La
Colonia Sedo
es una
colonia textil
del riu
Llobregat
que es troba al terme d'
Esparreguera
(
Baix Llobregat
). Esta formada per diverses naus, xemeneies, un aqueducte, cases pels treballadors i una esglesia amb escola. Son construccions senzilles i funcionals, de pedra i mao amb teulada a dues aigues. Les xemeneies conservades tenen diverses formes com una rectangular o altre helicoidal. Es conserva la Turbina Planas de 1400 CV.
[1]
L'edifici, inclos en l'
Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya
, actualment acull el
Museu de la Colonia Sedo
.
[2]
L'any
1846
va ser inaugurada per
Miquel Puig i Catasus
la primera fabrica textil amb el nom de Can Broquetes. A la colonia s'hi va fer el primer pont entre els municipis d'
Esparreguera
i
Olesa de Montserrat
, el qual va durar una setmana. Posteriorment s'hi va construir el
pont de la Palanca
, que va substituir una antiga
barcassa
que travessava el riu. Durant la
Guerra Civil
aquest pont penjant va ser l'unic que comunicava les dues poblacions.
[1]
A la mort de Miquel Puig, l'any 1863, el substituira el seu fill,
Josep Puig i Llagostera
, que iniciara la construccio d'habitatges per als treballadors, ampliara la fabrica i projectara diferents obres de desenvolupament i creixement (entre les quals, la famosa resclosa del Cairat) que no podra portar a terme a causa de la seva mort prematura. Sera el seu administrador i substitut,
Antoni Sedo Pamies
, el que culminara el proces de creixement i formacio de la colonia industrial que portara el seu nom, el que desenvolupara tot el proces de produccio textil (filats, teixits i acabats) i el que especialitzara l'empresa en la fabricacio de teixits de coto de pana. Al mateix temps, Antoni Sedo engrandira la colonia obrera amb nous habitatges per als treballadors i les seves families, i amb la instal·lacio de botigues, escoles, esglesia, dispensari, cinema, casino, etc. Despres de la Guerra Civil (1936-1939), s'arriba al maxim creixement de la colonia obrera. Va arribar a ser la colonia textil mes gran de
Catalunya
i d'
Espanya
, i la icona de les colonies del
Llobregat
. En el moment de maxima esplendor hi treballaven 2000 persones. S'inicien, pero, els primers simptomes de crisi que s'incrementaran a partir del comencament dels anys 1970; la greu crisi del sector textil culminara l'any 1980 amb el tancament de la fabrica i la reduccio progressiva de l'ocupacio dels habitatges obrers.
[1]
Actualment la Colonia Sedo s'ha convertit en un important poligon industrial on tenen cabuda diferents empreses i activitats industrials.
[1]
Xemeneies de la fabrica
A la part industrial de la colonia Sedo hi ha diverses empreses i el Museu de la Colonia Sedo, que forma part del
Museu de la Ciencia i de la Tecnica de Catalunya
. Actualment a la sala de la turbina es mostra la maqueta de la colonia on es presenta la seva historia mitjancant un muntatge de llum i so. Dins el tub de conduccio de l'aigua es projecta un audiovisual en tres dimensions. La visita es completa amb una explicacio del sistema energetic que inclou el soterrani de la primera turbina.
Molts dels estudis relacionats amb la Colonia han sortit de la ma de la historiadora
Gracia Dorel-Ferre
.
L'energia hidraulica
[
modifica
]
A gairebe totes les colonies industrials de Catalunya l'energia utilitzada era la produida per la forca de l'aigua del riu proper: la proximitat d'aquesta font d'energia esdevenia una de les seves principals causes de la seva localitzacio. A la Colonia Sedo, la principal font d'energia era la forca que proporcionava l'aigua del riu Llobregat que movia les diferents turbines que van instal·lar-se dins de la fabrica. Abans, pero, i originariament, la fabrica funcionava mitjancant una roda de calaixos la qual feia girar una gran politja amb cordes. Aquestes cordes anaven connectades a altres rodes mes petites i aquestes a les maquines. Aquest sistema de transmissio de l'energia mecanica es coneix com a
sistema d'embarrats
.
Ben aviat, pero, es va substituir la roda de calaixos per una petita turbina que aprofitava molt millor tota la forca de l'aigua, mantenint-se, pero, els embarrats. Al llarg de la segona meitat del segle
xix
la fabrica anava creixent; per poder-la fer funcionar tambe creixia la demanda d'energia, ja que l'antiga resclosa de Broquetes esdevenia insuficient per a les dimensions de la fabrica. Per aquest motiu, i tambe pel fet que el Llobregat no es pas un riu amb un cabal gaire gran d'aigua ni massa regular, l'energia hidraulica inicial haura de completar-se amb la construccio d'una segona resclosa mes amunt de la de Broquetes, la instal·lacio d'una gran turbina i, tambe, de forma puntual, la utilitzacio de l'energia del vapor.
Aquesta nova resclosa va construir-se a l'engorjat del Cairat l'any 1878, a mes de quatre quilometres riu amunt de la Colonia Sedo, juntament amb una primera central hidroelectrica coneguda com a
Peu de Presa
. Per fer arribar l'aigua del Llobregat, recollida al Cairat, es va construir un canal soterrat i un aqueducte de grans dimensions que acaba de forma parabolica per tal d'aconseguir un desnivell de mes de 30 metres d'alcada i la forca suficient de l'aigua per poder moure les pales de la turbina Planas.
Amb l'aigua sobrant, a traves d'un complex tramat de diposits, canals i tunels soterrats, es feien moure altres petites turbines aconseguint una parcial autosuficiencia energetica de la Colonia; a traves d'aquest espectacular i complex sistema hidraulic que encara avui podem veure, s'arribava a aprofitar fins a l'ultima gota d'aigua del riu Llobregat.
La turbina hidraulica
[
modifica
]
Turbina Planas
Les turbines son maquines destinades a aprofitar i transformar la forca produida per l'accio de l'aigua o d'un gas sobre una roda de pales i el seu consequent moviment de rotacio. A la majoria d'aquestes turbines la forca es originada per un corrent d'aigua, d'aqui que aquestes turbines siguin conegudes com a
turbines hidrauliques
, com era el cas de les de la Colonia Sedo.
La turbina mes gran de la Colonia Sedo, que actualment es la peca central del Museu, es del tipus Francis; construida l'any 1899 per la casa gironina "Planas, Flaquer y Cia.", va ser la mes gran de les construides durant la seva epoca a tot l'Estat Espanyol. La turbina Planas continuava fent anar els embarrats per la simple forca mecanica de la rotacio del seu eix, a traves de cordes i politges, pero ben aviat s'hi va acoblar una dinamo, primer, i mes endavant un alternador que va permetre poder produir corrent electric altern.
La colonia obrera
[
modifica
]
Detall de la fabrica i, al fons, l'esglesia de la colonia obrera
Tot el conjunt de la colonia obrera estava situat al costat mateix de la fabrica i s'estructurava en blocs allargats d'habitatges de planta baixa i dos pisos que formaven set carrers paral·lels entre si. Al mig d'aquests carrers paral·lels hi havia l'esglesia i, a banda i banda d'aquesta, les escoles. Entre les cases obreres i la fabrica hi havia la casa de l'amo, amb un extens jardi i, en un altre extrem, la fonda, els safareigs i altres serveis.
La majoria dels empleats de la Colonia Sedo que, inicialment, habitaven els pisos obrers eren originaris de petites poblacions i comarques de Barcelona i Tarragona, tot i que, de mica en mica, ana arribant gent de l'Arago i, ja avancat el segle
xx
, d'Andalusia. Tots aquests obrers tenien en comu el seu origen rural i la formacio de families forca nombroses. En aquests pisos de menys de 60 metres quadrats hi vivien 6 persones de mitjana, pero es donaven casos de fins a 10 i 11 persones. Aquesta limitacio d'espai fisic de l'habitatge obrer contrastava amb els grans salons de la casa de l'amo i, encara mes, amb el gran espai destinat a jardi privat.
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
≪
Colonia Sedo
≫.
Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya
. Direccio General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 febrer 2015].
- ↑
AADD
.
Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya
. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 58.
ISBN 84-393-5437-1
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Fernandez, M (coord.) ≪La Colonia Sedo d'Esparreguera.≫
Quaderns de Didactica i Difusio del mNACTEC-4.
Museu de la Ciencia i de la Tecnica de Catalunya. Museu de la Colonia Sedo d'Esparreguera.
ISBN 84-393-5290-5
- Dorel-Ferre, Gracia. "Les Colonies industrials a Catalunya: el cas de la colonia Sedo". Traduccio de Rita Mª Vila; proleg de Jordi Nadal. Esparreguera: Ajuntament d'Esparreguera; Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992.
ISBN 84-78263314
- Alert Sorribas, Mireia. "Esparreguera: recull grafic 1880-1965". Papiol: Efados, 2000.
ISBN 84-95550008
- "Esparreguera: cent anys d'historia grafica 1880-1980". Ajuntament d'Esparreguera, Esparreguera. 1983
Enllacos externs
[
modifica
]