La col·lectivitzacio es com es coneix normalment la socialitzacio dels mitjans de produccio , essent el proces del pas d'un regim de propietat privada individuals dels mitjans de produccio cap a un regim de propietat social ja sigui en comunitaria o estatal .

La proposta de socialitzar els mitjans no s'esten als bens de consum ni a les pertinences personals ni cerca evitar sous o guanys derivats de l'esforc personal. ^[1]

Per als corrent comunitaris tals com el comunisme , socialisme , cooperativisme , anarquisme , mutualisme , etc.? el concepte de col·lectivitzacio te el sentit especific de reintegrar els processos economics al control de la societat per tal d'assolir la llibertat de l'esser huma: “L'altra idea important es la nocio de llibertat , la idea que es molt diferent de la nocio del liberalisme.

La col·lectivitzacio pot ser d'industries (com va passar, per exemple, durant la guerra civil espanyola a la zona republicana) o rural que ha passat a molts llocs del mon. Actualment, en un mon de globalitzacio , responsabilitat social corporativa i crisi ambiental, es parla de la col·lectivitzacio del deute ecologic .

Col·lectivitzacio rural [ modifica ]

L'agricultura col·lectivitzada son els tipus de produccio agricola en que les propietats de diversos agricultors es gestionen com una alianca d'empreses . ^[2] Aquest tipus de collectivitzacio es essencialment una cooperativa de produccio agricola en la qual els propietaris-membres participen conjuntament en les activitats agricoles

Exemples tipics d'agricultura col·lectiva son els kolkhozs que dominaren l'agricultura de la Unio Sovietica entre 1930 i 1991 i els quibuts israelians. ^[3] Tots dos son granges col·lectives sobre la base de la propietat comuna dels recursos i la posada en comu del treball i la renda d'acord amb els principis teorics de la cooperativa . Son radicalment diferents, pero, en l'aplicacio dels principis cooperatius de la llibertat d'eleccio i la democracia.

La creacio dels kolkhozs en la Unio Sovietica durant la campanya de col·lectivitzacio de l'URSS de 1928-1933 va ser un exemple de col·lectivitzacio forcada mentre que els quibuts d' Israel eren creats voluntariament. Una col·lectivitzacio semivoluntaria va realitzar-se a la Republica Democratica Alemanya des dels anys 1952 amb la creacio de les Cooperatives de produccio agricola .

Referencies [ modifica ]

• FAO production, 1986, FAO Trade vol. 40, 1986
• Conquest, Robert, The Harvest of Sorrow: Soviet Collectivization and the Terror-Famine (1986)

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Col·lectivitzacio

• Stalin and Collectivization, by Scott J. Reid Arxivat 2016-11-23 a Wayback Machine .
• "The Collectivization 'Genocide'", in Another View of Stalin , by Ludo Martens Arxivat 2004-10-20 a Wayback Machine .
• Tony Cliff "Marxism and the collectivisation of agriculture"
• Kiernan , Ben. Blood and soil: a world history of genocide and extermination from Sparta to Darfur . Yale University Press, 2007, p. 724. ISBN 978-0-300-10098-3 .