Coviello
, per
Maurice Sand
.
La
comedia musical
es una produccio musical representativa d'arguments senzills en els quals canvien molts i diversos components instrumentals i numeros de
comedia
.
[1]
La comedia musical es una variant del
teatre musical
, que s'enfoca principalment a la comedia, i te els seus origens establerts principalment en la
Commedia dell'art
del segle XVI.
Cartell promocional de
Sapho
de
Massenet
.
Comedia musical
[
modifica
]
La
commedia dell'art
(‘comedia de l'art’) es un format de teatre italia que incloia un argument comic acompanyat de musica, balls i varietat d'intermedis actorals. L'elenc d'actors presentava intermedis o esquetxos comics entre les presentacions d'opera; la comedia classica italiana se centrava en l'
harlequinade
(la presentacio o coreagrafia de dansa presentada per un
arlequi
o
pierrot
) i l'
opera buffa
(comedia en la musica).
[2]
Durant el periode de la comedia de l'art (al voltant del segle XVIII), apareixen diverses
obres de burlesque
que van ser adaptades per a la seva representacio dramatica com:
The Beggar's Opera
(1728) de
John Gay
,
Tom Thumb
(1730) de
Henry Fielding
i
Chrononhotonthologos
(1734) de
Henry Carey
.
[3]
Partitura presentant a Nellie Farren a
Monte Cristo Jr
.
L'aparicio de noves variants de l'opera de comedia va presentar el sorgiments d'elaborats espectacles que contenien un gran nombre d'actors, vestuaris extravagants, complexes peces musicals interpretades per
orquestres
i escenografia vistosa i complexa; aquests elements s'incloien en la
grand opera
i l'
extravaganza.
[4]
Entre el segle XIX sorgeixen diverses varients teatrals que incloien musica com l
'Operette
(forma francesa del teatre musical) i el
music hall
(format de la comedia musical tradicional a la Gran Bretanya). El segle XIX va representar un dels majors auges del mercat enfocat a l'entreteniment popular, el
show business
del segle XIX es va conformar de diversos espectacles populars, comics i de vegades viatgers com: el
vodevil
, el
minstrel
, el
burlesque
, el
cabaret
, les pantomimes, els circs, els
dime museums
, els
nickelodeons
, els
freak shows
, el music hall i els
music saloons.
Els entreteniments populars del segle XIX es caracteritzaven per incloure actes impressionants o comics, normalment acompanyats de nombres musicals o rutines de dansa.
[5]
El vodevil va ser un tipus d'espectacle de varietat popular dels Estats Units que combinava diverses formes d'entreteniment com: musica, ball, arts del circ,
malabarisme
,
acrobacia
, rutines amb animals entrenats, pantomimes, demostracions atletiques,
medicine shows
, mostres cinematografiques (
cinema mut
), xous de comedia i espectacles de magia. El burlesque es un tipus de treball dramatic o literari que s'enfoca a la ridiculizacio d'un tema dignificat. En la seva adaptacio dramatica del periode victoria, el burlesque presentava obres classiques que eren deformades per incloure un aspecte comic que provoques la hilaritat de l'espectador.
[6]
Els burlesques normalment ridiculitzaven aspectes socials com el codi social d'etiqueta i el comportament de l'aristocracia; incloent-hi temes
tabu
, temes sexuals i elements moderns a obres classiques com
Macbeth
de
William Shakespeare
.
[7]
En la seva
versio nord-americana
pren elements del cabaret i el vodevil, adoptant un to mes erotic.
[8]
Litografia d'
A Gaiety Girl
(1893).
La pantomima britanica va ser un tipus d'espectacle musical de la comedia que se centrava en la representacio d'obres i relats classics del folklore tradicional que eren acompanyats de musica i que, com a auxiliar comic, es recorria al
drag
i al
cross-dressing
.
[9]
El burlesque, la pantomima britanica i el
travesty
tenien la peculiaritat de recorrer al
transvestisme
com un auxiliar comic.
[10]
El genere del
revue
es basa en la comedia musical, l'extravaganza i el
burlesque victoria
, pero s'enfoca principalment a la representacio dramatica d'un argument simple amb to erotic, acompanyat de diversos numeros musicals i protaginitzats normalment per una dona de faccions belles (anomenada,
vedet
).
[11]
[12]
Durant els ultims anys del segle XIX apareixen produccions teatrals com
The Gay Parisienne
(1896),
The Circus Girl
(1896),
A Gaiety Girl
(1893),
The Geisha
(1896) i
Florodora
(1899).
Partitura de la comedia
Sally
(1920).
Al segle
xx
la comedia musical es manifesta en la versio estatunidenca del burlesque, la revista i l'
opereta
(un tipus de format dramatic que satiritzava un tema a traves de la musica). Les operetes van marcar el naixement de la comedia musical com a genere dramatic.
[13]
Durant la
Primera Guerra Mundial
el teatre i diversos entreteniments populars es converteixen en un excel·lent espectacle, i abandonen els convencionalismes i el regim del segle XIX i ho substitueixen pel liberalisme i l'orgull popular del segle XX.
En els anys vint el mon sencer experimenta una modernitzacio en el periode dels felicos
anys vint
, popularitzant nous invents que van facilitar les comunicacions com la
televisio
i la
radio
, contribuint a la perdua de popularitat dels espectacles com el vodevil, les operetes i el teatre musical i al creixement de popularitat de la cinematografia, l'animacio i els programes televisius. A finals de la decada ve la
Gran Depressio
de 1929, produint una gran crisi economica que va aniquilar l'exces i glamur de l'estil de vida als Estats Units.
[14]
Apareixen produccions musicals de comedia com
Sally
(1920) i
The Girl Friend
(1926).
En la decada dels trenta la major part dels espectacles de la comedia musical eren els espectacles de revista, que comptaven amb vistosos muntatges.
[15]
Amb la invencio del
cinema sonor
, la comedia musical va expandir els seus limits a la cinematografia, i es va crear el genere de la comedia musical al cinema. Amb la recuperacio economica, el floriment del teatre musical als Estats Units i l'arribada de decades posteriors, van comencar a apareixer produccions teatrals de comedia que incloien interpretacions musicals per part de l'elenc de la produccio, com:
Els senyors prefereixen les rosses
(1949),
Bye Bye Birdie
(1960) i
The Rocky Horror Xou
(1973).
- ↑
Cecil Michener Smith, Glenn Litton.
Musical Comedy in America
. Routledge, 1981.
- ↑
Pirrotta, Nino:
Commedia dell' arte and opera
, documento en ingles en el sitio web
JSTOR
.
- ↑
≪Burlesque (literature)≫
, articulo en ingles en
Encyclopædia Britannica
.
- ↑
Las Voces del Romanticismo Olvidado: La Gran Opera Francesa (1830-1849)
- ↑
Nick Tosches.
Where dead voices gather
. Little, Brown and Co, 2001.
- ↑
Richard W. Schoch.
Victorian theatrical burlesques
. Ashgate Publishing, 1993.
- ↑
Andrew L. Erdman.
Blue vaudeville: sex, morals and the mass marketing of amusement, 1895-1915
. McFarland, 2004.
- ↑
Robert Clyde Allen.
Horrible prettiness: burlesque and American culture
. Univ of North Carolina Press, 1991.
- ↑
Millie Taylor.
British Pantomime Performance
. Intellect Books, 2007.
- ↑
Laurie A. Wilkie.
The lost boys of Zeta Psi: a historical archaeology of masculinity in a university fraternity
. University of California Press, 2010.
- ↑
Theatrical Revue
Articulo del
Museo de Victoria y Alberto
(Victoria and Albert Museum; V&A)
; consultado 12 de febrero de 2012
- ↑
Musica Comedy is Born
Articulo por David Ewen en
Theatre History
; consultado 6 de mayo de 2012
- ↑
Operetta
Definicion en ingles en
The Free Online Dictionary
; consultado 6 de mayo de 2012
- ↑
About Vaudeville
Arxivat
2012-04-17 a
Wayback Machine
. Articulo en
arthurlloyd.co.uk
- ↑
Theatrical Revue
Articulo del
Museo de Victoria y Alberto
(Victoria and Albert Museum; V&A)
; consultado mayo 6, 2012