|
Aquest article tracta sobre l'antic estat tributari. Si cerqueu la ciutat de l'India, vegeu ≪
Kochi (India)
≫.
|
Mapa del regne de Cochin
Bandera civil a terra adoptada el 1947; la bandera de l'estat inclou un segell al centre; el color superior varia entre vermell i vermell rosat
Cochin
fou un estat tributari protegit de l'
India
en alianca amb el govern britanic; politicament depenia de la
presidencia de Madras
. Portava el nom de la seva antiga capital, Cochin, que no formava part del seu territori (havia estat ocupada pels portuguesos entre 1503 i 1663 i pels holandesos fins al
1795
, any en que fou conquerida pels britanics i inclosa en les seves possessions al
districte de Malabar
). La capital era Ernakulam avui part de
Kochi
(l'antiga ciutat de Cochin).
Administracio
[
modifica
]
L'estat estava dividit en 7 subdivisions governades per peshkars:
- Divisio Sud:
- Cranganor, capital Cranganor
- Cochin, capital
Mattancheri
- Cananor o Kanayanur, capital Ernakulam
- Mugundapuram o Mukundapuram, capital Irinjalakuda
- Divisio Nord:
- Trissur, capital Trissur
- Tallapalli o Talapilli, capital Vadakkancheri
- Chittur, capital Chittur
El
1906
es va crear una nova subdivisio: Ajengo amb capital a Ajengo.
Kranganur
formava un principat feudatari que pagava un tribut al raja de Cochin de 6.857 rupies. La taluka de Cochin tenia 5 km². La capital era
Mattancheri
, port de Cochin, amb 19.274 habitants; els habitants totals eren de 25.895 el
1901
.
Estava format per dues parts separades (considerades divisio Nord i divisio Sud amb capital a Trissur i Ernakulam), la mes gran limitada al nord i est pel districte de Malabar i a l'est tambe per l'estat de Travancor, al sud per aquest estat i a l'oest per la
mar d'Arabia
i una part del districte de Malabar. La part mes petita, Chittur, al nord-est, estava rodejada completament pels districtes de Madras i Coimbator. Algunes comarques mes separades estaven encerclades per l'estat de Travancor. Fisicament estava format per la part de muntanya, la plana i la costa. La part de muntanya incloia els Ghats Occidentals. Els rius principals eren l'
Alwaye
(la major part a Travancor),
Chalakudi
, el
Kurumali
o Karuvannur, el
Ponnani
i l'
Anaimalai
. La superficie era de 3.525 km² i la poblacio el 1820 de 223.003 (probablement el cens no estava prou be), el 1875 de 601.114 habitants, el 1881 de 600.278, el 1891 de 722.96 i el 1901 de 812.025, amb 659 pobles.
Fins a la meitat del segle XII va formar part del
Regne Txera
. El darrer
perumal
de Chera es va fer musulma i va repartir el regne entre els seus familiars (
1112
) marxant en pelegrinatge a Arabia (on suposadament hi ha la seva tomba). Els diversos sobirans resultants foren coneguts com a Nadus, i entre ells els de Coch
on que segons la tradicio eren governador de la zona des de la meitat del segle
ix
. De la seva historia abans de l'arribada dels portuguesos no se'n sap res.
Els portuguesos van arribar el
1502
i se'ls va permetre establir una factoria a Cochin i el
1503
van construir el fort. Cochin va ser el principal establiment portugues a l'India fins que es va fundar Goa, que seria la capital de l'Estat Portugues de l'India durant mes de quatre-cents anys. Els portuguesos van reforcar Cochin com a nus maritim i comercial que vertebrava la seva xarxa comercial basada en les especies, des d'Ormus, al Golf Persic, fins a Malaca. Van ajudar el raja local contra el zamorin de
Calicut
. El
1599
Menezes, l'arquebisbe catolic de
Goa
, va celebrar un sinode a Udayamperur (la Diamper dels europeus), un lloc a uns 20 km al sud-est de Cochin, on foren declarats heretics els siriocristians i del seu llibre de missa es van eliminar les referencies nestorianes.
El
1663
, al segon intent, els holandesos van expulsar els portuguesos de Cochin despres d'un setge, amb l'ajut dels sefardites, i van cremar o destruir totes les esglesies catoliques, excepte la que havia acollit la tomba de Vasco da Gama, que va ser convertida en esglesia protestant. Els holandesos van aconseguir tambe el domini de diverses viles de la costa despres que el raja, fins aleshores aliat dels portuguesos, canvies de bandol. El
1759
el pais fou envait pel zamorin pero fou rebutjat merces a l'ajut de
Travancor
que en recompensa va obtenir alguns territoris. El
1776
Haidar Ali
de
Maissor
va envair Cochin i el raja va acceptar reconeixer-lo com a sobira i pagar tribut; va romandre tambe tributari del fill i successor
Tipu Sultan
fins al
1791
, quan el raja va signar un tractat amb els britanics i va esdevenir vassall i tributari de la
Companyia Britanica de les Indies Orientals
.
El
1808
el Paliyath Achan, primer ministre hereditari de l'estat, va participar en una conspiracio amb Travancor per assassinar al resident britanic i provocar una revolta contra els anglesos, sense coneixement del raja, pero el complot fou avortat facilment; un nou tractat va augmentar el tribut a pagar i es van limitar els poders del raja. El
1818
el tribut fou reduit i en endavant va restar inalterat. El sobira tenia dret a salutacio de 17 canonades.
Correus, monedes i exercit
[
modifica
]
L'estat tenia sistema postal (anchal) propi. Encunyava monedes propies conegudes com els puttans (el simple i el doble) equivalent a 10 i 20 peces; les mes antigues daten del
1783
; despres de
1897
els puttans es van devaluar acceleradament i el
1900
es va haver d'abolir la moneda i posar en circulacio la moneda de l'
India Britanica
. L'exercit era de 309 infants, 16 cavallers i 4 artillers. Un destacament britanic estava estacionat al principat fins al 1900. La policia estava format per 504 homes amb 7 inspectors, i 29 estacions.
Bandera reial i d'estat
[
modifica
]
La bandera era rectangular proporcio 2:3, vermella, amb l'escut complet de l'estat a tot color ocupant la major part de la bandera. Va estar en us des del segle XIX a 1947. Aquesta bandera va ser mantinguda com estendard reial el 1947.
Bandera de l'estat
[
modifica
]
El 1947 es va adoptar una bandera d'estat rectangular amb els colors nacionals kerales en franges horitzontals: roig, groc i turquesa. Al centre un disc o segell ocupant tot l'ample de la franja groga i un terc de la franja superior i un altre terc de la inferior. El disc era blanc i dins d'ell hi havia el segell de la dinastia format per un anell circular exterior de color vermell amb la inscripcio en angles "l'honor es el tresor de la familia" (Honour is our family treasure) escrit en color turquesa. L'interior de l'anell era tambe blanc i tenia a la part superior un palanqui de tracos daurats i fons vermell; sota el palanqui tres figures: a l'esquerra de l'observador un para-sol vermell; al centre un caragol de mar daurat; i a la dreta una llum daurada.
Pavello mercant
[
modifica
]
Per concessio de 10d'octubre de 1924 els vaixells de Cochin van poder utilitzar el pavello vermell britanic amb el "badge" (emblema) de l'estat al centre de la meitat del vol. Aquest emblema estava dins un disc blanc i hi havia a la part superior un palanqui de tracos daurats i fons vermell; sota el palanqui tres figures: a l'esquerra de l'observador un para-sol vermell; al centre un caragol de mar daurat; i a la dreta una llum daurada. Oficialment abolit el 15 d'agost de 1947.
Bandera civil i mercant
[
modifica
]
No va tenir bandera civil fins al 1947 quan es van adoptar els colors nacionals kerales: una bandera rectangular de tres franges horitzontals, vermella la superior, groga la central, i blau turquesa la inferior.
L'escut de l'estat estava format pels elements tradicionals (palanqui daurat i vermell, para-sol vermell, caragol de mar daurat i llum daurada) en fons plata rodejat en forma oval per un cinturo a manera d'escut, de color daurat amb el lema de l'estat ("l'honor es el tresor de la familia") en caracters malayalam de color turquesa. A sobre la corona reial amb el diamant "sarpech" al centre, i a la part inferior elements d'aguant daurats que sostenen una cinta daurada amb el lema en angles de color turquesa (Honour is our family treasure) i els suports dels escuts, dos elefants emmirallats de color blau turquesa amb ungles i ullals de plata.
Llista de rages
[
modifica
]
- Raja UNNI RAMA KOIL I c1500/1503
- Raja UNNI RAMA KOIL II 1503/1537
- Raja VIRA KERALA VARMA I 1537/1565
- Raja KESARA RAMA VARMA II 1565/1601
- Raja VIRA KERALA VARMA II 1601/1615
- Raja RAVI VARMA I 1615/1624
- Raja VIRA KERALA VARMA III 1624/1637
- Raja GODA VARMA I 1637/1645
- Raja VIRA RAYIRA VARMA 1645/1646
- Raja VIRA KERALA VARMA IV 1646/1650
- Raja RAMA VARMA I 1650/1656
- Rani Gangadhara Lakshmi 1656/1658
- Raja RAMA VARMA II 1658/1662
- Raja GODA VARMA II 1662/1663
- Raja VIRA KERALA VARMA V 1663/1687
- Raja Ramavarma III 1687/1693
- Raja RAVI VARMA II 1693/1697
- Raja Ramavarma IV 1697/1701
- Raja Ramavarma V 1701/1721
- Raja RAVI VARMA III 1721/1731
- Raja RAMA VARMA VI 1731/1746
- Raja KERALA VARMA I 1746/1749
- Raja Ramavarma VII 1749/1760
- Raja Kerala Varma II 1760/1775
- Raja Ramavarma VIII 1775/1790
- Raja Ramavarma IX (Sakthan Thampuran) 1790/1805
- Raja Ramavarma X 1805/1809
- Raja KERALAVARMA III 1809/1828
- Raja Ramavarma XI 1828/1837
- Raja Ramavarma XII 1837/1844
- Raja Ramavarma XIII 1844/1851
- Raja KERALAVARMA IV 1851/1853
- Raja RAVIVARMA IV 1853/1864
- Raja Ramavarma XIV 1864/1888 1848-1888
- Raja Sir Vira KERALAVARMA V 1888/1895 (Chinga Masathril Thampuran) 1846-1895
- Maharaja Sri Sir Ramavarma XV 1895/1914 (Ozinja Vallia Thampuran) (va abdicar) Maharaja 1921
- Maharaja Gangadahra Koviladhi Karikal Sri Sir Ramavarma XVI (Madrasil Thampuran) 1914-1932
- Maharaja Gangadahra Koviladhi Karikal Sri Sir Ramavarma XVII (Chowarayil Thampuran) 1932-1941
- Maharaja Gangadahra Koviladhi Karikal Sri Sir KERALAVARMA VI (Medukan Thampuran) 1941-1943
- HH Maharaja Gangadahra Koviladhi Karikal Sri RAVIVARMA V 1943/1946
- HH Maharaja Gangadahra Koviladhi Karikal Sri KERALAVARMA VII (Ikyakeralam Thampuran) 1946/1948
- HH Maharaja Gangadahra Koviladhi Karikal Sri Ramavarma XVIII (Parikshith Thampuran) 1948-1964
- ↑
aquestes banderes es poden veure a
worldstatesmen.org
amb l'unica excepcio que el color rosa que hi apareix seria un problema de paleta doncs les fonts parlen nomes de color vermell