
,
UCD
,
PCPV
,
Alianca Popular
,
UDPV
,
Partit Carlista del Pais Valencia
,
PTPV
,
ORT
i
PSUPV
, que accepta el marc de la futura
Constitucio espanyola de 1978
per a assolir
el maxim d'autonomia, dins del termini mes breu
,
[2]
una autonomia
patrimoni de tots, com un be comu
i s'expressa el
ferm suport al Consell del Pais Valencia com a autentic catalitzador de les iniciatives del poble valencia
i s'insta al Plenari de Parlamentaris per tal que urgentment
inicie l'elaboracio d'un projecte d'Estatut
.
El 15 de gener de 1979, un cop aprovada a Constitucio espanyola de 1978, els partits signants del Compromis instaren al Consell a la utilitzacio de la via constitucional establerta a l'article 151 i que acceleres l'elaboracio del text de l'Estatut
perque una volta aprovada la iniciativa autonomica pel nombre suficient de municipis, despres del referendum, no hi haja demora en la seua presentacio davant del Congres
;
[5]
es comprometen a que, despres de les eleccions locals,
tots els membres de les noves corporacions ?Ajuntaments i Diputacions- pertanyents a aquestes forces politiques (des d'AP i UCD al PT i l'ORT, tot el ventall parlamentari i part de l'extraparlamentari) li donen suport
, al mateix temps que es reclama ja la llei organica de referendum.
El Plenari dels Parlamentaris nomena la comissio redactora de l'Estatut, integrada per
Antoni Garcia Miralles
,
Joan Baptista Pastor Marco
i
Manuel Sanchez Ayuso
, pel
PSPV
-PSOE,
Emilio Attard Alonso
,
Joaquin Farnos Gauchia
i
Juan Antonio Rodriguez Marin
, per
UCD
,
Emerit Bono i Martinez
pel
PCE
,
Alberto Jarabo Paya
per
AP
i
Francesc de Paula Burguera
pel grup mixt.
Segons l'acord unanime de tots els diputats i senadors del Pais Valencia abans de l'
11 d'abril
de
1979
la comissio sotmetra un avantprojecte d'Estatut al Plenari de Parlamentaris', elaborat d'acord amb la via del 151. Els parlamentaris eixits de les
eleccions d'1-M-79
nomenaren una nova comissio redactora, formada per quatre socialistes (
Vicente Antonio Sotillo Marti
,
Alfons Cuco
,
Antoni Garcia Miralles
i
Jose Vicente Bevia Pastor
), quatre d'UCD (
Benjamin Casan Bernal
,
Luis Berenguer Fuster
,
Manuel Broseta
i
Roque Calpena Gimenez
) i un comunista (
Emerit Bono i Martinez
); celebraren tres reunions: una al Palau de la Generalitat, una altra a Alacant i una altra de dos dies a
Peniscola
.
Albinyana va convocar la sessio mes emblematica a la ciutat de
Morella
el 29 de desembre de 1978, que no es va celebrar fins al
9 de gener
de
1979
, diada de Sant Julia. En aquella sessio s'acorda, a proposta del President i per unanimitat, l'inici del proces de recuperacio de l'autogovern del Pais Valencia, d'acord amb l'article 151, i es reclama amb urgencia de llei de referendum. Els ajuntaments de
Picanya
i
Bellreguard
iniciaren el cami, previst a la Constitucio, amb la seua peticio el
25 d'abril
de
1979
i en els sis mesos seguents s'aconsegui el vot favorable del 99% dels municipis, amb les diputacions, que representaven el 99,9% dels ciutadans, demanant l'autonomia, quan la via del 151 nomes exigia el 75%.
[2]
Els presentaren el
25 d'octubre
de
1979
al Congres dels Diputats, per tractar-se d'un proces que implicava la construccio de l'Estat. Aixi mateix es presenta un avis i copia al Ministeri per a les Administracions Publiques. Alhora, es treballava per a convocar un referendum per al
28 de febrer
de
1980
.
La Batalla de Valencia i l'estatut definitiu
[
modifica
]
Pero, per la seua banda, els governadors civils, molts d'ells anomenats durant el franquisme i que temien perdre el poder, boicotejaren l'acord del Consell i portaren a terme una estrategia d'asfixia financera i administrativa contra el Consell,
tot deslegitimant-lo durant l'anomenada
batalla de Valencia
.
Martin Villa, des de Madrid, boicoteja la transferencia al Consell del 10% del patrimoni, personal i pressupostos, com assenyalava el decret llei de creacio del Consell, i la transferencia de competencies. Sols
Miquel Ramon i Izquierdo
, alcalde de
Valencia Ciutat
d'herencia franquista va posar part dels recursos economics i efectius de l'ens municipal a servei del consell, tot i les poques coincidencies politiques amb
Josep Lluis Albinyana
.
Qui fora conseller d'economia des del 30 de juny de 1979, l'ucedista
Enric Monsonis
, tambe participaria d'esta estrategia d'asfixia economica negant-se a autoritzar les compres del Consell, bloquejant-ne l'activitat.
[2]
La tardor de 1979
Fernando Abril Martorell
, president de la
UCD
valenciana, pacta amb
Alfonso Guerra
, vicesecretari general del PSOE, bloquejar el proces per la via del 151. Aixi el
19 de desembre
de
1979
l'executiva del
PSPV-PSOE
, reunida a
Alacant
, simultaniament a la sessio del Consell del Pais Valencia, aplegat al Palau de la Generalitat, acorda i exigeix l'abando dels socialistes de la Generalitat. El President del Consell del Pais Valencia
Josep Lluis Albinyana
dimiti el
17 de desembre
de
1979
, i tambe lliuraria el carnet del PSPV i l'acta de diputat del
PSOE
.
El Pais Valencia el
17 de desembre
de
1979
entra en un periode terbol; el Consell queda inoperant;
Enric Monsonis
(
UCD
) es proclama President en funcions, en contra del que disposava el Reial Decret de creacio del Consell del Pais Valencia i del reglament de Regim interior, que obligaven a convocar l'assemblea de parlamentaris. El text redactat aleshores, l'anomenat
Estatut de Benicassim
, resta en via morta, a causa de les baralles internes dins la UCD i el cop d'estat de
23-F
de
1981
. Despres de les
eleccions generals espanyoles de 1982
, que acabaren amb la victoria del
PSOE
amb majoria absoluta, el proces va prendre una nova embranzida, pero Broseta, Guerra i Attard van pactar tots els articles referits als simbols oficials (la senyera amb la franja blava), la llengua (anomenada valencia) i fins i tot el nom del territori (Comunitat Valenciana en comptes de Pais Valencia). Finalment, el maig de
1983
se celebraren les primeres
eleccions a les Corts Valencianes
i el Consell es va dissoldre.
- ↑
Perez de Lama
, Ernesto (dir.).
Manual del Estado Espanol 1999
. Madrid: LAMA, 1998, p. 501-502.
ISBN 84-930048-0-4
.
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
La Batalla de Valencia (III): De “Una, Grande y Libre” a l'Estat autonomic
article a Escriure per no callar del 10 de gener de 2014
- ↑
≪
Decret de creacio i publicacio del Butlleti Oficial del Consell del Pais Valencia
≫.
Butlleti Oficial del Consell del Pais Valencia
, Numero 1, 19-05-1978 [Consulta: 13 abril 2016]. ≪El Consell del Pais Valencia, reunit en sessio, el dia 11 d'abril de 1978, va acordar...≫
- ↑
Butlleti Oficial del Consell del Pais Valencia, num. 4, 1 de novembre de 1978.
Consultar text
(PDF).
- ↑
B.O.C.PV, nº 5, 15-I-1979
Bibliografia
[
modifica
]