El
conclave de 1294
es va celebrar a
Napols
el 23 i 24 de desembre de 1294. Fou convocat despres de la
renuncia papal
del
Papa Celesti V
el 13 de desembre de 1294. Feia pocs mesos que Celesti V havia restaurat la Constitucio
Ubi periculum
del
Papa Gregori X
, que havia estat suspesa pel
Papa Adria V
el juliol de 1276. A partir d'aquest moment totes les eleccions papals han estat
conclaves
. Va ser el primer conclave celebrat amb el papa precedent en vida, el segon va ser el
conclave de 2013
despres de la renuncia del
Papa Benet XVI
.
Abdicacio de Celesti V
[
modifica
]
El
Castell Nou de Napols
, on se celebra el conclave
Celesti V, fundador dels
Celestins
, ampliament estimat i venerat per la seva bondat, va ser elegit el 7 de juliol de 1294, com una solucio de compromis despres de
dos llargs anys de seu vacant
. Aviat es va evidenciar que aquest sant
eremita
era totalment incompetent i inadequat per dur a terme l'activitat que s'espera d'un papa. Admetent la seva propia incompetencia poc temps despres de l'eleccio, Celesti va expressar la seva voluntat d'abdicar i tornar a la seva cova solitaria a les muntanyes Abruzzi. No obstnat, abans de fer-ho va publicar dues
butlles
. La primera butlla estableix les normes relatives a l'
abdicacio papal
. La segona butlla (
Quia in futurum
, del 28 de setembre de 1294) va restaurar la constitucio
Ubi periculum
, que establia el conclave papal; una constitucio que havia estat suspesa pel
Papa Adria V
el juliol de 1276. Durant el seu curt papat, tambe va crear 13 nous cardenals.
[1]
Finalment, el 13 de desembre de 1294, Celesti V va abdicar des de
Napols
,
[2]
tres dies despres de confirmar la restauracio de la institucio del conclave papal.
[3]
S'ha dit sovint que la suposada gran influencia de l'ambicios cardenal Benedetto Caetani i les seves pressions a Celesti V van tenir un pes important en la decisio de Celesti d'abdicar, pero tambe es segur que va ser una decisio totalment voluntaria del papa, i que el rol de Caetani estava limitat a la participacio en la solucio dels problemes legals relacionats amb la resignacio papal. En particular, hi havia dubtes sobre si un papa podia renunciar totalment, i qui havia de ser la persona que acceptes la resignacio.
[4]
Segons les normes establertes per
Gregori X
a la
constitucio apostolica
Ubi Periculum
, ratificada pel mateix Celesti V, deu dies despres la renuncia el Col·legi Cardenalici es reuni en
conclave
: el 23 de desembre s'inicia amb la Missa solemne de l'Esperit Sant. Segons Tolomeo da Lucca, el rei de Napols Carles tambe va estar present a les votacions
[5]
A la primera votacio, segons informes no confirmats, el cardenal
Matteo Orsini
hauria obtingut la majoria de vots, pero hauria rebutjat la nominacio
[6]
. Aixi hauriem arribat a la tercera votacio, el 24 de desembre, quan el cardenal Benedetto Caetani va ser elegit papa, pel procediment d'
accessio
, com ens diu Jacopo Stefaneschi, subdiaca apostolic i nebot de
Nicolau III
:
"Post hujusmodi Caelestini cessionem die undecima, vigilia scilicet natalis Domini, quae labentis tunc millesimi ducentesimi nonagesimi quarti anni ultimo decurrebat die, Bonifacius VIII, tunc Benedictus Gajetanus nomine, Anagnia ortus, profunde juris utriusque scientiae, longique in illis exercitii, docteque experientiae, in Romana ecclesia moribus veteranus, cardine etiam insignis, in summum Pontificem scrutinio accessioneque eligitur"
[7]
.
Va prendre el
nom papal
de
Bonifaci VIII
i va ser
coronat
solemnement al Latera pel cardenal protodiaca Matteo Rubeo Orsini, que tambe li va imposar el
pal?li
.
Participants
[
modifica
]
Al conclave del 23-24 de desembre de 1294 segurament van participar 22
cardenals
. Un 23e,
Francesco Ronci
, citat per Salvador Miranda a la seva llista, no participa en tant que probablement ja era mort (va morir en una data incerta despres del 13 d'octubre).
D'aquests, 11 havien estat creats per
Celesti V
en el seu unic consistori, i en el qual la majoria dels nomenats eren d'origen frances, per l'evident influencia del sobira anjovi o provenien d'ordes religiosos i mendicants; 5 havien estat creats per
Nicolau IV
, un per
Honori IV
, un per
Marti IV
, dos per
Nicolau III
i un per
Urba IV
Cardenals presents al conclave
[8]
[
modifica
]
| Nom
|
Pais
|
Titol
|
Carrec
|
| Hugues Aycelin de Billom
,
O.P.
|
 Regne de Franca
|
Cardenal bisbe de
Velletri
i
Ostia
; Cardenal prevere
in commendam
del titol de
Santa Sabina
|
Dega del Sacre Col·legi
|
| Matteo d'Acquasparta
,
O.F.M.
|
 Estats Pontificis
|
Cardenal bisbe de
Porto i Santa Rufina
|
Gran Penitencier
|
| Gerardo Bianchi
|
 Parma
|
Cardenal bisbe de
Sabina
|
Legat pontifici a Sicilia; Auditor de les cartes apostoliques
|
| Nicolas de Nonancour
|
Regne de Franca
|
Cardenal prevere de
San Lorenzo in Damaso
|
Dega del capitol catedralici de Notre Dame de Paris
|
| Giovanni Boccamazza
|
Estats Pontificis
|
Cardenal bisbe de
Frascati
|
Legat pontifici emerit a Alemanya, Escandinavia, Bohemia i Polonia
|
| Benedetto Caetani
|
Estats Pontificis
|
Cardenal prevere del titol de
Ss. Silvestro e Martino
i diaca
in commendam
de
San Nicola a Carcere
;
elegit papa
|
Cardenal protoprevere
; Legat pontifici emerit a Franca i Anglaterra
|
| Simon de Beaulieu
|
Regne de Franca
|
Cardenal bisbe de
Palestrina
|
Administrador de l'abadia de Notre-Dame de la Charite a
Besancon
;
Arquebisbe emerit de Bourges
|
| Pietro Peregrossi
,
O.F.M.
|
 Senyoriu de Mila
|
Cardenal prevere del titol de
S. Marco
|
Camarlenc
del
Sacre Col·legi cardenalici
|
| Robert de Pontigny
,
O. Cist.
|
Regne de Franca
|
Cardenal prevere de
Santa Pudenziana
|
Abat general de l'
Orde del Cister
|
| Tommaso di Ocre
,
O. Cel.
|
 Regne de Napols
|
Cardenal prevere de
Santa Cecilia
|
Camarlenc de la Santa Esglesia Romana
|
| Pietro dell'Aquila
,
O.S.B.
|
Regne de Napols
|
Cardenal prevere de
Santa Croce in Gerusalemme
|
Bisbe emerit de Sulmona i Valva
|
| Simon d'Armentieres
,
O.S.B. Clun.
|
Regne de Franca
|
Cardenal prevere de
Santa Balbina
|
Prior del Monestir de La Charite-sur-Loire
|
| Giovanni di Castrocoeli
,
O.S.B. Cas.
|
Regne de Napols
|
Cardenal prevere de
santi Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio
|
Vice-Cancellere de Santa Esglesia Romana
,
Administrador apostolic de Benevento
|
| Matteo Rubeo Orsini
|
Estats Pontificis
|
Cardenal diaca de
Santa Maria a Portico Octaviae
i prevere
in commendam
de
Santa Maria in Trastevere
|
Cardenal protodiaca
; arxiprest de la
Basilica Vaticana
|
| Berard di Got
|
Regne de Franca
|
Cardenal bisbe d'
Albano
|
Arquebisbe emerit de Lio
|
| Guglielmo Longhi
|
 Bergam
|
Cardenal diaca de
San Nicola in Carcere
|
Confessor de Sa Santedat; Canceller de Carles II de Sicilia
|
| Giacomo Colonna
|
Estats Pontificis
|
Cardenal diaca de
Santa Maria a Via Lata
|
Arxiprest de la
Basilica Liberiana
|
| Jean Le Moine
|
Regne de Franca
|
Cardenal prevere de
Santi Marcellino e Pietro
|
Bibse emerit d'Arras
|
| Napoleone Orsini
|
Estats Pontificis
|
Cardenal diaca de
Sant'Adriano al Foro
|
Capella papal; Auditor de la Sacra Rota Romana
|
| Landolfo Brancaccio
|
Regne de Napols
|
Cardenal diaca de
Sant'Angelo a Pescheria
|
Vice-Canceller de la Santa Esglesia Romana
,
Administrador apostolic de Benevento
|
| Guillaume de Ferrieres
|
Regne de Franca
|
Cardenal prevere del titol de
S. Clemente
|
Canceller de Carles II d'Anjou
|
| Pietro Colonna
|
Estats Pontificis
|
Cardenal diaca de
Sant'Eustachio
|
Protector de l'Orde dels Ermitans de Sant Agusti
|
Absents al conclave
[
modifica
]
- ↑
≪
Salvador Miranda: Cardenals creats per Celesti V
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-02-13. [Consulta: 9 maig 2017].
- ↑
Celestine V
- ↑
Salvador Miranda: Els Cardenals de l'Esglesia Catolica Romana. Guia dels esdeveniments i documents, segle XIII
- ↑
(
The Catholic Encyclopedia: Pope Boniface VIII
)
- ↑
"ad electionem alterius procedunt, praesente Rege Carolo Neapoli"
.
- ↑
La noticia es troba a l'article de
ORSINI, Matteo
de
Salvador Miranda
- No obstant aixo, no s'indiquen les fonts i, sobretot, cal examinar les posicions dels mes grans historiadors italians que es van ocupar d'aquell periode: mentre que Falco i Dupre Theseider no informen absolutament d'aquesta noticia, mentre que la informacio proporcionada per
Agostino Paravicini Bagliani
,
Boniface VIII
, op. cit.; l'historiador llombard diu inicialment (capitol V, pagina 69) que
Matteo Rubeo Orsini
≪no podia esperar ser elegit≫ ja que no disposava dels vots necessaris; dues pagines mes tard (pagina 71, nota 13) s'informa de la noticia dels tres escrutinis, en el primer dels quals Orsini n'hauria aconseguit la majoria: Paravicini Bagliani tambe assenyala que l'unic que dona aquesta noticia es un cronista alemany de l'epoca, Sigfried de Ballhausen, que va redactar el seu escrit en el moment de l'enfrontament entre Bonifaci i els Colonna, probablement informat pels mateixos Colonna, la qual cosa fa que aquest testimoni sigui almenys sospitos, com tambe diu Peter Herde,
Die Wahl Bonifaz' VIII. .
, Roma, 1994. Per tant, sembla adequat utilitzar el condicional en aquesta informacio.
- ↑
Muratori, RIS III p. 616-617
- ↑
Tosti, 75, 77; J. P. Adams,
Sede Vacante 1294
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Pre-1059
| | |
|---|
| segle XI
| |
|---|
| segle XII
| |
|---|
| segle XIII
| |
|---|
| segle XIV
| |
|---|
| segle XV
| |
|---|
| segle XVI
| |
|---|
| segle XVII
| |
|---|
| segle XVIII
| |
|---|
| segle XIX
| |
|---|
| segle XX
| |
|---|
| segle XXI
| |
|---|
|