Congregacio de Solesmes
 Escut de la congregacio, amb el bacul d'argent sobre fons blau (en record de Gueranger) i dues estrelles d'or (Sant Pau i Sant Pere, patrons de l'abadia de Solesmes)
|
| Tipus
| Monastic
|
|---|
| Nom oficial
| Congregacio de Solesmes de l'Orde de Sant Benet
|
|---|
| Nom oficial llati
| Congregatio Solesmensis Ordinis Sancti Benedicti
|
|---|
| Sigles
| O.S.B.
|
|---|
| Altres noms
| Congregacio de Franca (fins al 1900)
|
|---|
| Habit
| Tunica, escapulari i caputxa negres, amb cinyell de cuir
|
|---|
| Lema
| Ora et labora
("Prega i treballa")
|
|---|
| Objectiu
| Vida contemplativa
, estudi i treball
|
|---|
| Fundacio
| 1 de setembre
de
1837
, Abadia de Saint-Pierre de Solesmes per servent de Deu
Prosper Gueranger
i
Gregori XVI
|
|---|
| Aprovat per
| Gregori XVI
, en
1837
|
|---|
| Regla
| Regla de Sant Benet
(s. VI)
|
|---|
| Patrons
| Sant Benet de Nursia
|
|---|
| Primera fundacio
| Saint-Pierre de Solesmes, 11 de juliol de 1833
|
|---|
| Fundacions destacades
| Liguge (1853),
Santo Domingo de Silos
(Burgos, 1880), Leyre (Navarra, 1954), Santa Cruz del
Valle de los Caidos
(Madrid, 1958)
|
|---|
| Fundacions a terres de parla catalana
| No n'hi ha
|
|---|
| Lloc web
| http://www.abbayedesolesmes.fr
|
|---|
La
Congregacio de Solesmes
, en llati
Congregatio Solesmensis
, es una congregacio monastica de l'
Orde de Sant Benet
, fundada com a
Congregacio de Franca
en
1837
, recuperant la tradicio de les antigues congregacions franceses de Cluny, Sant Maur i els
Sants Vito i Hidulf
, suprimides durant la
Revolucio francesa
(
1790
). Els seus membres posposen al seu nom les sigles de l'orde benedicti:
O.S.B.
L'abadia de Saint-Pierre de Solesmes havia estat fundada en
1010
per Godfred de Sable a
Solesmes (Sarthe)
, Loira). Habitada per
benedictins
, fou suprimida en 1790, i els edificis i bens monastics secularitzats.
En
1833
, el priorat fou adquirit pel sacerdot
Prosper Gueranger
(1805-1875), qui s'hi establi l'
11 de juliol
del mateix anys amb tres companys, reiniciant-hi la vida monastica d'acord amb la
Regla de Sant Benet
. Gueranger fou elegit abat de la comunitat, que fou la primera benedictina establerta a Franca des de 1790.
Dom Gueranger ana a
Roma
, on l'
1 de setembre
de
1837
va obtenir del papa
Gregori XVI
un
breu apostolic
segons el qual Solesmes esdevenia abadia mare de la
Congregacio de Franca
de l'Orde de Sant Benet, i se'n nomenava superior general Gueranger.
Solesmes es converti en el centre del moviment de renovacio liturgica i de restauracio del
cant gregoria
.
Altres monestirs, tant de Franca (Liguge en 1853,
Marsella
(despres passara a Ganagobie) en 1856, Wisques en 1889, Clervaux en 1890, Sainte-Marie (a Paris) en 1893, Saint-Wandrille en 1894, Kergonan en 1897) com d'altres estats --
Espanya
(Silos en 1880),
Luxemburg
,
Paisos Baixos
?s'adheriren a la congregacio, compartint-ne la liturgia. Com que les congregacions benedictines dels
olivetans
i de
Subiaco
tambe van obrir cases a Franca, en comencar el segle
xx
, la congregacio va renunciar al seu nom primer i va prendre el nom de la casa mare:
Congregacio de Solesmes
.
La llei d'associations de 1901 prohibia la vida monastica a Franca, per la qual cosa la congregacio funda comunitat en altres llocs: Saint-Benoit-du-Lac (Quebec) en 1912, Quarr (Illa de Wight, Anglaterra) en 1922.
Passada la
Segona Guerra Mundial
, Solesmes pot tornar a fundar a Franca: Fontgombault en 1947, i a les colonies: Keur Moussa (Senegal) en 1961, i en altres llocs com Palendriai (Lituania) en 1998. Fontgombault, al seu torn, funda Randol en 1968, Triors en 1984, Gaussan en 1994 i Clear Creek (EUA) en 19991.
Activitat i difusio
[
modifica
]
L'activitat del monjo de Solesmes es la mateixa que la dels monjos benedictins d'altres congregacions, centrada en la
pregaria
i el treball manual i intel·lectual. En particular, la congregacio ha destacat per la seva tasca de restauracio de la liturgia i del cant gregoria, del que els cors de monjos d'aquests monestirs, com el de Silos, son reconeguts especialistes i interprets.
Avui (2011), la congregacio compta amb 31 monestirs (vuit d'ells femenins), en deu estats: catorze a Franca, quatre a Espanya, dos al Regne Unit, Canada, Estats Units i el Senegal, i dos priorats a Martinica, i un a Luxemburg, Paisos Baixos, Lituania.
Cada monestir es autonom, tot i que guarden un llegat comu pel que fa a directrius, especialment en el referent a la liturgia.
- Abadia de Solesmes (Franca), 1833
- Abadia de
Liguge
(Franca),
1853
- Abadia de
Ganagobie
(Franca),
1856
- Abadia de Santo Domingo de Silos
(Burgos, Espanya),
1880
- Abadia de Saint-Paul de
Wisques
(Franca),
1889
- Abadia de St. Marie,
Paris
(Franca),
1893
- Abadia de Fontenelle
o de
Saint-Wandrille
(Franca),
1894
- Abadia de
Clervaux
,
Luxemburg
,
1890
- Abadia de
Sainte-Anne-de-Kergonan
,
Plouharnel
(Franca),
1897
- Abadia de
Saint Benoit du Lac
,
Quebec (provincia)
(Canada),
1912
- Abadia de
Quarr
, Illa de Wight,
Anglaterra
,
1922
- Priorat de Montserrat,
Madrid
(Espanya),
1939
- Priorat de Notre-Dame du Mont des Oliviers (Schoelcher,
Martinica
),
1947
- Abadia de
Fontgombault
(Franca),
1948
- Abadia de
Vaals
,
Paisos Baixos
,
1951
- Abadia de
Leire
,
Esa
,
Navarra
(Espanya),
1954
- Abadia del
Valle de los Caidos
(prop de Madrid, Espanya),
1958
- Abadia de
Keur-Moussa
,
Senegal
,
1963
- Abadia de
Randol
(
Aydat
, Franca)
1971
- Abadia de
Triors
(Franca),
1984
- Priorat de
Gaussan
(Franca),
1994
- Priorat de
Palendriai
,
Lituania
,
1998
- Priorat de
Clear Creek
,
EUA
,
1999
-
Monestir de Silos (Burgos)
-
Monestir de Leyre (Navarra)
-
Abadia del Valle de los Caidos
-
Notre-Dame de Randol
Alguns dels monestirs son de monges:
- Abadia de Sainte-Cecile de Solesmes (1866)
- Abadia de Ryde (1882) (Illa de Wight)
- Abadia de Notre-Dame de Wisques (1889)
- Abadia de Saint-Michel de Kergonan
- Priorat de Keur Guilaye (Dakar, Senegal)
- Priorat de Sainte-Marie-des-Anges (1977) (Le Carbet, Martinica)
- Abadia de Sainte-Marie-des-Deux-Montagnes (Sainte-Marthe-sur-le-Lac, Quebec)
- Monestir del Cœur Immacule de Marie de Westfield (Vermont, EUA)
Enllacos externs
[
modifica
]