El
comtat de Pallars Jussa
sorgi de la divisio del
comtat de Pallars
entre els fills del comte
Sunyer I de Pallars
, mort el
1011
:
Ramon IV de Pallars Jussa
(
1011
-
1047
) i
Guillem II de Pallars Sobira
(
1011
-
1035
)
El comtat de Pallars Jussa comprenia la vall del
Flamisell
, la vora esquerra de la
Noguera Ribagorcana
i territoris de
La Pobla de Segur
, fent frontera amb el territori de domini arab de la
conca de Tremp
.
El comtat durant el segle
xi
[
modifica
]
Ramon IV de Pallars Jussa
, primer comte de Pallars Jussa, es casa en primeres nupcies amb
Major de Castella
, que era parenta proxima seva. Per aquesta rao, el matrimoni fou anul·lat, i es marida per segon cop
[1]
amb Ermessenda. Aquesta parella fruita tres fills: Sunyer, Ricarda i Ramon, que seria el futur comte
Ramon V de Pallars Jussa
.
Ramon V de Pallars Jussa
va esdevenir comte el 1047, i ho fou fins al 1098. Fou un comte feble, pel costat de llevant i sud superat per l'emprenedor
Arnau Mir de Tost
, que des del comtat d'Urgell arrabassa als sarrains tota la
Conca Della
, i pel nord, constantment assetjat pel seu cosi,
Artau I de Pallars Sobira
. Es casa el
1056
amb
Valenca
, filla d'
Arnau Mir de Tost
i
Arsenda d'Ager
, accio que el reforca considerablement. Els seus fills,
Arnau Ramon
,
Pere Ramon
i
Bernat Ramon
, foren tots tres comtes de Pallars Jussa. Els dos primers, en condomini. El tercer, a partir del 1113, despres de la mort de tots dos, com s'exposa mes endavant.
Crisi del poder comtal
[
modifica
]
El Pallars Jussa, on, cap a l'any
1000
, s'havia desplacat el centre economic del
Pallars
(per la seua facilitat en els conreus), al voltant sobretot de
La Pobla de Segur
i de
Tremp
, era una zona rica i amb possibilitats d'expansio pel
Montsec
, la frontera amb el
califat cordoves
; tanmateix, aquestes expectatives es frustraren perque
Ramon IV de Pallars Jussa
negligi la lluita contra els
sarrains
deixant-la en mans del baro urgellenc
Arnau Mir de Tost
, i aixi, queda encerclat entre el
comtat de Pallars Sobira
, la
Ribagorca
i el
comtat d'Urgell
. El fill i successor de
Ramon IV de Pallars Jussa
,
Ramon V de Pallars Jussa
(
1047
-
1098
), fou feble davant dels atacs del seu cosi
Artau I de Pallars Sobira
(
1049
-
1081
), dels
comtes d'Urgell
i del clan nobiliari dels Vallferrera.
La revolucio feudal
[
modifica
]
Al Pallars, durant el segle
xi
, la destruccio violenta del poder comtal pels nobles revoltats va desenvolupar-se arran dels atacs militars dirigits contra
Ramon V de Pallars Jussa
(
1047
-
1098
), pel seu cosi Artau I de Pallars Sobira (
1049
-
1081
) i pel comte
Ermengol III
d'Urgell, amb ambicions sobre la regio de la Conca de Tremp, per aixi controlar la frontera amb l'
emirat de Larida
.
Com que la part jussana era la regio mes rica i mes poblada del territori, els nobles del
Pallars Sobira
, area pobra i muntanyosa, volien enderrocar el poder comtal per imposar el seu ban a les terres baixes; Artau I, doncs, en la seva guerra contra Ramon V, actua no pas com a titular de la
potestas
comtal, sino com a cabdill dels nobles feudals, l'objectiu dels quals sempre era cometre actes de pillatge contra les comunitats rurals i arrabassar-los els seus drets de franquesa o d'immunitat.
L'accio combinada d'Artau I, els nobles del Pallars Sobira i Ermengol III posa
Ramon V
en una situacio critica, ja que perde la majoria de les seves fortaleses i, fins i tot, la seva capital, Segur, aleshores, al Pallars Jussa mateix; molts nobles aprofitaren l'extrema feblesa del comte per fer-li renunciar als seus drets sobre ells, imposant-li la concertacio de
convenientiae
, en que Ramon V es prohibia d'entrar a fortaleses que ell mateix havia concedit en feu als seus nobles, alguns dels quals, com els Vallferrera, arribaren a trair-lo passant-se a Artau I.
Al final, pero, quan el poder de Ramon V semblava del tot anihilat, el comte de Pallars Jussa va aconseguir restablir, en part, la seva autoritat gracies a l'ajut militar dels sarrains, segurament abans de la mort d'Artau I (
1081
). La pau va mantenir-se, ja que, segons consta a les fonts de l'epoca,
Artau II de Pallars Sobira
(
1081
-
1124
), fill i successor d'Artau I, no guerreja contra els comtes de Pallars Jussa.
El comtat durant el segle
xii
[
modifica
]
El
1055
,
Ramon V de Pallars Jussa
acorda casar-se amb
Valenca
, filla d'
Arnau Mir de Tost
i
Arsenda d'Ager
, la qual hauria aportat en dot el domini de tota la Conca de Tremp; els seus fills -
Pere Ramon I de Pallars Jussa
(
1098
-
1113
) i
Arnau Ramon I de Pallars Jussa
(
1098
-
1111
)- regiren el comtat en cogovern; a la seva mort, els succei el seu germa
Bernat Ramon I de Pallars Jussa
(
1112
-
1124
), el qual va col·laborar en les campanyes del comte
Ramon Berenguer III
de
Barcelona
contra la ciutat arab de
Lleida
i potser va morir en la
Batalla de Corbins
(
1124
); el succei el seu nebot
Arnau Mir de Pallars Jussa
(
1124
-
1174
), fill d'Arnau Ramon I.
Al Pallars Jussa, el comte Arnau Mir (
1124
-
1174
) s'havia mogut en l'orbita del rei
Alfons el Bataller
d'
Arago
, i, despres de la retirada de
Ramir II el Monjo
(
1137
), en les negociacions en que havia pres part, va ser un fidel aliat de
Ramon Berenguer IV
-participa en les expedicions d'
Almeria
,
Lleida
i
Tortosa
- i, despres, d'
Alfons I el Cast
, que li confia la ciutat de
Fraga
en recompensa als seus serveis: Arnau Mir havia signat com a testimoni la carta de poblacio de Lleida (gener de
1150
), aixi com el
tractat de Tudellen
(gener del
1151
), el testament de Ramon Berenguer IV (octubre de
1162
) i l'escriptura de cessio del
Regne d'Arago
per
Peronella d'Arago
a Alfons el Cast. Vers
1161
, el comte Arnau Mir va impulsar la fundacio de
Vilanova de Pallars
o
Palau de Noguera
, localitat a la qual atorga una carta de franquicies el
1168
.
El fill i successor d'Arnau Mir,
Ramon VI de Pallars Jussa
(
1174
-
1177
), ignora la disposicio testamentaria del seu pare de reconeixer l'alta senyoria de l'
orde de l'Hospital
sobre el Pallars Jussa.
L'annexio del comtat a Barcelona
[
modifica
]
Ramon VI es va morir deixant una unica hereva, la seva filla
Valenca de Pallars Jussa
, posada sota tutela d'Alfons el Cast. Al seu torn, pero, Valenca va morir sense fills, i el comtat passa a
Dolca de So
, filla de Bernat Ramon I i, doncs, cosina germana d'Arnau Mir, la qual, el
1192
, feu donacio del comtat a Alfons el Cast.
Comtes de Pallars Jussa (segles
xi
i
xii
)
[
modifica
]
Bibliografia
[
modifica
]