El
conclave de 1730
, que tingue lloc entre el 5 de marc i el 12 de juliol de
1730
, elegi el
Papa Climent XII
com el successor de
Benet XIII
.
El
Papa Benet XIII
va morir el 21 de febrer de 1730 a l'edat de vuitanta-un anys. El conclave que va seguir es considera que es el mes llarg i mes corrupte del segle
xviii
.
[1]
El conclave es va inaugurar el 5 de marc amb trenta cardenals, pero el nombre va augmentar a mesura que van comencar a arribar mes. No va assistir cap dels cardenals portuguesos, pel que sembla a causa de la friccio entre Roma i Lisboa. Al final van haver-hi presents cinquanta-sis cardenals. En algun moment dels quatre mesos de durada, com a minim la meitat dels cardenals havien estat proposats per ocupar el soli pontifici.
Un bloc d'electors estava format per dotze cardenals que havien estat nomenats per Benet XIII, pero aquest grup no tenia un lider clar. Un segon grup estava compost pels cardenals nomenats per
Alexandre VIII
. Politicament, es van aliar amb el partit frances, que representava els interessos de
Lluis XV
.
El partit imperial eren tots els subjectes de l'emperador d'Austria. Aquest grup incloia cardenal
Gianantonio Davia
, anteriorment nunci papal a Viena a sou de la cort imperial. La part espanyola va patir de dissensio interna, pero en termes generals es va aliar amb l'emperador.
Tambe hi va haver un contingent de Savoia en representacio de
Victor Amadeu II de Savoia
, rei de Sardenya; i els
zelanti
, que s'oposaven a tota interferencia secular. A mes, la casa florentina dels
Medici
va emprar les temptacions financeres per promoure el seu candidat,
Lorenzo Corsini
.
Cap de les faccions era prou gran com per portar una votacio reeixida pel seu respectiu candidat.
La influencia politica
[
modifica
]
Des d'aproximadament el 1600, certs monarques catolics reclamaren un
jus exclusivae
(dret d'exclusio), es a dir un veto sobre les eleccions papals, exercit a traves d'un
cardenal de la corona
. Per una convencio informal, cada estat que reclamava el veto se li permetia exercir-lo un cop al conclave. Per tant, el cardenal de la corona no anunciava el veto fins a l'ultim moment, quan el candidat en questio semblava que anava a ser elegit.
[2]
Aquest conclave va veure una gran quantitat de maniobres per les diverses parts d'induir a un altre a exercir el veto prematurament.
[3]
En un moment donat, en lloc d'un veto, la part espanyola amenacava amb sortir del conclave si un candidat de l'oposicio en particular era probable que sigui escollida. (El
jus exclusivae
va ser abolit sumariament pel
Papa Pius X
).
El cardenal
Corneli Bentivoglio
va presentar el veto del rei
Felip V d'Espanya
contra de l'eleccio del cardenal
Giuseppe Renato Imperiali
.
[4]
Durant el
conclave de 1700
Imperiali formava part d'un grup de cardenals que estaven intentant resistir la pressio aplicada pels governs estrangers amb l'objectiu d'influir en les eleccions papals. En 1720 havia intentat influir a la
Republica de Genova
per aturar el cardenal
Giulio Alberoni
, un antic favorit de la cort fet
duc
i
Gran d'Espanya
. No obstant aixo, el veto havia estat signat pel secretari d'Estat espanyol en comptes del rei, i va ser objecte d'un desafiament. L'afer es va prolongar mentre que un missatger va ser enviat a Madrid per obtenir la verificacio.
L'emperador havia enviat la notificacio de la seva oposicio al cardenal
Pietro Marcellino Corradini
, que semblava ser lider amb trenta vots. Corradini s'havia oposat als intents de l'emperador per la interferencia als Estats Pontificis, i el seu intent de nomenar Hugh Francis Fustenberg
bisbe de Hildesheim
.
[5]
A mitjans de maig es van produir una serie de terratremols a Italia. La tensio era alta, tant dins com fora del Conclave, ja que molts van interpretar els terratremols com evidencia del desgrat de Deu pel fracas dels cardenals per elegir un
Papa
.
[3]
Eventualment, el cardenal Cienfuegos va convencer els alemanys a acceptar Corsini com una alternativa a Corradini. Les faccions d'Espanya i Franca van estar d'acorda. Despres de mesos de contencio, el 12 de juliol de 1730, Corsini va ser elegit i va prendre el nom del seu patro,
Climent XI
. Tenia setanta-vuit anys en el moment de la seva eleccio i regnaria durant gairebe deu anys.
[1]
Una de les primeres accions de Climent va ser la creacio d'una comissio per investigar les acusacions de malversacio de fons per diversos funcionaris sota el seu predecessor.
[3]
Composicio del Col·legi Cardenalici
[
modifica
]
A la mort de Benet XIII havia 67 cardenals, dels quals 55 participaren en el conclave. D'aquests, un va morir durant les sessions, i un altre abandona Roma abans de l'eleccio.
Cardenals participants
[
modifica
]
- Francesco Barberini el jove
bisbe d'Ostia i Velletri
.
- Francesco Pignatelli
,
C.R.
,
bisbe de Porto i Santa Rufina
- Giacomo Boncompagni
bisbe d'Albano
- Pietro Ottoboni
bisbe de Sabina
i Cardenal prevere de S. Lorenzo in Damaso
- Lorenzo Corsini
bisbe de Frascati
, elegit
papa
amb el nom de
Climent XII
- Tommaso Ruffo
bisbe de Palestrina
- Benedetto Pamphilj
, Cardenal prevere de S. Maria in Via Lata. Mori durant el conclave, el 22 de marc de 1730.
- Giuseppe Renato Imperiali
, Cardenal prevere de S. Lorenzo in Lucina
- Annibale Albani
, Cardenal prevere de S. Clemente
- Ludovico Pico della Mirandola
, Cardenal prevere de S. Prassede
- Gianantonio Davia
, Cardenal prevere de S. Pietro in Vincoli
- Antonio Felice Zondadari
, Cardenal prevere de S. Balbina
- Pier Marcellino Corradini
, Cardenal prevere de S. Maria in Trastevere
- Armand Gaston Maximilien de Rohan de Soubise
, Cardenal prevere de Sma Trinita al Monte Pincio,
bisbe d'Estrasburg
- Curzio Origo
, Cardenal prevere de S. Eustachio, Legat a Bolonya
- Melchior de Polignac
, Cardenal prevere de S. Maria degli Angeli,
arquebisbe d'Aush
- Benedetto Odescalchi Erba
, Cardenal prevere de SS. XII Apostoli,
arquebisbe de Mila
- Damianus Hugo de Schonborn Buchaim
, Cardenal prevere de S. Maria della Pace,
bisbe d'Espira
(abandona el conclave l'1 de juliol per malaltia)
- Henri Thiard de Bissy
, Cardenal prevere de Ss. Quirico e Giulitta,
bisbe de Meaux
- Innico Caracciolo
, Cardenal prevere de S. Tommaso in Parione,
bisbe d'Aversa
- Nicolo Gaetano Spinola
, Cardenal prevere de Ss. Nereo ed Achilleo,
Nunci apostolic a Polonia
- Giberto Bartolomeo Borromeo
, Cardenal prevere de S. Alessio.
bisbe de Novara
- Giulio Alberoni
, Cardenal prevere de S. Crisogono
- Giorgio Spinola
, Cardenal prevere de S. Agnese fuori le mura,
bisbe de Palestrina
- Cornelio Bentivoglio de Aragonia
, Cardenal prevere de S. Cecilia
Nunci a Franca
- Luis Antonio Belluga y Moncada
, Cardenal prevere de S. Prisca, Protector d'Espanya davant la Santa Seu
- Mihaly Frigyes Althan
, Cardenal prevere de S. Sabina,
bisbe de Vac
- Alvaro Cienfuegos Villazon
,
SJ
, Cardenal prevere de S. Bartolomeo all'Isola,
arquebisbe de Monreale
- Bernardo Maria de' Conti
, OSB.Cassin. Cardenal prevere de S. Bernardo alle Terme. Penitenciari Major
- Giovanni Battista de' Altieri
, Cardenal prevere de S. Matteo in Merulana
- Vincenzo Petra
, Cardenal prevere de S. Onofrio (1724?1737). Prefecte de la S.C. de
Propaganda Fide
- Prospero Marefoschi
, Cardenal prevere de S. Silvestro in Capite.
Vicari General de Roma
- Niccolo Coscia
, Cardenal prevere de S. Maria in Domnica.
Arquebisbe de Benevent
- Angelo Maria Quirini
,
OSB.Cas.
, Cardenal prevere de S. Marco
Bisbe de Brescia
- Niccolo Maria Lercari
, Cardenal prevere de SS. Giovanni e Paolo (1726?1743).
Secretari d'Estat de Sa Santedat
- Prospero Lambertini
, Cardenal prevere de S. Croce in Gerusalemme.
Bisbe d'Ancona
- Francesco Antonio Finy
, Cardenal prevere de S. Sisto
- Sigismund von Kollonitsch
, Cardenal prevere.
Arquebisbe de Vienna
- Philip Ludwig von Sinzendorf
, Cardenal prevere.
bisbe de Gyor
- Vincenzo Ludvico Gotti
,
OP
, Cardenal prevere de S. Pancrazio
- Leandro Porzia
, OSB.Cas., Cardenal prevere de S. Callisto
bisbe de Bergam
- Pierluigi Carafa
, Cardenal prevere de S. Lorenzo in Panisperna
- Giuseppe Accoramboni
, Cardenal prevere de S. Maria in Traspontina
bisbe d'Imola
- Camillo Cibo
, Cardenal prevere de S. Stefano al Monte Celio
- Francesco Scipione Borghese
, Cardenal prevere de S. Pietro in Montorio
- Vincenzo Maria Ferreri
,
OP
, Cardenal prevere de S. Maria in Via,
bisbe de Vercelli
- Alamanno Salviati
, Cardenal prevere sense titol
- Lorenzo de' Altieri
, Cardenal diaca de S. Agata alla Suburra
- Carlo Colonna
, Cardenal diaca de S. Angelo in Pescheria
- Fabio Olivieri
, Cardenal diaca de SS. Vito, Modesto e Crescenzia, Secretari de Breus
- Carlo Marini
, Cardenal diaca de S. Maria in Aquiro. Llegat a la Romanya.
- Alessandro Albani
, Cardenal diaca de S. Maria in Cosmedin. Protector del Regne de Sardenya
- Alessandro Falconieri
, Cardenal diaca de S. Maria della Scala
- Niccolo del Giudice
, Cardenal diaca de S. Maria ad Martyres
- Antonio Banchieri
, Cardenal diaca de S. Nicola in Carcere,
Secretari d'Estat de Sa Santedat
- Carlo Collicola
, Cardenal diaca de S. Maria in Portico
Cardenals que no assistiren al conclave
[
modifica
]
- ↑
1,0
1,1
"Pope Clement XII", Papal Artifacts
- ↑
Sagmuller, Johannes Baptist. "Right of Exclusion." The Catholic Encyclopedia
Vol. 5. New York: Robert Appleton Company, 1909. 11 June 2016
- ↑
3,0
3,1
3,2
Adams, John Paul. "Sede Vacante 1730", California State University at Northridge
- ↑
≪
Miranda, Salvador. "Conclave of March 5 - July 12, 1730", Cardinals of he Holy Roman Church
≫. Arxivat de l'
original
el de gener 20, 2018. [Consulta: de maig 25, 2017].
- ↑
Abbenda, Charles Louis. "Life and Works of Cardinal Pietro Marcellino Corradini", Setino, November 12, 2011
- ↑
La Storia degli anni 1730., e 1731., p. 93
- ↑
7,0
7,1
La Storia degli anni 1730., e 1731., p. 93-94
|
---|
Pre-1059
| | |
---|
segle XI
| |
---|
segle XII
| |
---|
segle XIII
| |
---|
segle XIV
| |
---|
segle XV
| |
---|
segle XVI
| |
---|
segle XVII
| |
---|
segle XVIII
| |
---|
segle XIX
| |
---|
segle XX
| |
---|
segle XXI
| |
---|
|