한국   대만   중국   일본 
Compassio - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Compassio

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Part de la serie d'
Emocions
  • Vegeu aquesta plantilla
Una mostra de compassio.

La compassio , concepte procedent del terme cristia en llati compassi? , format per com- ('amb') i passi? ('patiment'), es un sentiment mitjancant el qual hom comparteix el sofriment d'altri. [1] A diferencia de la pietat o de l'empatia , la compassio implica sovint el desig d'ajudar, la voluntat d'implicar-se per tal d'alleugerir la pena de l'altre. [2] [3] [4]

Es considerada per gairebe totes les principals tradicions religioses i per altres corrents de pensament com una de les mes grans virtuts . [5] [6] [7] Altres virtuts que harmonitzen amb la compassio inclouen la paciencia , la saviesa , la bondat , la perseveranca , la calidesa i la resolucio. Sovint, encara que no inevitablement, es el component clau de l'altruisme . La diferencia entre la simpatia i la compassio es que el primer respon al sofriment dels altres amb dolor i preocupacio, mentre que el segon respon amb calidesa i cura. [8] Un article de Clinical Psychology Review suggereix que "la compassio consta de tres etapes: notar, sentir i respondre". [9]

Es considera una emocio que barreja amor i tristesa i, per tant, un sentiment compost i no basic. Pot minvar per exces d'exposicio al patiment alie, llavors la persona s'immunitza per no patir massa, es un fenomen observat a certes professions socials. Igualment, disminueix si els sofrents son molt nombrosos i es tornen anonims. [10] En canvi, augmenta quan la persona que pateix es propera o individua.

Psicologia [ modifica ]

Connexio [ modifica ]

La compassio s'ha associat i s'ha investigat en els camps de la psicologia positiva i la psicologia social. [11] La compassio es un proces de connexio mitjancant la identificacio amb una altra persona. Aquesta identificacio amb els altres a traves de la compassio pot conduir a una major motivacio per fer alguna cosa en un esforc per alleujar el patiment dels altres.

Paul Ekman descriu una "taxonomia de la compassio" que inclou: reconeixement emocional (coneixer com se sent una altra persona), ressonancia emocional (sentir emocions que sent una altra persona), connexio familiar (cuidador-fill), compassio global (estendre la compassio a tothom en el mon), la compassio sensible (compassio estesa a altres especies) i la compassio heroica (compassio que comporta un risc). [12]

Ekman tambe distingeix la compassio proximal (es a dir, en el moment) de la compassio distal (es a dir, predir el futur; previsio afectiva): "... te implicacions en termes de com fomentem la compassio. Tots estem familiaritzats amb la compassio proximal: algu cau al carrer, i l'ajudem a aixecar-se, aixo es la compassio proximal: on veiem algu que ho necessita i l'ajudem, pero, quan deia als meus fills: "Poseu-vos el casc", aixo es una compassio distal, prevenir el dany abans que es produeixi. I aixo requereix un conjunt d'habilitats diferents: requereix previsio social, anticipar el dany abans que es produeixi i intentar prevenir-lo, crec que es molt mes susceptible a les influencies educatives." [13] La compassio distal tambe requereix una presa de perspectiva . [13]

La compassio s'associa amb resultats psicologics, com ara l'augment de la consciencia i la regulacio de les emocions. [14]

Tot i que l'empatia te un paper important a l'hora de motivar la cura dels altres i de guiar el comportament moral, la investigacio de Jean Decety demostra que aixo esta lluny de ser sistematic o independent de la identitat social dels objectius, les relacions interpersonals i el context social. Proposa que la preocupacio empatica (la compassio) ha evolucionat per afavorir els familiars i els membres d'un mateix grup social, pot esbiaixar la presa de decisions socials en valorar un sol individu sobre un grup d'altres, i aixo pot entrar en conflicte frontalment amb els principis d'? equitat i justicia . [15]

Fatiga [ modifica ]

Les persones amb mes capacitat o responsabilitat per empatitzar amb els altres poden estar en risc de patir "fatiga per compassio", tambe anomenada "estres traumatic secundari". Exemples de persones amb risc de fatiga per compassio son aquelles que dediquen un temps important a respondre a la informacio relacionada amb el patiment dels altres sense guardar un equilibri. [16] No obstant aixo, investigacions mes recents de Singer i Ricard suggereixen que la manca d' una tolerancia adequada a l'angoixa fa que la gent es cansi de les activitats relacionades amb la compassio. [17] Les persones amb risc de fatiga per compassio solen mostrar aquests quatre atributs clau: disminucio de la resistencia i/o energia, disminucio de la capacitat empatica, impotencia i/o desesperanca i esgotament emocional. [18] Les habilitats d'afrontament negatives tambe poden augmentar el risc de desenvolupar fatiga per compassio. [19]

La practica de la compassio sense jutjar pot prevenir la fatiga i l'esgotament . [20] Alguns metodes que poden ajudar les persones a curar la fatiga de la compassio inclouen l'activitat fisica, menjar aliments saludables amb cada apat, bones relacions amb els altres, gaudir d'interaccionar amb els altres de la comunitat, escriure un diari amb frequencia i dormir prou cada dia. [21] La practica de l'atencio plena i l'autoconeixement tambe ajuda amb la fatiga de la compassio. [22]

Condicionants [ modifica ]

El psicoleg Paul Gilbert proporciona factors que poden reduir la probabilitat que algu estigui disposat a ser compassiu amb un altre. Aquests inclouen (menys): simpatia, competencia, merits, capacitat empatica; competitivitat autocentrada, ansietat-depressio, aclaparament; i inhibidors en estructures i sistemes socials. [23]

L'esvaiment de la compassio es la tendencia de les persones a experimentar una disminucio de l'empatia a mesura que augmenta el nombre de persones que necessiten ajuda. El terme va ser encunyat pel psicoleg Paul Slovic. [24] Es un tipus de biaix cognitiu que les persones fan servir per justificar la seva decisio d'ajudar o no, i per ignorar certa informacio. [25]

En un examen de la regulacio motivada de la compassio en el context de crisis a gran escala, com ara els desastres naturals i els genocidis, la investigacio va establir que la gent tendeix a sentir mes compassio per les victimes identificables individuals que les victimes anonimes o grans masses de victimes. [26] La gent nomes mostra menys compassio per moltes victimes que per les victimes individuals de desastres quan esperen incorrer en un cost economic per ajudar. Aquest col·lapse de la compassio depen de tenir la motivacio i la capacitat de regular les emocions. [27] Les persones son mes propenses a oferir ajuda a un cert nombre de persones necessitades si aquest nombre s'acosta mes al nombre total de persones necessitades. [28] La gent se sent mes compassiu cap als membres d'una altra especie com mes recentment la nostra especie i la seva tenien un avantpassat comu. [29]

Neurobiologia [ modifica ]

Olga Klimecki ( et al. ), va trobar arees d'activacio cerebral fMRI diferencials (no solapades) pel que fa a la compassio i l'empatia: la compassio es va associar amb l'escorca orbitofrontal, l'escorca cingulada anterior i el nucli estriat ventral. L'empatia, en canvi, es va associar amb el lobul de l'insula i l'escorca cingulada (aMCC). [30]

En un estudi realitzat per James Rilling i Gregory Berns, neurocientifics de la Universitat Emory , es van registrar les activitats cerebrals dels subjectes mentre ajudaven algu que ho necessitava. Es va trobar que mentre els subjectes realitzaven actes compassius, s'activaven el nucli caudat i les regions cingulars anteriors del cervell, les mateixes arees del cervell associades amb el plaer i la recompensa. Una regio del cervell, l'escorca cingular anterior subgenual/ prosencefal basal, contribueix a l'aprenentatge del comportament altruista, especialment en aquells amb trets d'empatia. [31] El mateix estudi va mostrar una connexio entre donar a la caritat i la promocio del vincle social i la reputacio personal. [32]

La compassio pel dolor social en altres es va associar amb una forta activacio a la part interoceptiva, inferior/posterior d'aquesta regio, mentre que la compassio pel dolor fisic en altres implicava una activitat intensificada a la part exteroceptiva, superior/anterior. La compassio pel dolor social va activar aquesta seccio superior/anterior, en menys mesura. L'activitat a l'insula anterior relacionada amb la compassio pel dolor social va assolir el seu maxim mes tard i va aguantar mes temps que l'associada amb la compassio pel dolor fisic. [33] Les emocions de compassio cap als altres afecten l'? escorca prefrontal , l'escorca frontal inferior i el mesencefalic . [33] Els sentiments i els actes de compassio estimulen arees conegudes per regular l'homeostasi , com la insula anterior , el cingulat anterior, el mesencefal , l' escorca insular i l' hipotalem , donant suport a la hipotesi que les emocions socials utilitzen alguns dels mateixos dispositius basics implicats en altres emocions. [34]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Diccionari de la llengua catalana ≫. Arxivat de l' original el 2021-10-27. [Consulta: 23 marc 2021].
  2. ↑ ≪ Es la compassio el mateix que l'empatia o l'altruisme? | Itae Psicologia ≫, 30-03-2020. [Consulta: 23 marc 2021].
  3. ↑ ≪ Compassion Definition | What Is Compassion ≫ (en angles). Arxivat de l' original el 2023-07-03. [Consulta: 3 juliol 2023].
  4. ↑ ≪ Compasion - Que es, caracteristicas, importancia y ejemplos ≫ (en castella). [Consulta: 5 juliol 2023].
  5. ↑ Drake-Brockman , Tom. Christian Humanism: the compassionate theology of a Jew called Jesus . Sydney: Denis Jones and associates, 2012. ISBN 9780646530390 .  
  6. ↑ ≪ University of Southern California ≫. Usc.edu. Arxivat de l' original el 2009-02-21. [Consulta: 2 juny 2014].
  7. ↑ ≪ Significado de Compasion ≫ (en castella). Arxivat de l' original el 2023-07-05. [Consulta: 5 juliol 2023].
  8. ↑ Reddy, Nanda Kishore . Ethics, Integrity and Aptitude . McGraw-Hill Education, 2015, p. 146. ISBN 978-93-5134-236-6 .  
  9. ↑ Strauss , Clara; Lever Taylor , Billie; Gu , Jenny; Kuyken , Willem; Baer , Ruth Clinical Psychology Review , 47, July 2016, pag. 15?27. DOI : 10.1016/j.cpr.2016.05.004 . ISSN : 0272-7358 . PMID : 27267346 [Consulta: free].
  10. ↑ Lee, Seyoung; Feeley, Thomas Hugh (2016). "The identifiable victim effect: a meta-analytic review". Social Influence . 11 (3): 199?215.
  11. ↑ Jazaieri , Hooria; Jinpa , Geshe Thupten; McGonigal , Kelly; Rosenberg , Erika L.; Finkelstein , Joel (en angles) Journal of Happiness Studies , 14, 4, 25-07-2012, pag. 1113?1126. DOI : 10.1007/s10902-012-9373-z . ISSN : 1389-4978 .
  12. ↑ ≪ Paul Ekman's Taxonomy of Compassion ≫ (en angles). Greater Good . Arxivat de l' original el 21 d’octubre 2020. [Consulta: 3 novembre 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 ≪ How to Cultivate Global Compassion ≫ (en angles). Greater Good . [Consulta: 9 novembre 2020].
  14. ↑ Jazaieri , Hooria; McGonigal , Kelly; Jinpa , Thupten; Doty , James R.; Gross , James J. (en angles) Motivation and Emotion , 38, 1, 01-02-2014, pag. 23?35. DOI : 10.1007/s11031-013-9368-z . ISSN : 1573-6644 .
  15. ↑ Decety, J., & Cowell, J. M. (2015). Empathy, justice and moral behavior. American Journal of Bioethics ? Neuroscience, 6(3), 3?14.
  16. ↑
  17. ↑ Ricard , Matthieu. ≪ IV ≫. A: Altruism: The Power of Compassion to Change Yourself and the World . Brown and Company, 2015, p. 56?64. ISBN 978-0316208246 .  
  18. ↑ Jenkins , Belinda; Warren , Nancy A. Critical Care Nursing Quarterly , 35, 4, October 2012, pag. 388?395. DOI : 10.1097/cnq.0b013e318268fe09 . ISSN : 0887-9303 . PMID : 22948373 .
  19. ↑ Dreisoerner , Aljoscha; Junker , Nina Mareen; van Dick , Rolf (en angles) Journal of Happiness Studies , 22, 1, 2021, pag. 21?47. DOI : 10.1007/s10902-019-00217-4 . ISSN : 1389-4978 [Consulta: free].
  20. ↑ Klimecki , O.M.; Leiberg , S.; Ricard , M.; Singer , T. Social Cognitive and Affective Neuroscience , 9, 2014, pag. 873?879. DOI : 10.1093/scan/nst060 . PMC : 4040103 . PMID : 23576808 .
  21. ↑ Smith , Patrica. ≪ What is compassion fatigue? ≫. Compassion Fatigue Awareness Project , 2020. Arxivat de l' original el 31 d’octubre 2020. [Consulta: 11 novembre 2020].
  22. ↑ Hernandez-Wolfe , Pilar Revista de Estudios Sociales , 66, October 2018, pag. 9?17. DOI : 10.7440/res66.2018.02 . ISSN : 0123-885X [Consulta: free].
  23. ↑
  24. ↑
  25. ↑ Morris , S. ≪2: The imperfect mind≫. A: The Rubber Brain . Australian Academic Press, 2018, p. 19?42.  
  26. ↑
  27. ↑ Hart , P. Sol; Lane , Dan; Chinn , Sedona PLOS ONE , 13, 7, 2018, pag. e0199535. Bibcode : 2018PLoSO..1399535H . DOI : 10.1371/journal.pone.0199535 . PMC : 6051573 . PMID : 30020998 [Consulta: free].
  28. ↑ Fetherstonhaugh , David; Slovic , Paul; Johnson , Stephen; Friedrich , James Journal of Risk and Uncertainty , 14, 3, 1997, pag. 283?300. DOI : 10.1023/A:1007744326393 .
  29. ↑ Miralles , Aurelien; Raymond , Michel; Lecointre , Guillaume Scientific Reports , 9, 1, 20 December 2019, pag. 19555. Bibcode : 2019NatSR...919555M . DOI : 10.1038/s41598-019-56006-9 . ISSN : 2045-2322 . PMC : 6925286 . PMID : 31862944 .
  30. ↑ Klimecki , O.M.; Leiberg , S.; Ricard , M.; Singer , T. Social Cognitive and Affective Neuroscience , 9, 2014, pag. 873?879. DOI : 10.1093/scan/nst060 . PMC : 4040103 . PMID : 23576808 .
  31. ↑
    • Lockwood , Patricia L; Apps , Matthew A J; Valton , Vincent; Viding , Essi; Roiser , Jonathan P ≪Neurocomputational mechanisms of prosocial learning and links to empathy.≫. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America , vol. 113, 35, 2016, pag. 9763?8. Bibcode : 2016PNAS..113.9763L . DOI : 10.1073/pnas.1603198113 . PMC : 5024617 . PMID : 27528669 . ≪. fMRI revealed that activity in a posterior portion of the subgenual anterior cingulate cortex/basal forebrain (sgACC) drives learning only when we are acting in a prosocial context≫
    • Plantilla:Lay source
  32. ↑ , 05-09-2013. Arxivat 10 de desembre 2019 a Wayback Machine .
  33. ↑ 33,0 33,1 Immordino-Yang , M. H.; McColl , A.; Damasio , H.; Damasio , A. Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. , 106, 19, May 2009, pag. 8021?6. DOI : 10.1073/pnas.0810363106 . PMC : 2670880 . PMID : 19414310 [Consulta: free].
  34. ↑ Kim , Ji-Woong; Kim , Sung-Eun; Kim , Jae-Jin; Jeong , Bumseok; Park , Chang-Hyun Neuropsychologia , 47, 10, August 2009, pag. 2073?2081. DOI : 10.1016/j.neuropsychologia.2009.03.017 . PMID : 19428038 .

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Compassio

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Compassio&oldid=33586383 ≫