De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Les
Confessions
es el titol de l'
autobiografia
filosofica d'
Agusti d'Hipona
escrita en
llati
entre els anys
397
i
398
. El nom ve per la voluntat de l'autor de confessar i fer
penitencia
de la seva joventut en
pecat
, abans de convertir-se al
cristianisme
i seguir els seus ensenyaments. L'obra barreja l'estil biblic amb els preceptes classics sobre l'art d'escriure.
L'obra es divideix en 13 llibres
- Narra la seva primera
infancia
- Als catorze anys entra en un grup de joves amb qui comet els primers pecats
- Explica com es va fer seguidor del
maniqueisme
- Perd un amic molt proper, fet que li canvia la vida, comenca a explorar el dolor i el jo
- Coneix
Ambros de Mila
i comenca a allunyar-se dels ensenyaments maniqueus
- El seu mestre li ensenya el cristianisme, Agusti fa 30 anys
- Coneix el
neoplatonisme
, que l'ajuda a entendre Deu
- Decideix convertir-se
- Pateix noves perdues personals
- Reflexions sobre la
memoria humana
i els sentits
- Reflexions sobre la
creacio
i el
temps
- Reflexions sobre el cel i la terra
- Reflexions sobre la
Santissima Trinitat
Jean-Jacques Rousseau
va escriure un llibre homonim, inspirat per la lectura de l'obra.
Petrarca
deu gran part de les seves reflexions poetiques sobre l'anima enamorada als pensaments d'Agusti. Les
Confessions
van influir enormement durant tota l'Edat Mitjana, especialment entre els filosofs idealistes i l'estil, proper al de la
retorica
classica, va marcar el genere incipient de l'autobiografia durant segles.
La importancia que atorga a les emocions (l'amor, la pena) i als moments significatius de la infantesa en la formacio de la personalitat anticipen totes les
Bildungsroman
posteriors, aixi com les recerques psicologiques contemporanies.
Viccionari
