Collige, virgo, rosas es una locucio llatina extreta d'un vers del Pseudo-Ausoni o d'en Virgili que significa literalment "Cull, verge, les roses". ^[1] Es una incitacio a aprofitar la joventut mentre dura perque el temps passa i marceix la bellesa , simbolitzada per la rosa. Suposa una variant del topic del carpe diem , pero centrant-se en un aspecte concret com es la plenitud fisica. Es relaciona, com aquest, amb el tempus fugit : ja que el temps passa de manera inexorable i arriba la vellesa, emportant-se el millor de l'edat juvenil com es la bellesa que es la porta de l'amor, el que cal fer es aprofitar el moment de maxima esplendor. ^[2]

Aquest tema ha estat tractat ampliament en literatura i l'art, basant-se en descripcions (especialment de dones) que acaben amb una exhortacio al plaer . Els autors que mes l'han usat han estat els poetes renaixentistes i barrocs. ^[3] Aquests tornaven als models classics en lirica i, per tant, prenien com a referencia maximes llatines o gregues (com aquesta frase) pero aplicades a la seva epoca; al renaixement es feia emfasi en la importancia de gaudir, amb una mentalitat antropocentrica contraposada al teocentrisme medieval (que convidava a oblidar-se del cos pecador) i al barroc, en canvi, se subratllava mes el pessimisme de la inexorabilitat del pas del temps. ^[4]

Referencies [ modifica ]