Claudio Ranieri

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaClaudio Ranieri

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement Claudio Ranieri
20 octubre 1951 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alcada 182 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio futbolista  (–1986) , entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esport futbol Modifica el valor a Wikidata
Posicio a l'equip Defensa
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1973?1974 AS Roma 6 (0)
1974?1982 Catanzaro 226 (8)
1982?1984 Catania 92 (1)
1984?1986 Palermo 40 (0)
Equips entrenats
1986?1987 Vigor Lamezia
1987?1988 Puteolana
1988 Puteolana
1988?1991 Cagliari Calcio
1991?1992 SSC Napoli
1993?1997 ACF Fiorentina
1997?1999 Valencia CF
1999?2000 Atletic de Madrid
2000?2004 Chelsea FC
2004?2005 Valencia CF
2007 Parma
2007?2009 Juventus FC
2009?2011 AS Roma
2011?2012 Inter de Mila
2012?2014 AS Monaco
2014 Grècia Grecia
2015?2017 Leicester City
2017?2018 FC Nantes
2018?2019 Fulham FC
2019 AS Roma
2019?2021 UC Sampdoria
2021?2022 Watford FC
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1316754 Modifica el valor a Wikidata

Claudio Ranieri va naixer el 20 d'octubre de 1951 a Roma . Va ser futbolista professional i actualment es entrenador de futbol.

Com a jugador [ modifica ]

Tot i debutar amb 22 anys amb l' AS Roma , es al FC Catanzaro on viu el mes important de la seva carrera com a jugador (del 1974 al 1982), coincidint amb la millor epoca de l'equip. Encara avui es el jugador que ha defensat mes vegades la samarreta del conjunt calabres a la Serie A. Acaba la seva carrera en dos equips sicilians.

Com a entrenador [ modifica ]

S'inicia com a entrenador en equips de categoria regional tot just uns mesos despres d'haver-se retirat. El seu primer exit com a entrenador ja professional es guanyar la Coppa Italia de la Serie C amb el Cagliari Calcio , on arriba el 1988, duent l'equip sard de la tercera categoria a la Serie A en nomes dos anys. A la temporada 1990-1991 va aconseguir mantenir-se en primera divisio tot i que els resultats mantenien l'equip al darrer lloc de la classificacio al cap de 22 jornades.

El 1991 se li confia el seu primer equip amb ambicions, la SSC Napoli , que acaba quart en la seva primera temporada. La segona no l'arriba a acabar, patint la primera destitucio de la seva carrera el novembre del 1992.

L'any 1993 es contractat per l' ACF Fiorentina , que acabava de baixar a la Serie A . En quatre anys a l'equip tosca aconsegueix retornar-lo a la maxima categoria (94), acabar quart a la Serie A (96), guanyar la Coppa Italia (96) i la Supercopa italiana (96). Al final de la campanya 96-97 es substituit per Alberto Malesani.

Entrenat el Leicester, guanya la Premier League l'any 2016, fet que li val el premi com a entrenador de l'any per part de la FIFA. [1]

Primera etapa al Valencia [ modifica ]

En 1997 Ranieri agafa les regnes del Valencia CF . Va entrenar l'equip des de 1997 fins a 1999 , porta el Valencia a la Lliga de Campions el seu primer any, guanyant-se el respecte i l'estima de l'equip i l'aficio gracies al seu carisma.

Va ser el responsable del desenvolupament futbolistic d'alguns jugadors de l'equip, com Gaizka Mendieta , Miguel Angel Angulo , Javier Farinos o David Albelda . Ranieri tambe va fitxar jugadors que serien imprescindibles per a l'equip de Mestalla , com el porter Santiago Canizares o el davanter Claudio "Piojo" Lopez .

Ranieri acaba la seua primera etapa a l'equip valencianista el 1999, any en que guanya la Copa del Rei guanyant en la final l' Atletic de Madrid (3-0).

Atletic, Chelsea i tornada a Valencia [ modifica ]

Es precisament l' Atletic de Madrid qui el contracta per iniciar un nou projecte, que no arriba a durar ni una temporada. En plena crisi institucional del club, intervingut judicialment, Ranieri es destituit deixant l'equip en el quinze lloc a la classificacio. L'any 2000 el contracta el Chelsea FC , on troba mes estabilitat. Alla hi passa quatre temporades, obtenint un segon lloc a la Premier League i arribant a les semifinals de la Lliga de Campions l'any 2004, com a fets mes destacats. L'arribada al club d'un nou propietari, Roman Abramovitx , li tanca les portes en benefici de Jose Mourinho .

El juny del 2004 torna al Valencia, pero aquesta segona etapa sera efimera. Ranieri agafa un equip que amb Rafael Benitez havia guanyat dues Lligues en tres anys i que venia de guanyar la Copa de la UEFA . Comenca guanyant la Supercopa d'Europa davant el Porto (2-1), pero a la Lliga l'equip rendeix per sota de les expectatives. L'eliminacio a la Copa de la UEFA davant l' Steaua de Bucarest , el febrer de 2005, precipita la destitucio de Ranieri.

Retorn a Italia [ modifica ]

Ranieri trenca dos anys d'inactivitat per anar a socorrer el Parma, que al febrer del 2007 es trobava en els ultims llocs de la Serie A. El tecnic roma aconsegueix l'objectiu i es cridat per fer-se carrec de la Juventus FC , en substitucio de Didier Deschamps . L'equip torines acabava de tornar a la Serie A despres de l'escandol de corrupcio anomenat " Moggigate ". Ranieri classifica la Juventus en tercer lloc a la Serie A i obte el seu retorn a la lliga de Campions, pero el maig del 2009, despres d'una serie de mals resultats, es rellevat per Ciro Ferrara, fins aleshores jugador de l'equip.

El 2 de setembre de 2009 signa com a entrenador de la Roma i despres d'una bona primera temporada, en que l'equip es segon a la Lliga i finalista a la Copa, acaba presentant la renuncia a mitjans de la seva segona temporada, el 20 de febrer de 2011, despres d'una serie consecutiva de mals resultats que deixa la Roma sense opcions a la Lliga de Campions i a la Lliga. El detonant es una desfeta davant el Genova per 4-3 quan a l'inici de la segona meitat l'equip guanyava per 0-3. Ranieri es substituit per un altre ex jugador de la casa, Vincenzo Montella .

Ranieri signa amb l'Inter el 22 de setembre de 2011 en substitucio de Gian Piero Gasperini. Aquesta etapa pero, no durara ni una temporada completa. El 26 de marc, despres d'una serie de mals resultats, es substituit pel tecnic del segon equip, Andrea Stramaccioni.

Nova etapa al Monaco [ modifica ]

El 29 de maig de 2012, Claudio Ranieri es compromet amb l' AS Monaco , que en aquell moment competeix a la Segona Divisio francesa. L'11 de maig de 2013, l'equip del Principat guanya el campionat, cosa que significa el primer titol per a Ranieri en nou anys, i es guanya el dret a tornar a la Ligue 1 , la maxima categoria del futbol frances.

Al capdavant del Leicester City [ modifica ]

El juny de 2015, Ranieri decideix fitxar pel Leicester City , un equip de la primera divisio anglesa. Per tant, abandona l' AS Monaco i cedeix el seu lloc a Leonardo Jardim .

Al capdavant d'aquest equip i situats a la jornada 19, l'equip dirigit pel tecnic, es capdavanter en una de les quatre grans lligues Europees. Amb 39 punts es lider juntament amb l' Arsenal FC i esta per davant d'equips historics com el Liverpool , el Manchester City o el Manchester United FC . En part gracies a l'efectivitat golejadora de Jamie Vardy i Riyad Mahrez , maxims golejadors de la Premier League , amb 15 i 13 gols, respectivament.

Cal destacar que el Leicester City va acabar l'any 2014 en el darrer lloc de la classificacio i al final de la temporada 2015/16, el 2 de maig de 2016, es proclama guanyador de la Premier League per primer cop a la seva historia. [2] Claudio Ranieri rep el sobrenom de Thinkerman (El pensador).

El 23 de febrer del 2017, despres de la derrota per 2-1 contra el Sevilla en l'anada dels vuitens de final de la UEFA Champions League i una temporada en zona de descens, l'acomiaden del carrec. [3]

Palmares [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. El premio The Best al mejor entrenador se lo lleva Ranieri ≫. Mundo Deportivo .
  2. El Leicester, l'equip dels 55 milions que ha guanyat la Premier ≫. Diari Ara, 02-05-2016. [Consulta: 3 maig 2016].
  3. El Leicester acomiada Ranieri ≫. El Periodico , 23-02-2017.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Claudio Ranieri