La
Capella Sixtina
es el lloc on se celebra el conclave
El
conclave
o
conclau
es la reunio que celebra el
Col·legi Cardenalici
de l'
Esglesia Catolica
per a escollir un nou
Bisbe de Roma
, carrec que duu aparellats el de
Papa
(
Summe Pontifex
i Pastor Suprem de l'Esglesia Catolica) i el de
Cap d'estat
de la
Ciutat del Vatica
. El terme conclave procedeix del
llati
cum clave
('amb clau'), per les condicions de reclusio i de maxim aillament del mon exterior que ha de desenvolupar-se durant l'eleccio, amb la finalitat d'evitar intromissions de qualsevol tipus. Aquest rigoros sistema de tancar als electors del Papa, vigent almenys des del
Concili de Lio II
(
1274
), va ser mitigat per
Joan Pau II
en la
Constitucio Apostolica
Universi Dominici Gregis
(UDG), sobre la
Seu Vacant
i l'eleccio del nou Pontifex (
22 de febrer
de
1996
). S'establix en ella que els electors poden residir, mentre dura el conclave, a la
Casa de Santa Marta
, una residencia construida per a aquest efecte en el mateix Vatica, pero mantenint la rigorosa prohibicio de qualsevol classe de contacte amb el mon exterior. Des del
segle
xv
els conclaves es fan a la
Capella Sixtina
, dintre del complex Vatica.
Els primers
bisbes
de l'esglesia eren designats pels apostols o fundadors de les seves esglesies. Posteriorment, pero, es va anar introduint el sistema d'eleccio pels membres de les comunitats,
clergues
i
laics
, aixi com pels bisbes de les
diocesis
proximes a la ciutat de
Roma
l'eleccio corria principalment a carrec dels clergues que, sota la supervisio dels bisbes, escollien un candidat per consens o per aclamacio, presentant-lo despres davant el poble perque aquest el confirmes. Els frequents tumults que aquest sistema provocava fou la causa que de vegades s'escollis a un o mes candidats rivals, anomenats
antipapes
.
L'any
769
el Sinode Latera va abolir el teoric dret d'eleccio papal que havia tingut el poble de Roma, pero el Sinode de Roma (
862
) l'hi va retornar, pero limitat a la
noblesa
de la ciutat. El canvi mes transcendent el va introduir l'any
1059
el Papa
Nicolau II
, decretant que serien els
cardenals
els responsables d'escollir un candidat, que nomes podria prendre plena possessio despres d'haver rebut l'aprovacio dels clergues i del poble. Finalment, un nou Sinode Latera (
1139
) va eliminar el requisit de l'aprovacio del baix clergat i dels laics. L'eleccio papal era ja, com avui, competencia exclusiva dels cardenals, nomes questionada durant el
Cisma d'Occident
(
1378
-
1418
).
La mort de
Climent IV
el
1268
va comportar l'aprovacio d'unes normes per l'eleccio d'un nou Papa.
Representacio del
Concili de Constanca
que permete l'ascens de
Marti V
al tron de Sant Pere
Al costat del proposit d'evitar influencies foranes dels poders civils, l'enclaustrament dels electors va tenir el seu origen en les perllongades situacions de bloqueig que de vegades es donaven en les eleccions papals. Les autoritats van recorrer de vegades a la reclusio forcada dels cardenals electors, per exemple l'any
1216
a
Perusa
i el
1241
a la mateixa ciutat de
Roma
. Es celebre el cas de la ciutat de
Viterbo
on, despres de la mort del papa
Climent IV
(
1268
) va caldre tancar als cardenals en el palau episcopal. Despres de gairebe tres anys de Seu Vacant sense que s'arribes a cap acord sobre el nou Pontifex, els desesperats habitants de la ciutat van decidir no subministrar cap aliment als electors, excepte pa i aigua. Un cop entesa la indirecta, els cardenals es van apressar a elegir com a nou papa el qui hauria de ser el beat
Gregori X
.
Aquest mateix papa, potser per l'experiencia viscuda en la seva eleccio, va aprovar normes que ?mitjancant la pressio de les incomoditats materials- buscaven reduir al minim les demores en el conclave. A partir de llavors els cardenals havien de quedar sempre reclosos en un recinte tancat; no se'ls permetien les habitacions individuals, ni disposar de mes d'un servent que els atengues, excepte en cas de malaltia; el menjar se'ls havia de subministrar per una finestra i, a partir del tercer dia de conclave, el subministrament quedava reduit a una sola menja al dia. Als cinc dies el regim es reduia
a pa i aigua
. A mes, mentre dures el conclave els cardenals deixaven de percebre les seves rendes eclesiastiques.
Adria V
va abolir aquestes normes l'any
1276
, pero
Celesti V
les va reintroduir el
1294
, despres que la seva propia eleccio es produis despres d'un periode de seu vacant de dos anys.
Gregori XV
va publicar dues
butlles
pontificies (
1621
i
1622
) que regulaven tots els aspectes de la celebracio del conclave. El
1904
sant
Pius X
va recollir i va unificar gairebe totes les disperses normes dels papes anteriors a ell en una Constitucio, introduint certs canvis amb un d'importantissim: la prohibicio total del "veto" a l'eleccio d'un cardenal determinat, que fins aleshores podien exercir els caps d'estat d'algunes potencies catoliques.
Pius XII
va afegir noves aportacions l'any
1945
, el beat
Joan XXIII
ho va fer el
1962
i
Pau VI
el
1975
. L'ultima reordenacio en profunditat de la normativa sobre el conclave data de
1996
, mitjancant la publicacio de la constitucio apostolica
Universi Dominici Gregis
per part de
Joan Pau II
. Mitjancant
motu proprio
de l'11 de juny de 2007 el papa
Benet XVI
ha matisat aquesta darrera constitucio apostolica en el sentit que sempre ha de prevaldre la majoria de dos tercos per a l'eleccio papal, per be que a partir de la 34a votacio hi pot haver
ballottage
entre els dos candidats mes ben situats, als quals els es sostret el dret de sufragi actiu.
El lloc de celebracio del conclave no es va estipular oficialment fins al segle
xiv
. A partir del
Cisma d'Occident
les eleccions del Papa sempre han tingut lloc a
Roma
, exceptuant l'eleccio de
1800
, quan l'ocupacio de la ciutat per tropes del
Regne de Napols
va obligar a celebrar-lo a la ciutat de
Venecia
. L'ultim conclave celebrat fora de la
Capella Sixtina
va ser el de
1846
, que va tenir lloc al
Palau del Quirinal
, aleshores residencia oficial dels papes.
El Col·legi Cardenalici ha conegut dimensions diverses, des dels set membres amb que va arribar a comptar durant el
segle
xiii
fins als gairebe 200 del present. L'any
1587
Sixt V
va limitar el seu nombre a 70 membres, dividits en tres ordres: sis Cardenals Bisbes, cinquanta Cardenals Preveres o de Titol i catorze Cardenals Diaques (encara que repartits nominalment en estaments amb aquests noms. En l'actualitat els cardenals han de ser sempre bisbes, tret que hi hagi una dispensa papal per al titular, la qual d'altra banda no es atorgada habitualment als qui tenen la condicio d'electors).
Al segle
xx
, sobretot a partir del papat de
Joan XXIII
, el Col·legi de Cardenals va incrementar el seu nombre amb la finalitat de dotar-lo de la maxima representativitat geografica i nacional possible. Tot i aixo, el
1970
Pau VI
(Motu proprio
Ingravescentem aetatem
) va reservar la condicio d'elector als menors de 80 anys, i el 1975 (Constitucio apostolica
Romano Pontifici eligendo
) va fixar el seu nombre maxim en 120. Amb la
creacio
l'any
2003
de 31 nous cardenals, Joan Pau II va elevar el nombre d'electors teorics a 135, contradient la ja esmentada constitucio apostolica
Universi Dominici Gregis
de
1996
que ell mateix havia proclamat. Tambe
Benet XV
I ha contradit aquesta norma, ates que despres del consistori de novembre de 2010 hi ha 121 cardenals electors (per poques setmanes, aixo si, perque un parell estan a punt de fer vuitanta anys) d'un total de 201.
Urba VI
, l'ultim Papa que no era
cardenal
en el moment de la seva eleccio.
D'acord amb la practica tradicional de l'Esglesia, qualsevol home
batejat
pot ser triat Papa. El
1179
el
Concili del Latera III
va abolir les restriccions que s'havien anat introduint des del
segle
viii
en el sentit de limitar la condicio de candidat, primer als
clergues
en general, i posteriorment nomes als
cardenals
encara que, en la practica, l'ultim Papa que no era cardenal en el moment de la seva eleccio va ser
Urba VI
(
1378
). En cas que resulti escollit un
prevere
,
diaca
o
laic
, i que hagi acceptat la seva eleccio, es procediria a l'acte a ordenar-lo com a
Bisbe
(Canon 332.1 del
Codi de Dret Canonic
, CIC). Malgrat tot, i ates que per a ser ordenat bisbe es requereix actualment dur almenys cinc anys com prevere i haver complert els 35 anys (Canon 378, 1, 3 i 4 del CIC), cal pensar que nomes qui reunis aquestes condicions podria ser objecte d'eleccio com a papa.
No existeix cap requisit referent a la nacionalitat, encara que la tradicio de segles va imposar el costum de triar papes
italians
en sentit ampli, perque es sabut que Italia no existi com a estat fins al
1860
. El
polones
Joan Pau II
va ser el primer no italia des d'
Adria VI
,
neerlandes
, escollit el
1522
. L'eleccio de l'
alemany
Benet XVI
(
19 d'abril
de
2005
) sembla abolir definitivament la tradicio en favor dels italians.
Procediment electoral
[
modifica
]
Els cardenals tenen estrictament prohibit presentar la seva candidatura o fer propaganda de si mateixos. Es permet, d'altra banda, l'intercanvi d'opinions i buscar suports per a tercers.
Tradicionalment, l'eleccio del nou Papa podia realitzar-se de tres maneres:
- per "
aclamacio
", els cardenals escollien el candidat de forma unanime "inspirats per l'
Esperit Sant
".
- per "
compromis
", una situacio forcada per sortir de situacions de bloqueig, en les quals de forma reiterada es feia impossible que un candidat arribes als vots suficients. S'escollia llavors una comissio reduida de cardenals que procedia per si mateixa a l'eleccio.
- per "
escrutini
", s'escollia un candidat per mitja de vot secret i que era la forma mes habitual.
L'ultima eleccio per "compromis" fou la de
Joan XXII
l'any
1316
, i per "aclamacio" la de
Gregori XV
el
1621
. Les noves regles introduides per Joan Pau II declaren abolits aquests dos procediments, reafirmant que l'eleccio haura de ser exclusivament per "escrutini".
Fins al
1179
va bastar amb la
majoria simple
en l'eleccio. Aquest any, el
concili del Latera III
va incrementar fins als dos tercos la majoria requerida i als cardenals no se'ls permetia votar-se a si mateixos. Es va establir un sofisticat procediment per a assegurar el secret del vot, al mateix temps que s'impedis que els cardenals es votessin a ells mateixos.
Pius XII
(
1945
) va eliminar aquest sistema, pero va incrementar la majoria a dos tercos mes un dels vots. El
1996
Joan Pau II
va restaurar la majoria de dos tercos, pero no la prohibicio de l'acte-vot. La constitucio UDG estableix tambe que passades 34 o 33 votacions fallides (segons s'hagi realitzat la primera votacio el dia de la inauguracio del conclave o el seguent), els electors podran decidir, per majoria absoluta, si canvien les normes electorals, pero sempre conservant com a requisit el d'exigir-se almenys la majoria absoluta en l'eleccio. Queda vigent tanmateix la norma de Benet XVI sobre el
balottage
a partir de la 34a votacio.
De la vacant apostolica a l'inici del pontificat
[
modifica
]
La seu vacant
[
modifica
]
Gregori XII
, el penultim Papa que presenta la renuncia al Pontificat.
Dues son les circumstancies que poden donar lloc al final d'un Pontificat o Vacant Apostolica, iniciant-se amb aixo el periode de "Seu Vacant" i la necessitat de convocar el conclave: la defuncio del Papa i la seva abdicacio. Una tercera opcio, la deposicio del Papa, queda totalment exclosa, ja que cap autoritat esta per sobre de la seva ni tan sols al seu mateix nivell.
L'abdicacio d'un Papa es un esdeveniment molt poc frequent en la historia, pero si previst en el dret de l'
Esglesia
. Es requereix que sigui lliure i es manifesti de manera formal encara que, com a maxim legislador, es el mateix Papa qui determina de quina forma ha de fer-ho. No cal que la seva dimissio sigui acceptada per ningu. Cinc han estat els Papes que al llarg de la historia han declarat la seva renuncia al ministeri:
Benet IX
(
1045
),
Gregori VI
(
1046
),
Celesti V
(
1294
),
Gregori XII
(
1415
) i
Benet XVI
(
2013
). A Celesti V el va condemnar
Dante Alighieri
a l'infern en la seva obra
Divina Comedia
per covardia, tot i haver estat canonitzat l'any
1313
per
Climent V
en vida del poeta.
El concepte de Seu
"Romana Impedida"
, previst en el
Codi de Dret Canonic
, es refereix als casos en els quals, "per captivitat, submissio, desterrament o incapacitat" el Papa es trobes totalment impossibilitat per a exercir les seves funcions. Segons el Codi s'ha d'atendre a l'estipulat en "les lleis especials donades per a aquests casos", pero no s'ha fet publica cap norma per a una situacio semblant. De qualsevol manera, sembla que no originaria un periode de Seu Vacant ni la convocatoria del conclave.
Havent-se produit la Seu Vacant, el
Col·legi Cardenalici
assumeix el govern de l'Esglesia, pero de manera molt matisada. En efecte, nomes pot prendre decisions en els assumptes ordinaris i inajornables, aixi com referent a la preparacio de les exequies del Pontifex mort i l'eleccio del nou. En cap cas poden innovar, particularment pel que fa als procediments electorals, ni tampoc exercir cap classe de "suplencia" del Papa. Les seves disposicions nomes seguiran sent valides en el seguent pontificat si el nou Papa les confirma expressament.
Pel que es refereix als bens materials de la
Santa Seu
, la seva administracio en aquest periode correspon al
Cardenal
Camarlenc
ajudat per tres Cardenals Assistents.
Mort del papa
[
modifica
]
El Cardenal Camarlenc proclama la mort del Papa.
Una vegada coneguda la mort del
papa
, el cardenal camarlenc es l'encarregat de verificar-la. Tradicionalment realitzava aquesta tasca colpejant amb suavitat el cap del Papa amb un petit martell de plata i pronunciant el seu
nom de pila
? no el papal ? tres vegades. Tambe es col·locava una espelma prop del nas del Pontifex i si la flama no es movia, el Cardenal Camarlenc constatava la mort del Bisbe de Roma. En la nova ordenacio establerta per la UDG el Camarlenc entra a les estances papals juntament amb el Mestre de les Celebracions Liturgiques Pontificies, els Prelats Clergues i el Secretari i Canceller de la
Cambra Apostolica
, i una vegada en l'habitacio del Papa el camarlenc s'agenolla en un coixi violeta, resa unes oracions per l'anima del difunt i, despres d'acostar-se al jac, descobreix el rostre del Pontifex i constata publicament la seva mort declarant: "El Papa realment ha mort". Igualment, la UDG no prohibeix continuar amb les tradicions esmentades. El Secretari de la Cambra Apostolica ha d'estendre llavors l'acta de la defuncio, requerint a la sala tambe la presencia de personal medic.
Immediatament despres de declarar oficialment la mort del Papa, el Secretari d'Estat lliura al camarlenc la matriu del segell de plom i l'
Anell del Pescador
?amb els quals son autenticades les Cartes Apostoliques? per a ser destruits en presencia del Col·legi de Cardenals, per tal d'evitar que es falsifiquin documents papals, sent tambe el camarlenc el responsable de segellar l'estudi i el dormitori del Papa. El personal que l'atenia pot seguir habitant en l'apartament papal nomes fins al moment de la seva sepultura, moment a partir del qual haura de ser evacuat i segellat completament fins que prengui possessio d'ell el nou Pontifex.
Correspon igualment al camarlenc comunicar la noticia de la defuncio del Papa al
Cardenal Vicari
per a l'Urbs ?perque ho notifiqui al poble de Roma?, aixi com al cardenal arxipreste de la Basilica Vaticana. El mateix camarlenc o el
Prefecte de la Casa Pontificia
han d'anunciar tambe la noticia al Dega del Col·legi Cardenalici. Aquest es el responsable de fer arribar la noticia a tots els cardenals del mon i de convocant-los a
Roma
. Tambe es tasca seva notificar-ho al Cos Diplomatic acreditat davant la Santa Seu.
Des de
Pius IX
el repic de les campanes de la
Basilica de Sant Pere del Vatica
s'han encarregat de fer publica la noticia de la defuncio dels papes. Si la defuncio (o abdicacio) del Papa es produix mentre s'esta celebrant un Sinode de Bisbes o fins i tot un
concili ecumenic
, aquests queden automaticament suspesos i no poden continuar per cap rao, encara que sigui gravissima, i molt menys procedir per si mateixos a l'eleccio d'un nou Papa. Es sempre necessari convocar el Col·legi de Cardenals.
Les Congregacions de Cardenals
[
modifica
]
Durant la Seu Vacant, els cardenals desenvolupen les seves funcions mitjancant dos tipus de comissions, anomenades "Congregacions": la Particular i la General.
Integren la
Congregacio Particular
el Cardenal camarlenc i tres cardenals "assistents" (un per l'orde dels
bisbes
, altre pel dels
preveres
i altre pels
diaques
escollits per sorteig entre els electors (es a dir, aquells que no han complert els 80 anys) arribats ja a
Roma
. Cada tres dies es procedeix a un nou sorteig per a renovar als cardenals assistents. La Congregacio Particular s'ocupa dels assumptes ordinaris de menor entitat que es vagin presentant durant la Seu Vacant. El que una Congregacio Particular hagi decidit, resolt o denegat no ho poden revocar les que es constitueixin els dies seguents, cessant en les seves funcions en el mateix moment que es tria un nou Papa.
La
Congregacio General
esta composta per la totalitat del
Col·legi Cardenalici
i esta en funcions fins al moment d'iniciar-se el conclave. Els cardenals electors tenen obligacio d'incorporar-se a la Congregacio General tan prompte com els sigui possible, una vegada coneguda la defuncio del Papa. En canvi, als no electors se'ls permet abstenir-se de participar-hi si aixi ho desitgen. Aquesta Congregacio s'ocupa dels assumptes mes importants que es vagin presentant i te tambe competencia per a revocar les disposicions d'una Congregacio Particular. Les seves trobades se celebren diariament i els presideix el cardenal dega. Una vegada iniciat el conclave, es tambe el dega qui presideix l'assemblea fins que surti triat un nou Papa. Les decisions es prenen per majoria, sempre mitjancant vot secret.
Les principals obligacions de la Congregacio General es refereixen a l'organitzacio de les exequies del difunt Papa, determinar la data d'inici del conclave (entre 15 i 20 dies des que va comencar la Seu Vacant), vetllar per la destruccio de l'Anell del Pescador i el
segell
de plom, designar dos eclesiastics de provada doctrina (normalment
frares
o
monjos
) perque els dirigeixin sengles meditacions sobre els problemes de l'Esglesia en el moment actual i aprovar les despeses necessaries des de la mort del Pontifex fins a l'eleccio del successor.
Exequies del papa
[
modifica
]
Correspon a la Congregacio de cardenals preparar tot el necessari per a les exequies del difunt Papa i fixar-ne el dia d'inici. En canvi, el que es refereix a la seva sepultura es competencia del Cardenal camarlenc ?despres de recaptar l'opinio dels responsables dels tres ordes del Col·legi Cardenalici- tret que el mateix Pontifex hagues disposat alguna cosa en vida. Els ultims papes han estat enterrats a la
cripta
de la
Basilica de Sant Pere del Vatica
, prop de la tomba de l'
apostol
Sant Pere
, pero podien haver-ho estat en qualsevol lloc. A la mort de
Joan Pau II
es va especular amb la possibilitat que hagues disposat ser enterrat a la
catedral de Cracovia
, seu de la qual havia estat bisbe.
Funeral de
Joan Pau II
l'any
2005
.
Els cardenals han de decidir, en primer lloc, el dia i hora del trasllat del cadaver a la Basilica Vaticana per a ser exposat a la veneracio dels fidels. Abans d'aquest moment, i una vegada preparat el cos del Papa, ha de ser dut a la
Capella Clementina
, en el
Palau Apostolic Pontifici
, per a la veneracio privada de la
Casa Pontificia
i dels Cardenals. Despres de la defuncio de Joan Pau II (
2005
) es calcula que entre dos i tres milions de persones van desfilar davant el seu cos ?exposat davant del
Baldaqui de Sant Pere
, a la Basilica Vaticana- per a rendir-li el seu ultim homenatge.
Les exequies del Papa duren nou dies consecutius ?denominats amb l'expressio llatina de
"novemdiales"
? a partir del dia de la Missa exequial, que presideix el Cardenal Dega. Previament es col·loquen les restes mortals en el feretre. A la seva finalitzacio es procedeix al seu trasllat al sepulcre i al soterrament.
A mes de les innombrables Misses ofertes en tot el mon pel pontifex mort, les exequies oficials preveuen nou celebracions eucaristiques a Roma, a carrec de diverses comunitats que representen la
universalitat de l'Esglesia
. L'ordre de les celebracions durant els
"novemdiales"
es aixi: el primer, cinque i nove dies es realitzen a la
Capella Papal
; el segon dia es destina als fidels de la Ciutat del Vatica; el tercer a l'Esglesia de Roma; la cambra als Capitols de les Basiliques Patriarcals; el sise a la
Curia Romana
; el sete a les
Esglesies Orientals
(o catolics de ritu oriental); el vuite als membres de l'
Institut de Vida Consagrada
.
Les normes de la UDG sobre la celebracio del conclave amplien per primera vegada l'ambit que transcorrera la vida dels Cardenals mentre duri l'eleccio del nou Papa. El proces electoral mateix es mante, com es tradicio, dintre dels limits de la
Capella Sixtina
, pero s'hi incorporen tant la
Casa de Santa Marta
, residencia vaticana de recent creacio, com les capelles per a les celebracions liturgiques, les arees per on han de desplacar-se els cardenals per a anar d'un punt a un altre, i fins i tot els mateixos jardins vaticans, on poden passejar i descansar. No obstant aixo, es mante vigent la prohibicio de tot contacte amb el mon exterior (televisio, premsa, radio, telefon, correspondencia, Internet…), i ningu no autoritzat pot acostar-se als cardenals o parlar amb ells mentre dura el conclave.
La
Universi Dominici Gregis
aclareix els motius d'aquesta reclusio cardenalicia: salvaguardar als electors de la indiscrecio aliena i dels intents d'afectar la seva independencia de judici i llibertat de decisio, aixi com garantir el recolliment que exigeix un acte tan vital per a l'Esglesia sencera.
El dia assenyalat per la Congregacio General de Cardenals (entre 15 i 20 despres de la defuncio del Pontifex), te lloc al mati una solemne missa votiva
"Pro Pontificem eligendo"
(per a l'eleccio del Pontifex), normalment presidida pel cardenal Dega, en la qual es demana a
Deu
que il·lumini les ments dels electors. Ja a la tarda, els cardenals, reunits a la
Capella Paulina
, s'encaminen en processo solemne a la Capella Sixtina ?a causa d'unes obres en curs, el conclave de 2005 va partir de la Capella de les Benediccions? cantant les
lletanies
dels Sants d'Orient i d'Occident. Un cop arribats a la Capella Sixtina, els electors entonen a l'unison el
Veni Creator
, oracio amb la qual s'invoca l'Esperit Sant, i procedeixen a prestar jurament solemne de guardar les normes que regeixen el conclave, de complir fidelment el ministeri en cas de ser escollits i de mantenir el secret de tot allo que es refereixi a l'eleccio del nou Pontifex.
Una vegada prestat el jurament, llegit conjuntament i ratificat de forma individual davant els
Evangelis
, el Mestre de les Celebracions Liturgiques Pontificies dona la solemne ordre de
"
Extra omnes!
"
(Fora tots!), indicant que tots els aliens al conclave han de sortir del recinte. Nomes romanen ell mateix i l'eclesiastic encarregat de predicar als Cardenals la segona de les meditacions sobre els problemes de l'Esglesia contemporania. Acabada aquesta, tant el predicador com el Mestre de les Celebracions han de sortir tambe. Les portes quedaran tancades i amb
Guardies suissos
protegint-les.
A partir d'aquest moment es pot procedir a la primera votacio (unica del dia) o ajornar-la fins a l'endema.
Desenvolupament de les votacions
[
modifica
]
El proces de votacio en el conclave es divideix en tres parts: pre-escrutini, escrutini propiament dit i post-escrutini.
Comenca la fase de
preescrutini
quan, abans de cada sessio de votacions (diariament hi ha dues sessions, una al mati i una altra a la tarda, amb dues votacions en cadascuna, excepte resultat positiu en la primera), l'ultim Cardenal Diaca extreu per sorteig public els noms de tres escrutadors, tres infermers i tres revisors. Es distribuixen llavors als Electors dues
paperetes
de forma rectangular, que duen impresa la frase: "
Eligo in Summum Pontificem
" (trio com a Summe Pontifex), i sota un espai en blanc per al nom de l'escollit. Els cardenals han d'escriure'l amb lletra clara, pero el mes anonima possible. Si s'escriu mes d'un nom el vot es declarat nul.
La fase d'
escrutini
propi s'inicia quan cada Cardenal, per ordre de precedencia, havent doblegat dues vegades la seva papereta de vot, la duu enlaire fins a l'altar, davant del qual estan els Escrutadors i sobre el qual s'ha col·locat una urna coberta amb un plat per a recollir els vots. Una vegada alli, el Cardenal votant pronuncia en veu alta el jurament: "Poso per testimoni Crist Senyor, el qual em jutjara, que dono el meu vot a qui, en presencia de Deu, crec que ha de ser escollit". Diposita llavors la papereta en el plat i amb aquest la introdueix a l'urna, s'inclina davant l'altar i retorna al seu lloc. Si un Cardenal ?malalt o ancia? no pot acostar-se fins a l'altar, un Escrutador s'acosta a ell, recull el seu jurament i el seu vot i s'encarrega de dipositar la papereta a l'urna. Si la seva malaltia l'obliga a romandre a la Casa de Santa Marta, son llavors els infermers els quals acudeixen a recollir el seu vot seguint un procediment similar al descrit.
El
post-escrutini
el porten a terme els tres Cardenals Escrutadors, escollits a l'atzar, que comptabilitzen davant de tots els Electors els vots recollits. Si el nombre de vots es diferent del de votants, es cremen les paperetes i es repeteix la votacio. Els noms dels votants es van anotant en una relacio, mentre que els vots comptabilitzats es van cosint amb agulla i fil per a mantenir-los units. A continuacio, els tres Revisors supervisen les notes dels Escrutadors i revisen els vots, per a assegurar-se que aquells han complert correctament la seva comesa.
Si cap dels candidats obte la majoria de dos tercos, conclosa cada sessio (dues votacions) es cremen en una estufa les paperetes dels vots juntament amb les notes dels Escrutadors. S'agreguen substancies quimiques al foc perque el fum sigui negre i indiqui una eleccio sense exit.
La UDG estableix que tot resultat ha de ser registrat en una acta, que s'arxiva al Vatica i que no pot obrir-la ningu fins despres de transcorrer 50 anys.
El conclave dura tot el temps que sigui necessari. No obstant aixo, hi ha establerts periodes de descans i col·loqui si no s'arriba a acord (dia 5e, tarda del 7e i tarda del 9e), amb una exhortacio del Cardenal Dega. Arribats al dia 11e si s'aprova aixi per majoria absoluta dels Electors, es pot optar per dues solucions de compromis: o rebaixar la majoria de vots requerida dels dos tercos a la
majoria absoluta
, o votar a un dels dos candidats mes votats en l'escrutini precedent i triar el que obtingui la majoria absoluta. En cap cas es preveu l'abstencio dels Electors.
Eleccio i acceptacio
[
modifica
]
Aconseguida la majoria necessaria en qualsevol votacio, el candidat triat ha d'expressar immediatament la seva acceptacio o no del ministeri. L'ultim dels Cardenals Diaques convoca a la
Capella Sixtina
el Secretari del
Col·legi Cardenalici
i al
Mestre de les Celebracions Liturgiques Pontificies
. Presents aquests, el Cardenal Dega o el que li segueixi en ordre i antiguitat demana el consentiment a l'escollit amb la seguent pregunta:
"Acceptasne electionem de te canonice factam in Summum Pontificem?"
(Acceptes la teva eleccio canonica com a Summe Pontifex?) El rumor que, des del cas de la
papessa Joana
al segle
ix
, l'electe esta sotmes a un ritual per a verificar la seva masculinitat que s'acaba amb la
locucio llatina
testes habet et bene pendentes
es mes que probablement una llegenda.
[1]
Si el candidat electe dona el consentiment, se li pregunta llavors:
"Quo nomini vis vocari?" (Amb quin nom vols anomenar-te?)
El nou Papa indica el
nom que ha escollit
amb aquestes paraules:
"Vocabor N."
(M'anomenare N.) [per exemple:
"Vocabor Ioannes Paulus II."
, M'anomenare Joan Pau II.]. Llavors el Mestre de les Celebracions, en funcions de notari, aixeca acta de l'acceptacio del nou Pontifex i del seu nom.
En el cas gens frequent que l'escollit no sigui un dels Cardenals presents o, fins i tot, que no resideixi a la ciutat de Roma, s'avisa al Substitut de la Secretaria d'Estat, el qual s'encarregara que l'escollit com a nou Papa arribi al
Vatica
com mes aviat millor, tot evitant absolutament que se n'assabentin els mitjans de comunicacio. Una vegada arribat al conclave, el Cardenal Dega convocara la resta dels electors a la Capella Sixtina per a procedir al mateix ritual d'acceptacio. Si l'escollit accepta i no es
bisbe
, el Cardenal Dega l'ordenara immediatament com a tal.
A partir del moment de l'acceptacio ?i ordenacio, si escau? l'escollit passa a ser
Bisbe de Roma
,
Papa
i Cap del Col·legi Episcopal, i en aquest mateix moment adquireix la plena i suprema potestat sobre l'
Esglesia universal
. Els Cardenals s'acostaran llavors a ell per torn per a expressar-li el seu respecte i obediencia, i tambe podran acostar-se a ell el Substitut de la Secretaria d'Estat, el Secretari de les Relacions amb els Estats (una especie de Ministre d'Afers exteriors vatica), el Prefecte de la Casa Pontificia i qualsevol altre que hagi de tractar amb el nou Pontifex assumptes necessaris en aquest moment.
La primera benediccio "urbi et orbi"
[
modifica
]
Proclamacio de l'
Habemus Papam
l'any 1415
Despres d'haver acceptat la seva eleccio el nou Papa es conduit pel
cardenal
camarlenc
i el Mestre de les Celebracions Pontificies a la sagristia de la Capella Sixtina, anomenada comunament "Sala de les llagrimes", ja que sembla que tots els escollits, sense excepcio, ploren alli en relativa intimitat davant la magnitud de la responsabilitat que acaben d'assumir. A la sala es troben tres maniquins amb sotanes blanques de diverses grandaries: gran, mitjana i petita, que la sastreria romana Gammarelli s'encarrega de confeccionar des del segle
xviii
. En cas que sigui necessari, un equip de religioses fan els arranjaments pertinents. Tambe hi ha a ma un barber per si el Papa necessita un afaitat abans de presentar-se davant el poble.
Despres de la manifestacio del respecte dels cardenals, es canta un
Te Deum
, oracio de solemne accio de gracies a Deu. Immediatament el cardenal protodiaca, el primer d'aquest ordre entre els Cardenals, es dirigeix a la balconada principal de la Basilica de Sant Pere del Vatica. Alla fara public l'anunci de l'eleccio amb l'
Habemus Papam
.
Pocs instants despres el nou Papa, precedit per la creu processional i pels primers dels Cardenals entre els ordres dels Bisbes, Preveres i Diaques, surt a la balconada i des d'alli saluda al poble amb les primeres paraules del seu pontificat. A continuacio imparteix la benediccio apostolica
"
Urbi et orbi
"
("per a la ciutat i per al mon"), que des d'aquell moment oficiara tan sols per
Nadal
i per
Pasqua
.
Missa d'Inauguracio del Pontificat
[
modifica
]
Encara que des del mateix moment de la seva acceptacio -i consagracio episcopal, en cas de ser necessaria- l'escollit es el veritable Papa, el Pontificat s'inaugura de manera oficial amb una
missa
solemne que se celebra als pocs dies de finalitzar el conclave, normalment a l'esplanada de la
basilica de Sant Pere del Vatica
. En aquesta celebracio el nou Papa es investit dels seus nous simbols: el seu
pal·li
i el seu
Anell del Pescador
. La
tiara pontificia
, la triple corona papal, no es utilitzada des del papa
Pau VI
, quan aquest papa va rebutjar els poders terrenals que simbolitzava. Avui, cada Papa decideix si es coronat o no, pero Benet XVI va renunciar a la tiara fins i tot per al seu escut heraldic, en el qual va ser substituida per una simple mitra de bisbe.
Tambe en data immediata el nou Pontifex haura de prendre possessio de la
Basilica de Sant Joan del Latera
, que es la catedral de Roma i que es considera cap i mare de totes les altres esglesies del mon.
L'escut d'armes
[
modifica
]
Escut del
Papa Francesc
Es tradicio que cada Papa tingui el
seu escut d'armes
. Cada escut d'armes es personal i el dissenya cada Pontifex al seu gust. No obstant aixo, sempre apareixen les Claus del Cel lliurades a Sant Pere i la Tiara Papal (encara que
Benet XVI
va col·locar una
mitra
amb tres bandes en lloc de la tiara en el seu). L'escut d'armes es mostrat al mon pel diari Vatica
L'Osservatore Romano
, que el publica. Tambe ha de dibuixar-se per ser arxivat a la Biblioteca Vaticana. El Papa segellara les seves cartes apostoliques, encicliques i escrits amb la matriu del seu escut i tambe aquest sera brodat en les seves sotanes i gravat en els anells dels Cardenals.
- ↑
Eamon Duffy,
Saints & sinners: a history of the popes
, Yale University Press, pagines 157 i158,
ISBN 9780300115970
(en catala: Sants i pecadors, una historia dels papes)
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Pre-1059
| | |
|---|
| segle XI
| |
|---|
| segle XII
| |
|---|
| segle XIII
| |
|---|
| segle XIV
| |
|---|
| segle XV
| |
|---|
| segle XVI
| |
|---|
| segle XVII
| |
|---|
| segle XVIII
| |
|---|
| segle XIX
| |
|---|
| segle XX
| |
|---|
| segle XXI
| |
|---|
|