El
clarinet
es un
instrument musical
de
vent de fusta
.
[1]
Dins d'aquesta gran familia, el clarinet pertany als instruments de
canyeta simple
, igual que el
saxofon
. El forat es aproximadament cilindric (a semblanca de la
flauta travessera
i a diferencia del
saxofon
). Es un instrument format per diverses peces desmuntables: broquet, barrilet, cos superior, cos inferior i campana, fets de fusta de
banus
. Tanmateix, en els ultims anys ha comencat a utilitzar-se
plastics termoestables
, sobretot per l'embocadura. Es un
instrument transpositor
l'extensio del qual abasta de tres a quatre
octaves
.
[2]
El clarinet es un instrument imprescindible tant per a les orquestres classics com per a totes menes de les bandes de musica. La mes utilitzada es la clarinet en si
,
Alguns estudis afirmen que el clarinet es producte d'una evolucio constant de l'
aulos
grec
, pero es generalment acceptat que fou inventat cap a final del segle
xvii
pel fabricant d'instruments de corda
Johann Christoph Denner
.
[3]
Aquest clarinet, pero, era molt primitiu i nomes disposava d'una clau, per la qual cosa tenia una sonoritat molt pobra.
Seria
Ivan Muller
que va acabar de dotar al clarinet de l'engranatge de claus que avui s'utilitza.
[4]
Un total de tretze claus en fan un instrument molt ric en registres i sons. L'evolucio i estudi del clarinet,
[5]
pero, continuaria. Quatre son els sistemes que condicionaren l'evolucio del clarinet al llarg de la historia:
- Sistema Muller o de tretze claus (del qual es basen tant el sistema Bohm o frances com el sistema alemany)
- Sistema Klose-Buffet o frances, tambe anomenat sistema Boehm, que si be no es el mateix que el sistema inventat per
Theobald Boehm
per la flauta travessera, s'hi assembla.
- Sistema Albert
- Sistema alemany i sistema Oehler (Oskar Oehler)(que es un sistema perfeccionat a partir del sistema alemany)
El cos esta format per l'embocadura, el barrilet, els dos cossos i la campana. Quan es bufa, s'accionen les claus per a variar els sons.
Tipus de clarinet
[
modifica
]
Existeix tota una familia de clarinets segons el seu registre: de sopraninos afinats en do, mi bemoll o re, fins a octocontrabaixos afinats en si bemoll. Els mes utilitzats son:
- Sopranino en Mi bemoll
(tambe anomenat
requint
i
pitu montanes
a Cantabria).
- Soprano en Si bemoll.
- Clarinet en La
.
- Clarinet Alt.
- Clarinet Contralt.
- Clarinet Baix (en si bemoll).
- Contrabaix en si bemoll.
- Contrabaix.
Hem d'afegir dos clarinets molt utilitzats durant el
classicisme musical
(que son els mes utilitzats en la major part de les obres de
Mozart
): el clarinet
di bassetto
(afinat en la),
[6]
i el
corno di bassetto
(afinat en fa).
Quasi tots son
instruments transpositors
. La rao mes plausible es que el clarinet soprano en do (en desus) era massa estrident per la gran quantitat de sons harmonics aguts, es va preferir el clarinet en si bemoll (el mes emprat) i en la (principalment al repertori orquestral). Un cop fixat el soprano de la familia, la resta de membres s'establiren en relacio a aquest.
Principals mestres del clarinet a Europa
[
modifica
]
Jean-Xavier Lefevre
(1763-1829) va viure a Paris en els turbulents anys de la
Revolucio francesa
i les
guerres napoleoniques
. La seva manera de tocar era, sota la tradicio francesa de Beer. A mes de ser un notable solista, va tenir les millors posicions de la ciutat, incloent la de primer clarinet de l'Emperador. Degut al gran nombre de clarinetistes necessitats a les bandes de l'exercit de
Napoleo
, va haver-hi una gran demanda d'alumnes i quan el
Conservatori de Paris
va obrir les portes el 1795, Lefevre era un dels 19 mestres designats a ensenyar a cent quatre alumnes de clarinet. Lefevre rebe l'encarrec d'escriure el metode oficial del Conservatori, llibre que es va imprimir en la mateixa institucio el 1802. El metode va ser reimpres i editat per
Hermann Bender
,
Romeo Orsi
i
Alamiro Giampieri
. Forma la base del metode de
Julius Pisarovic
, i s'utilitza encara avui en dia.
Ivan Muller
(1786-1854) va presentar el seu clarinet de tretze claus al Conservatori de Paris perque el revisaren el 1812. Ell argumentava que aquest nou clarinet podia tocar en totes les tonalitats amb facilitat, ja que en el futur els instrumentistes nomes necessitarien un instrument. Va tenir la mala fortuna de trobar-se amb Lefevre com a membre del comite assignat a jutjar el seu nou instrument, ja que Lefevre considerava que el fet d'agregar-li mes forats que els que necessita el seu propi clarinet de sis claus distorsionaria la qualitat del so, i aixo va influenciar al jurat. L'invent fou rebutjat, sota els arguments que els compositors desitgen la varietat de colors de so que els diferents clarinets ofereixen. Muller no va acceptar la idea de ser rebutjat i va viatjar per tota Europa i Russia oferint amb el seu nou clarinet concerts de molta qualitat, i aviat el seu instrument fou proclamat com el clarinet del futur. Muller fou un viatger incansable durant tota la seva vida i mai es va establir per molt temps en un lloc fix per a guanyar reputacio de mestre, pero si va escriure un metode per al seu clarinet el 1822 i va prosperar exitosament en edicions posteriors.
[7]
Hyacinthe Klose
(1808-1880). Klose era compositor, clarinetista i professor de clarinet al
Conservatoire de Paris
. Com a music, Klose va ser segon clarinet al
Theatre Italien de Paris
, darrere de Frederic Berr primer i d'
Ivan Muller
despres.
[8]
El 1838, quan Berr mor, es nomenat professor de clarinet al Conservatori Superior de Paris. De totes maneres, la gran contribucio de Klose a la historia del clarinet te poc o res a veure amb la seva faceta de music o de compositor. De fet, la feina mes important de Klose va ser adaptar per al clarinet el sistema d'anelles movibles que
Theobald Bohm
havia creat per a la flauta travessera.
[9]
Aquesta feina la va fer conjuntament amb el luthier frances Louis Auguste Buffet jeune (fill), fill del fundador de Buffet-Crampon.
L'”invent” de Klose i Buffet (be, de fet l'invent es de Boehm, pero ells hi van fer adaptacions) causa el cisma entre els fabricants de clarinets, perque mentre la majoria segueix el sistema Boehm, aixo no es aixi a Alemanya i Austria especialment. En aquests paisos es va adoptar el sistema Albert, que despres evoluciona en el sistema Ohler.
Klose es famos entre els clarinetistes pels seus metodes de clarinet: llibres d'estudis de mecanismes amb dificultat variada i gradual que es fan servir en la immensa majoria de classes de formacio de clarinetistes.
Clarinetistes
[
modifica
]
Compositors amb obres per a clarinet
[
modifica
]
- ↑
≪
clarinet
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
clarinet
≫.
Gran Enciclopedia de la Musica
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
clarinet | History, Types, & Facts
≫ (en angles). [Consulta: 10 maig 2019].
- ↑
Zakian
, Lee. ≪
The Clarinet History
≫. JL Publishing.
- ↑
Vercher Grau, Juan, 1940-2012, author.
.
El clarinete y su entorno en la historia
.
ISBN 9788469773451
.
- ↑
Raasakka
, M.
Exploring the Clarinet: A Guide to Clarinet Technique and Finnish Clarinet Music
. Fennica Gehrman Ltd., 2017, p. 70.
ISBN 978-952-5489-26-2
[Consulta: 10 marc 2022].
- ↑
≪
Breve historia de los maestros de clarinete - CLARIPERU
≫. Arxivat de l'
original
el 2019-06-06. [Consulta: 14 maig 2019].
- ↑
UpClosed
. ≪
About Hyacinthe Klose | Biography | Composer, Clarinetist, Music educator, Educator | France | UpClosed
≫ (en angles). [Consulta: 13 maig 2019].
- ↑
Hoeprich
, E.
The Clarinet
. Yale University Press, 2008, p. 146.
ISBN 978-0-300-10282-6
[Consulta: 10 marc 2022].
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari