한국   대만   중국   일본 
Conclave de 1730 - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Conclave de 1730

Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1730
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
  41° 54′ 21″ N, 12° 27′ 21″ E  /  41.9058°N , 12.4558°E  / 41.9058; 12.4558
Tipus conclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps 5 marc - 12 juliol 1730 Modifica el valor a Wikidata
1724 Modifica el valor a Wikidata
1740 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio Roma Modifica el valor a Wikidata
Estat Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Jurisdiccio Ciutat del Vatica Modifica el valor a Wikidata
Participant
Religio Esglesia Catolica Modifica el valor a Wikidata
Carrec a elegir papa Modifica el valor a Wikidata
Elegit Climent XII Modifica el valor a Wikidata

El conclave de 1730 , que tingue lloc entre el 5 de marc i el 12 de juliol de 1730 , elegi el Papa Climent XII com el successor de Benet XIII .

Rerefons [ modifica ]

El Papa Benet XIII va morir el 21 de febrer de 1730 a l'edat de vuitanta-un anys. El conclave que va seguir es considera que es el mes llarg i mes corrupte del segle  xviii . [1] El conclave es va inaugurar el 5 de marc amb trenta cardenals, pero el nombre va augmentar a mesura que van comencar a arribar mes. No va assistir cap dels cardenals portuguesos, pel que sembla a causa de la friccio entre Roma i Lisboa. Al final van haver-hi presents cinquanta-sis cardenals. En algun moment dels quatre mesos de durada, com a minim la meitat dels cardenals havien estat proposats per ocupar el soli pontifici.

Faccions [ modifica ]

Un bloc d'electors estava format per dotze cardenals que havien estat nomenats per Benet XIII, pero aquest grup no tenia un lider clar. Un segon grup estava compost pels cardenals nomenats per Alexandre VIII . Politicament, es van aliar amb el partit frances, que representava els interessos de Lluis XV .

El partit imperial eren tots els subjectes de l'emperador d'Austria. Aquest grup incloia cardenal Gianantonio Davia , anteriorment nunci papal a Viena a sou de la cort imperial. La part espanyola va patir de dissensio interna, pero en termes generals es va aliar amb l'emperador.

Tambe hi va haver un contingent de Savoia en representacio de Victor Amadeu II de Savoia , rei de Sardenya; i els zelanti , que s'oposaven a tota interferencia secular. A mes, la casa florentina dels Medici va emprar les temptacions financeres per promoure el seu candidat, Lorenzo Corsini .

Cap de les faccions era prou gran com per portar una votacio reeixida pel seu respectiu candidat.

La influencia politica [ modifica ]

Des d'aproximadament el 1600, certs monarques catolics reclamaren un jus exclusivae (dret d'exclusio), es a dir un veto sobre les eleccions papals, exercit a traves d'un cardenal de la corona . Per una convencio informal, cada estat que reclamava el veto se li permetia exercir-lo un cop al conclave. Per tant, el cardenal de la corona no anunciava el veto fins a l'ultim moment, quan el candidat en questio semblava que anava a ser elegit. [2] Aquest conclave va veure una gran quantitat de maniobres per les diverses parts d'induir a un altre a exercir el veto prematurament. [3] En un moment donat, en lloc d'un veto, la part espanyola amenacava amb sortir del conclave si un candidat de l'oposicio en particular era probable que sigui escollida. (El jus exclusivae va ser abolit sumariament pel Papa Pius X ).

El cardenal Corneli Bentivoglio va presentar el veto del rei Felip V d'Espanya contra de l'eleccio del cardenal Giuseppe Renato Imperiali . [4] Durant el conclave de 1700 Imperiali formava part d'un grup de cardenals que estaven intentant resistir la pressio aplicada pels governs estrangers amb l'objectiu d'influir en les eleccions papals. En 1720 havia intentat influir a la Republica de Genova per aturar el cardenal Giulio Alberoni , un antic favorit de la cort fet duc i Gran d'Espanya . No obstant aixo, el veto havia estat signat pel secretari d'Estat espanyol en comptes del rei, i va ser objecte d'un desafiament. L'afer es va prolongar mentre que un missatger va ser enviat a Madrid per obtenir la verificacio.

L'emperador havia enviat la notificacio de la seva oposicio al cardenal Pietro Marcellino Corradini , que semblava ser lider amb trenta vots. Corradini s'havia oposat als intents de l'emperador per la interferencia als Estats Pontificis, i el seu intent de nomenar Hugh Francis Fustenberg bisbe de Hildesheim . [5]

A mitjans de maig es van produir una serie de terratremols a Italia. La tensio era alta, tant dins com fora del Conclave, ja que molts van interpretar els terratremols com evidencia del desgrat de Deu pel fracas dels cardenals per elegir un Papa . [3]

Resultats [ modifica ]

Eventualment, el cardenal Cienfuegos va convencer els alemanys a acceptar Corsini com una alternativa a Corradini. Les faccions d'Espanya i Franca van estar d'acorda. Despres de mesos de contencio, el 12 de juliol de 1730, Corsini va ser elegit i va prendre el nom del seu patro, Climent XI . Tenia setanta-vuit anys en el moment de la seva eleccio i regnaria durant gairebe deu anys. [1] Una de les primeres accions de Climent va ser la creacio d'una comissio per investigar les acusacions de malversacio de fons per diversos funcionaris sota el seu predecessor. [3]

Composicio del Col·legi Cardenalici [ modifica ]

A la mort de Benet XIII havia 67 cardenals, dels quals 55 participaren en el conclave. D'aquests, un va morir durant les sessions, i un altre abandona Roma abans de l'eleccio.

Cardenals participants [ modifica ]

Cardenals que no assistiren al conclave [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Fonts [ modifica ]