 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
El
comtat de Tusculum
fou una jurisdiccio senyorial del centre d'
Italia
, amb capital a la ciutat de
Tusculum
. Fou dominat per la familia dels Teofilactes, mes tard coneguts com a
Colonna
, que van adoptar el titol comtal a la segona meitat del segle
x
, i que per sis cops van assolir el tron pontifici.
L'origen de la familia es Teofilacte I. Alberic I probablement mai no va existir (Alberic II portava aquest nom perque era fill d'Alberic I de
Spoleto
i
Camerino
). Teofilacte nomes va tenir tres filles i el va succeir el seu net Alberic II, pero per uns anys el poder efectiu va estar en mans de la mare Mariozza, fins que Alberic es va revoltar el
932
i va assolir el govern empresonant a la seva mare. A la seva mort els
Crescenzi
van prendre el poder a Roma i a Tusculum i altres possessions el va succeir el seu fill Gregori I de Tusculum, que va prendre el poder a Roma el
1001
pero el va perdre el
1002
, i va morir abans del
1012
. El 1015 el seu fill Roma de Tusculum havia assolit el poder a Roma i el 1024 fou Papa (Joan XIX) i va reunir els dos poders (
1024
), pero el comtat havia passat a son germa Alberic III de Tusculum que tambe fou senador de Roma.
Alberic III va morir el
1044
i el va succeir el seu fill Gregori II de Tusculum. Aquest va morir el
1058
i el va succeir el seu fill Gregori III de Tusculum que va morir, probablement molt vell, el
1126
, havent mort abans (vers el
1077
) el seu fill Tolomeu I, per la qual cosa la successio va recaure en el net (fill de Tolomeu I), Tolomeu II de Tusculum, que fou prefecte de Roma el
1116
i va morir el
1153
. El van succeir els seus fills Raino (Rayno), al qual el seu pare havia donat com a ostatge el
1137
, i del qual no se sap res; Jorda (Giordano) que governa fins a la seva mort el
1167
; i Jonatan de Tusculum (Gionata) que va jurar fidelitat al Papa el
9 de juliol
de
1155
, i va morir vers el
1170
; el seguent comte fou Joan de Tusculum, fill de Jorda, sota el govern del qual Tusculum fou destruida. Al segle
xii
els teofilactes van entrar amb guerra amb el Papa, i les forces pontificies van acabar ocupant i destruint
Tusculum
el
1191
amb el consentiment de l'Emperador.
Comtes de Tusculum
[
modifica
]
Papes de la familia dels comtes de Tusculum
[
modifica
]
- Sergi (Papa
Sergi III
904-911), cosi de Teofilacte I
- Joan (Papa
Joan XI
931-935), fill de Mariozza i el Papa Sergi III
- Octavia (Papa
Joan XII
955-964), fill d'Alberic II i germa de Gregori I
- Teofilacte II (Papa
Benet VIII
1012-1024), fill de Gregori I i germa d'Alberic III i del Papa Joan XIX
- Roma (Papa
Joan XIX
1024-1032), fill de Gregori I i germa d'Alberic III i del Papa Benet VIII
- Teofilacte III (Papa
Benet IX
1033-1046), fill d'Alberic III i germa de Gregori II
Recorregut historic dels comtes
[
modifica
]
Els comtes de Tusculum van ser els nobles seculars mes poderosos en el Laci, prop de Roma, en l'actual Italia, entre el segle
x
i segle
xii
. Diversos papes i un antipapa al segle
xi
procedien de les seves files. Ells van crear i perfeccionar la formula politica de la noblesa-papat, on el Papa estava disposat a ser elegit nomes de les files dels nobles romans. La
pornocracia
, el periode d'influencia de poderosos membres femenins de la familia tambe va influir en la historia papal.
Els comtes de Tusculum van romandre arbitres de la politica romana i la religio de mes d'un segle. A mes de la influencia del Papa, van desplegar representants laics a traves dels consolats i el Senat. Tradicionalment eren pro-
romans d'Orient
i antialemanys en la seva afiliacio politica.
Despres de
1049
, el papat tuscula va arribar a la seva fi amb el nomenament del Papa Lleo IX. De fet, el papat tuscula va ser en gran part responsable de la reaccio coneguda com la
reforma gregoriana
. Els esdeveniments posteriors (des de
1062
en endavant), van confirmar un canvi en la politica regional com els comptes fent costat amb els emperadors del
Sacre Imperi Roma
contra la Roma dels reformadors. En
1059
el decret papal (reforma electoral) del Papa Nicolau II va establir noves regles per a l'eleccio papal, per tant posar fi a la formula noblesa-papat.