한국   대만   중국   일본 
Consell Nordic - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Consell Nordic

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióConsell Nordic
Bandera del Consell Nordic Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus organitzacio internacional
organitzacio supranacional
divisio politica
confederacio Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficial danes , noruec , suec , fines i islandes Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 16 marc 1952
Governanca corporativa
Seu
Empleats 300 Modifica el valor a Wikidata
Format per
Lloc web norden.org… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000857 Facebook: nordensk Twitter (X): nordensk LinkedIn: the-nordic-council-of-ministers-and-the-nordic-council Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Map

El Consell Nordic (en danes i noruec Nordisk Rad , en fines Pohjoismaiden neuvosto , en islandes Norðurlandarað , en suec Nordiska radet ) es un forum de cooperacio entre els parlaments dels paisos nordics , aixi com de les zones autonomes de les illes Feroe , Groenlandia i les Illes Aland . Fou establert el 1952 , quan es va adoptar un mercat laboral i una seguretat social comuns i el lliure moviment de ciutadans a traves de les seves fronteres.

El Consell te la seu a Copenhaguen . No te cap poder per se : els parlaments de cada estat o regio autonoma membre n'han d'implementar les decisions.

Membres [ modifica ]

Els representants son membres del parlament dels seus respectius paisos o zones i son triats per aquests parlaments. El nombre de representants dels membres del Consell Nordic son 87:

Historia [ modifica ]

Durant la Segona Guerra Mundial , Dinamarca i Noruega van ser ocupades per Alemanya ; Finlandia va ser atacada per la Unio Sovietica durant la Guerra d'Hivern ; mentre que Suecia , encara que neutral, va continuar sentint els efectes de la guerra. Despres de la guerra, els paisos nordics van perseguir la idea d'una unio de defensa escandinava per a assegurar la seva defensa mutua. No obstant aixo, Finlandia, a causa de la seva politica de neutralitat Paasikivi-Kekkonen i al tractat de FCMA amb l'URSS, no podia participar.

Es va proposar que els paisos nordics unifiquessin la seva politica exterior i de defensa, es mantinguessin neutrals en cas de conflicte i no s'aliessin amb l' OTAN , alguna cosa que alguns planejaven en aquest moment. Els Estats Units , desitjos de tenir acces a bases a Escandinavia i creient que els paisos nordics eren incapacos de defensar-se per si mateixos, van declarar que no assegurarien el suport militar a Escandinavia si no entraven en l'OTAN. Quan Dinamarca i Noruega van buscar l'ajuda dels Estats Units per a la seva reconstruccio de postguerra, el projecte es va ensorrar i Dinamarca, Noruega i Islandia es van unir a l'OTAN. [1]

Tambe va fracassar la cooperacio nordica, com la unio duanera economica. Aixo va portar el primer ministre danes Hans Hedtoft a proposar, el 1951, un organ interparlamentari consultiu. Aquesta proposta va ser acordada per Dinamarca, Islandia, Noruega i Suecia el 1952. [2] La primera sessio del consell es va celebrar al Folketing , el parlament danes, el 13 de febrer de 1953 i va triar Hans Hedtoft com a president. Quan les relacions entre Finlandia i la Unio Sovietica es van descongelar despres de la mort de Iossif Stalin , Finlandia es va unir al consell el 1955. [3]

El 2 de juliol de 1954 es va crear el mercat laboral nordic i, el 1958, sobre la base d'una zona lliure de passaports de 1952, es va crear la Unio Nordica de Passaports . Aquestes dues mesures garanteixen la lliure circulacio dels ciutadans nordics per la zona. El 1955 es va posar en marxa un Conveni Nordic de Seguretat Social. Tambe va haver-hi plans per a crear un mercat unic , pero es van abandonar el 1959, poc abans que Dinamarca, Noruega i Suecia entressin en la Associacio Europea de Lliure Comerc (AELC, mes coneguda amb el sigle en angles EFTA). Finlandia es va filiar coma membre associat de la AELC el 1961 i Dinamarca i Noruega van sol·licitar l'adhesio a la Comunitat Economica Europea (CEE). [3]

Aquest avanc cap a la CEE va fer que es desitges un tractat nordic formal. El Tractat de Helsinki va definir el funcionament del consell i va entrar en vigor el 24 de marc de 1962. En els anys seguents es van produir nous avancos en la cooperacio nordica: es van crear l'Escola Nordica de Salut Publica, el Fons Cultural Nordic i la Casa Nordica de Reykjavik. El Primer Ministre danes, Hilmar Baunsgaard, va proposar la plena cooperacio economica (≪Nordek≫) en 1968. El Nordek es va acordar el 1970, pero Finlandia es va tirar enrere en afirmar que els seus vincles amb la Unio Sovietica li impedien establir estrets llacos economics amb els membres potencials de la CEE (Dinamarca i Noruega). El Nordek es va abandonar llavors.

Com a consequencia, Dinamarca i Noruega van sol·licitar ingressar en la CEE i el 1971 es va crear el Consell de Ministres Nordic per a garantir la continuitat de la cooperacio nordica. [4] El 1970 es va permetre als representants de les illes Feroe i Aland participar en el Consell Nordic com a part de les delegacions danesa i finlandesa. [3] Noruega va rebutjar l'ingres en la CEE el 1972, mentre que Dinamarca va actuar com a pont entre la CEE i els paisos nordics. [5] Tambe el 1973, encara que no va optar per la plena adhesio a la CEE, Finlandia va negociar un tractat de lliure comerc amb la CEE que, en la practica, va eliminar els drets de duana a partir de 1977, encara que va haver-hi periodes de transicio fins a 1985 per a alguns productes. Suecia no es va adherir a causa de la seva politica de no-alianca, l'objectiu de la qual era preservar la neutralitat. Posteriorment, Groenlandia va abandonar la CEE i des de llavors ha buscat un paper mes actiu en els assumptes circumpolars.

En els anys setanta del segle  xx , el Consell Nordic va fundar el Fons Industrial Nordic , Nordtest i el Nordic Investment Bank . Les competencies del Consell tambe es van ampliar per a incloure la proteccio del medi ambient i, amb la finalitat de netejar la contaminacio de la Mar Baltica i l'Atlantic Nord, es va crear una xarxa energetica conjunta. El 1983 es va crear el Consell Nordic de Politica Cientifica [6] i, el 1984, es va permetre als representants de Groenlandia unir-se a la delegacio danesa. [3]

Despres de l' esfondrament de la Unio Sovietica el 1991, el Consell Nordic va comencar a cooperar mes amb els estats baltics i les noves organitzacions de la Mar Baltica. Suecia i Finlandia van ingressar en la Unio Europea (UE), successora de la CEE, el 1995. Noruega tambe ho va sol·licitar, pero una vegada mes va votar en contra de l'adhesio. [7] No obstant aixo, Noruega i Islandia si que es van adherir a l' Espai Economic Europeu (EEE), que els va integrar economicament a la Unio Europea. La Unio Nordica de Passaports tambe es va integrar en l' Espai Schengen de la UE el 1996.

Organitzacio [ modifica ]

El Consell celebra sessions ordinaries cada any a l'octubre o novembre i, en general, una sessio extra a l'any amb un tema especific. Les llengues oficials del Consell son el danes , el fines , l' islandes , el noruec i el suec , encara que nomes utilitza com a llengues de treball les llengues escandinaves mutuament intel·ligibles: el danes, el noruec i el suec. [8] Aquestes tres constitueixen la primera llengua del voltant del 80% de la poblacio de la regio i son apreses com a segona llengua o llengua estrangera pel 20% restant.

El 1971 es va establir el Consell Nordic de Ministres , que comparteix seu i personal amb el Consell Nordic. Es tracta d'un forum intergovernamental que complementa al Consell. El Consell i el Consell de Ministres participen en diverses formes de cooperacio amb les zones veines del nord d'Europa , com l' estat alemany de Slesvig-Holstein , els paisos del Benelux , els paisos baltics i Russia . [9] [10] [11]

Observadors, convidats i altres cooperacions amb paisos i regions veines [ modifica ]

D'acord amb l'article § 13 de les Regles de procediment del Consell Nordic, el Consell Parlamentari Sami es l'unica institucio amb estatus d'observador del Consell Nordic. D'acord amb el § 14, el Consell de la Joventut Nordic te l'estatus de "convidat" de manera permanent, i el Presidium "pot convidar representants d'organs electes popularment i altres persones a una sessio i concedir-los drets de paraula" com a convidats. [12] Segons el consell, "en els darrers dos anys, convidats d'altres organitzacions internacionals i nordiques han pogut participar en els debats de les Sessions. Els visitants dels Estats Baltics i del nord-oest de Russia son els que majoritariament aprofiten aquesta oportunitat. Els convidats que tinguin una connexio amb el tema en discussio estan convidats a la sessio tematica". [13]

El Consell de Ministres nordic ha establert quatre oficines fora de la regio nordica : a Estonia , Letonia , Lituania i l'estat alemany de Schleswig-Holstein . [11] Les oficines formen part del secretariat del Consell Nordic de Ministres; segons el Consell de Ministres, la seva missio principal es promoure la cooperacio entre els paisos nordics i els estats baltics i promoure els paisos nordics en cooperacio amb les seves ambaixades dins dels estats baltics. [14]

El Consell Nordic i el Consell de Ministres tambe defineixen Estonia, Letonia, Lituania i Russia com a "arees adjacents" i tenen una cooperacio formal amb elles sota el marc de politiques de les zones adjacents; en els darrers anys la cooperacio s'ha centrat cada cop mes a Russia. [10]

Historicament, el Consell Nordic havia estat un ferm defensor de la independencia del Baltic de la Unio Sovietica. Durant el pas cap a la independencia dels estats baltics el 1991, Dinamarca i Islandia van pressionar per l'estatus d'observador al Consell nordic per a l'aleshores no sobiranes Estonia, Letonia i Lituania. Noruega i Finlandia s'hi van oposar al moviment el 1991. La Unio Sovietica va oposar-se a la mesura, que va acusar el Consell Nordic d'implicar-se en els seus afers interns. [15] El mateix any, el Consell Nordic es va negar a donar l'estatus d'observador als tres estats baltics, en aquell moment no sobirans. [16]

Si be el Consell Nordic va rebutjar la sol·licitud dels estats baltics per obtenir l'estatus d'observador formal, el consell te, tanmateix, una amplia cooperacio a diferents nivells amb tots els paisos veins, inclosos els estats baltics i Alemanya, especialment l'estat de Schleswig-Holstein. Representants de Schleswig-Holstein van ser presents com a convidats informals durant una sessio per primera vegada el 2016. L'estat te vincles historics amb Dinamarca i cooperacio transfronterera amb Dinamarca i te una poblacio de la minoria danesa . [17] Com a representants parlamentaris de Schleswig-Holstein, van ser elegits un membre de la Federacio de Votants de Schleswig del Sud i un membre dels socialdemocrates amb vincles amb la minoria danesa. [18]

Les estructures politiques sami desitjaven durant molt de temps una representacio formal a les estructures del Consell Nordic, i finalment se'ls va concedir l'estatus d'observador a traves del Consell Parlamentari sami. A mes, els representants del poble sami s'inclouen de facto en activitats relacionades amb els seus interessos. A mes, les Illes Feroe han expressat els seus desitjos de ser membres de ple dret al Consell Nordic en lloc com a actual membre associat. [19]

Tres dels membres del Consell Nordic (Suecia, Dinamarca i Finlandia, tots Estats membres de la UE ), l' Assemblea del Baltic i el Benelux van intentar intensificar cooperacio en el Mercat Unic Digital , aixi com debatre sobre questions socials, la Unio Economica i Monetaria de la Unio Europea , la crisi dels migrants europeus i la cooperacio en defensa. Les relacions exteriors arran de l' annexio de Crimea per part de Russia i el referendum constitucional turc de 2017 tambe estaven a l'ordre del dia. [20]

Despres de les eleccions al Parlament escoces de 2021 , el membre del Parlament finlandes Mikko Karna va anunciar que llancaria una iniciativa al consell nordic per concedir a Escocia l'estatus d'observador. [21] La relacio d'Escocia amb els nordics tambe ha estat explorada pel periodista escoces Anthony Heron, que va entrevistar a Bertel Haarder sobre el tema. [22]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ The plan for a Scandinavian Defence Union Arxivat 2019-06-01 a Wayback Machine ., European Navigator . Etienne Deschamps. Translated by the CVCE.
  2. ↑ Before 1952 Arxivat 30 March 2014 [Date mismatch] a Wayback Machine ., Nordic Council
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 1953?1971 Finland joins in and the first Nordic rights are formulated. Arxivat 30 March 2014 [Date mismatch] a Wayback Machine ., Nordic Council
  4. ↑ The period up to 1971 Arxivat 20 November 2011 [Date mismatch] a Wayback Machine ., Nordic Council of Ministers
  5. ↑ 1972?1989 Arxivat 20 November 2011 [Date mismatch] a Wayback Machine ., Nordic Council of Ministers
  6. ↑ 1972?1989 Arxivat 20 November 2011 [Date mismatch] a Wayback Machine ., Nordic Council of Ministers
  7. ↑ After 1989 Arxivat 20 November 2011 [Date mismatch] a Wayback Machine ., Nordic Council of Ministers
  8. ↑ ≪ The Nordic languages ≫. [Consulta: 4 febrer 2020].
  9. ↑ ERR ≪ Ratas meets with Benelux, Nordic, Baltic leaders in the Hague ≫ (en angles). ERR , 22-06-2017 [Consulta: 1r juny 2018].
  10. ↑ 10,0 10,1 Tobias Etzold, "Nordic Institutionalized Cooperation in a Larger Regional Setting," in Johan Strang (ed.), Nordic Cooperation: A European Region in Transition , pp. 148ff, Routledge, 2015, ISBN 9781317626954
  11. ↑ 11,0 11,1 Offices outside the Nordic Region Arxivat 17 August 2018 [Date mismatch] a Wayback Machine .. Nordic Council of Ministers.
  12. ↑ Rules of Procedure for the Nordic Council , 2020. DOI   10.6027/NO2020-011 . ISBN 9789289364799 [Consulta: 26 febrer 2020].  
  13. ↑ ≪ About the Sessions of the Nordic Council ≫. Nordic Co-operation. Arxivat de l' original el 26 febrer 2020. [Consulta: 26 febrer 2020].
  14. ↑ Planer och budget 2016 . Nordic Council of Ministers, p. 71.  
  15. ↑ Nichol , James P. Diplomacy in the Former Soviet Republics . Greenwood Publishing Group, 23 agost 1995, p. 113. ISBN 9780275951924 .  
  16. ↑ Smith , David. Estonia: Independence and European Integration . Routledge, 16 desembre 2013, p. 157. ISBN 9781136452208 .  
  17. ↑ ≪ Schleswig-Holstein for the first time uses its observer status in the Nordic Council ≫ (en alemany). Landtag of Schleswig-Holstein, 01-11-2016. Arxivat de l' original el 17 de novembre 2016. [Consulta: 29 d’octubre 2023].
  18. ↑ ≪ Election of observational members to the Nordic Council ≫. Landtag of Schleswig-Holstein, 03-11-2016. Arxivat de l' original el 9 octubre 2022.
  19. ↑ ≪ The Faroe Islands apply for membership in the Nordic Council and Nordic Council of Ministers ≫. Nordic Co-operation, 18-10-2016. Arxivat de l' original el 11 novembre 2022. [Consulta: 23 agost 2019].
  20. ↑ ≪ Ratas meets with Benelux, Nordic, Baltic leaders in the Hague ≫, 22-06-2017. Arxivat de l' original el 26 juliol 2020. [Consulta: 8 gener 2018].
  21. ↑ Richards , Xander. ≪ We'll try to get Scotland observer status on Nordic Council, Finnish MP tells SNP ≫. Newsquest Media Group Ltd, 08-05-2021. Arxivat de l' original el 19 gener 2023. [Consulta: 27 setembre 2022].
  22. ↑ Heron , Anthony. ≪ Former Nordic Council chief talks Scotland’s global future ≫, 01-06-2022. Arxivat de l' original el 14 agost 2023. [Consulta: 16 agost 2023].

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Consell Nordic
  • Consell Nordic - Pagina oficial (angles) (danes) (fines) (islandes) (noruec) (suec)
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consell_Nordic&oldid=33597961 ≫