Conquesta normanda de la Italia meridional

Infotaula de conflicte militarConquesta normanda de l'Italia Meridional
Conquesta normanda d'Itàlia Meridional (Mediterrani central)
Conquesta normanda d'Itàlia Meridional
Conquesta normanda d'Italia Meridional
Conquesta normanda d'Italia Meridional
Tipus conquesta Modifica el valor a Wikidata
Data 1041 a 1139
Coordenades 41° 00′ N, 16° 30′ E  /  41°N , 16.5°E  / 41; 16.5
Lloc Italia meridional
Resultat Victoria normanda
Bandols
Normands Catepanat d'Italia
Estats Pontificis
Sacre Imperi
Emirat de Sicilia
Comandants
Guillem d'Hauteville
Drogo d'Hauteville
Umfred I de Sicilia
Ricard II d'Aversa
Roger d'Hauteville
Eustaci Palati
Lleo IX
Rodolf de Benevento
Lando IV de Capua

La conquesta normanda de la Italia meridional va ser un proces desenvolupat durant diverses decades del segle  xi . Els vikings o normands, procedents del nord, es van assentar com a mercenaris al sud de la peninsula Italica al servei de llombards i romans d'Orient . Amb el temps van acabar establint els seus propis estats, que despres de ser unificats i derrotar les forces papals van aconseguir la seva independencia, a tot tardar el 1017. A diferencia de la conquesta normanda d'Anglaterra , resultat d'unes rapides campanyes, aquesta conquesta de la Italia meridional va implicar decades de batalles sense coordinacio fins que es va formar un estat organitzat. Aquest estat, que abastava el terc sud d'Italia amb l'unica excepcio del Benevento , va arribar a prendre l' emirat de Sicilia [1] Tripolitania (que convertirien en el Regne d'Africa ) i l' Malta als musulmans .

La conquesta [ modifica ]

El Regne de Sicilia (en verd) el 1154, moment de maxima expansio normanda.

Entre 1016 i 1030 els normands eren simples mercenaris , servint tant a romans d'Orient com a llombards en les seves guerres contra els musulmans o entre ells, i llavors el duc de Napols Sergi IV (governant hereditari del Ducat de Napols sota sobirania teorica de Constantinoble ), en instal·lar a Ranulf Drengot com a comte a la fortalesa d' Aversa el 1030 , va donar als normands el seu primer territori a la Italia peninsular, des d'on Guillem El Brac de Ferro va comencar una conquesta organitzada del Catepanat d'Italia , derrotant a l'exercit roma d'Orient a les batalles d'Olivento , Montemaggiore i Montepeloso en 1041 . [2]

El papa Lleo IX , que se sentia amenacat, va armar el 1053 un exercit que va resultar derrotat i ferit a la batalla de Civitate , prop de Benevent, i fou empresonat prop d'un any no recobrant la llibertat fins poc abans de la seva mort. [3]

La lluita entre els diversos caps musulmans de Sicilia va acabar centrada en l'enfrontament entre els dos principals: Ibn al-Thumna de Siracusa, i Ibn al-Hawwas de Karsyannih . El seu enfrontament va permetre la intervencio del normand Roger d'Hauteville que el febrer de 1061 va desembarcar prop de Messina en ajut d'In Thumna. El 1071 Roger i el seu germa Robert Guiscard comte de la Pulla , van retornar i aquesta vegada van comencar a ocupar territori on es va crear el comtat de Sicilia . Palerm es va rendir el 1072 [1] i d'alli es van estendre a altres llocs. Benavert va dirigir la resistencia nacional dels arabs sicilians durant un quart de segle pero va morir a la batalla naval de Siracusa el 1086 . La conquesta normanda es va completar el 1091 quan va capitular Noto.

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 Previte-Orton , Charles William. The Shorter Cambridge Medieval History (en angles). CUP Archive, 1975, p. vol.1, p.511. ISBN 0521099765 .  
  2. Jaques , Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A Guide to 8,500 Battles from Antiquity through the Twenty-first Century . Westport, CT: Greenwood Press, 2007, p. 680. ISBN 978-0-313-33538-9 .  
  3. Palau , Jose. La leyenda de oro para cada dia del ano (en castella). Tomo II, 1844, pag. 71 [Consulta: 18 abril 2013].  

Bibliografia [ modifica ]