Civilitzacio olmeca

Tipus	civilitzacio , cultura i etnia
Geografia
Originari de	area nuclear olmeca (Mexic) i Mesoamerica
Inici	1400 aC
Mapa de distribucio

La civilitzacio olmeca s'origina fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mexic , on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC. El seu territori a Mesoamerica no ocupava una gran extensio. Els olmeques conreaven camps, sobretot de blat de moro , al llarg de les terres baixes costaneres del golf de Mexic. Solien aprofitar les crescudes anuals del rius, que inundaven i fertilitzaven el sol, per aconseguir collites abundants. La disponibilitat d'aliment va permetre un gran desenvolupament dels principals assentaments de la cultura olmeca com eren San Lorenzo, Tres Zapotes i La Venta . ^[1] L'inici de la cultura olmeca va ser a San Lorenzo , situada a la conca del riu Coatzacoalcos dins l'actual estat mexica de Veracruz .

Una de les fites de les civilitzacions mesoamericanes va ser el calendari . Els olmeques ja utilitzaven un calendari de 260 dies, el Tonalpohualli , i tambe feien servir el mateix sistema que despres utilitzarien els maies , amb el que contaven mitjancant baktuns, katuns, tuns, uinals i kins . ^[2]

Pel que fa a l'urbanisme, a partir d'aquesta epoca es construeixen per primer cop a Mesoamerica autentics centres cerimonials, que son, en realitat, el nucli central, mes destacat i visible de les ciutats olmeques. La majoria de la poblacio restava dispersa, en habitatges modestos, al voltant d'aquests grans monuments religiosos. Aixo implicava, per una banda, especialitzacio artesanal (ceramistes, constructors de lapides, teixidors, etc.) i per l'altra, divisio de clases socials, basicament dues: la classe dominant dels mandataris i els sacerdots ^[2] i la classe inferior integrada per camperols i artesans.

La majoria de testimonis arqueologics que caracteritzen la cultura olmeca -sobretot escultures i restes arquitectoniques- daten d'aquesta etapa (a l'entorn de l'any 1000 aC). En aquestes zones s'han trobat tambe elements de terrisseria , figures i fragments de ceramica d'una epoca anterior, corresponent al periode de creixement (1500 - 1150 aC) aixi com diversos objectes fets de basalt i tambe d' obsidiana , dos materials molt durs d'origen volcanic.

Els olmeques van ser els primers a desenvolupar per al seu llenguatge una escriptura jeroglifica; tenim com a exemple mes recent una mostra que data del 360 aC. Aquest poble va ser, potser, el que va originar el joc de la pilota , tan prevalent entre les cultures de Mesoamerica. El van fer servir amb proposits recreatius i religiosos; van jugar-hi, en qualsevol cas, en una epoca anterior a la documentada en altres cultures de la regio.

L'evidencia arqueologica suggereix que els olmeques eren persones espirituals que veien el poders dels deus a traves de les forces de la natura, com ara les fonts d'aigua dolca. Les seves intrigants pintures rupestres d'essers sobrenaturals encara es conserven avui dia, com tambe escultures de totes les mides, des de petites estatuetes fins a enormes altars i caps. La primera piramide mesoamericana va ser construida a La Venta. Tot i que el domini de la cultura olmeca va minvar al voltant de l'any 400 aC, la seva imatgeria contundent i els seus costums van influenciar profundament tant els maies com els asteques. ^[1]

Etimologia [ modifica ]

El nom 'Olmec' prove de la paraula per als olmeques en nahuatl : ?lm?catl oːl?meːkat?? (singular) o ?lm?cah oːl? (plural). Aquesta paraula es compon de les dues paraules ?lli ?oːlːi , que significa " goma natural ", i m?catl ?meːkat?? , que significa "gent", de manera que la paraula significa "gent de goma". ^{[3] [4]} El nahuatl es la llengua dels nahues , i el terme va ser utilitzat per la civilitzacio asteca per a la gent que vivia a les terres baixes del Golf als segles  xv i xvi , uns 2000 anys despres de la desaparicio de la cultura olmeca. El terme "gent del cautxu" es refereix a la practica antiga, que abasta des dels antics olmeques fins als asteques, d'extreure latex de Castilla elastica , un arbre del cautxu de la zona. El suc d'una vinya local, Ipomoea alba , es barrejava amb aquest latex per crear cautxu ja l'any 1600 aC. ^[5] Els olmeques utilitzaven el cautxu per fabricar objectes, com, per exemple les boles de goma que es feien servir per al joc de la pilota. ^[1]

Els primers exploradors i arqueolegs moderns, pero, van aplicar erroniament el nom "Olmec" a les ruines i l'art redescobert en l'epoca dels asteques, decades abans que fos entes que no havien estat creats per la gent que els asteques coneixien com a "Olmec", sino per una cultura 2000 anys mes antiga. Malgrat la identitat equivocada, el nom s'ha mantingut. ^[6]

No se sap quin nom feien servir els antics olmeques per referir-se a ells mateixos; alguns relats mesoamericans posteriors semblen referir-se a l'antic olmeca com a " Tamoanchan ". ^[7] Un terme contemporani utilitzat de vegades per a la cultura olmeca es "tenocelome", que significa "boca del jaguar ". ^[8]

Visio general [ modifica ]

L'area central dels olmeques es l'area de les terres baixes del Golf de Mexic on es va expandir despres del desenvolupament inicial a Soconusco, Veracruz. Aquesta zona es caracteritza per terres baixes pantanosas marcades per turons baixos, carenes i volcans. La Sierra de los Tuxtlas s'eleva bruscament al nord, al llarg del Golf de Campeche . Aqui, els olmeques van construir complexos permanents de ciutats i temples a San Lorenzo, La Venta, Tres Zapotes i Laguna de los Cerros. En aquesta regio, la primera civilitzacio mesoamericana va sorgir i va regnar des de c. 1400.0?400.0 aC. ^{[9] [a]}

Origens [ modifica ]

Els inicis de la civilitzacio olmeca s'han situat tradicionalment entre el 1400 aC i el 1200 aC . Les troballes anteriors de restes olmeques dipositades ritualment al santuari El Manati a prop del triple jaciment arqueologic conegut col·lectivament com a San Lorenzo Tenochtitlan van traslladar-ho "almenys" al segle XVI aC . ^[10] Sembla que els olmeques tenien les seves arrels a les primeres cultures agricoles de Tabasco , que va comencar entre el 5100 aC i el 4600 aC. Aquests compartien els mateixos cultius alimentaris basics i tecnologies de la civilitzacio olmeca posterior. ^[11]

El que avui s'anomena olmeca va apareixer per primera vegada a San Lorenzo Tenochtitlan, on es van produir caracteristiques olmeques distintives al voltant del 1400 aC. L'ascens de la civilitzacio va ser ajudat per l'ecologia local del sol al·luvial ben regat, aixi com per la xarxa de transport proporcionada per la conca del riu Coatzacoalcos . Aquest entorn es pot comparar amb el d'altres antics centres de civilitzacio: les valls del Nil , el Riu Indus , el Riu Groc i Mesopotamia . Aquest entorn altament productiu va encoratjar una poblacio densament concentrada, que al seu torn va provocar l'ascens d'una classe d'elit. ^[12] L'elit va crear la demanda per a la produccio dels simbolics i sofisticats artefactes de luxe que defineixen la cultura olmeca. ^[13] Molts d'aquests artefactes de luxe es van fer amb materials com ara jade , obsidiana i magnetita , que provenien de llocs llunyans i suggereixen que les primeres elits olmeques tenien acces a una extensa xarxa comercial a Mesoamerica. La font del jade mes valorat va ser la vall del riu Motagua a l'est de Guatemala , ^[14] i l'obsidiana olmeca s'ha localitzat en fonts a les terres altes de Guatemala, com El Chayal i San Martin Jilotepeque , o a Puebla , ^{[15] [16]} a distancies que oscil·len entre els 200 i el s400 km respectivament. ^[17]

L' estat de Guerrero , i en particular la seva cultura del Mezcala primerenca, sembla haver tingut un paper important en la historia primerenca de la cultura olmeca. Els artefactes d'estil olmeca solen apareixer abans en algunes parts de Guerrero que a la zona de Veracruz-Tabasco. En particular, els objectes rellevants del jaciment d'Amuco-Abelino a Guerrero revelen dates tan primerenques com 1530 aC. ^[18] La ciutat de Teopantecuanitlan a Guerrero tambe es rellevant en relacio a aixo.

La Venta [ modifica ]

El primer centre olmeca, San Lorenzo, va ser practicament abandonat al voltant del 900 aC aproximadament al mateix temps que La Venta va agafar protagonisme. ^[19] Tambe es va produir una destruccio total de molts monuments de San Lorenzo c. 950 aC, que pot indicar un aixecament intern o, menys probablement, una invasio. ^[20] L'ultim pensament, pero, es que els canvis ambientals poden haver estat els responsables d'aquest canvi en els centres olmeques, amb certs rius importants canviant de rumb. ^{[21] [22]}

En qualsevol cas, arran de la decadencia de San Lorenzo, La Venta es va convertir en el centre olmeca mes destacat, des del 900 aC fins al seu abandonament cap al 400 aC. ^[23] La Venta va mantenir les tradicions culturals olmeques amb mostres espectaculars de poder i riquesa. La Gran Piramide va ser l'estructura mesoamericana mes gran de la seva epoca. Encara avui, despres de 2500 anys d'erosio, s'eleva 34 m per sobre del paisatge naturalment pla. ^[24] Enterrats a les profunditats de La Venta hi havia "ofrenes" opulentes i intensives en ma d'obra ? 1.000 tones de blocs llisos de serpentina , grans paviments de mosaic i almenys 48 ofrenes separades de jade polit, ceramica, figuretes i miralls d' hematites . ^[25]

Declivi [ modifica ]

Els estudiosos encara han de determinar la causa de l'eventual extincio de la cultura olmeca. Entre el 400 i 350 aC , la poblacio a la meitat oriental del cor dels olmeques va caure precipitadament, i la zona va estar poc habitada fins al segle  xix . ^[26] Segons els arqueolegs, aquest despoblament probablement va ser el resultat de ≪canvis ambientals molt greus que van fer que la regio no fos apta per a grups grans d'agricultors≫, en particular canvis en l'entorn fluvial del qual depenien els olmeques per a l'agricultura, la caca i la recol·leccio i el transport. Aquests canvis poden haver estat provocats per trastorns o subsidencies tectoniques , o per l'envasament dels rius a causa de practiques agricoles. ^[27]

Santley i els seus col·legues (Santley et al. 1997) suggereixen una teoria per a la considerable caiguda de la poblacio durant el periode Formatiu Terminal, que proposen la reubicacio dels assentaments a causa del vulcanisme , en lloc de l'extincio. Les erupcions volcaniques durant els periodes de formacio inicial, tarda i terminal haurien cobert les terres i obligat els olmeques a traslladar els seus assentaments. ^[28]

Fos quina fos la causa, als pocs centenars d'anys de l'abandonament de les ultimes ciutats olmeques, les cultures successores es van consolidar fermament. El jaciment de Tres Zapotes, a l'extrem occidental del cor dels olmeques, va continuar ocupant molt mes enlla del 400 aC , pero sense els distintius de la cultura olmeca. Aquesta cultura post-olmeca, sovint anomenada epi-olmeca , te caracteristiques similars a les que es troben a Izapa , a uns 550 km al sud-est. ^[29]

Artefactes [ modifica ]

La cultura olmeca es va definir per primera vegada com un estil d'art, i aquest continua sent el segell distintiu de la cultura. ^[30] Forjat en un gran nombre de mitjans (jade, argila, basalt i pedra verda entre d'altres), gran part de l'art olmeca es naturalista. Altres arts expressen criatures antropomorfiques fantastiques, sovint molt estilitzades, utilitzant una iconografia que reflecteix un significat religios. ^[31] Els motius comuns inclouen boques cap avall i un cap esquerdat, totes dues es veuen en representacions d'homes-jaguar. ^[30] A mes de fer subjectes humans i semblants als humans, els artesans olmeques eren experts en la representacio d'animals.

Mentre que les figuretes olmeques es troben abundantment en llocs al llarg de la Periode formatiu , els monuments de pedra com els caps colossals son la caracteristica mes reconeixible de la cultura olmeca. ^[32] Aquests monuments es poden dividir en quatre classes: ^{[33] [34]}

• Caps colossals (que poden arribar a ser de fins a 3 m d'alcada);
• Altars rectangulars (mes probablement trons) ^[35] com l'Altar 5 de La Venta;
• Escultura independent de rodo, com els bessons d' El Azuzul o el Monument 1 de San Martin Pajapan ;
• Estela , com ara el Monument 19 de La Venta . La forma de les esteles es va introduir generalment mes tard que els caps colossals, els altars o les escultures soltes. Amb el temps, l'estela va canviar de simple representacio de figures, com el Monument 19 o l'estela 1 de La Venta, cap a representacions d'esdeveniments historics, en particular actes que legitimen els governants. Aquesta tendencia culminaria amb monuments post-olmeques com l'estela 1 de La Mojarra, que combina imatges de governants amb escriptura i dates del calendari . ^[36]

Innovacions notables [ modifica ]

A mes de la seva influencia a les cultures mesoamericanes contemporanies a ells, com a primera civilitzacio a Mesoamerica, als olmeques se'ls atribueix, o se'ls atribueix especulativament, ser els primers en diversos camps, inclosa la sagnia i potser sacrificis humans , escriptura i epigrafia , i la invencio de les crispetes, el zero , el calendari mesoamerica, i el joc de pilota mesoamerica , aixi com potser la bruixola . ^[37]

Especulacio de sagnia i sacrificis [ modifica ]

Encara que el registre arqueologic no inclou una representacio explicita de sagnia olmeca, ^[38] els investigadors han trobat altres proves que els olmeques el practicaven ritualment. Per exemple, s'han trobat nombroses espigues naturals i ceramiques de myliobatoidei i atzavara als llocs olmecs, ^[39] i certs artefactes s'han identificat com a lletres de sang. ^[40]

L'argument que els olmeques van instituir el sacrifici huma es significativament mes especulatiu. Encara no s'ha descobert cap artefacte de sacrifici d'influencia olmeca; cap obra d'art olmeca o d'influencia olmeca mostra sense ambiguitats victimes de sacrifici (com ho fan les figures danzantes del Monte Alban ) o escenes de sacrifici huma (com es pot veure a el famos mural de la pista de pilota d' El Tajin ). ^[41]

Al Manati, entre les altres ofrenes s'han descobert cranis i femurs desarticulats, aixi com esquelets complets de nounats o fetus, fet que ha provocat especulacions sobre el sacrifici infantil. Els estudiosos no han determinat com van morir els infants. ^[42] Alguns autors han associat el sacrifici infantil amb l'art ritual olmeca que mostra nadons homes jaguar coixos, el mes famos a l'Altar 5 de La Venta o el Senyor de Las Limas (a la dreta). ^[43] Qualsevol resposta definitiva requereix mes troballes.

Escriptura [ modifica ]

L'olmeca podria haver estat la primera civilitzacio de l' hemisferi occidental a desenvolupar un sistema d'escriptura. Els simbols trobats el 2002 i el 2006 daten del 650 aC ^[44] i 900 ac ^[45] respectivament, anterior a l' escriptura zapoteca mes antiga trobada fins ara, que data aproximadament del 500 aC. ^{[46] [47]}

La troballa de 2002 al lloc de San Andres mostra un ocell, rotlles de parla i glifos que son semblants als glifs maies posteriors. ^[48] Conegut com el Bloc de Cascajal , i datat entre el 1100 aC i el 900 aC , la troballa de 2006 d'un jaciment prop de San Lorenzo mostra un conjunt de 62 simbols, 28 dels quals son unics, tallats en un bloc serpenti. Un gran nombre d'arqueolegs destacats han aclamat aquesta troballa com la "primera escriptura precolombiana". ^[49] Altres son esceptics a causa de la singularitat de la pedra, el fet que se n'hagues eliminat qualsevol context arqueologic, i perque no te cap semblanca aparent amb cap altre sistema d'escriptura mesoamerica. ^[50]

Tambe hi ha jeroglifics posteriors ben documentats coneguts com a escriptura istmica , i encara que hi ha alguns que creuen que l'istmic pot representar una escriptura de transicio entre un sistema d'escriptura olmeca anterior i l'escriptura maia, la questio continua sense resoldre's.

Calendari Mesoamerica de compte llarg i invencio del concepte del zero [ modifica ]

El calendari mesoamerica de compte llarg utilitzat per moltes civilitzacions mesoamericanes posteriors, aixi com el concepte del zero , podrien haver estat ideats pels olmeques. Com que els sis artefactes amb les primeres dates del calendari de compte llarg van ser descoberts fora de la patria immediata dels maies, es probable que aquest calendari fos anterior als maies i possiblement fos la invencio dels olmeques. De fet, tres d'aquests sis artefactes es van trobar al cor dels olmeques. Pero un argument en contra de l'origen olmeca es el fet que la civilitzacio olmeca havia acabat al segle IV aC , uns quants segles abans del primer artefacte de datacio de compte llarg conegut. ^[52]

El calendari de compte llarg requeria l'us de zero com a marcador de posicio dins del seu sistema de numeracio posicional vigesimal (base 20). Es va utilitzar un glif d'interpret ( ) com a simbol zero per a aquestes dates de recompte llarg, la segona mes antiga de les quals, a l'Estela C a Tres Zapotes , te una data del 32 aC. Aquest es un dels primers usos del concepte zero a la historia. ^[53]

Joc de pilota mesoamerica [ modifica ]

Els olmeques son candidats forts a originar el joc de pilota mesoamerica tan prevalent entre les cultures posteriors de la regio i utilitzat amb finalitats recreatives i religioses. ^[54] S'han trobat una dotzena de pilotes de goma que daten del 1600 aC o anteriors a El Manati , una torbera 10 km a l'est de San Lorenzo Tenochtitlan. ^[55] Aquestes pilotes son anteriors a la pista de pilota mes antiga descoberta fins ara al Paso de la Amada , c. 1400 aC, encara que no hi ha certesa que s'utilitzin en el joc de pilota. ^[56]

Recerca arqueologica [ modifica ]

La cultura olmeca era desconeguda pels historiadors fins a mitjans del segle  xix . L'any 1869, el viatger antiquari mexica Jose Melgar Serrano va publicar una descripcio del primer monument olmeca que es va trobar in situ . Aquest monument ?el cap colossal que ara s'anomena Monument A de Tres Zapotes ? havia estat descobert a finals de la decada de 1850 per un treballador agricola que netejava terrenys boscosos en una hisenda a Veracruz. En sentir parlar de la curiosa troballa mentre viatjava per la regio, Melgar Serrano va visitar el jaciment per primera vegada l'any 1862 per veure'l i completar l'excavacio de l'escultura parcialment exposada. La seva descripcio de l'objecte, publicada uns quants anys mes tard despres de noves visites al jaciment, representa el primer informe documentat d'un artefacte del que ara es coneix com a cultura olmeca.

A la segona meitat del segle  xix , van sortir a la llum artefactes olmeques com la destral kunz (dreta) i posteriorment van ser reconeguts com a pertanyents a una mateixa tradicio artistica.

Frans Blom i Oliver La Farge van fer les primeres descripcions detallades de La Venta i el Monument 1 de San Martin Pajapan durant la seva expedicio de 1925. No obstant aixo, en aquell moment, la majoria dels arqueolegs suposaven que els olmeques eren contemporanis dels maies? fins i tot Blom i La Farge estaven, segons les seves propies paraules, ≪inclinats a adscriure'ls a la cultura maia≫. ^[58]

Matthew Stirling de la Smithsonian Institution va dur a terme les primeres excavacions cientifiques detallades de jaciments olmeques als anys 30 i 40. Stirling, juntament amb l'historiador de l'art Miguel Covarrubias , es va convencer que els olmeques van ser anteriors a la majoria de les altres civilitzacions mesoamericanes conegudes. ^[59]

En contrapunt a Stirling, Covarrubias , i Alfonso Caso , pero, els maianistes J. Eric Thompson i Sylvanus Morley van discutir les dates de l'epoca classica per als artefactes olmeques. La questio de la cronologia olmeca va arribar al punt culminant en una conferencia de Tuxtla Gutierrez de 1942, on Alfonso Caso va declarar que els olmeques eren la ≪cultura mare≫ ("cultura madre") de Mesoamerica. ^[60]

Poc despres de la conferencia, la datacio amb radiocarboni va demostrar l'antiguitat de la civilitzacio olmeca, encara que la questio de la ≪cultura mare≫ va generar un debat considerable fins i tot 60 anys despres. ^[61]

ADN [ modifica ]

En les investigacions del Projecte Arqueologic San Lorenzo Tenochtitlan als jaciments de San Lorenzo i Loma del Zapote, es van trobar diversos enterraments humans del periode olmeca. La consistencia ossia en dos d'ells va permetre dur a terme amb exit l'estudi del seu ADN mitocondrial , en el marc d'una investigacio que proposa l'analisi comparativa de la informacio genetica dels olmeques amb la obtinguda de subjectes d'altres societats mesoamericanes sota l'assessorament dels especialistes Dr. Maria de Lourdes Munoz Moreno i Miguel Moreno Galeana, tots dos al CINVESTAV de Mexic.

Aquest estudi pioner de l'ADN mitocondrial el 2018 es va dur a terme en dos individus olmeques, un de San Lorenzo i l'altre de Loma del Zapote, donant lloc en ambdos casos a la presencia inequivoca de les mutacions distintives del llinatge matern de l' haplogrup A. Comparteixen el mes abundant dels cinc haplogrups mitocondrials caracteristics de les poblacions indigenes d'America: A, B, C, D i X. ^{[62] [63]}

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Carlson , John B. ≪Lodestone Compass: Chinese or Olmec Primacy? Multidisciplinary Analysis of an Olmec Hematite Artifact from San Lorenzo, Veracruz, Mexico≫ (en angles). Science, New Series , 189 (4205), 05-09-1975, pag. 753?760 (753).
• Coe, Michael D.. America's First Civilization: Discovering the Olmec (en angles). Nova York: The Smithsonian Library, 1968.  
• Coe, Michael D.; Rex Koontz. Mexico: from the Olmecs to the Aztecs (en angles). 5ª edicio, revisada i ampliada. Londres i Nova York: Thames & Hudson , 2002. ISBN 0-500-28346-X . OCLC   50131575 .  
• Diehl , Richard. The Olmecs: America's First Civilization (en angles). Londres: Thames & Hudson , 2004. ISBN 0-500-02119-8 . OCLC   56746987 .  
• Pool , Christopher A. Olmec Archaeology and Early Mesoamerica (en angles). Cambridge i Nova York: Cambridge University Press, 2007 (Cambridge World Archaeology). ISBN 978-0-521-78882-3 . OCLC   68965709 .  
• VanDerwarker , Amber. Farming, Hunting, and Fishing in the Olmec World (en angles). University of Texas Press, 2006. ISBN 0-292-70980-3 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

• Senyor de Las Limas .

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Civilitzacio olmeca

• Caps colossals olmeques (angles)