Coloratura , de l' italia colorare (colorejar; intensificar; animar), es la capacitat de la veu lirica d'executar successions de notes rapides de vegades de forma melismatica . Ha de poder realitzar-la qualsevol tipus de veu, pero normalment s'escriuen per a soprano i tenor , que son les que mes agilitat tenen per naturalesa.

El significat musicologic de coloratura s'aplica especificament a l'elaborada i florida ornamentacio en la musica vocal del Classicisme ( segle  xviii ) i del Romanticisme musical (mes especificament al bel canto ). Tot i aixo, la musica antiga dels segles  xv , xvi i XVII ja incloia un ampli repertori que requeria la tecnica de coloratura. Per exemple, les aries de lluiment de l'opera barroca posseien una cadencia especialment destinada a la improvisacio. La coloratura va ser definida per primera vegada en diccionaris musicals no italians, com les obres de Michael Praetorius a Syntagma Musicum (1618), Sebastien de Brossard al seu Dictionnaire de musique (1703) i Johann Gottfried Walther al seu Musicalisches Lexicon (1732). ^[1] Malgrat que deriva de colorare o colorazione , la coloratura no suposa cap canvi del color tonal de la veu amb intencio expressiva.

Tipus de veu [ modifica ]

Per extensio, s'aplica el terme coloratura a certs tipus de veus que dominen la tecnica - per exemple la soprano de coloratura , que pot tipificar-se pel famos personatge de la Reina de la Nit de La flauta magica de Mozart . ^[2] Aquest tipus de soprano disposa d'un ampli rang vocal i pot executar amb facilitat un estil de cant que inclou elaborades ornamentacions i agilitats, incloent-hi passatges rapids i refilades. Cantants amb altre tipus de veu poden tenir dots per a la tecnica de coloratura, pero quan es descriu una veu com de coloratura , sense mes afegits, hom es refereix a una soprano. Richard Miller distingeix dos tipus de soprano de coloratura ( coloratura i coloratura dramatica ) ^[3] aixi com la mezzosoprano de coloratura, ^[4] i tot i que no recull la contralt de coloratura, cita papers que requereixen l'us de la tecnica de coloratura en una contralt. ^[5] Als mes famosos tractats italians de cant (Caccini, 1601/2; Tosi, 1723; Mancini, 1774; Garcia, 1841), mai no es va emprar el terme coloratura

Repertori [ modifica ]

Entre les parts de coloratura mes famoses de la historia de la musica cal esmentar

• Al·leluia (de l' Exsultate, jubilate ) de Mozart , que pot ser arranjat per ser interpretat per una contralt , una mezzosoprano o una soprano , tot i que va ser composta per a castrato .
• L' aria Every Valley Shall de El Messies de Handel . Un exemple de peca de coloratura per a tenor .
• L' aria de la follia de Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti
• La part del personatge Osmin, a El rapte en el serrall , de Mozart, un exemple de coloratura per a baix
• L' aria de Zerbinetta a Ariadne auf Naxos de Richard Strauss , un exemple de coloratura en una obra del segle  xx

Vegeu tambe [ modifica ]

• Soprano de coloratura

Referencies [ modifica ]