Dibuix del punt de vista d'una persona conscient segons
Ernst Mach
.
La
consciencia
es un estat de la
ment
que permet prendre decisions de manera racional, percebre la
realitat
i tenir nocio del propi
jo
. S'oposa, per tant, a estats com el
somni
, l'
al·lucinacio
i a les formes de vida incapaces de formular un autoconcepte o de concebre un sentit d'individu i
personalitat
.
Els essers humans tenen consciencia quan estan desperts i no pateixen cap malaltia mental o alteracio momentania per un estat de crisi o per ingerir drogues. Determinats autors afirmen que la consciencia tambe formara part de la intel·ligencia artificial
[1]
o dels animals com dofins o primats, tot i que no hi ha acord sobre els seus limits. La consciencia es objecte d'estudi de la
psicologia
i la
filosofia de la ment
.
Trets de la consciencia
[
modifica
]
La consciencia es capac de percebre la realitat i fer-se'n una representacio mental. Aquesta facultat, que
Steven Pinker
anomena
secundaria
, per sobre de la simple percepcio sensorial (ja que implica tenir un concepte globalitzador d'allo que capten els sentits), esta present en diverses especies de mamifers i en un grau mes elevat en les persones, que construeixen una
cosmovisio
en que es barregen les propies percepcions i els ensenyaments fruit de la
socialitzacio
i la interaccio amb altres persones. Permet la
intencionalitat
.
Tambe, pero, es capac de concebre la propia individualitat, es a dir, saber-se subjecte, com a concepte unificador de creences, sentiments, experiencies i pensaments sobre el mon. No solament la persona sap que existeix, sino que es considera diferent de la resta d'elements del mon (
Thomas Nagel
).
Aquesta consideracio parteix d'una operacio mental que conte diverses formulacions, i n'es potser la mes celebre la maxima de Descartes
Cogito ergo sum
. Les visions religioses o espiritualistes, a mes a mes, consideren que part d'aquesta diferencia rau, a part de la personalitat, en un component no fisic, anomenat comunament
anima
.
L'
idealisme
considera que, a part d'aquesta sensacio i certesa d'existir, de saber-se un subjecte, no es pot assegurar que existeixi res mes, ja que tots els objectes del mon exterior podrien ser solament projeccions de la mateixa consciencia. Per aquest motiu, aquesta doctrina portada a l'extrem desemboca en el
solipsisme
.
Manfred Frank
[2]
afirma que la consciencia inclou sempre processos de reflexio sobre un mateix; mentre el subjecte va creixent i va tenint experiencies, va formant la seva personalitat, que despres transforma segons els esdeveniments i reaccions de la gent propera. L'
autoconeixement
, per tant, es un dels trets de la consciencia i va lligat al desenvolupament de l'individu (
Rene Dubos
), amb un periode critic en l'
adolescencia
.
La consciencia, a banda de representacions sobre l'exterior i de la subjectivitat, actua com a sintesi de diverses experiencies; en aquest sentit es temporal, selectiva i intencional (
Sartre
) i pot equivaler al concepte de jo. Sense aquest substrat unificador, i sovint voluntariament unificador, es impossible superar estimuls simples i accedir a la
cognicio
, com afirma
Antonio Damasio
.
Bernard Baas
[3]
resumeix les funcions de la consciencia en les seguents: definicio del context, situacio de l'individu en el mon, adaptacio als canvis i
aprenentatges
, categoritzacio, control d'
accions fisiques
i mentals, repressio de determinats instints, presa de decisions,
metacognicio
i manteniment del propi equilibri.
Des de la intel·ligencia artificial, s'han proposat vuit trets basics de la consciencia:
[4]
l'instint de conservacio lligat a la nocio d'un jo existent; la nocio d'estat d'anim i
emocio
, que porten a una conducta o a una altra; el concepte d'ordre i
logica
a l'entorn; la nocio de diferencia respecte a altres essers i la possibilitat d'establir contacte o no amb aquests essers; la idea de
llibertat
; el descobriment de patrons de la informacio i les ansies per a aprendre com a mecanisme de supervivencia; la facultat per a fer prediccions i la de prendre decisions.
Dins del pensament oriental, els primers intents d'entendre la consciencia es troben en la formulacio budista del
Vijn?na
, que es lliga a l'
essencia
de les criatures, a la base ontologica, sense que inclogui autoconsciencia o personalitat. Pero, justament els desitjos d'alliberar-se de l'ego, font del mal i del desig insatisfet, per fusionar-se amb tot l'univers han portat que els pensadors orientals menystinguessin la idea de consciencia, associada a l'orgull.
Per contra, en Occident esdeve, des dels inicis de l'activitat filosofica a les polis gregues, un concepte clau. En un primer moment, era inseparable de la consciencia moral, es a dir, l'esser huma era racional i, per tant, capac de jutjar els seus actes en funcio de la seva bondat. Fins a
John Locke
, no va comencar a reflexionar-se per separat sobre la dimensio etica i la consciencia psicologica, i amb aquest terme nomes a partir dels escrits de
Ralph Cudworth
.
[5]
Historicament, s'ha lligat la consciencia a l'anima o esperit. La ciencia, a partir dels avencos en neurobiologia, ha mirat de trobar les bases biologiques per a la consciencia. Un dels principals teorics contemporanis d'aquest camp es
David Chalmers
, pero els estudis se'n remunten al segle
xvii
(per exemple, Descartes creia que el lligam entre cos i esperit es donava a la
glandula pineal
). La consciencia seria un mecanisme adaptatiu elevat,
[6]
que podria, doncs, explicar-se en terme purament fisics, en contra de les teories basades en el
dualisme
.
Roger Wolcott Sperry
, Premi Nobel de Medicina, va argumentar que no es trobava en un sol organ, sino en el conjunt de connexions del cervell, anticipant els corrents holistics.
Dins dels fisicialistes, es poden distingir dos corrents predominants als segles XX i XXI: els partidaris del
conductisme
i la
fenomenologia
, que argumenten que la consciencia es quelcom abstracte inaprehensible a l'estudi i que, per tant, cal centrar-se en les seves manifestacions objectives, siguin externes o internes al subjecte (conductes i reaccions corporals, per exemple); i d'una altra banda els que usen la
mecanica quantica
per a explicar com funciona el cervell, considerat el centre de la consciencia.
Alteracions de la consciencia
[
modifica
]
La consciencia humana pot patir diverses alteracions, algunes son naturals i necessaries per al funcionament del cervell, com dormir, d'altres responen a patologies i d'altres estan induides artificialment. Si l'estat ordinari de consciencia disminueix, pot tractar-se de:
Si, per contra, l'estat de consciencia augmenta la sensibilitat, es parla de:
- ↑
Penrose, Roger, Las sombras de la mente: hacia una compresion cientifica de la consciencia, Editorial Critica, 1996,
ISBN 84-7423-771-8
- ↑
L'ultime raison du sujet Arles, France : Actes Sud, 1988.
ISBN 2868692044
- ↑
Baars, Bernard J. A Cognitive Theory of Consciousness. 1993. Cambridge University Press.
- ↑
David M. Bourg/Glenn Seemann AI For Game Developers, p. 150, O'Reilly, 2004
ISBN 978-0596005559
- ↑
Etienne Balibar, Identite et difference. Le chapitre II, xxvii de l'Essay concerning Human Understanding de Locke. L'invention de la conscience. Paris: Editions du Seuil, 1998.
ISBN 978-2-02-026300-9
- ↑
Alcock, J. Animal Behavior 5th Ed. 1993. Sinauer Assoc. Cunderland, MA
- ↑
Oill PA (July 1976). "Infectious disease emergencies. Part 1: Patients presenting with an altered state of consciousness". West. J. Med. 125 (1): 36?46.
PMID
:
782042
Viccionari