Congres Internacional d'Arquitectura Moderna

48° 41′ 27″ N, 9° 08′ 26″ E  /  48.690959°N , 9.14062°E  / 48.690959; 9.14062
Tipus	moviment artistic organitzacio
Vigencia	juny 1928 - 1959
Fundador	Le Corbusier , Sigfried Giedion , Karl Moser , Hendrik Petrus Berlage , Victor Bourgeois , Pierre Chareau , Sven Markelius , Josef Frank , Gabriel Guevrekian , Max Ernst Haefeli , Hugo Haring , Huib Hoste , Pierre Jeanneret , Andre Lurcat , Ernst May , Max Cetto , Fernando Garcia Mercadal , Hannes Meyer , Werner Max Moser , Gerrit Rietveld , Alberto Sartoris , Hans Schmidt , Mart Stam , Rudolf Steiger , Szymon Syrkus , Henri-Robert Von der Muhll , El Lissitzky , Nikolai Kolli , Moisei Ginzburg , Charlotte Perriand i Eileen Gray
Localitzacio	Europa

El Congres International d'Architecture Moderne (Congres Internacional d'Arquitectura Moderna), altrament conegut com a CIAM, fou una coalicio de grups avant- garde de tota Europa , integrats per arquitectes , artistes , urbanistes i intel·lectuals , que es reuniren regularment en diferents paisos europeus entre 1928 i 1959 per debatre i formular els elements basics d’una nova aproximacio a l'arquitectura i l' urbanisme . Al voltant d'aquestes consecutives conferencies i reunions, ^[1] el col·lectiu enfoca les seves idees en el re-disseny i desenvolupament futur de les metropolis del segle  xx , basats en les necessitats biologiques, psicologiques i socials de les classes treballadores. ^[2] L'objectiu ultim era fer influents aportacions, tan teoriques com practiques, a l'arquitectura moderna.

El conjunt dels CIAM representa, per tant, el Think Tank del moviment modern ( Estil internacional o Racionalisme arquitectonic ) en arquitectura. ^[3] El grup va ser fundat l'any 1928 i tingue una vigencia de 31 anys, tot dissolent-se a finals de la decada dels 50, concretament, l'any 1959 .

Aquestes trobades duen a terme, al llarg de la seva trajectoria, grans estrategies d’analisi i reorganitzacio urbana, incloent innovacio tipologica, prefabricacio i integracio dels elements del paisatge amb els elements construits, en un escenari de profunda divisio politica, al llarg de la seva existencia es veuran opacats per l'ascens dels grans feixismes de Hitler i Stalin , a mes de l'adveniment de la Segona Guerra Mundial .

A partir de la fundacio, el CIAM esta dividit entre els arquitectes de parla germanica, influenciats per la Bauhaus i actius a Alemanya , Suissa , els Paisos Baixos i Europa oriental i, d’altra banda, aquelles mes partidaris del Paris de Le Corbusier . Aixi doncs, aquests congressos i reunions son un fenomen europeu molt occidental, mentre que, en realitats paral·leles, com la de la URSS , estaven en plena revolucio i, com a consequencia a aquesta, o vinculat, a Moscou , es fundaren dues institucions d’arquitectura i disseny: l'Injuk, per Kandinski i Vkhutemas, per El Lissitzky .

El resultat es que, avui dia, es dificil reconstruir les circumstancies culturals i politiques de les quals els CIAM intentaven donar resposta en aquest periode tan conflictiu.

Historia [ modifica ]

Periode d'entreguerres [ modifica ]

Es considera que, en el context d'entreguerres, la societat no necessitava arquitectura , sino construccio . Bastant alineat amb el pensament expressionista . A partir de la idea de construccio, pero, s'havien de superar els limits entre art i artesania i reivindicar la idea com a col·lectiva. Els arquitectes no havien de ser creadors, sino pensadors, teorics. Per tant, s’arriba a un plantejament certament utopic de l'arquitectura.

Arquitectura del Moviment Modern [ modifica ]

L’ Arquitectura del Moviment Modern , al tombant del 1900, despres del moviment d' Arts and Crafts , Modernisme , Art Nouveau , De Stijl , estes per Europa amb grans referents com Otto Wagner i la seva escola ( Hoffmann i Olbrich ) a Viena ; Antoni Gaudi , Lluis Domenech i Muntaner , Josep Puig i Cadafalch a Barcelona , desemboca en una epoca de grans iquietuds, no nomes pel que fa a la practica, sino tambe en el que es refereix a la teoria. Tot i que es continua donant la importancia l’artesania, a causa (entre d’altres) de la Segona Revolucio Industrial (mitjans del s. XIX), es comenca a fusionar aquesta importancia amb la industria, i es d’aquesta manera com sorgeixen grups com la Bauhaus, la Deutsche Werkbund i moviments com l’Expressionisme i el Neoplasticisme .

Els arquitectes, davant del desastre que suposa la Primer Guerra Mundial , pensen en la poblacio general i posen el mon al dia. La industria es posa al servei de la guerra i el progres que s’aconsegueix per la industria bel·lica, l’aprofita, despres, la societat. Es aixi com es desenvolupen els primers moviments d’avantguarda i tenim, per una bada, els posicionaments mes activistes o anarquitstes (perdua de fe en tot i en tothom) i la intencio de crear un art nou, i tambe sectors dins d’aquesta avantguarda que centren els seus esforcos no tant en l’ activisme sino en crear un nou llenguatge: es una epoca de manifestos.

Es fan propostes audaces que intenten renovar el repertori i ens trobem que els canvis i les innovacions tenen lloc en col·lectius i contextos molt concrets. Es fan molts treballs individualistes i cada arquitecte presenta les seves propostes com a alternativa al que, fins al moment, havia fet la tradicio.

Es parla de tres generacions d’arquitectes que formen aquest Moviment Modern:

1. Primera Generacio, a partir de la decada de 1880 i fins a la Primera Guerra Mundial, destaquen Adolf Loos , Peter Behrens i Frank Lloyd Wright .
2. Segona Generacio, just despres de la Primera Guerra Mundial, des dels anys 20 i fins a la postguerra de la Segona Guerra Mundial, destaquen Mies van der Rohe i Le Corbusier
3. Tercera Generacio, que son tots els que estan en actiu a partir de la segona postguerra mundial, dins dels esquemes del moviment modern, pero amb un panorama molt mes diversificat.

No hi ha una gran quantitat d’arquitectura del moviment modern, sino que es minoria, no obstant, els arquitectes que treballen, generen molt seguiment. Aixi doncs, entre altres coses, es un moment en el qual es defensa que es mes que tenir un sostre, sino que a mes es identificar-se amb un entorn fisic i social, sensacio de pertinenca, a mes, i de participacio, de “Posesion de un mundo conocido y comprendido”. ^[4] Els “Gegants” de l’arquitectura moderna, amb l'estil internacional, formen una versio caricaturesca de l’arquitectura moderna familiaritzada amb els Estats Units , d’aspiracions utopiques i universalistes de l’arquitectura moderna, infiltrat en les escoles d’arquitectura despres de l’ascens de Hitler al poder i de la fugida d’aquest regim feixista. ^[5]

No es pot oblidar, tampoc, la relacio de l’arquitectura amb els mitjans de comunicacio de masses i de la fascinacio per la figura de Le Corbusier qui, utilitzant-los, com a vertader lloc de produccio arquitectonica, duu l’arquitectura al s. XX. ^[6] S'arriba aixi a conclusions com la seguent: “tant si havien o no, molts clients encara poden permetre’s l’arquitectura a mes de la construccio” referint-se, en temes de funcionalisme, a que “el mon modern mai ha tingut ni el temps ni els diners necessaris per elevar la construccio a nivell d’arquitectura". ^[7]

Urbanisme de Le Corbusier [ modifica ]

Es pot parlar, d'altra banda i, a mes, d'una " Haussmanitacio " de les capitals, que influencia els planols del CIAM, com per exemple quan, a Paris, Le Corbusier, utilitza un esquema de grans avingudes per unir arees isolades. Aixi doncs, Haussmann proporciona un model pel CIAM: tecnocrata, enginyer, “cirurgia”; incorruptible i autocratic, a mes d'establir una racional pels planols de gran escala, que el CIAM, temps mes tard, adopta. ^[8] Aquesta preocupacio i dedicacio a temes, no tan sols d'arquitectura, sino tambe d'urbanisme, seran algunes de les bases mes solides del grup.

Formacio i membres [ modifica ]

Cal destacar el caracter constantment canviant dels membres del CIAM, que varia al mateix temps que ho fan les seves prioritats. ^[9]

Evolucio historica [ modifica ]

En el segle  xx abunden els manifests en els quals el terme " arquitectura com un art social " es repeteix. El 1928, Helene de Mandrot , amb pretensio de ser mecenes, convoca arquitectes europeus al seu Castell de La Sarraz , a Suissa, per tal que aquests, en consens, dugessin a terme un congres per parlar de l’arquitectura moderna. Aquestes reunions, s’anirien repetint, a partir de l’any 28, fins a arribar a l’any 59, i s’anomenarien CIAM (Congres Internacional d’Arquitectura Moderna). Se’n faran 11 en total. Madame de Mandrot, qui amb anterioritat, havia fundat la Maison des Artistes i havia organitzat trobades de joves pintors, ara convidaba nous arquitectes de Belgica , Alemanya, Franca, Holanda, Italia, Austria, Espanya i Suissa a trobar-se en el seu punt neutral al centre d’Europa. dient que estava a punt de visitar Zuric , per proposar una trobada d’arquitectes connectats amb el nou moviment, al seu castell de La Sarraz, a pocs quilometres al nord del llac de Genova, al canto del Vaud. Aquesta, que ja havia parlat de les possibilitats amb Le Corbusier i altres amics (P. Chareau, G. Guevrekian i altres) a Paris. El terme “congres” va ser utilitzat en el seu sentit original com “treballar plegats”. Seria un congres de col·laboracio, no un en el qual cadascun defenses el seu camp en especial. ^[10]

Altres membres fundadors van ser Karl Moser (primer president), Victor Bourgeois , Pierre Chareau , Josef Frank , Gabriel Guevrekian , Max Ernst Haefeli , Hugo Haring , Arnold Hochel , Huib Hoste , Pierre Jeanneret (cosi de Le Corbusier), Andre Lurcat , Ernst May , Fernando Garcia Mercadal , Hannes Meyer , Werner Max Moser , Carlo Enrico Rava , Gerrit Rietveld , Alberto Sartoris , Hans Schmidt , Mart Stam , Rudolf Steiger , Henri-Robert Von der Muhll , i Juan Zavala .

En ells, els seus membres discutirien sobre arquitectura, habitatge i tambe sobre urbanisme, assentant-se sobre les bases dels plantejaments que havien fet amb anterioritat arquitectes i urbanistes com Le Corbusier, amb els seus 5 punts per una nova arquitectura, a mes de les seves projeccions per la Ville Radieuse, Ville Contemporaine, amb els edificis disposats a redent i sempre envoltats de grans zones verdes, traslladant el centre administratiu, la City , al centre d’aquests nuclis urbans.

Teoricament, es considera que les variacions del CIAM s’articulen al voltant de tres fases:

Primera fase, els inicis [ modifica ]

En un inici, aquests congressos es duen a terme amb un gran optimisme, amb la idea de pensar i fer arquitectura amb els seus iguals. L’any 28, hi havia 28 arquitectes, dels quals, nomes 3, eren dones. Tambe cal destacar que, la gran majoria dels membres que hi partivipaven eren europeus, a excepcio d’aquells com El Lissitzky , Nikolai Kolli i Moissei Guinzburg , que en van ser els delegats sovietics, ja que per a la conferencia de la Sarraz no van poder aconseguir visats . Altres membres notables que van entrar despres van ser Alvar Aalto i Hendrik Petrus Berlage . El 1931 , Harwell Hamilton Harris va ser triat secretari america del CIAM. ^[11] L'impetu inicial es provinent del mateix internacionalisme socialista de l'era de Weimar i dels intents de Le Corbusier per revertir el rebuig de la seva proposta en el concurs de la Lliga de les Nacions i la seleccio d’un disseny estil Beaux- Arts. Aixi doncs, des del primer congres, l’any 1928, fins l’any 1933, coneguda com a fase doctrinaria. El resultat dels congressos era una declaracio, ja que estaven molt dominats, els tres primers, per arquitectes alemanys. Per tant, aquesta dominacio, era d’avantguarda, nova objectivitat , pensament socialista. Treball molt centrat en l’habitatge i en racionalizar a l'extrem la idea d’aquest. Sorgeix, amb tot aixo, L' existenzminimum , que explica com ha de ser l’habitatge senzill i suficient per tal que la gent pugui viure amb el maxim comfort possible.

Segona fase, de creixement [ modifica ]

Es coneix que, aquesta segona fase, amb un CIAM mes establert i amb mes resso, es dominada, en major part, pels arquitectes francesos, amb el principal exponent en Le Corbusier, qui, despres de la celebracio del CIAM IV, dut a terme en un creuer al llarg del mar Mediterrani, redacta la Carta d’Atenes . Aquesta, pero, no es publica fins uns anys despres, concretament, els anys 40 del s. XX. Es tracta d’un document sobre com han de ser les ciutats, pero recorda a Le Corbusier en el tema de definir aquestes. Per tant, es rigida i idealista, doncs considera que la gent nomes pot viure en un tipus de casa. Te bastant impacte a la Segona Guerra Mundial amb les operacions de reconstruccio de les ciutats que van ser malmeses amb el primer gran conflicte mundial i, a mes del paper del CIAM, tambe hi haura altres institucions que funcionaran per esborrar els rastres de la guerra. Una d'elles, a Espanya, es l' Institut Nacional de Colonitzacio i Desenvolupament Rural, creat l'any 1939 pel Ministeri d'Agricultura.

Tercera fase, el CIAM s'atura despres de la guerra [ modifica ]

Iniciada amb el CIAM VII, la tercera fase d'aquests congressos, s'esten de l’any 1949 al 1959. Provinent d’un idealisme, es canvia radicalment, per tocar de peus a terra. El fet d’estar en un context de postguerra hi te bastant a veure. Entre els arquitectes, l'estat d’opinio, torna a girar. Es passa de pensar en idealismes a centrar- se en la poblacio. A mes, es posa de manifest un canvi generacional. La vella guardia es revela desconnectada ideologicament i tecnicament parlant de les generacions mes joves. Aquestes darreres, cada vegada, noten que hi ha menys connexio entre les necessitats de la gent i l’arquitectura que, fins al moment, s’estava proposant.

CIRPAC [ modifica ]

Comite Internacional per a la Resolucio dels Problemes de l'Arquitectura Contemporania (CIRPAC) va ser una organitzacio responsable de l'organitzacio de les trobades, determinant els locals i les dates dels esdeveniments, a mes dels temes tractats, aixi com la manera en la qual els temes serien tractats.

Organitzacio i jerarquia [ modifica ]

Primer de tot, pel que fa a l'organitzacio, cal partir de la base que, "Els delegats i els seus suplents son elegits pel temps fins al proxim Congres i son reelegibles”. ^[12] Aixi doncs, l'estructura de poder i l’organitzacio interna dels CIAM, era feta al voltant d'un comite que estava compost per membres de les diferents delegacions de tots els paisos participants. El CIRPAC no nomes tenia potestat sobre aquests anteriors punts, sino que tambe deliberava sobre l'ingres de nous membres al CIAM. Aquests, per tal de poder participar en les trobades s’havien de dirigir a la delegacio del seu respectiu pais, que podria acceptar-lo o no, segons la seva carrera. Aquests metodes de seleccio, demostre el caracter centralitzador d’aquest comite.

Tot i que les aquestes delegacions estaven repartides al llarg de la majoria de paisos europeus que participaven dels CIAM, les mes importants son: a Franca, el grup ASCORAL, delegacio filiada a les idees puristes de Le Corbusier. A mes del grup GAMMA, d’autonomia ideologica en relacio al lideratge; a Alemanya, el grup de Gropius tenia un opositor, Ring, format per arquitectes socialistes liderats per Hugo Haring; a Holanda, discussions entorn de De 8, vessant critica del funcionalisme modern ( Amsterdam ); OPBOUW a Rotterdam , mes afecte al racionalisme; a Anglaterra, reunions dels arquitectes del CIAM a MARS, un grup particularment actiu a finals de la Segona Guerra Mundial, promovent les reunions de Bridgewater.

Per tant, trobem que, l'estructura de poder dels CIAM era identificada per un consell dirigent compost per un president, un secretari general, dos vicepresidents i un director general. Per tant, era un organ relativament gran, que congregava almenys un membre de cada delegacio inscrita als CIAM. ^[13]

A mes, hi ha, al llarg de la historia de l'agrupacio, figures claus i innatament dirigents, com ara, la que, en les primeres reunions despres de la Guerra, prevalia en quant a lideratge: Le Corbusier. Aquest, tractant temes com l'estructuracio de l’ urbanisme, reforcant la tendencia d’analitzar els problemes de la ciutat a partir del model de la segregacio funcional, fa que les discussions prenguin una direccio amb la proposicio del tema del nucli de la ciutat. L’any 1951, per ocasio del CIAM VIII a Hoddeston, Anglaterra , el tema del nucli de la ciutat va ser una oportunitat per fer emergir les diferents maneres d’entendre el problema de la ciutat, escapant de la rigidesa del model funcionalista que restringia la problematica urbana a criteris convencionats pel grup dominant. El consens era forjat a traves de les formulacions tematiques generiques de cada edicio dels congressos, de manera que el tema general apareixia mes que els treballats en cada comite.

Funcions [ modifica ]

Aquest cos executiu electe del CIAM s'encarregava de decidir els temes treballats en els diferents congressos, que van ser entre d'altres, el plantejament urba, la sintesi de les arts, la reforma de l'educacio i la industrialitzacio de la construccio, els programes socials referents a la reforma de plans i la reforma de l’Estat. En definitiva, i resumint, les funcions del comite eren:

• a) Preparar l’ordre del dia del proxim congres.
• b) Constituir la mesa permanent del congres
• c) Executar les decisions dels congressos. ^[14]

No obstant, els treballs d’aquest comite van ser considerats negligents en la divulgacio dels resultats dels congressos, doncs era molt mes important pel grup dirigent indicar consensos d'opinio.En les publicacions del CIRPAC tambe hi ha una reglamentacio que concedeix i determina el dret dels paisos, la seva prioritat en la publicacio dels seus treballs. ^[15] Cal destacar, a mes, el caracter constantment canviant dels membres del CIAM, que varia al mateix temps que ho fan les seves prioritats. ^[9]

Les conferencies del CIAM [ modifica ]

CIAM I (1928) [ modifica ]

La Sarraz , Suissa , Fundacio del CIAM

Patrocinat per l’aristocrata franco- suissa Helene de Mandrot (Madame de Mandrot) va tenir com a resultat l'expedicio de la Declaracio de la Sarraz, signada per 24 arquitectes europeus. Demana que l’arquitectura ha de ser separada de les escoles d’Arquitectura e Belles Arts orientades segons la tradicio classica i en el seu lloc, s’apel·la a les idees tayloristes sobre la necessitat de dissenyar pel minim esforc de treball a traves de la racionalitzacio i estandarditzacio dels components constructius. Els arquitectes han de buscar influenciar en l'opinio publica a favor de les noves aproximacions arquitectoniques.

Ernst May, arquitecte oficial de Frankfurt, en els primers congressos; a mes de Le Corbusier i altres membres, desenvolupen una aproximacio que es converitira en la base de gran part del futur urbanisme a escala metropolitana. Idea que les ciutats industrials han de ser dissenyades tenint en compte millorar les condicions d’habitalitat de la majoria de la poblacio, a mes d’incrementar l'eficiencia economica a traves de la millora dels sistemes de transports i protegir l’ambient natural per la recreacio massiva. D’aquest primer congres, l’any 28, sorgeix un gran optimisme, amb dues maneres d’entendre la relacio de l’arquitectura amb altres facetes de la vida. La primera, de Le Corbusier, arquitecte lider, que sempre havia considerat l’impuls public o estatal en l’arquitectura, i que opinava que l’arquitecte no tenia perque tenir un compromis al respecte. I d’altra banda, la de Berlague, que era la cara mes visible, i que conformava un pensament mes conscient, possiblement degut al seu paper d’arquitecte municipal. Ell entenia que l’arquitectura havia d’implicar concessions, debats i ajustaments, a mes d’haver d’estar consensuada a l’hora de decidir projectes.

CIAM II (1929) [ modifica ]

Frankfurt, Alemanya . Enfocada en el treball d'habitatge de Ernst May i l'Habitatge minim ( Existenzminimum ).

Rep el nom de Die Wohnung fur das Existenzeminimum . (L'habitatge minim). May, com a arquitecte oficial de la ciutat, encarrega 24 projectes de vivenda obrera patrocinats per les autoritats municipals. Influenciat pel moviment de la Ciutat Jardi , amb gran repercussio a Alemanya en els anys previs a la Primera Guerra Mundial. En el disseny, May es basa en plantejaments de disseny que s’estaven treballant a la Bauhaus de Gropius, amb figures com Marcel Breuer i altres. Intentaven ressaltar les noves tecnologies en equips domestics i en construccio a traves d’un nou disseny que emfatitza l’apropament de la natura, una aproximacio evident en els jardins-hort plantejats en moltes ciutats. El conjunt incloia parcs i boscos d’arbres. Es combinen les teories de la ciutat-jardi amb el nou ideal internacional de condicions urbanes habitacionals per les masses urbanes industrials. May organitza diversos tours provinents de 14 paisos europeus i de la Unio Sovietica.

Sigfried Giedion , nou Secretari General del CIAM, 5 conferencies presentades en le CIAM II, iniciant amb una de May sobre el concepte d’ Existenzeminimum , seguida d’una de Walter Gropius, Victor Burgeois (belga, familiaritzat amb els desenvolupaments a la Unio Sovietica); el radical Hans Schmidt i Le Corbusier “Las bases sociologicas de la vivienda minima” ^[16] llegida per Giedion. S’argumenta que la entrada de la dona en el mon laboral exigia “llars centralitzades” on cada individu tingues acces a l’unitat minima de vivenda dins d’una gran estructura comunal en la que funcionessin menjadors, llars d’infants i equipaments recreacionals. eocm tractar la vivenda minima i llegida per Pierre Jeanneret. Una impressio del programa dona aqeuesta el titol de “Critica y modificacion de las regulaciones existentes”, que canvia en la versio impresa “Analisi dels elements fonamentals del problema de la vivenda minima”. Le Corbusier crida l’atencio sobre la naturalesa biologica de la vivenda, la “Pobresa i insuficiencia de la tecnica tradicional”; la necessitat de l”estandarditzacio, industrialitzacio i “tayloritzacio”. Descriu la vivenda com “una sequencia regular de funcions definides”; un “fenomen de trafic”. ^[17]

CIAM III (1930) [ modifica ]

Brussel·les , Belgica . Sobre el desenvolupament racional de l'espai.

Schmidt, Mart STAM, Giedion i Le Corbusier accepten l’oferta de Victor Bourgeois, vicepresident belga del CIAM, de dur a terme el congres a Brussel·les. Le Corbusier tambe critica en aquest interes principal del CIAM per la vivenda minima sense un examen corresponent de la provisio general de serveis comunals, tal com es feia a la Unio Sovietica per Moissei Guinzburg i l'OSA, convidats al CIAM per recomanacio de Le Corbusier, que, des de 1928, viatjava a Moscou pel seu projecte del Centre Soyuz, i contrastava amb el que feia May a Frankfurt. Amb allo que duien a terme els sovietics, debatut pel Primer Pla Quinquenal de la URSS, que abogava la construccio de 200 noves ciutats industrials i 1000 assentaments agricoles.

Tambe proposa un futur congres portat a Moscou, acordant que el tema principal del congres de Brussel·les seria el “Plantejament racional del lloc” per reflectir la importancia que May i Stam donaven a la necessitat de racionalitzar la planejacio del lloc al llarg de les vivendes en linia (Zeilenbau), amb el fi de reduir costos i facilitar la produccio en massa (Hellenrhof, Frankfurt) assentament.

En conclusio, aquest CIAM, expandeix estudis comparatius del disseny de les unitats minimes de vivenda al disseny d’assentaments de vivenda “funcional”. En governs com Holanda, Alemanya i altres. Questio de la vivenda en alcada versus la vivenda de baixa alcada. Le Corbusier i Gropius, la primera May i altres, la segona.

CIAM IV (1933) [ modifica ]

Atenes , Grecia . Publicacio de la Carta d'Atenes

Per part dels amfitrions, a finals de 1933, el CIRPAC pren la decisio de dur a terme aquest congres en un creuer que partiria de Marsella a Atenes , el Patris II. on el grup grec del CIAM, representat per Stamos Papadakis, patrocinava la Camera Tecnica de Grecia. Prop de 100 delegats convidats a mes de les seves esposes participen en un llegendari event. La majoria del grup alemany no pot assistir, pel recent creat MARS ( Modern Architecture Research Group ) de Gran Bretanya, te per primera vegada representacio, liderat per Wells Coates. Espanya, liderada per Sert i Torres Clave inclou grups com Canada , Italia i 10 nacions europees, parlant al voltant d’11 idiomes diferents. Tambe van els professors de la Bauhaus Laszlo Moholy-Nagy , Fernand Leger i Charlotte Perriand , Otto Neurath i Pierre Winter, Jean Badovici (L’Architecture Vivante) i Christian Zervos ( Cahiers d’Art ). Te una primera fase “analitica”, sobre aquest tema, basant-se en les feines i les dades presentades de diversos grups. Aquest material comptava amb planols urbanistics de 31 ciutats. Cada ciutat havia de presentar un minim de 3 plans:

1. Zoning.
2. Circulacio.
3. Zona d’influencia de la ciutat. ^[18]

Es preparen guies analitiques de presentacio pel seguent congres sobre el tema de la Ciutat Funcional, la qual cosa seria la base per la gran part del plantejament de la postguerra, incloent Holanda i d’una manera diferent per noves ciutats com Brasilia . Originat amb Van Eesteren i el grup holandes del CIAM, De 8 (Els vuit), amb un plantejament similar a l’urbanisme de Le Corbusier pero menys enfocat en l’us dels edificis en alcada i que pretenia basar la informacio en estadistiques, ja no en imatges formals.

Associat amb Theo von Doesburg , despres d’estudiar a Paris, Van Eesteren, ensenya planificacio de ciutats a Bauhochschule de Weimar (1927-1929). Entre d'altres, ho fa de “La construccion de la ciudad en una hora”, “ciutat de cartro” composta per facanes i proposa urbanisme basat en la distribucio racional dels elements funcionals d ela ciutat. “unitats de la metropoli” incloien edificis industrials, lots de parcs i garaigs, camps esportius i gratacels , i altres tipologies de construccions mes tradicionals (estacions de tren i edificis religiosos). Estadistica per arribar rapidament a la forma urbana correcta, ho publica a i10 , el 1928, “Stadtebau”. ^[19]

Van Eesteren fa el discurs d’innauguracio en grances, giedion fa un repas de la historia de la ciutat funcional. Le Corbusier proclama la idea de Ciutat Funcional, “biologia del mon”. Enfatitzava que la base havia de ser l’habitacio, la primera en la jerarquia de: habitacio, treball, recreacio i circulacio . L’ambient natural havia de ser salvat del “leproso suburbio”, de les ciutats existents.

El CIAM IV es publicat en el diari tecnic grec TEXNIKA XPONIKA ? "Les Annales Techniques", a l’octubre- novembre de 1933. Despres, sota l'explosio de la Segona Guerra Mundial, gracies al recolzament dels governs, el CIAM es reuneix. El grup catala GATCPAC publica un detallat manifest mostrant nous metodes i la seva aplicacio a Barcelona. Per difondre idees CIAM visualitza dos publicacions resultants del CIAM IV, una destinada a edicio popular, amb moltes il·lustracions i l’altra mes cientifica, amb tot el material relatiu a 33 plans urbans presentats al CIAM IV.

A mes, el CIRPAC de Londres, el 1934, comissio encarregada de produir els dos principals documents dels plantejaments de la Ciutat Funcional despres de la guerra, deixant en l’ombra altres contribucions. D'una banda, el volum popular, " Can our cities survive ?" ^[20] de Sert, 1942, de l'altra, Le Corbusier, La Carte d’Athenes 1943, actuant en la idea motivacional del CIAM que “La veritable pregunta que ha de preocupar el mon modern es la vivenda”. ^[21] Per tant i en definitiva, el que es duu a terme en el CIAM IV es “Estudiar, definir, analizar y sintetizar, finalmente planificar esa vida y desarrollo de las ciudades modernas, con la finalidad de lograr el maximo bienestar de la colectividad, ha sido el proposito de los congresos internacionales de arquitectura moderna (CIAM).” ^[22]

CIAM V (1937) [ modifica ]

Bridgewater, Anglaterra . Sobre la reconstruccio de les ciutats devastades per la II Guerra Mundial

Es tracta d'un congres poc exitos, dut a terme despres de la Guerra Civil Espanyola, durant l'exposicio de Paris sobre el tema de “ Logis et Loisirs ”. Des de 1932, Le Corbusier prepara projectes que esperava realitzar per aquesta exposicio, pero nomes es fa el Pavello dels “ temps nouveaux ”, per presentar les idees del CIAM utilitzat. Te un programa molt ambicios, que intenta expandir la idea de Ciutat Funcional dins del plantejament regional al servei de les masses. Tot i aixo hi ha realment poca atencio a aquest event.

No van ser duts a terme els projectes proposats i, despres de la guerra, alguns dels elements d’aquest pla es combinen amb la reconstruccio de la Ciutat Vella . El Pla Macia , elaborat per Sert i el GATCPAC, va ser presentat com el model de plantejament urba al CIAM V, amb la proposta de manteniment de la “promenada arqueologica” de la Ciutat Vella simultaniament amb nous blocs de vivendes de la ciutat radiant, articulats a la costa al llarg de noves autopistes.

Sert enfasitza el problema del caos de les ciutats industrials modernes com una amenaca a la moral i la salut publica dels habitats de classe treballadora. Per reorganitzar aquestes ciutats, fer-les mes “harmonioses i utils”. Nomes fent servir “grans mitjans tecnics presents ara i donar-los suport per la nova economia urbana”. Igual que Le Corbusier, Ville Radieuse, insistia que les ciutats havien de ser enteses com a part d’un tot economic, social i politic, articulat en la complexitat de les activitats biologiques. D'altra banda, Patrick Geddes, idees 1920-1930, influencia a Sert, dient que l’urbanista havia de tenir en compte les circumstancies geografiques i topografiques, i les economiques i politiques, per delinear plans de futur que no fossin rigids. Aixi doncs, es fa un estudi de l’oferta natural de la regio (clima, topografia , factors agricoles i naturals, localitzacio de les zones industrials i residencials...).

Arriba la guerra i el CIAM es dut a l'exili des d’Europa, nomes temps despres aquestes idees d’urbanisme serien aplicades, i tot i aixi, rebrien resultats controertits. La necesstitat urgent de les condicions urbanistiques a Polonia , Syrkus concorda que l’interes del grup holandes per les categories funcionals del treball el transport i la produccio de vivenda havien de ser la base pel futur treball del CIAM.

CIAM VI (1947) [ modifica ]

Paris , Franca . Sobre l'habitatge i la reconstruccio

El sise CIAM, celebrat a Bridgewater, el setembre de 1947 evindencia que l’objectiu per l'”arquitectura i urbanistica de servir les necessitats de la gent” i el necessari renovament del CIAM mateix implicava la redefinicio de l’ofici d’arquitecte i del seu ensenyament, aixi com involucrar les joves generacions. ^[23] Havient viatjat ja als Estats Units , Sert, Gropius i Giedion volen establir el CIAM alla. Richard Neutra ( Los Angeles ) i Knud Lonberg Holm (Nova York) son alguns dels representants nord-americans que es troben. Giedion i Sert lideren en energia, pero. En motiu de la Fira Mundial de Nova York, el 1939, Giedion organitza una trobada del CIAM, en la qual, alguns membres europeis, incloent Aalto , havien dissenyat pavellons diferents, i Gropius i Breuer el Pavello de l’Estacio Pennsylvania. L’any seguent, quan Hitler envaeix Polonia, setembre 1939, i el juny de 1940 ocupa tota Europa occidental, Le Corbusier, representant del Ministere de la Production Industrielle et du Travail de Vichy , no veia contradiccio entre aquest paper i les idees del primer.

A Space, Time and Architecture, com a reforc per emostrar la “unitat de metodes” entre el pensament i el sentiment, es parla a favor de la seva experiencia als Estats Units.

L'any 1942 es un any de molt poca activitat dels CIAM. Paul Lester Wiener s’hi associa creant la firma Town Planning Associates , comencant a buscar comissions al Brasil. 1943, Sert, Weissmann i Giedion es retroben a Nova York per reiniciar el CIAM. Seria el capitol del Planejament de la Postguerra, resultat d’un seguit de reunions a Nova York. El president nominal, Richard Neutra, dissenyava escoles i vivendes a Puerto Rico . Emergeixen, d’aquest capitol, poques activitats. Enfocament en la prefabricacio i reconstruccio d’una futura Europa de postguerra.

CIAM VII (1949) [ modifica ]

Bergam , Italia . Sobre l'arquitectura com art

Es en aquest congres on es tracta de vincular, altra vegada, la idea d'associar l'arquitectura amb l'art. Provinent d'experiencies com ara la d' " Ornament i delicte ", d' Adolf Loos , qui defensava que no calia arribar a recarregar les obres d'art fins al punt de l' horror vacui , passant per l'etapa mes funcionalista i racionalista de l'arquitectura, es defensa la idea que, el llenguatge simbolic que pot arribar a tenir la decoracio en la concepcio dels edificis no es d'importancia menor, ni molt menys, oblidada com fins aleshores.

CIAM VIII (1951) [ modifica ]

Hoddesdon, Anglaterra . Sobre el cor de la ciutat

A partir de les idees i el lideratge de les discussions del CIRPAC per part de Le Corbusier, aquest congres se centra en el tema del nucli de la ciutat, que acaba proporcionant una molt bona oportunitat per fomentar diferents punts de vista respecte de la visio de la ciutat en termes generals, deixant de banda els plantejaments funcionalistes que frenaven tot avancament urbanistic. El consens per superar aquesta rigidesa i impossibilitat proporcionades pel funcionalisme, es forjat a traves de les formulacions tematiques generiques de cada edicio dels congressos, de manera que el tema general apareixia mes que els treballats en cada comite.

CIAM IX (1953) [ modifica ]

Ais de Provenca , Franca . Publicacio de la Carta d'habitacio .

Inicialment, l’objectiu de la proposta tematica era la formulacio d’una Carta de l’habitat, que funcionaria com una carta de principis orientadors de produccio d’espais d’habitacio moderns, amb la intencio de donar continuitat a la produccio de documents- manifest (elaborats per l'equip liderat per Le Corbusier o Grup ASCORAL). Per primera vegada, els joves del CIAM, es reuneixen en un grup de treball . La idea original de Le Corbusier i el seu grup, doncs, era la de crear espais destinats a habitacio. Aquesta carta hauria de ser un document que fes referencia a l'espai d’habitar, una de les funcions especificades a la Carta d’Atenes. No obstant, aquests joves, es contradeien, en pensament, amb el que promulgava la Carta d’Atenes. Per ells, no era mes possible pensar en urbanisme segons la segregacio funcional proposada el 1933, sino que, la nocio d’habitat defensada se sustentava en un concepte ampliat que considerava no nomes l’habitatge, la unitat residencial, sino tambe els espais de convivencia i els espais publics, dominis que permetien una vida col·lectiva.

El grup dels joves, considera la ciutat funcional un concepte abstracte, poc realista amb les necessitats humanes essencials, les aplicacions de les quals ja s’havien demostrat insatisfactories. Per una banda, consideraven que la concepcio de ciutat a partir de la discriminacio de certes funcions era una manera molt pobre de tractar la urbanistica, molt mes complexa. D'altra banda, el model de Ville Radieuse , era abstracte per desconsiderar els habitants dels espais en la seva dimensio individual i en les seves necessitats d’expressio. Per tant, la reduccio de ciutat a un mecanisme compost de 4 funcions, es refereix als espais com a objectes concebuts per processos historics, amb significats rellevants per la memoria urbana. ^[24]

“ Ma sul piano strettamente metodologico essa e ben lontana dal prospettare una relazione spaziale e compositiva del moderno insediamento residenziale ”. Pero, en el pla estretament metodologic, aquesta es ben llunyana de projectar una relacio espacial i compositiva del modern insediament residencial”. ^[25]

CIAM X (1956) [ modifica ]

Dubrovnik , Iugoslavia . Sobre l' habitat.

El primer document publicat pels joves arquitectes del CIAM va ser el Manifest de Doorn, 1954, on afirmaven que:

1. Es inutil considerar la casa excepte com una part de la comunitat en funcio de la interaccio que les vincula
2. No hauriem de perdre temps codificant els elements de la casa abans de cristal·litzar en una altra relacio.
3. L’ ”habitat” concerneix a causa d’un tipus particular de comunitat.
4. Les comunitats son les mateixes en tots llocs: (1) La casa aillada; (2) El poblat; (3) Ciutats de varis tipus (industrial, administrativa, especial); (4) Urbe multi-factoria.
5. Aquests tipus es poden apreciar, relacionats amb el seu medi ambient (habitat), en el perfil del vall de Geddes.
6. Tota comunitat ha de ser internament adequada- tenir facilitat de circulacio- ; en consequencia, qualsevol que sigui el tipus de transport del qual es disposa, la densitat ha de creixer a mesura que creix la poblacio; (1) es el cas de la minima densitat i (4) de la maxima.

Devem, per tant, estudiar l’habitacio i els agrupaments necessaris per produir comunitats comodes i convenients en diferents punts de tall de la vall. L'adequacio de qualsevol solucio pot provenir del camp de la invencio arquitectonica mes que de l’antropologia social. ^[26]

El document utilitza com a referencia Patrick Geddes, un urbanista angles del s. XIX, negligent pel CIAM. ^[27]

CIAM XI (1959) [ modifica ]

Otterlo , Paisos Baixos . Dissolucio del CIAM i formacio del Team X

El futur CIAM, ha de ser inclusiu, obert a arquitectes de tot el mon, tot i que s’afavoreixen els membres alemanys i anglesos, es formen grups d’avantguardes que desmantellen el CIAM en dues etapes: la primera, el 1953, amb arquitectes que es converteixen en nous membres i la segona, el 1956, amb la representacio nacional del CIAM reemplacada per invitacions en la base de merits personals. ^[28] Uneix arquitectes, urbanistes, artistes, historiadors, sociolegs i publicistes, per apropar-se als problemes de plantejar ciutats, els quals tenen una gran influencia tot i el fet que, sent una extensio molt ramificada, com la International Federation for Housing and Town Planning , es renoven institucions com la National Conferences on City Planning in the United States of America . Son, per tant, tan sols un grup de figures que, mes que res, d’experiencia practica. Despres de la Segona Guerra Mundial, queda confirmat aquest cercle d’intel·lectuals, que fan de la planificacio una activitat educativa per nous urbanistes i encoratjant relacions internacionals. ^[29]

Dissolucio [ modifica ]

L'organitzacio del CIAM es va dissoldre el 1959 , ja que els punts de vista dels membres divergien. Le Corbusier havia deixat l'organitzacio el 1955 , a causa de l'us cada vegada major de l' angles en les conferencies i reunions. ^[30]

Influencies [ modifica ]

La Casa Bloc, Barcelona [ modifica ]

El CIRPAC, que tenia com a delegat espanyol a Garcia Mercadal i que, el novembre de 1936, exposa, a traves de Torres Clave, la nova situacio politica catalana i la resposta del GATCPAC, d'altra banda te un altre membre destacat, Sert, que el 1937, presenta un document conceptual, fruit d’una desenvolupada forma d’acord amb els plantejaments inicials. ^[31] D'altra banda, Le Corbusier comenca a participar del Pla Macia de Barcelona, on, per primera vegada es volien aplicar els criteris urbans del CIAM en una ciutat real: habitacio, treball, recreacio i circulacio. ^[32]

Un dels edificis que es construeixen en aquella epoca es la Casa Bloc , un projecte de Sert, Clave i Subirana, una triada d'arquitectes que, en el moment, destaquen en el col·lectiu del GATCPAC . Seguint els plantejaments i les bases establertes pel CIAM, la casa es una joia de l'arquitectura del Moviment Modern, una utopia realitzable, amb un punt innovador, el d'intentar resoldre els problemes habitacionals de la Barcelona dels anys 30, amb una forta presencia del fenomen del barraquisme . Sent un pla pilot del Pla Macia, pren l'estructura del redent corbuseria, amb grans peces i edificis sobre pilotis de mes de 200 habitatges. El projecte, pero, queda truncat per la guerra, i els habitants per als quals estaven previstos els pisos no hi poden entrar a viure. Si que ho fan les forces militars.

Les ciutats de Peru i Brasil [ modifica ]

Un altre cas on les conferencies del CIAM i els seus resultats son ben influents es a l' America llatina , on es parla d'una evangelitzacio duta a terme per part d'aquests arquitectes i urbanistes europeus. Parlant del “El sector central”, un bon exemple es el Plan piloto de Lima (1947-1949), que te com a director Luis Dorich. Per ells, les unitats veinals, els centres civics i les 4 funcions establertes pel CIAM, sorgides de les idees en la postguerra, i celebrades per Sert i Wiener and Rogers, seran les bases sobre les quals s'assentaran aquests arquitectes estrangers. ^[33]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Antiguedad Del Castillo- Olivares, Mª Dolores; Nieto Alcaide, Victor i Tusell Garcia, Genoveva (2016): "El Siglo XX: la vanguardia fragmentada", Madrid, Editorial Universitaria Ramon Areces.
• Aymonino, Carlo (1971): " L’abitazione razionale : Atti dei congressi CIAM 1929-1930", Marsilio.
• Benevolo, Leonardo (2000): "Historia de la arquitectura moderna", Barcelona, Gustavo Gili.
• Calduch Cervera, Joan (2000): "Temas de composicion arquitectonica ", Alicante, Club Universitario.
• Castilho Barone, Ana Claudia (2002) : " Team X: Arquitectura como critica " . Sao Paulo: Annablume. ISBN 85-7419-273-2
• Coleman, Nathaniel (2005) : "Utopias and Architecture ". Routledge Londres i Nova York ISBN 041570085X
• Colomina, Beatriz (2010): "Privacidad y publicidad: la arquitectura moderna como medio de comunicacion", Cendeac.
• Colquhoun, Alan (2005): " La arquitectura moderna. Una historia desapasionada", Barcelona, Gustavo Gili.
• De Teran, Fernando (1978): "Planeamiento urbano en la Espana contemporanea: historia de un proceso imposible", Madrid, Alianza.
• Dorfles, Gillo (1967): "La Arquitectura Moderna " , Oriol Boigas.
• Dr Katrina Gulliver, Dr Helena Toth (2014): "Cityscapes in History: Creating the Urban Experience", Katrina Gulliver (University of New South Wales, Australia) Helena Toth (Ludwig Maximilian University, Alemanya.
• Ferrandiz Gabriel, Javier (1999):" Apolo y Dionisos: el temperamento en la arquitectura moderna", Edicions UPC.
• Filler, Martin (2012): "La arquitectura moderna y sus creadores", Trayectos, Alba.
• Holston, James (1989): "The Modernist City: An Anthropological Critique of Brasilia", The University of Chicago Press, Chicago and London.
• J.R. Curtis, William (2008): "La arquitectura moderna desde 1900", London, Phaidon Press Limited.
• Mark M. Jarzombek, Vikramaditya Prakash (2017): "A Global History of Architecture" , John Wiley and Sons, New Jersey.
• Mumford, Eric Paul (2000): "The CIAM discourse on urbanism, 1928-1960", Cambridge, Mass.: MIT Press, ISBN 0585296146
• Norberg- Schulz, Christian (2009, reimpressio): " Los principios de la arquitectura moderna: Sobre la nueva tradicion del s. XX", Estudios Universitarios de Arquitectura 7, Editorial Reverte.
• Le Corbusier (27 desembre 1973) : " Carta d'Atenes ", Grossman Publishers.
• Schwawrzer, M (1997): " CIAM, City at the end of History , Autonomy and ideology : positioning an avant-garde in America", Monacelli, New York.
• Sharr, Adam (2020): "Arquitectura moderna: Una breve introduccion", Madrid, Alianza.
• Stanek, Lukasz (2014): " The Team 10: Revisionist Architecture in Real Existing ", Museum Under Construction (Book 9), Museum of Modern Art in Warsaw.
• Tournikiotis, Panayotis (2014): "La historiografia de la arquitectura moderna", Reverte.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Racionalisme arquitectonic
• Estil Internacional (arquitectura)
• GATEPAC
• GATCPAC