Achille-Claude Debussy
(
Saint-Germain-en-Laye
,
22 d'agost
de
1862
-
Paris
,
25 de marc
de
1918
) fou un
compositor
frances
, considerat un dels principals compositors del segle
xx
i el precursor de la musica contemporania. Admirador en un principi de l'obra de
Wagner
, va trencar amb el corrent
romantic
del segle
xix
per desenvolupar un sistema d'harmonia i estructura musical molt original anomenat
Impressionisme musical
, que va expressar en molts aspectes els ideals als quals aspiraven els pintors i escriptors impressionistes i simbolistes de la seva epoca. Amb tot, l'adscripcio de Debussy al corrent impressionista ha estat posat en questio per alguns autors, entre els quals Stefan Jarocinski, qui ha defensat que les analogies entre musica i pintura son arguments debils en l'univers musical de Debussy.
[1]
Entre els seus principals treballs destaquen
Clair de lune
(a
Suite bergamasque
, 1890-1905),
Prelude a l'apres-midi d'un faune
(1894), l'opera
Pelleas et Melisande
(1902) i
La Mer
(1905).
[2]
Debussy va crear un mon de timbres i colors que va perfilar els senyals d'identitat del modernisme musical frances, despres de la humiliacio gal·la a la
Guerra francoprussiana
.
[3]
Rue au Pain,
Saint-Germain-en-Laye
, on va neixer Claude Debussy
Nascut a
Saint-Germain-en-Laye
(a l'oest de Paris) el 22 d'agost de 1862, era el mes gran dels cinc fills de Victorine Manoury (1836-1915)
[
cal citacio
]
i Manuel Achille Debussy (1836-1910).
[4]
El pare Debussy dirigia una botiga de porcellana i la seva mare era costurera.
[5]
La botiga no va tenir exit i es va tancar el 1864; la familia es va traslladar a Paris, primer vivint amb la mare de Victorine, a
Clichy
i, a partir del 1868, al seu propi apartament a la Rue Saint-Honore. Manuel va treballar en una fabrica d'impressio.
[7]
El jove Debussy va passar una temporada a Cannes durant la Guerra francoprussiana de 1870, ja que la seva mare embarassada buscava refugi del setge de Paris. Durant la seva estada alla, va rebre les seves primeres classes de piano de la ma del music italia Jean Cerutti, gracies a l'ajuda financera de la seva tia paterna.
[5]
Mentrestant, el seu pare va quedar a Paris i va participar en la Comuna, pero va ser capturat i empresonat per les forces governamentals despres de la seva derrota el 1871. Entre els altres presos de la Comuna hi havia Charles de Sivry,
[8]
amic de la familia i music, aixi com la mare d'aquest, Antoinette Maute de Fleurville, que tambe havia estat professora de piano del jove Debussy.
[10]
[11]
Anys d'aprenentatge
[
modifica
]
Els talents de Debussy aviat es van fer evidents, i el 1872, amb deu anys, va ser admes al
Conservatori de Paris
, on romandra estudiant durant els proxims onze anys. Es va incorporar per primera vegada a la classe de piano d'
Antoine Francois Marmontel
,
[12]
i va estudiar
solfeig
amb
Albert Lavignac
i, mes tard,
composicio
amb
Ernest Guiraud
,
harmonia
amb
Emile Durand
i
orgue
amb
Cesar Franck
.
[13]
El curs incloia historia de la musica i estudis de teoria amb
Louis-Albert Bourgault-Ducoudray
, pero Debussy, que era capac de saltar-se les classes, realment no hi va assistir.
[14]
Al Conservatori, Debussy va avancar inicialment be. Marmontel va dir que era ≪un nen encantador, un temperament veritablement artistic; tot es pot esperar d'ell≫.
[15]
Un altre mestre estava menys impressionat: Emile Durand va escriure en un informe que ≪Debussy seria un excel·lent alumne si fos menys incomplet i menys cavaller≫. Un any despres va descriure a Debussy com a ≪desesperadament descuidat≫.
[16]
El juliol de 1874, Debussy va rebre el premi de deuxieme accessit
[18]
per la seva actuacio com a solista en el primer moviment del
segon concert de piano
de
Chopin
al concurs anual del Conservatori. Era un bon pianista i un excel·lent lector a primera vista, que podia haver tingut una carrera professional si ho hagues desitjat,
[19]
pero nomes va ser intermitentment diligent en els seus estudis. Va avancar al primer accessit el 1875 i el segon premi el 1877, pero va fallar en les competicions del 1878 i 1879. Aquests fracassos el van inhabilitar per continuar les classes de piano del Conservatori, encara que va romandre estudiant d'harmonia, solfeig i, posteriorment, de composicio.
[7]
Va ser un alumne tant dotat com indisciplinat, el jove Claude va patir la incomprensio de certs professors i per tant va guardar sempre un record amarg dels seus anys d'aprenentatge. A aquest respecte han circulat diverses anecdotes, com per exemple una amb
Guiraud
, qui li va dir: ≪Jo no dic pas que aixo que feu no sigui bonic, nomes que es teoricament absurd≫. A la qual cosa Debussy va respondre: ≪No existeix la teoria. Nomes cal escoltar. El plaer es la llei≫. Mai no va endur-se el primer premi de piano, nomes un segon premi als quinze anys. No obstant aixo, va obtenir poc temps despres el primer premi d'harmonia practica.
Marie Moreau-Sainti. Debussy es dedicava a acompanyar la seva classe de cant
Amb l'ajuda de Marmontel, Debussy va aconseguir un treball de vacances d'estiu el 1879 com a pianista resident al
Castell de Chenonceau
, on rapidament va adquirir el gust pel luxe que havia de romandre amb ell tota la seva vida.
[7]
[20]
Les seves primeres composicions daten d'aquest periode, sobre dos poemes d'
Alfred de Musset
:
Ballade a la lune
i
Madrid, princesse des Espagnes
. Gracies a ser acompanyant al piano de
Marguerite Wilson-Pelouze
, dama benestant i cultivada, va tenir l'oportunitat de coneixer la rica baronessa i viuda russa
Nadejda von Meck
, protectora de
Txaikovski
.
Va viatjar amb la seva familia durant els estius de 1880 a 1882 per diversos llocs de Franca, Suissa i Italia, aixi com a la seva casa a Moscou. Va compondre el
Trio per a piano en sol major
per al conjunt de von Meck, i va fer una transcripcio per a duet de piano de tres danses d'
El llac dels cignes
de Txaikovski.
[7]
[22]
De retorn a Paris el 1880, va reprendre els estudis de composicio i va coneixer personalitats del mon musical com ara
Erik Satie
i
Paul Dukas
. A final de 1880, Debussy, mentre continuava els seus estudis al Conservatori, es dedicava a acompanyar la classe de cant de
Marie Moreau-Sainti
; va exercir aquest paper durant quatre anys.
[23]
Entre els membres de la classe hi havia Marie-Blanche Vasnier; Debussy va fer amistat amb ella i va esdevenir la principal dedicataria de les seves obres de joventut. Per ella va escriure 27 cancons durant la seva relacio de set anys.
[24]
Era l'esposa d'Henri Vasnier, un destacat funcionari public, i molt mes jove que el seu marit. Aviat es va convertir en l'amant de Debussy i la seva musa. No es clar si Vasnier es va mostrar satisfet de tolerar la relacio de la seva dona amb el jove estudiant o simplement no ho sabia, pero ell i Debussy van continuar amb excel·lents condicions i va continuar animant el compositor a la seva carrera.
[25]
Estada a Roma
[
modifica
]
Debussy a la
Vil·la Medici
a Roma el 1885.
El compositor esta dalt i al centre, vestit de blanc.
Al Conservatori, Debussy va incorrer en la desaprovacio de la facultat, particularment del seu professor de composicio, Guiraud, per la seva incapacitat per seguir les regles ortodoxes de composicio que prevalien.
[26]
[28]
No obstant aixo, el 1884 Debussy va guanyar el premi musical mes prestigios de Franca, el
Prix de Rome
,
[29]
amb la seva cantata
L'Enfant prodigue
. El Premi comportava una beca i una estada de tres anys a la
Villa Medici
, l'
Academia de Franca a Roma
, per impulsar els estudis del guanyador. Debussy hi va estar des del gener de 1885 al marc de 1887, amb tres o possiblement quatre absencies de diverses setmanes quan va tornar a Franca, principalment per veure Marie Vasnier.
[30]
Debussy per
Marcel Baschet
, 1884
Inicialment, Debussy va trobar l'ambient artistic de la Villa Medici sufocant, la companyia era aspre, el menjar dolent i l'allotjament "abominable".
[31]
Tampoc no es va delectar amb l'opera italiana, i no li van agradar les operes de
Donizetti
i
Verdi
. Va estar molt mes impressionat per la musica dels compositors
Palestrina
i
Lassus
, del segle
xvi
, que va escoltar a Santa Maria dell'Anima: "L'unica musica de l'esglesia que acceptare".
[30]
Sovint estava deprimit i incapac de compondre, pero va ser inspirat per
Franz Liszt
, que va visitar els estudiants i va tocar per a ells. El juny de 1885, Debussy va escriure sobre el seu desig de seguir el seu propi cami, dient: ≪Estic segur que l'Institut no aprovara el cami que considero com l'unic correcte. Pero no hi ha ajuda per a aixo! Estic massa enamorat de la meva llibertat, aficionat a les meves propies idees!≫
[32]
Debussy finalment va compondre quatre peces que van ser presentades a l'Academia: l'
oda
simfonica
Zuleima
(sobre un text de
Heinrich Heine
), la peca orquestral
Printemps
i la
cantata
La Damoiselle elue
, la primera peca en que van comencar a sorgir els trets estilistics de la seva musica posterior; i la
Fantaisie
per a piano i orquestra, basada en la musica de Franck i finalment retirada per Debussy. L'Academia el va reprimir per escriure musica que era ≪estranya, incomprensible i impossibles d'executar≫.
[33]
Encara que les obres de Debussy van mostrar la influencia de
Jules Massenet
, aquest va concloure: ≪Ell es un enigma≫.
[34]
Durant els anys a Roma, Debussy va compondre - no per a l'Academia - la major part del seu cicle
Verlaine
,
Ariettes oubliees
, que va tenir poc impacte, en aquella epoca, pero es va tornar a publicar amb exit el 1903 despres que el compositor fos conegut.
[35]
Retorn a Franca
[
modifica
]
A cap de dos anys, Debussy va presentar la seva renuncia i va retornar a Franca. Va instal·lar-se a Paris, en el barri de
Montmartre
, trencant definitivament amb Mme. Vasnier, encara que van romandre en bones condicions perque ell li va dedicar una altra canco,
Mandoline
, el 1890.
[36]
Despres va comencar una relacio amb
Gabrielle Dupont
, filla d'un sastre de
Lisieux
; el juliol de 1893 van comencar a conviure.
[37]
Li agradava anomenar-la ≪Gaby aux yeux verts≫ (Gaby la dels ulls verds). Van viure plegats durant deu anys.
Una setmana despres del seu retorn a Paris el 1887, Debussy va escoltar el primer acte de
Tristan und Isolde
de
Wagner
als
Concerts Lamoureux
i el va considerar "decididament el millor que he escoltat".
[30]
El 1888 i 1889 va anar a les festes anuals de les operes de Wagner a
Bayreuth
. Va respondre positivament a la sensibilitat de Wagner, al domini de la forma i a les harmonies sorprenents,
[5]
i va rebre la seva influencia breument,
[38]
pero, a diferencia d'altres compositors francesos de la seva generacio, va concloure que no hi havia futur per intentar adoptar i desenvolupar l'estil de Wagner.
[39]
Va comentar el 1903 que Wagner era ≪una bella posta de sol que es va confondre amb una alba≫.
[40]
Per aquella epoca, Debussy frequentava els cercles dels literats
simbolistes
, on va coneixer
Rimbaud
,
Baudelaire
(en la frontera del
romanticisme
i el
simbolisme
),
Verlaine
i sobretot
Mallarme
, que representava l'estetica contraria al conservadorisme que li havien inculcat al conservatori.
[41]
Un reconeixement dificil
[
modifica
]
El 1889 es va produir un esdeveniment que fou crucial en l'evolucio de l'estil de Debussy, l'
Exposicio Universal de Paris
, on va tenir la possibilitat de descobrir altres
ritmes
i
sonoritats
≪exotiques≫, mes especificament les del
gamelan
javanes
, que van causar-li una forta impressio i van influir profundament en les seves obres futures:
escales
, ≪colors≫ sonors, ruptures ritmiques. Els seus ressons s'escolten a
Pagodes
de la seva suite per a piano
Estampes
,
[42]
estrenada el 1904 pel pianista catala
Ricard Vines
.
Tambe va assistir a dos concerts de la musica de
Rimski-Korsakov
, realitzats pel compositor. Tambe li van fer una bona impressio, i la seva llibertat harmonica i els colors de to no-teutonics van influir en el seu propi estil musical en desenvolupament.
[43]
[45]
El 1890, Debussy va coneixer
Erik Satie
, que va resultar ser un esperit afi en la seva aproximacio experimental a la composicio. Tots dos eren bohemis, gaudint de la mateixa
cafe society
i lluitant per mantenir-se a la superficie financerament.
[46]
El 1890 compon la
Suite Bergamasque
per a piano, el seu primer gran exit, seguit mes endavant pel
poema simfonic
Prelude a l'apres-midi d'un faune
extret d'un poema de Mallarme. L'estrena a Paris el desembre de 1894 va patir d'una dolenta execucio i l'obra va atraure la furia d'una part de la critica, tot i que en certs cercles artistics va causar bona impressio. Aquesta obra va gaudir d'un vertader exit arreu d'Europa.
Pelleas et Melisande
[
modifica
]
Debussy va continuar component cancons, peces per a piano i altres obres, algunes de les quals van ser interpretades publicament, pero la seva musica nomes va tenir un impacte modest, encara que els seus companys compositors van reconeixer el seu potencial escollint-lo al comite de la
Societe Nationale de Musique
el 1893.
[37]
El seu
Quartet de corda
va ser estrenat pel Quartet Ysaye a la Societe Nationale el mateix any. El maig de 1893 Debussy va assistir a un esdeveniment teatral que va tenir una importancia cabdal per a la seva carrera posterior: l'estrena de l'obra de
Maurice Maeterlinck
,
Pelleas et Melisande
, que immediatament va decidir convertir-la en una opera.
[37]
El novembre va viatjar a la casa de Maeterlinck, a
Gant
, per obtenir el seu consentiment per a una adaptacio operistica.
[37]
Mary Garden
a
Pelleas et Melisande
, 4 d'abril de 1908
El febrer de 1894, Debussy va completar el primer esborrany de l'acte I de la seva versio operistica de
Pelleas et Melisande
, i va treballar per completar l'obra durant la major part de l'any.
[47]
Mentre vivia amb Dupont, va tenir una aventura amb la cantant Therese Roger i el 1894 va anunciar el seu compromis. El seu comportament va ser ampliament condemnat; les cartes anonimes van circular per denunciar el tractament de les dues dones, aixi com la seva irresponsabilitat financera i els seus deutes.
[47]
El compromis es va trencar, i diversos dels amics i seguidors de Debussy van renegar d'ell, incloent-hi
Ernest Chausson
, un dels seus partidaris mes forts.
[48]
Debussy es va posar mans a l'obra immediatament amb l'unica opera que aconseguiria completar (la segona,
Rodrigue et Chimene
, va quedar inacabada). Despres de treballar-hi durant deu llargs anys,
Pelleas et Melisande
, mescla de poesia i de musica, va ser objecte d'una important estrena a l'
Opera-comique
de Paris el 1902, quan la reputacio del compositor estava consolidada. Va ser un triomf que li va permetre no haver de preocupar-se de les finances durant un temps. No obstant aixo, durant els assaigs de la representacio, es van produir incidents que haurien pogut convertir l'estrena en un desastre. Debussy havia obtingut l'autoritzacio de Maeterlinck d'utilitzar el seu drama amb l'unica condicio que l'amant d'aquest darrer cantaria el rol de Melisande. Pero no va succeir aixi, l'Opera-comique i el compositor van acordar oferir el paper a
Mary Garden
, una jove
soprano
americano-escocesa. El dramaturg s'ho va prendre malament, i va arribar fins a provocar a Debussy a un duel. Van seguir diverses temptatives de sabotatge, com la manipulacio de les partitures, en la que es feia impossible la identificacio dels
bemolls
i
sostinguts
.
D'altres esdeveniments van complicar-ne l'execucio. Per exemple, pocs dies abans de l'estrena Debussy va haver de compondre diversos interludis orquestrals, en constatar que sovint no hi havia prou temps per als canvis de decorat si l'obra s'executava segons la partitura original. Com a remat de tot, grups de detractors es van dedicar a repartir pamflets contra l'obra a l'entrada del teatre el mateix dia de l'estrena. Malgrat tot,
Pelleas et Melisande
va adquirir definitivament una gran reputacio en l'ambit internacional, i va ser representada poc despres a
Londres
i
Nova York
.
Debussy va ser interrogat pel critic Edwin Evans sobre la critica generalitzada que l'obra mancava de melodies, cosa que feia que molts la consideressin una obra poc autentica. En la seva resposta, Debussy va expressar una visio estetica que semblava mes un manifest. Segons ell, es important diferenciar entre la melodia o canco i l'expressio lirica. Debussy va afirmar que era irreal pensar que una linia melodica fixa pogues contenir tots els subtils matisos que passen per la ment d'un personatge. Aixi, va argumentar que la questio no es limitava nomes al gust, sino tambe a la quantitat.
[41]
Darrers anys
[
modifica
]
Debussy es va separar de Gabrielle Dupont el 1899. La va deixar per casar-se amb Rosalie Texier, una costurera. Quatre anys mes tard, coneix Emma Bardac, esposa d'un banquer que havia estat l'amant de
Gabriel Faure
i amb la qual estableix una nova relacio, i abandona Rosalie. Aquesta ruptura va empenyer aquesta a una temptativa de suicidi (disparant-se un tret al pit) a la qual va sobreviure. L'afer va provocar un escandol i Debussy va ser durament criticat per la seva actitud en tota aquesta historia, fins i tot pels seus amics mes propers. Finalment, va obtenir el divorci i va casar-se amb Emma el 1908. Van tenir una filla, Claude-Emma Debussy, anomenada familiarment ≪Chouchou≫, a qui va dedicar l'obra per a piano
Children's corner
, composta entre 1906 i 1908. Chochou va morir de
difteria
el 14 de juliol de
1919
. L'album que Claude Debussy li va dedicar porta aquesta dedicatoria: ≪A la meva benvolguda Chouchou... amb les tendres excuses de son pare pel contingut≫. Esta soterrada a la tomba de son pare, a Passy, i el monument funebre no hi porta cap signe distintiu.
Des del 1901, o per tal de garantir l'economia de la llar, Debussy va diversificar les activitats. Va publicar nombrosos articles a la premsa i a diverses revistes en qualitat de critic musical, primer a la revista d'art i literatura
La Revue blanche
,
i mes tard a
Gil Blas
i a la
Revue musicale
de la Societe Internationale de Musique. ≪No hi busca ni informar ni ser objectiu. Escriu del que li plau i com li plau, sense gaires miraments.≫
[49]
≪Per a dur a terme les seves intencions, Debussy escull el personatge de Monsieur Croche (senyor Corxera), un alter ego que apareix per primera vegada en la cronica de l'1 de juliol de 1901, titulada "L'Entretien avec Monsieur Croche". Les nou columnes que va escriure entre l'abril i el desembre de 1901 per a La Revue blanche semblen mes aviat un intent de desfer-se de "la pols del passat", de les tradicions d'una epoca en que ja no es reconeix, tal com assegura Debussy mateix en un escrit dirigit al critic Pierre Lalo el 1905, poc despres de l'estrena de
La Mer
[50]
≫. Debussy va col·laborar amb els
Ballets Russes
de
Diaguilev
, sobre una idea del genial
coreograf
Nijinski
. Nijinski va utilitzar primer la seva antiga composicio,
Prelude a l'apres-midi d'un faune
, per a crear un ballet que revolucionaria la dansa,
L'apres-midi d'un faune
(la migdiada d'un faune). Pel seu segon ballet, seguint el seu estil, pero tan sorprenent, polemic i escandalos com l'anterior, Nijinski va encarregar a Debussy una composicio original,
Jeux
(Jocs). Cal destacar que, si be Debussy pertany estilisticament a l'impressionisme pel que fa a la seva estetica musical, els ballets no ho eren gens, i en particular els dos de Nijinski establien les bases de la dansa moderna. Entre les noves coneixences que Debussy va fer en aquest periode destaca la d'
Igor Stravinski
, encara un jove, que seria el compositor del tercer ballet de Nijinski i l'oficial dels
Ballets Russes
durant anys.
Cap al 1910, se li va diagnosticar un
cancer de recte
que li va deteriorar la salut, i els patiments van esdevenir cada vegada mes insuportables. A partir d'aci va deixar d'eixir de casa i es va dedicar a completar les seves obres. Claude Debussy va morir el 25 de marc de 1918, entre la indiferencia dels seus contemporanis, capficats en la
Gran Guerra
, de la qual el music no arriba a veure el final.
Mes enlla dels
romantics
, Debussy va trencar absolutament amb la forma classica. Les seves obres es distingeixen per una construccio melodica lliurement inspirada en les musiques orientals (recurs a l'
escala pentatonica
i de tons sencers, amb nombroses
alteracions
). Els temes son dispersos, dissipats, les recerques harmoniques audaces, els matisos delicats i els ritmes subtils. Les seves obres son per damunt de tot sensorials. El seu proposit es fer sentir a l'auditori sensacions singulars, cosa que fa traduint en musica determinades imatges i impressions. en aquest sentit, els titols de les seves peces en son un bon exemple:
Des pas sur la neige
(Passes sobre la neu),
La fille aux cheveux de lin
(La noia de cabells de lli),
Reflet dans l'eau
(Reflexos en l'aigua),
La cathedrale engloutie
(La catedral submergida), etc. D'aquesta manera, aconsegueix dotar de ≪color≫ a les notes... Per altra banda, si es complicat assignar a Debussy a un corrent artistic especific, hom el qualifica sovint com a ≪impressionista≫, etiqueta que mai no va reivindicar i que, mes aviat, va desmentir.
A consequencia de les seves innovacions sovint s'ha considerat que Debussy se situa a la base de la musica moderna i contemporania. Tot i aixo, es sorprenent que un compositor de tan gran importancia, no hagi creat ≪escola≫ i que no se li pugui atribuir cap vertader deixeble. Ha tingut una considerable influencia sobre la musica de
Hollywood
,
[51]
fenomen encara persistent a traves de produccions recents.
Dos pianos o piano a quatre mans
[
modifica
]
- Petite Suite
(1889)
- Six epigraphes antiques
per a piano a quatre mans (1914, de la musica per a
Chansons de Bilitis
)
- En blanc et noir
per a dos pianos (1915)
Lied i musica vocal
[
modifica
]
- L'Enfant prodigue
per a soprano, bariton, tenor i orquestra (1884). Com a ballet fou coreografiada i interpretada per la ballarina francesa
Jeanne Ronsay
.
- La Demoiselle elue
per a dos solistes, cor femeni i orquestra (1887-1888, text de
Dante Gabriel Rossetti
). *
Ode a la France
per a soprano, cor i orquestra (1916-1917, completada per Marius Francois Gaillard)
- Le Printemps
per a cor a quatre veus i orquestra (1884)
- Prelude a l'apres-midi d'un faune
, (
poema simfonic
) per a orquestra (1894) amb coreografia de
Jerome Robbins (coreograf)
- Nocturnes
per a orquestra i cor (1899)
- Dances Sacree et Profane
per a arpa i orquestra (1903)
- Musica per a
Le roi Lear
, dues peces per a orquestra (1904)
- La Mer
, esbossos simfonics per a orquestra (1905)
- Images pour orchestre
(1905-1911)
- Le Martyre de St. Sebastien
, fragments simfonics per a orquestra (de la musica per al drama de
Gabriele d'Annunzio
, 1911)
- Khamma
, ballet (1911-1912, orquestrat per
Charles Koechlin
)
- Jeux
,
ballet
(1913)
- La Boite a joujoux
, ballet (1913, orquestrat per
Andre Caplet
)
Musica per a instrument solista i orquestra
[
modifica
]
- Fantaisie
per a piano i orquestra (1889-1890)
- Rapsodie
per a saxofon alt i orquestra (o piano) (1904, orquestrat per
Roger-Ducasse
)
- Rapsodia per a clarinet i orquestra (o piano) (1909-1910)
- Petite piece
per a saxofon alt i orquestra (o piano) (1901-1911)
Musica de cambra
[
modifica
]
- Quartet de corda en sol menor
(1893)
- Musica per a
Chansons de Bilitis
per a dues flautes, dues arpes i celesta (1901, text de
Pierre Louys
)
- Syrinx
per a flauta (1913)
- Sonata per a violoncel i piano (1915)
- Sonata per a flauta, viola i arpa (1915)
- Sonata per a violi i piano (1917)
Moltes d'aquestes obres foren enregistrades pel famos Quartet Parrenin fundat per
Jacques-Louis Parrenin
.
- ↑
Jarocinski
, Stefan. Prefaci de Vladimir Jankelevitch.
Debussy: impressionnisme et symbolisme
. Paris: Editions du Seuil, 1970.
ISBN 2-02-002057-2
.
- ↑
≪
Biografia
≫ (en angles). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juny 2018].
- ↑
Rodriguez
, Pablo L. ≪
11 caminos para llegar a Debussy sin salir de casa
≫ (en castella). El Pais, 25-03-2018. [Consulta: 29 abril 2019].
- ↑
≪
Dades
≫ (en angles). Classicfm. [Consulta: 29 abril 2019].
- ↑
5,0
5,1
5,2
Lesure, Francois
and
Roy Howat
.
"Debussy, (Achille-)Claude"
Arxivat
15 May 2018
a
Wayback Machine
.,
Grove Music Online
, Oxford University Press, retrieved 28 April 2018
(subscripcio necessaria)
- ↑
7,0
7,1
7,2
7,3
"Formative Years"
Arxivat
26 September 2014
a
Wayback Machine
., Centre de documentation Claude Debussy, Bibliotheque nationale de France, retrieved 18 April 2018
- ↑
Lockspeiser, p. 20
- ↑
Lockspeiser, pp. 20?21; Walsh (2003), Chapter 1; and Jensen, pp. 7?8
- ↑
Els biografs de Debussy, incloent a Edward Lockspeiser, Stephen Walsh i Eric Frederick Jensen, comenten que, malgrat que Antoinette Maute de Fleurville tenia les maneres d'una gran dama, era una bona professora. Va afirmar haver estudiat amb
Chopin
i, encara que molts dels biografs de Debussy s'han mostrat esceptics sobre aixo, la seva proesa artistica va ser avalada no nomes per Debussy, sino pel seu gendre,
Paul Verlaine
.
[9]
- ↑
Jensen, p. 7
- ↑
Lockspeiser, p. 25
- ↑
Prod'homme, J. G.
Claude Achille Debussy
Arxivat
29 May 2018
a
Wayback Machine
.,
The Musical Quarterly
, October 1918, p. 556
(subscripcio necessaria)
- ↑
Fulcher, p. 302
- ↑
Lockspeiser, p. 26
- ↑
Nichols (1980), p. 306
- ↑
"Concours du Conservatoire"
Arxivat
14 June 2018
a
Wayback Machine
.,
Le Mercure Musical
, 15 August 1908, p. 98 (in French)
- ↑
Es a dir, el quart premi, despres del primer accessit, el subcampio (
second prix
) i el guanyador ('premier prix
).
[17]
- ↑
Schonberg, p. 343
- ↑
Nichols (1998), p. 12
- ↑
Andres, Robert.
"An introduction to the solo piano music of Debussy and Ravel"
Arxivat
6 April 2017
a
Wayback Machine
., BBC, recuperat el 15 de maig de 2018
- ↑
El setembre de 1880, Von Meck va enviar el manuscrit de la
Danse bohemienne
de Debussy per la lectura de Txaikovski; un mes despres, Txaikovski va escriure per a felicitar lleugerament l'obra, pero va comentar la seva lleugeresa i la seva brevetat. Debussy no la va publicar, i el manuscrit va romandre a la familia von Meck i no es va publicar fins al 1932.
[21]
- ↑
Nichols (1998), p. 15
- ↑
Fulcher, p. 114
- ↑
Nichols (1998), p. 29
- ↑
Jensen, p. 27
- ↑
Nectoux, p. 269
- ↑
El director del Conservatori,
Ambroise Thomas
, era un music profundament conservador, igual que la majoria dels seus professors. No va ser fins que
Gabriel Faure
esdevingue director el 1905 que la musica moderna com la de Debussy o fins i tot la de
Wagner
va ser acceptada al Conservatori.
[27]
- ↑
Simeone (2000), p. 212
- ↑
30,0
30,1
30,2
"Prix de Rome"
Arxivat
16 October 2017
a
Wayback Machine
., Centre de documentation Claude Debussy, Bibliotheque nationale de France, retrieved 16 March 2018
- ↑
Thompson, p. 70
- ↑
Thompson, p. 77
- ↑
Fulcher, p. 71
- ↑
Thompson, p. 82
- ↑
Wenk, p. 205
- ↑
Johnson, p. 95
- ↑
37,0
37,1
37,2
37,3
"The Bohemian period"
Arxivat
17 November 2017
a
Wayback Machine
., Centre de documentation Claude Debussy, Bibliotheque nationale de France, retrieved 16 May 2018
- ↑
Holloway, pp. 21 and 42
- ↑
Nectoux, p. 39; i Donnellon, pp. 46?47
- ↑
Donnellon, p. 46
- ↑
41,0
41,1
Gago
, Luis. ≪
Debussy, la musica sin etiquetas
≫ (en castella). El Pais, 24-03-2018. [Consulta: 28 abril 2019].
- ↑
Cooke, pp. 258?260
- ↑
Jones, p. 18
- ↑
Quoted
in Taruskin, p. 55
- ↑
La consideracio de Debussy per la musica de Rimski-Korsakov no va ser corresposta. Despres d'escoltar
Estampes
una decada mes tard, Rimski va escriure en el seu diari: ≪Pobre i escas; no hi ha tecnica, ni tan sols imaginacio. L'impudent decadent: ignora tota la musica que l'ha precedit i ... creu que ha descobert America≫.
[44]
- ↑
Moore Whiting, p. 172
- ↑
47,0
47,1
"From L'apres-midi d'un faune to Pelleas"
Arxivat
17 November 2017
a
Wayback Machine
., Centre de documentation Claude Debussy, Bibliotheque nationale de France, consultat el 18 maig 2018
- ↑
Jensen, p. 60
- ↑
Magrane
, Joan ≪
Debussy, antisistema
≫.
El Temps
, 02-02-2019. Arxivat de l'
original
el 2019-05-11 [Consulta: 22 maig 2019].
- ↑
Minguet
, Vicent, ≪
A la recerca de la disciplina en la llibertat: la critica musical de Claude Debussy
≫.
Monsieur Croche, Antidiletant
, 2018, pag. 12.
- ↑
Wierzbicki
, James.
Music, Sound and Filmmakers: Sonic Style in Cinema
(en angles). Routledge, 2012, p.134.
ISBN 0415898935
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Barraque
, Jean
.
Debussy
. Paris: Editions du Seuil, 1977.
ISBN 978-2-02-000242-4
.
- Blyth
, Alan
.
Opera on CD
. Londres: Kyle Cathie, 1994.
ISBN 978-1-85626-103-6
.
- Boulez
, Pierre
.
Entretiens de Pierre Boulez, 1983?2013, recueillis par Bruno Serrou (in French)
. Chateau-Gontier: Editions Aedam Musicae, 2017.
ISBN 978-2-919046-34-8
.
- Brown
, Matthew.
Debussy Redux: The Impact of his Music on Popular Culture
. Bloomington: Indiana University Press, 2012.
ISBN 978-0-253-35716-8
.
- Cooke
, Mervyn. ≪The East in the West: Evocations of the Gamelan in Western Music≫. A:
The Exotic in Western Music
. Boston: Northeastern University Press, 1998.
ISBN 978-1-55553-319-9
.
- Cox
, David.
Debussy Orchestral Music
. Londres: BBC, 1974.
ISBN 978-0-563-12678-2
.
- Debussy
, Claude.
Monsieur Croche, antidiletant
. Edicio i traduccio de Vicent Minguet i Sebastia Moranta. Barcelona: Riurau Editors, IESEM, 2018, p. 154.
ISBN 978-84-946213-6-9
.
- Debussy
, Claude.
Debussy Letters
. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1987.
ISBN 978-0674194298
.
- DeVoto
, Mark. ≪The Debussy sound: colour, texture, gesture≫. A:
The Cambridge Companion to Debussy
. Cambridge: Cambridge University Press, 2003.
ISBN 978-0-521-65478-4
.
- DeVoto
, Mark.
Debussy and the Veil of Tonality
. Hillsdale, NY: Pendragon Press, 2004.
ISBN 978-1-57647-090-9
.
- Dietschy
, Marcel.
A Portrait of Claude Debussy
. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 1990.
ISBN 978-0-19-315469-8
.
- Donnellon
, Deirdre. ≪Debussy as musician and critic≫. A:
The Cambridge Companion to Debussy
. Cambridge: Cambridge University Press, 2003.
ISBN 978-0-521-65478-4
.
- Dumesnil
, Maurice
.
Claude Debussy, Master of Dreams
. Westport: Greenwood, 1979.
ISBN 978-0-313-20775-4
.
- Fulcher
, Jane.
Debussy and his World
. Princeton: Princeton University Press, 2001.
ISBN 978-1-4008-3195-1
.
- Garden
, Mary
; Louis Leopold Biancolli.
Mary Garden's Story
. Nova York: Simon & Schuster, 1951.
OCLC
1001487250
.
- The 100 Most Influential Musicians of All Time
. Nova York: Britannica Educational Publishing, 2009.
ISBN 978-1-61530-006-8
.
- Halford
, Margery.
Debussy: An Introduction to his Piano Music
. Van Nuys: Alfred, 2006.
ISBN 978-0-7390-3876-5
.
- Hartmann
, Arthur
.
Claude Debussy as I knew him
. Rochester, NY: University of Rochester Press, 2003.
ISBN 978-1-58046-104-7
.
- Holloway
, Robin
.
Debussy and Wagner
. Londres: Eulenburg, 1979.
ISBN 978-0-903873-25-3
.
- Holmes
, Paul.
Debussy
. Londres i Nova York: Omnibus Press, 2010.
ISBN 978-0-85712-433-3
.
- Howat
, Roy
.
Debussy in Proportion: A Musical Analysis
. Cambridge: Cambridge University Press, 1983.
ISBN 978-0-521-31145-8
.
- Howat
, Roy. ≪Russian imprints in Debussy's piano music≫. A:
Rethinking Debussy
. Nova York: Oxford University Press, 2011.
ISBN 978-0-19-975563-9
.
- Jensen
, Eric Frederick.
Debussy
. Oxford: Oxford University Press, 2014.
ISBN 978-0-19-973005-6
.
- Johnson
, Graham
.
A French Song Companion
. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2002.
ISBN 978-0-19-973005-6
.
- Jones
, J. Barrie.
Debussy
. Milton Keynes: Open University, 1979.
ISBN 978-0-335-05451-0
.
- Lockspeiser
, Edward.
Debussy: His Life and Mind
. Second. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press, 1978.
ISBN 978-0-521-22054-5
.
- McAuliffe
, Mary.
Twilight of the Belle Epoque
. Lanham, MA: Rowman & Littlefield, 2014.
ISBN 978-1-4422-2163-5
.
- Mellers
, Wilfrid
.
Romanticism and the Twentieth Century
. Londres: Barrie & Jenkins, 1988.
ISBN 978-0-7126-2050-5
.
- Moore Whiting
, Stephen.
Satie the Bohemian: From Cabaret to Concert Hall
. Oxford: Oxford University Press, 1999.
ISBN 978-0-19-816458-6
.
- Moreux
, Serge.
Bela Bartok
. Londres: The Harvill Press, 1953.
ISBN 978-0-19-816458-6
.
- Nichols
, Roger
.
Ravel
. Londres: Dent, 1977.
ISBN 978-0-844-30105-1
.
- Nichols
, Roger. ≪Debussy, (Achille-)Claude≫. A:
The New Grove Dictionary of Music and Musicians
. Londres: Macmillan, 1980.
ISBN 978-0-333-23111-1
.
- Nichols
, Roger.
Debussy Remembered
. Londres: Faber & Faber, 1992.
ISBN 978-0-571-15357-2
.
- Nichols
, Roger.
The Life of Debussy
. Cambridge: Cambridge University Press, 1998.
ISBN 978-0521578875
.
- Nichols
, Roger.
Ravel
. New Haven, CN and London: Yale University Press, 2011.
ISBN 978-0-300-10882-8
.
- Orenstein
, Arbie
.
Ravel: Man and Musician
. Mineola, US: Dover, 1991.
ISBN 978-0-486-26633-6
.
- Orledge
, Robert
. ≪Debussy the Man≫. A:
The Cambridge Companion to Debussy
. Cambridge: Cambridge University Press, 2003.
ISBN 978-0-521-65478-4
.
- Parris
, Matthew
.
Scorn
. Londres: Little, 2008.
ISBN 978-1-904435-98-3
.
- Potter
, Keith.
Four Musical Minimalists
. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press, 1999.
ISBN 978-0-521-48250-9
.
- Poulenc
, Francis
.
My Friends and Myself
. Londres: Dennis Dobson, 1978.
ISBN 978-0-234-77251-5
.
- Reti
, Rudolph
.
Tonality?Atonality?Pantonality: A Study of Some Trends in Twentieth Century Music
. Londres: Rockliffe, 1958.
OCLC
470370109
.
- Rolf
, Marie. ≪Debussy's Rites of Spring≫. A:
Rethinking Debussy
. Nova York: Oxford University Press, 2011.
ISBN 978-0-19-975563-9
.
- Ross
, Alex.
The Rest is Noise
. Londres: Fourth Estate, 2008.
ISBN 978-1-84115-475-6
.
- Sackville-West
, Edward
;
Desmond Shawe-Taylor
.
The Record Guide
. Londres: Collins, 1955.
OCLC
500373060
.
- Samuel
, Claude.
Conversations with Olivier Messiaen
. Londres: Stainer and Bell, 1976.
ISBN 978-0-85249-308-3
.
- Schmitz
, E. Robert
.
The Piano Works of Claude Debussy
. Nova York: Dover Publications, 1966.
ISBN 978-0-486-17275-0
.
- Schonberg
, Harold C.
The Great Pianists
. Nova York: Simon & Schuster, 1987.
ISBN 978-0-671-64200-6
.
- Siepmann
, Jeremy.
The Piano
. Wisconsin: Hal Leonard Corp., 1998.
ISBN 978-0-793-59976-9
.
- Simeone
, Nigel.
Paris ? A Musical Gazetteer
. New Haven: Yale University Press, 2000.
ISBN 978-0-300-08053-7
.
- Simeone
, Nigel. ≪Debussy and Expression≫. A:
The Cambridge Companion to Debussy
. Cambridge:
Cambridge University Press
, 2007.
ISBN 978-0-521-65243-8
.
- Simeone
, Nigel. ≪France and the Mediterranean≫. A:
The Cambridge Companion to Twentieth-Century Opera
. Cambridge:
Cambridge University Press
, 2008.
ISBN 978-0-521-78009-4
.
- Taruskin
, Richard
.
Stravinsky and the Russian Traditions
. Berkeley: University of California Press, 1996.
ISBN 978-0-520-29348-9
.
- Taruskin
, Richard.
Music in the Early Twentieth Century
. Oxford: Oxford University Press, 2010.
ISBN 978-0-19-538484-0
.
- Thompson
, Oscar.
Debussy, Man and Artist
. Nova York: Tudor Publishing, 1940.
OCLC
636471036
.
- Timbrell
, Charles. ≪Debussy in Performance≫. A:
The Cambridge Companion to Debussy
. Cambridge: Cambridge University Press, 2003.
ISBN 978-0-521-65478-4
.
- Trezise
, Simon.
Debussy: La mer
. Cambridge: Cambridge University Press, 1994.
ISBN 978-0-521-44656-3
.
- ≪Introduction; Debussy's 'rhythmicised time'≫. A:
The Cambridge Companion to Debussy
. Cambridge: Cambridge University Press, 2003.
ISBN 978-0-521-65478-4
.
- Vallas
, Leon
.
Claude Debussy: His Life and Works
. Oxford: Oxford University Press, 1933.
OCLC
458329645
.
- Walsh
, Stephen. ≪Claude Debussy≫. A:
The Penguin Opera Guide
. Londres: Penguin, 1997.
ISBN 978-0-14-051385-1
.
- Walsh
, Stephen.
Debussy: A Painter in Sound
. Londres: Faber & Faber, 2018.
ISBN 978-0-571-33016-4
.
- Weintraub
, Stanley
.
Whistler: A Biography
. Nova York: Da Capo Press, 2001.
ISBN 978-0-306-80971-2
.
- Wenk
, Arthur.
Claude Debussy and the Poets
. Berkeley: University of California Press, 1976.
ISBN 978-0-520-02827-2
.
- Wheeldon
, Marianne.
Debussy's Late Style
. Bloomington: Indiana University Press, 2009.
ISBN 978-0-253-35239-2
.
- Wheeldon
, Marianne. ≪Tombeau de Claude Debussy≫. A:
Rethinking Debussy
. Nova York: Oxford University Press, 2011.
ISBN 978-0-19-975563-9
.
- Wheeldon
, Marianne.
Debussy's Legacy and the Construction of Reputation
. Nova York: Oxford University Press, 2017.
ISBN 978-0-19-063122-2
.
Enllacos externs
[
modifica
]