De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La
Confederacio Nacional Catolic-Agraria
(CNCA) va ser una
organitzacio patronal
agricola
espanyola
creada el
1917
sobre la
Confederacio Agraria de Castella-la Manxa
, que va sorgir el
1906
impulsada per la jerarquia catolica. La seva intencio va ser modernitzar l'aparell productiu mitjancant innovacions tecnologiques, concessions de credits agraris, formacio professional, etc. Protegia la propietat i va intentar evitar costes el que costes l'avanc dels sindicats de classe en el camp.
Estava formada per agrupacions preexistents i li van donar vida propagandistes
catolics
que van ser els qui van aportar la inspiracio teorica principal, basada en el
catolicisme social
, creant al seu voltant una
sociologia del treball
. El pas de la Confederacio regional a la CNCA va suposar deixar de ser una institucio eclesiastica benefico-social recolzada per rics propietaris, a fer-se un instrument d'accio politica i social, amb una important professionalitzacio, vigilant l'organitzacio del credit agrari, el control dels mercats i la modernitzacio tecnica del camp. Amb aquesta estrategia i el seu vessant confessional, es va estendre no nomes per la seva zona d'origen,
Castella
, sino tambe per
Cantabria
,
Extremadura
, sud de
Galicia
,
La Rioja
,
Navarra
i
Llevant
.
Fins a
1920
va creixer de forma considerable quant a nombre d'afiliats i activitats. La crisi va venir a partir d'aquest any quan es va expulsar al seu director,
Antonio Monedero
, per diferencies amb la jerarquia eclesiastica. Secretari seu en fou
Jose Maria Gil-Robles y Quinones
El moviment es va reanimar amb la
Segona Republica Espanyola
, moment en que sobretot s'afilien propietaris-patrons, pero amb un index d'afiliacio molt menor que en la seva epoca daurada. El seu enfrontament amb els falangistes despres de la
Guerra Civil
va suposar la seva dissolucio mitjancant el
Decret d'Unificacio Sindical
de 1941.
Enllacos externs
[
modifica
]
