El
comtat de Nimes
fou una jurisdiccio feudal d'
Occitania
, sorgida despres del
754
quan la ciutat de
Nimes
va passar als
carolingis
.
El
751
s'esmenta com a comte de Nimes a
Ansemond
que amenacat per
Waifre d'Aquitania
i no rebent ajut del vali sarrai del que depenia, va entregar la ciutat (i altres) als francs que el van confirmar com a comte. Va morir al segon setge d'Arbuna (
Narbona
) el
754
. No se'n coneix el successor. La seva vidua Cauna va morir vers el 756 en una sedicio que probablement fou una reaccio dels senyors gots locals favorables als musulmans pero que degueren ser derrotat perque la vila va restar en poder dels francs. Degue ser llavors quan el rei Pipi va enviar un comte franc de nom Radulf que va governar els comtats de Nimes i d'Uzes. En aquest temps el comtat no era hereditari i els reis nomenaven als comtes entre families nobles sovint amb vincles locals per matrimonis o per possessio de terres.
Al
segle
ix
el comtat formava part del conjunt d'honors de la
Septimania
, sovint tots a les mateixes mans que els
comtats catalans
.
El
872
va ser donat al comte de
Tolosa
Bernat, que fou assassinat el
877
. El
886
apareix com a comte el seu nebot Ramon II fins al
918
i co-comte fins al
924
, succeit pel seu germa i co-comte (
918
-
924
) Ermengol de Roergue (924-940) i pel seu fill Ramon Pons I de Tolosa (
924
-
950
). Ramon (III co-comte de Tolosa i comte d'Albi), fill de Ramon Pons, fou co-comte de
950
al
972
i el va succeir el seu germa
Guillem Tallaferro
(III de Tolosa) del
972
al
1037
, que per un conveni amb el seu parent el comte de Roergue,
[a]
es van repartir el comtat de Nimes (i la part assignada a Tolosa va ser anomenada comtat de Sant Geli per estar centrada al monestir d'aquest nom). A Guillem Tallaferro el va succeir el seu fill Pons (
1037
-
1060
) i a aquest el seu fill
Guillem de Sant Geli
a Tolosa i Sant Geli, pero el 1064 va heretar Roergue, Nimes, i els titols i drets de Carci i d'Albi, que despres van passar al fill
Ramon de Sant Geli
(
1088
-
1105
) comte de Nimes i Sant Geli (i tambe de Tolosa i altres dependencies), el qual va marxar a les Croades i el seu fill Alfons Jorda que va ser batejat al
riu Jorda
, va ser comte de Nimes-Sant Geli i de Tolosa i comtats vinculats del
1105
(amb dos anys) fins al seu assassinat el
1148
. Els seguents comtes de Nimes i Sant Geli foren tambe comtes de Tolosa (
Ramon
1148
-
1195
i
Ramon el Vell
1195
-
1215
). El
1215
el comtat de Nimes i Sant Geli va ser ocupat per
Simo de Montfort
.
Recuperat per
Ramon VI el Jove
, en el conveni de
1229
el comte de Tolosa va cedir el comtat de Nimes a
Blanca de Castella
, i a la seva mort va passar al fill Alfons de Poitiers comte de Tolosa, amb qui va quedar incorporat a la corona francesa al morir sense successio (1271).
A Nimes va existir tambe un vescomtat amb el mateix nom. Vegeu
Vescomtat de Nimes
Llista de comtes de Nimes
[
modifica
]
El 924 el comtat de Nimes i la marca de Septimania o Gotia va quedar en indivis entre la branca de Roergue i la de Tolosa
.
- Branca de Roergue
- Branca de Tolosa
Repartiment del comtat per un conveni entre el comte Ramon III de Roergue, una part del comtat de Nimes esdevingue el comtat de Sant Geli despres de l'any 972 i abans del 1008/1010
.
- Comtes de Sant Geli
- Comtes de Nimes de la casa dels comtes de Roergue
Successio en la branca dels Roergue comtes de Tolosa
- ↑
A l'Enciclopedia Catalana,
[1]
per raons desconegudes, a Guillem Tallaferro se l'esmenta com a Guillem IV i a Guillem IV de Tolosa com a Guillem V
- ↑
El seu ordinal depen de si es compta a Ramon Ponc com a Ramon Ponc I o com a Ponc I.
Bibliografia
[
modifica
]
- GEC, vol. 22, pag. 402-403, genealogia de la dinastia roergata de la casa de Tolosa
- Genealogia