La
Companyia de Jesus
(en
llati
:
Societas Jesu
S.J.) es un
orde religios
catolic de
clergues regulars
fundat el
1540
per Ignasi de Loiola, qui despres va ser canonitzat com
Sant Ignasi de Loiola
. Els membres d'aquest orde es coneixen popularment com a
jesuites
. Amb gairebe 20.000 membres, es l'orde mes gran de l'esglesia catolica en l'actualitat. El seu
superior general
es
Arturo Sosa Abascal
, S.J.
Trets distintius
[
modifica
]
La seva estricta formacio de mes de 10 anys (estudien filosofia i teologia, a mes de realitzar "practiques" en ambits molt diversos i estudiar diferents llengues) els va convertir durant mes de quatre segles en els liders intel·lectuals del catolicisme. Des de la seva fundacio s'han dedicat especialment al camp de l'ensenyament en els primers temps als fills de les classes benestants. Aquest fet els va fer a vegades impopulars (
jesuitisme
es va fer sinonim d'hipocresia). Van ser educats pels jesuites:
Moliere
,
Descartes
,
Blaise Pascal
o
Voltaire
entre d'altres. Centres universitaris com
ESADE
o l'
IQS
son jesuites.
Els jesuites realitzen els tres
vots
habituals de la vida religiosa (obediencia, pobresa i castedat), pero a mes a mes, afegeixen un vot extra d'obediencia al
Papa de Roma
. Destaquen tambe pels Exercicis Espirituals, practica de reces i meditacio periodica sobre la seva vocacio. Aquests exercicis els ofereixen tambe a laics i alumnes.
El lema dels jesuites es AMDG (
Ad Majorem Dei Gloriam
). Un dels seus simbols es IHS, abreviatura de
Jesus
.
Sant Ignasi de Loiola havia estat soldat abans de convertir-se i l'organitzacio interna de l'orde reflecteix aquest caracter militar del fundador, per aixo s'anomena
General
de l'orde al membre dirigent.
Van ser els liders de la
Contrareforma
, que va ser la reaccio al
Protestantisme
. Van destacar tambe per les missions evangelitzadores.
-
-
Capella de Saint Denis (Montmartre, Paris), lloc de fundacio en 1534
-
Esglesia del Gesu, a Roma, casa mare de l'orde
-
Historia de les missions jesuites a l'India, la Xina i el Japo (Luis de Guzman, 1601).
L'orde va ser dissolt pel Papa de Roma durant un llarg periode del segle
xviii
. A Espanya durant la
Segona Republica
tambe es va dissoldre, ja que la Constitucio Republicana establia (sembla que expressament contra la Companyia de Jesus) que els ordes religiosos no podien obeir a un govern estranger (el
Vatica
, en aquest cas). De tota manera els jesuites no van ser expulsats i els seus col·legis van continuar sota formes juridiques diferents. A Europa van ser perseguits a la Franca de la Il·lustracio, a Alemanya i als paisos comunistes.
Alguns membres destacats de la Companyia de Jesus han donat suport a la
Teologia de l'Alliberament
a principis del segle
xx
. Un segle despres, l'orde veu disminuir progressivament els seus membres (el concili general de 2008 volia tractar aquesta questio).
Expulsions i supressio
[
modifica
]
Els governs il·lustrats de l'Europa del segle
xviii
es van proposar posar fi a la Companyia de Jesus per la seva defensa incondicional del
Papat
, la seva activitat intel·lectual, el seu poder financer i el seu influx politic. Certament s'havien guanyat poderosos enemics: els partidaris de l'absolutisme, els
jansenistes
i els filosofs francesos (Voltaire, Montesquieu, Diderot). No van faltar tampoc les intrigues de certs grups a la mateixa Roma. El context politic europeu es va caracteritzar en aquests anys per l'adveniment de l'anomenat
Despotisme il·lustrat
i per un declivi notori del prestigi politic del Papat i la voluntat politica dels Borbons i de la Corona Portuguesa d'enfortir-se en detriment de l'Esglesia.
El Pare General des de 1758 era el florenti Lorenzo Ricci. El primer pais a expulsar la Companyia de Jesus va ser
Portugal
. El ministre Carvalho,
marques de Pombal
, va ser el seu principal adversari, va tancar al calabos 180 jesuites a
Lisboa
i va expulsar la resta el
1759
. Amb aquesta dura mesura pretenia enfortir l'autoritat reial i donar un clar senyal al Papa que no toleraria intromissions pontificies en els assumptes d'Estat. Mes de mil jesuites de Portugal i les seves colonies van ser deportats amb destinacio als Estats Pontificis. Climent XIII va protestar per la mesura.
El
1763
,
Lluis XV de Franca
els va acusar de malversacio de fons a causa de la fallida del P.
Antoine Lavalette
a
Martinica
. El Parlament de Paris, que ja des de la fundacio de l'Orde havia impugnat la presencia legal de l'Orde a Franca, va condemnar les
Constitucions
i el Rei va decretar la dissolucio de l'Orde en els seus dominis, i l'embargament dels seus bens.
Mes tard, els jesuites van ser expulsats dels territoris de la
Corona espanyola
a traves de la
Pragmatica Sancio de 1767
, dictada per
Carles III
el
2 d'abril
de
1767
, i el dictamen va ser obra de
Pedro Rodriguez de Campomanes
(futur
comte de Campomanes
) i llavors Fiscal del Consell de
Castella
. Van ser expulsats els membres de la SJ de tots els dominis hispanics: comptabilitzant els d'
Ultramar
eren prop de 6.000. Al mateix temps, es decretava la confiscacio del patrimoni que la Companyia tenia en aquests regnes (hisendes, edificis, biblioteques), encara que no es va trobar el suposat ≪tresor≫ en efectiu que s'esperava. Els fills de Sant Ignasi van haver de deixar la feina que realitzaven en les seves obres educatives (cosa que va suposar un cop dur per a la formacio del jovent a l'America Hispana) i les seves missions entre indigenes, com les famoses
Reduccions guaranis
i les menys celebres, pero no menys esforcades missions entre els
Tarahumara
a
Mexic
i al llarg de l'
Amazones
(Missions del Maranon).
La supressio dels jesuites va ser duta a terme el
1773
, quan el nou
Papa
Climent XIV
es va enfrontar a fortes pressions dels reis de Franca, Espanya, Portugal i de les Dues Sicilies que, per raons politiques, li exigien la desaparicio de la Companyia. El Papa va cedir i mitjancant el breu
Dominus ac Redemptor
va suprimir la Companyia de Jesus. Els sacerdots jesuites es podien convertir al clergat secular i els escolars i germans vicaris van quedar lliures dels seus vots. El P. General,
Lorenzo Ricci
, i el seu Consell d'Assistents van ser capturats i, sense judici, tancats al
Castell Sant'Angelo
(Roma).
Tanmateix, a
Russia
?concretament a Belarus? i a
Prussia
l'edicte de supressio no va ser promulgat pels monarques. Jesuites de tot
Europa
van acceptar l'oferta de refugi feta per la tsarina
Caterina la Gran
, que esperava continuar aixi, amb el suport intel·lectual de la Companyia, l'obra de modernitzacio iniciada per
Pere el Gran
.
El
1789
-el mateix any en que la
Constitucio dels Estats Units
va entrar en vigor i en el qual es va iniciar la
Revolucio Francesa
- va ser fundada pel bisbe John Carroll-exjesuita- la universitat catolica mes antiga dels
Estats Units
, la
Universitat de Georgetown
, a
Washington DC
. En el segle
xix
aquesta universitat seria integrada a la Companyia restaurada.
Quaranta anys despres, enmig dels efectes causats per la
Revolucio Francesa
, les guerres napoleoniques i les guerres d'independencia a l'America Hispanica,
Pius VII
va decidir restaurar la Companyia. De fet, els jesuites havien sobreviscut a Russia-uns quants centenars-protegits per
Caterina II
. La restauracio universal era vista com una resposta al desafiament que representaven els que eren vistos en aquell temps com els enemics de l'Esglesia: la
maconeria
i els liberals, principalment.
De
1814
fins al
Concili Vatica II
[1]
de 1960, la SJ es associada amb corrents conservadors i elitistes. L'Orde es identificat amb un suport incondicional cap a l'autoritat del Papa. Poc temps despres de la restauracio, el Tsar expulsa els jesuites de Russia. Els Generals (Fortis, Roothaan i Beckx) tornen a instal·lar-se a Roma despres d'un parentesi de 40 anys. Durant el segle
xix
la SJ pateix les consequencies de les revolucions politiques de tall liberal i ha d'afrontar nombrosos atacs. Acaba sent novament expulsada de Portugal, Italia, Franca, Espanya, Nicaragua, Colombia, Equador, Alemanya, etc.
El ressorgiment italia, es a dir, la unificacio de la peninsula sota l'egida de la Casa de Savoia, comporta complicacions al Papat i a la Companyia. El comte de Cavour, primer ministre del Rei Victor Manuel, era francament liberal i, per tant, anticlerical. El 1870 sorgeix la ≪questio romana≫ quan els exercits piemontesos ocupen Roma i el Papa es declara presoner al Vatica. La situacio politica posterior a Italia va obligar el Pare General Luis Martin a abandonar Roma i a governar des de
Fiesole
.
Malgrat aquestes expulsions i conflictes, el nombre de jesuites puja lentament. Quan els jesuites alemanys van ser expulsats per
Otto von Bismarck
, centenars d'ells es van traslladar a America del Nord i van col·laborar en l'evangelitzacio de l'interior dels
Estats Units
.
El 13 de marc de 2013, el
cardenal
argenti
Jorge Mario Bergoglio, membre de la Companyia de Jesus, va ser elevat al
Papat
sota el nom de
Francesc
, sent el primer jesuita que ha estat escollit Papa.
La possible branca femenina
[
modifica
]
El 1523,
Elisabet Ferer de Roser
va coneixer un jove Ignasi de Loiola, quan aquest predica a l'
esglesia dels Sants Just i Pastor
. Despres de comentar-ho amb el seu espos, el mercader Pere Joan Roser, van decidir convidar-lo a casa seva. Ben aviat Elisabet va esdevenir una fervent deixebla i benefactora de Loiola. El 1533, de retorn del seu viatge a
Terra Santa
, Ignasi volgue formar-se i Elisabet Roser, com era coneguda, i el seu marit s'oferiren a contribuir a pagar-li els estudis. Aixi es prepara per entrar, als 35 anys, a la
universitat d'Alcala d'Henares
. Elisabet l'ajuda novament quan, acabats els estudis a Alcala i a
Salamanca
, ana a estudiar teologia a Paris. La correspondencia que mantingueren mentre Ignasi estava a Paris i Venecia, ciutat on rebe l'orde sacerdotal, permete que Isabel estigues informada dels processos i de les dificultats en la creacio de la Companyia de Jesus.
Elisabet queda vidua poc despres de l'eleccio de Loiola com a general de la nova Companyia i fou aleshores quan pensa en la possibilitat de posar-se sota l'obediencia del seu mestre espiritual i, malgrat les reticencies de Loiola, ella va viatjar a Roma per posar-se a les seves ordres. En la seva trobada a la ciutat santa, Ignasi va pensar en la possibilitat que Roser dirigis, com a superiora, les cases que havia fundat per a noies penedides. Pero Elisabet desitjava ser la primera dona admesa a la Companyia de Jesus i quedar vinculada a Ignasi amb el vot d'obediencia. Loiola, va posposar la decisio durant dos anys. Davant l'actitud reticent de Loiola, Elisabet es dirigi directament al papa
Pau III
, de qui depenia la Companyia de Jesus i li demana que exigis a Loiola que li permetes fer vots solemnes per tal que pogues pertanyer a la Congregacio. Sembla que el dia de Nadal de 1543, Elisabet Roser i dues companyes seves van pronunciar davant d'Ignasi els vots que les vinculaven a la Companyia, fet que obria la porta a la fundacio de la linia femenina de la Companyia de Jesus.
Elisabet va fer anar des de Catalunya a Roma, on ella vivia en aquell moment, dos nebots seus per tal de casar-los i aquests, veient les donacions que la seva tia havia fet a la Companyia, van mostrar la seva disconformitat. Arran d'una visita reivindicativa d'Elisabet a Ignasi en que li recordava les seves donacions als jesuites, aquest, conscient de les tensions que s'havien creat arran de les queixes dels nebots, li va comunicar que havia decidit no tenir dames amb vot d'obediencia a la Companyia i tambe la seva voluntat de retirar-se de l'obligacio de tenir-la com a filla espiritual en obediencia. Despres d'una primera reaccio de resistencia, Elisabet Roser va demanar al seu mestre que la perdones per les gestions que havia dut a terme encaminades a fundar l'orde femenina contra els seus desigs. De retorn a Barcelona, com li havia proposat Ignasi, va entrar al convent de les
franciscanes
, des d'on continua mantenint amb ell una fluida correspondencia i on resta fins a la seva mort. Despres d'aquest episodi, Loiola va elevar al papa una suplica per tal d'impedir en el futur que les dones poguessin fer vots d'obediencia i formar part de la Companyia. Es va tancar aixi la possibilitat de la creacio de branca femenina d'aquest orde. Va fer testament mentre era novicia i institui l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona hereu universal dels seus bens.
[2]
Enllacos externs
[
modifica
]