한국   대만   중국   일본 
Col·legi de Periodistes de Catalunya - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Col·legi de Periodistes de Catalunya

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióCol·legi de Periodistes de Catalunya
Dades
Tipus col·legi professional Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficial catala Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 1985
Activitat
Ocupacio dels membres periodista Modifica el valor a Wikidata
Governanca corporativa
Seu
Presidencia Joan Maria Morros i Cuadras (2019?) Modifica el valor a Wikidata
Degana Modifica el valor a WikidataNeus Bonet i Bagant Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc web periodistes.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: collegiperiodistes Twitter (X): periodistes_cat Instagram: periodistes_cat Youtube: UCxawS4JFMH8_mUIqKOr9vyQ Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Map

El Col·legi de Periodistes de Catalunya es una organitzacio professional formada per professionals que es dediquen al periodisme creada l'any 1985 mitjancant la Llei 22/1985 del Parlament de Catalunya de 8 de novembre. [1] Al 2016 tenia 4.006 periodistes col·legiats i durant aquest mateix any es van oferir 402 hores en cursos de formacio a 970 alumnes. [2]

Antecedents [ modifica ]

La primera associacio professional de periodistes a Catalunya es va fundar el 1889 com a Asociacion de Periodistas i en va ser primer president Joan Mane i Flaquer . Pero desavinences entre els seus socis van fer que l'Associacio es dissolgues pocs anys despres. [3] Una nova associacio, anomenada Asociacion de la Prensa Diaria de Barcelona va fundar-se el 1909, impulsada per Enric Diaz Reig, periodista d' El Diluvio . Com el mateix nom de l'associacio indicava, era una entitat que nomes admetia com a socis els periodistes de la premsa diaria; a mes, era molt restrictiva a l´hora d'admetre nous socis, i altres professionals del periodisme van decidir fundar, el 1912, el Sindicato Profesional de Periodistas , que estava subdividit en seccions, una de les quals era la de premsa no diaria [3] Un any despres es va fundar una nova associacio, destinada a protegir especificament els interessos dels professionals que no treballaven en diaris, era l 'Asociacion de Periodistas y Periodicos no diarios de Barcelona , que el 1916 va canviar el seu nom pel d' Asociacion de Periodistas de Barcelona i, encara de nou, el 1929 el va catalanitzar i es va dir ≪Associacio de Periodistes de Barcelona≫ i en realitat era fruit de la fusio amb l'≪Associacio Catalana de la Premsa≫, creada el 1920. Una nova entitat es va fundar el 1934, l'≪Agrupacio Professional de Periodistes≫, que va neixer com una mena de sindicat, per ocupar-se principalment dels drets i la condicio social dels professionals del periodisme. [1] Aquell mateix any, l'Associacio de Periodistes de Barcelona tenia 485 socis, entre els quals figurava Pompeu Fabra, que tambe era soci de l'Associacio Catalana de la Premsa. [4] Durant la Guerra Civil Espanyola, moltes associacions professionals van desapareixer. El Sindicato Profesional de Periodistas va passar a dependre de la CNT , mentre que l'Agrupacio Professional de Periodistes va passar a dependre de la UGT i hi va incorporar l 'Asociacion de la Prensa Diaria de Barcelona [5] i l'Associacio de Periodistes de Barcelona. [3] Segons Jaime Claramunt, que va ser director d' El Diluvio , durant la guerra era obligatori que els periodistes estiguessin afiliats a un sindicat i el seu diari i tot el personal van passar a dependre de la UGT, tot i que nomes hi havia un membre del diari que tingues afinitat amb la ideologia que representava aquell sindicat. [5] Despres de 1939 es va recuperar l'A sociacion de la Prensa Diaria, que va ser l'entitat unica per als periodistes de Barcelona. [3] La seva biblioteca va passar amb el temps a ser el Centre de Documentacio del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que avui dia s'anomena Centre de Documentacio Montserrat Roig. [2]

Historia [ modifica ]

El Col·legi de Periodistes de Catalunya es va crear a partir de la llei 22/1985 del Parlament de Catalunya i el seu primer president va ser Carles Sentis. [2] Segons els seus estatuts es defineix aixi: [6]

≪ El Col·legi de Periodistes de Catalunya es una corporacio de dret public, de caracter professional, dotada amb personalitat juridica propia i amb plena capacitat d’obrar pel compliment de llurs finalitats, que es configura com una instancia de gestio dels interessos publics vinculats a l'exercici de la professio de periodista i com a vehicle de participacio de les persones col·legiades en l’administracio d’aquests interessos, sens perjudici que el Col·legi pugui exercir activitats i prestar serveis a les persones col·legiades en regim de dret privat; i que es troba reconeguda per la Constitucio Espanyola i per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. ≫
? Estatus del Col·legi de Periodistes de Catalunya

L'any 1988, el Col·legi va crear el Centre Internacional de Premsa de Barcelona i el 1991 va ingressar a la Federacio Internacional de Periodistes. [2]

L'any 1992, en el II Congres de Periodistes de Catalunya es va proclamar el Codi Deontologic de la professio periodistica a Barcelona, amb dotze criteris basics que son els seguents: 1) Informar de manera acurada i precisa; 2) evitar prejudicis per informacions sense prou fonament; 3) Rectificar les informacions incorrectes: 4) Utilitzar metodes licits i dignes per obtenir informacio; 5) citar les fonts i reservar el secret professional; 6) conciliar els drets individuals amb el dret del public a saber; 7) evitar el conflicte d'interes; 8) no utilitzar en profit propi informacions privilegiades; 9) respectar el dret a la privacitat; 10) salvaguardar la presumpcio d'innocencia; 11) protegir els drets dels menors i 12) salvaguardar la dignitat de les persones i la seva integritat fisica i moral. [7] Tot i que el Col·legi no te potestat per fer complir el Codi Deontologic, [a] l'any 2003 quaranta-tres mitjans de comunicacio de Catalunya ja s'havien compromes al seu compliment. [8]

L'any 1997, seguint una regulacio aprovada en el III Congres de Periodistes de Catalunya, el Col·legi va crear el Consell de la Informacio de Catalunya (CIC), integrat per persones dels ambits, academic, del dret, de la comunicacio, la sociologia, la societat civil i l'etica. [8] El 1999 el CIC va passar a ser la Fundacio del Consell de la Informacio de Catalunya (FCIC), amb entitat juridica propia i com a organ d'arbitratge independent. [2]

Llista de degans [ modifica ]

Relacio de degans des de la seva fundacio: [9]

Premis [ modifica ]

L'entitat lliura el reconeixement a l' Ofici de Periodista . L'han concedit a Jose Marti Gomez (1999), Maria Eugenia Ibanez (2000), Josep Pernau (2001), Rosa Maria Calaf (2002), Enric Frigola (2003), Josep Maria Huertas (2005), Joaquim Maria Puyal (2006), Jaime Arias (2007), Merce Conesa (2008), Narcis-Jordi Arago (2009), Xavier Batalla (2012), Josep Maria Espinas (2013), Josep Maria Cadena (2016) [11] Tomas Alcoverro i Muntane (2020). [12] Altres premis que atorga el Col·legi son: Premi Carles Rahola de Comunicacio Local, Premi Mosques de la Informacio (Girona), Premis Petxines de la Informacio (Tarragona), Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Genere (Lleida), Premis Gabinet de Comunicacio, Premis Micro Obert i Micro Tancat, Premi Vazques Montalban, Premi Terres de l'Ebre de Periodisme, Premi Mane i Flaquer (Torredembarra). [13]

Premi Vazquez Montalban [ modifica ]

El premi, que va neixer l’any 2004 com una iniciativa del Col·legi de Periodistes de Catalunya en reconeixement al desaparegut periodista Manuel Vazquez Montalban , serveix per fer un crit a favor de la dignitat, la professionalitat i la independencia dels comunicadors. El premi es convoca en dues categories: Periodisme cultural i politic i Periodisme esportiu, aquest darrer en col·laboracio amb el F.C.Barcelona .

Guanyadors premi periodisme cultural i politic [14] Guanyadors premi periodisme esportiu [15]
2004 Maruja Torres i Anna Politkovskaia Patrick Mignon
2005 - Joaquim Maria Puyal
2006 Josep Pernau Juan Villoro
2007 Tomas Alcoverro i Teresa Pamies Simon Kuper
2008 Seymour Hersh Candido Cannavo
2009 Roberto Saviano Ramon Besa
2010 Luz Sosa Eduardo Galeano
2011 Juan Jose Millas Santiago Segurola
2011 Rosa Marqueta i Fran Llorente
2012 - Nick Hornby
2013 Jordi Evole Sergi Pamies
2014 Marc Marginedas , Javier Espinosa i Ricardo Garcia Eduardo Goncalves de Andrade ‘Tostao’
2015 Andreu Misse -
2017 - Michael Robinson
2018 - Emanuela Audisio
2019 Leila Guerriero Jorge Valdano

Reconeixements [ modifica ]

L'any 1996 el Col·legi fou guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme concedit per la Generalitat de Catalunya , [16] i el 1995 amb la Creu de Sant Jordi . [17]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Els col·legis de periodistes, malgrat el seu nom, no funcionen com altres col·legis professionals perque son associacions professionals de caracter voluntari.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 ≪ LLEI 22/1985, de 8 de novembre, de creacio del Col·legi Professional de Periodistes de Catalunya ≫. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 22-11-1985. [Consulta: 20 febrer 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 ≪ Col·legi de Periodistes de Catalunya | enciclopedia.cat ≫. [Consulta: 26 gener 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Cadena , Josep Maria ≪ Les Associacions de Periodistes de Barcelona ≫ (pdf). Anals del Periodisme Catala - Dossier historic , 1983, pag. 7-18 [Consulta: 20 febrer 2022].
  4. ↑ Guillamet Lloveras , Jaume ≪ Pompeu Fabra i la premsa del catalanisme republica ≫ (pdf). Simposi Pompeu Fabra , 31-07-2020, pag. 42-49 [Consulta: 21 febrer 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 Toll , Gil ≪ Jaime Claramunt, el cubano que dirigio El Diluvio, diario republicano de Barcelona ≫ (pdf) (en castella). Revista Internacional de Historia de la Comunicacion , 8, 2017, pag. 25-42. DOI : 10.12795/RiHCCC.2017.i08.02 [Consulta: 21 febrer 2022].
  6. ↑ ≪ Estatuts ≫. Col·legi de Periodistes de Catalunya. [Consulta: 21 febrer 2022].
  7. ↑ ≪ Codi deontologic ≫. Col·legi de Periodistes de Catalunya. [Consulta: 21 febrer 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 Ramos , Fernando. ≪ Aplicacion y eficacia del codigo deontologico de la FAPE ≫. A: Veracidad y objetividad. Desafios eticos en la sociedad de la informacion (en castella). Valencia: Fundacion COSO de la Comunidad Valenciana para el Desarrollo de la Comunicacion y la Sociedad, 2003, p. 237-254. ISBN 84-607-8807-5 [Consulta: 21 febrer 2022].  
  9. ↑ ≪ Col·legi de Periodistes de Catalunya ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  10. ↑ ≪ Neus Bonet seguira al capdavant del Col·legi de Periodistes ≫. [Consulta: 27 marc 2018].
  11. ↑ ≪ Josep Maria Cadena, Premi Ofici de Periodista ≫. Col·legi de Periodistes de Catalunya, 05-05-2016. Arxivat de l' original el 26 d’abril 2016. [Consulta: 11 maig 2016].
  12. ↑ ≪ Tomas Alcoverro, Premi Ofici de Periodista ≫. Col·legi de Periodistes de Catalunya, 04-06-2020. [Consulta: 20 febrer 2022].
  13. ↑ ≪ Premis ≫. Col·legi de Periodistes de Catalunya. [Consulta: 21 febrer 2022].
  14. ↑ ≪ Premi Vazquez Montalban | Col·legi de Periodistes de Catalunya ≫. [Consulta: 4 febrer 2020].
  15. ↑ ≪ El Jurat del Premi Vazquez Montalban de periodisme esportiu es reuneix per escollir el guanyador de la 14a edicio ≫. [Consulta: 3 febrer 2020].
  16. ↑ ≪ Premis Nacionals de Cultura 1996 ≫. Consell Nacional de la Cultura i de les ARts - CoNCA. [Consulta: 21 febrer 2022].
  17. ↑ ≪ Creus de Sant Jordi - 1995 ≫. Departament de Presidencia - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 febrer 2022].

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Col·legi_de_Periodistes_de_Catalunya&oldid=32311078 ≫